Back

ⓘ Hieràpolis de Síria era una ciutat de Síria al districte de Cirrèstica, situada la via entre Antioquia i Mesopotàmia, a 24.000 passes a loest de lEufrates i a 3 ..




Hieràpolis de Síria
                                     

ⓘ Hieràpolis de Síria

Hieràpolis de Síria era una ciutat de Síria al districte de Cirrèstica, situada la via entre Antioquia i Mesopotàmia, a 24.000 passes a loest de lEufrates i a 36.000 passes al sud-oest de Seugma. Segons lhistoriador Zòsim, estava a dos dies i mig de viatges des de Beroea de Síria i a cinc dies dAntioquia de lOrontes.

Hierapolis o Hieropolis, és el nom que es troba a les monedes i el que dóna Esteve de Bizanci. Va obtenir el seu nom grec de Seleuc I Nicàtor, segons diu Claudi Elià, i el seu nom anterior, el que li donaven els seus habitants, era Βαμβύκη Bambyke, segons diu Plini el Vell: "Bambycen quae alio nomine Hierapolis vocatur" Bambyce, que també sanomena per altre nom Hierapolis. Era la seu principal del culte la "deessa siriana" Astarte, una personificació dels poders passius de la natura. Probablement la deessa era Atargatis o Dèrceto.

Plini el Vell també lanomena Mabog i apareix en siríac amb les formes Mundbedj, Manbesja, Manbesjum, Bugúk Munbedj Manbegji i altres. El culte la dea el va descriure Llucià de Samòsata a lobra que se li atribueix titulada De Dea Syria, on parla dels sacerdots rodamons que recorrien les grans ciutats amb una imatge de la deessa muntada dalt dun ase per recollir diners. També en parla Luci Apuleu. No queden ruïnes del temple.

Sota els selèucides, degut la seva bona situació entre Antioquia de lOrontes i Selèucia del Tigris es va convertir en un gran centre comercial. Estrabó va explicar el pas de les caravanes des de Síria cap a Selèucia i Babilònia. Cras va saquejar el temple de la deessa i es va apoderar dels tresors lany 53 aC. Segons Plutarc, hi havia tal quantitat de riqueses que van trigar diversos dies en examinar-los i pesar-los.

Constantí el Gran la va fer capital de la nova província Eufratense Euphratensis. Julià lApòstata, abans de creuar lEufrates va concentrar totes les seves forces a Hieràpolis. Lemperador va sojornar tres dies la ciutat, la casa de Sòpater, un deixeble de Iàmblic de Calcis.

Amb lestabliment del cristianisme, Hieràpolis va recuperar el seu nom antic de Bambice, però va perdre importància i magnificència amb la desaparició del culte ancestral. Buzes, un general de Belisari que comandava la regió quan aquest sen va absentar, va concentrar les seves forces a Hieràpolis, per aturar les forces del rei sassànida Cosroes I, però només va poder sortir-ne amb vida després de comprometres a pagar un fort tribut, segons diu lhistoriador Procopi. Joan Zonaras diu que lemperador Romà IV Diògenes va ocupar la ciutat lany 1068 en un intent de frenar lavenç dels turcs.

Queden algunes restes de la ciutat, sobretot del període docupació turca, encara que shan identificat ruïnes del període grec.

                                     
  • Hieràpolis té aquests significats: Tres ciutats van portar el nom de Hieràpolis Hieràpolis o Hieràpolis de Síria actualment Menbidj o Manbij. Hieràpolis
  • Dura - Europos Germanícia, Hieràpolis de Síria Hieràpolis Eufratense o Hieràpolis Bambyce, Manbij arquebisbat, Neocesarea de Síria Perrhe Adıyaman Samosata
  • Hieropolis i no Hierapolis que correspon a una ciutat de Frígia Hieràpolis de Frígia o en tot cas a una de Síria Hieràpolis de Síria Probablement
  • Dues ciutats van portar el nom de Hieròpolis: Hieròpolis o Hieràpolis de Síria actualment Menbidj o Manbij. Hieròpolis de Cilícia, al riu Piramos, no identificada
  • Pàpies de Hieràpolis Claudius Apollinaris Aberci de Hieràpolis fl177 Alexander de Hierapolis Phrygia fl 253 Apol linar de Hieràpolis Alexander de Hierapolis
  • de l illa de Rodes que va fer una estàtua de Combabus al temple d Hera a Hieràpolis de Síria Va viure en la primera part del segle III aC i fou de l escola
  • Alexandre de Hieràpolis Ἀλέξανδρος fou un bisbe de Hieràpolis de Frígia que vivia vers el 253. Fou l autor del llibre De les coses introduïdes per
  • lapidat, cremat i decapitat. Segons el bisbe de Xipre Epifani I de Constància, Mateu va morir a Hieràpolis de Síria i el que fou martiritzat a Etiòpia fou l apòstol
  • nomenament de bisbe emèrit de Hieràpolis de Síria Francesc Mora es retirà al monestir de Sarrià, on morí a l edat de 77 anys. Francesc Mora Borrell, fill de Miquel

Users also searched:

...