Back

ⓘ Donaueschingen és una ciutat alemanya situada al sud-oest de lestat federal de Baden-Württemberg. Es troba a uns tretze quilòmetres al sud de Villingen-Schwenni ..




Donaueschingen
                                     

ⓘ Donaueschingen

Donaueschingen és una ciutat alemanya situada al sud-oest de lestat federal de Baden-Württemberg. Es troba a uns tretze quilòmetres al sud de Villingen-Schwenningen, a uns 24 km a lest de Tuttlingen, i a uns 30 km al nord de la ciutat suïssa de Schaffhausen. El 2003 la ciutat tenia una població de 21.300 habitants.

                                     

1.1. Localització Entorn natural

La ciutat està situada a laltiplà de Baar, entre la vora oriental del sud de la Selva Negra i la Jura de Suàbia a loest de la Vall on soriginen el riu Brigach i el Breg, en la confluència dels quals es considera que té el seu origen el Danubi. La deu iniciada en un paisatge kàrstic samplia lesplanada del castell, on un rètol diu "Naixement del Danubi". De fet, el nom de la ciutat deriva daquesta situació Donaueschingen Donau=riu Danubi. El paratge està format per extensions de granit i gneis procedents de lestratificació del Triàsic. Les altures disminueixen de 1.020 metres la zona de la Selva Negra fins als 660 m a laltiplà del Baar que, cap la Jura de Suàbia tornen a superar els 900 m dalçada. Al parc davant de lestació de tren hi ha un cartell que informa de lextraordinària situació geològica de la ciutat i els seus voltants.

                                     

1.2. Localització Les comunitats veïnes

Les següents ciutats i municipis limiten amb la ciutat de Donaueschingen: Vöhrenbach, Villingen-Schwenningen, Brigachtal, Bad Durrheim,Huefingen i Braeunlingentot elles formant part del districte administratiu Schwarzwald-Baar-Kreis, més Geisingen de la comarca Landkreis Tuttlingen.

                                     

2. Organització

Làrea urbana consisteix en el centre de la ciutat, més les zones dAllmendshofen i Aufen que es van incorporar en la dècada de 1930. Dacord amb la reforma del govern local de la dècada de 1970, shi van afegir les comunitats Aasen, Grüningen,Heidenhofen, Hubertshofen, Neudingen, Pfohren i Wolterdingen.

Les zones edificades no estan repartides digual manera, havent zones on la població està més concentrada i altres més dispersa.

Administrativament depèn de la capital comarcal Villingen-Schwenningen, que es troba a uns tretze quilòmetres.

                                     

3. Història

Donaueschingen sesmenta per primera vegada en documents de lany 889, on apareix escrit com Esginga. Des del 1101 fins al segle xv el poble va pertànyer a una família noble local, que probablement eren serfs del monestir de Reichenau. Al segle XIII els Herren von Blumberg, una branca de la casa senyorial de Blumberg van ser els qui van governar aquestes terres i després del 1465 la responsabilitat va caure en els Ritter von Stein.

El 1283 el rei Rodolf dHabsburg va fer fora el comte Enric de Fürstenberg, el qual va fundar un taller delaboració de cervesa. El 1488 els comtes de Fürstenberg van comprar aquestes terres i el 1653 Ferdinand Friedrich von Fürstenberg hi va fixar la seva residència. Des del 1716 la ciutat va esdevenir la seu del Príncep de Fürstenberg. El 1806 la ciutat van ser inclosa dins el Gran Ducat de Baden, i un any més tard es va convertir en la seu administrativa però el 1810 es va anul lar. El 1818 es va refer lantiga administració i el 1849 per segona vegada es va tornar a dissoldre per segona vegada.

El 1908 un gran incendi va assolar gran part de la ciutat. El 1939 es va crear el districte administratiu Landkreis Donaueschingen i a partir de la reforma del 1975 es van afegir els últims districtes del municipi. Donaueschingen es va superar els 20.000hab el 1992 i llavors lajuntament va presentar la sol licitud delevació a seu del comtat, cosa que va aprovar el govern de lestat de Baden-Württemberg, amb efectes a partir de l1 de juliol del 1993. Cadascun dels districtes de la ciutat té una història pròpia:



                                     

3.1. Història Aasen

Esmentat per primera vegada lany 973 com Usin. Des del 1094 lenclavament estava a càrrec dun noble el qual hi va construir un primitiu Castell de mota i pati amb fusta.

                                     

3.2. Història Allmendshofen

El 870 apareix en documents escrit com Aleuuigeshouun. El seu govern es va alternar entre les famílies nobles Blumberg, Schellenberg i Fürstenberg.

                                     

3.3. Història Grüningen

Va ser esmentat per primera vegada en 1109 com Groningen. Altres fonts informen que Grüningen va ser esmentat per primera vegada lany 805 en un document del monestir de Sant Gallen, en lactual Suïssa. El 1326 es va vendre a Austria. El comte Gebhard de Fürstenberg, canonge de Constança i rector de la parròquia de Grüningen era el germà del Comte Egon Fürstenberg. Aquest rector va encomanar les pintures de lesglésia de sant Maurici segles XIII-XIVque encara es poden veure avui dia. Les empremtes de la Guerra de Successió espanyola són visibles en aquesta església. Dues bales de canó van impactar en la volta del presbiteri. Una creu espanyola recorda lassassinat dun noble de llinatge reial a Gewann Ochsenberg.

                                     

3.4. Història Heidenhofen

El 759 va ser esmentat per primera vegada com Heidinhova. El monestir de Sant Gallen en va tenir la possessió. Al segle x es va traspassar al monestir de Reichenau i el 1447 va ser venut als Furstenberg.

                                     

3.5. Història Hubertshofen

Hubertshofen va ser esmentat per primera vegada el 1440 com Humbrachtzhoven. A diferència de les altres parts de la ciutat Hubertshofen pertanyia la comunitat veïna Braeunlingen, per tant fins al 1805 el lloc va ser austríac. Els Fürstenberger van reconèixer el 1686 la seva sobirania sobre aquesta part de la ciutat.

                                     

3.6. Història Neudingen

El 870 va ser esmentada per primera vegada com Niginga i és potser la zona habitada des de més antic. Vegeu article principal: Neudingen.

                                     

3.7. Història Pfohren

Va ser esmentat per primera vegada el 817 com ad Forrun. Inicialment tenia era possessió del monestir de Sant Gallen i des del 1086 va estar a càrrec duna família noble, primer els Zähringen i més endavant els Fürstenberg.

                                     

3.8. Història Wolterdingen

Va ser esmentat per primera vegada el 772 com Wuldartingas. Al segle x depenia del monestir de Reichenau. Pel 1102 la noblesa local es deia Wolterdingen, però aviat va passar a mans dels Fürstenberg. El 1525 la ciutat va ser destruïda en la Guerra dels Camperols. Al segle xvii només quedava una petita fortalesa, les actuals ruïnes conegudes com a Zindelstein.

                                     

4. Demografia

Xifres de població per cada estat territorial respectiu. Els números són els resultats del cens ¹ o actualitzacions oficials de les oficines estadístiques respectives només compten les residències primàries.

                                     

5. Religió

Donaueschingen primer pertanyia la diòcesi de Constança. Atès que els governants, els prínceps von Furstenberg no va importar la Reforma protestant, va romandre una ciutat predominantment catòlica fins al segle xix. Des del 1821 o 1827 va passar a larquebisbat de Friburg. La ciutat té diverses esglésies: la de Sant Joan 1724-1747 amb lesglésia filial de Sant Jacob Allmendshofen 1721, la de Santa Maria 1927, amb lesglésia filial de Sant Vito Aufen 1756, la de Sant Kilian Wolterdingen 1903 en estil neogòtic, Sant Maurici Grüningen s.XIV, la de Sant Sebastià Hubertshofen s.XVII-XVIII, Sant Joan Baptista Pfohren 1767, Sant Blai Aasen 1100 i ampliada 1725-1726, Sant Hilari Heidenhofen s.XV i Sant Andreu Neudingen s.XVIII. El 1875 es va establir una congregació de lesglésia protestant. Construint el 1876 la seva pròpia església que va ser reemplaçada per un edifici neo-barroc, a causa de lensorrament del 1912/1913. També va ser molt danyada en la Segona Guerra Mundial i es va reconstruir el 1949, des de llavors té el nom desglésia de Crist.

A més daquestes religions hi ha altres comunitats amb menor nombre de seguidors:lEsglésia Evangèlica Lliure i els Testimonis de Jehovà.



                                     

6. Llocs dinterès cultural

Música

Thomas Mann va immortalitzar Donaueschingen en la seva novel la Doctor Faustus com a centre de la nova música en la literatura. Donaueschingen és des dels anys vint del segle xx un centre important en la història de la música europea. Sota el patrocini del Príncep de Fürstenberg se celebra aquí des de lany 1921 el festival "Música de Cambra Donaueschingen" i és també el lloc en què nombrosos representants de les avantguardes europees musicals van a presentar les seves creacions.

Museus

  • Fürstlich Fürstenbergisches Schloss: Sobre la residència senyorial dels Fürstenberg.
  • Fürstlich Fürstenbergische Sammlungen: Exposicions de les col leccions dart de la família Fürstenberg.
  • Museum Biedermann: Creat el 2009 i ocupant ledifici de lantic cinema.
  • Fastnacht-Museum der Narrenzunft Frohsinn e. V. Donaueschingen: Sobre el carnaval.
                                     

7. Exèrcit

A Donaueschingen hi ha una ubicació de la Brigada franco-alemanya, que alberga el Batalló dInfanteria Alemanya 292, la tercera companyia del batalló de subministrament franco-alemany i el regiment dinfanteria francesa 110. Això es va dissoldre el 2014. També es trobava loficina de reclutament que és responsable dels districtes de Constança, Rottweil, Tuttlingen, Zollernalb i el Schwarzwald-Baar-Kreis. Es va a tancar el primer trimestre del 2014, segons el no concepte de la Bundeswehr.

                                     

8. Bibliografia

  • Sigmund Riezler: Geschichte von Donaueschingen",en: "Schriften des Vereins für Geschichte und Naturgeschichte der Baar" Volum 2 1872 pàg. 1- 104.
  • Deutscher Städteatlas, capítol III- 2. Acta del Collegii Historiae Urbanae Societatis Historicorum Internationalis - Sèrie C. En nom del Consell de Comparativa Històrica Urbana i amb el suport de la Comunitat Alemanya dInvestigació, escrit per: Heinz Stoob, Wilfried Ehbrecht, Jürgen Lafrenz i Peter Johannek. Amb el mapa fet per: Wilfried Ehbrecht, ISBN 3-89115-002-4; Dortmund-Altenbeken 1984.
  • Volkhard Huth: Donaueschingen. Stadt am Ursprung der Donau. Ein Ort in seiner geschichtlichen Entwicklung", Sigmaringen 1989.
  • Badisches Städtebuch capítol IV - 2, dins del "llibre de les ciutats alemanyes. Manual de la història urbana" encarregat per lAssociació de les comissions històriques i amb el suport de lAssociació Alemanya de Ciutats i el Dia de la comunitat alemanya, escrit per Erich Keyser, Stuttgart 1959


                                     

9. Enllaços externs

  • Lespai natural del Baar, "Donaueschingen".
  • Visites històriques a Donaueschingen,
  • Pàgina oficial del municipi
  • Esdeveniments culturals la sala Donauhallen,
                                     
  • de carreteres europees. Comença a Offenburg Alemanya i finalitza a Donaueschingen Alemanya Té una longitud de 96 km. Té una orientació de nord a sud
  • 000 i els tulinges uns 36.000. Se situa aquest poble a la regió de Donaueschingen on els rius Brigach i Bregge s uneixen al Danubi. Els tulingis vivien
  • Josef Fiala o Joseph Fiala Lochovice, Bohèmia, 31 de febrer de 1748 - Donaueschingen Gran Ducat de Baden, 31 de juliol de 1816 fou un compositor, oboista
  • l arquitectura barroca. Vác està agermanada amb: Deuil - la - Barre, França Donaueschingen Alemanya Dubnica nad Váhom, Eslovàquia Guivatàyim, Israel Järvenpää
  • Furstenberg, que el nomenà mestre capella de la seva residència de Donaueschingen Durant la seva estada en aquell punt publicà moltes obres instrumentals
  • d Europa i als Estats Units i als Festivals d Aix - en - Provence i de Donaueschingen Va ser cèlebre per la seva acurada i calibrada interpretació de la
  • la cavalcada dels Tres Tombs. Pintura del Mestre de Meßkirch, 1535 Donaueschingen Fürstenbergsammlungen Pintura d Osvaldo Bignami, 1909 Milà, Santa
  • música teatral, etc. Sarhan ha estat present en molts festivals, com Donaueschingen Wittener Musik Tagen, Ars Musica Brussel les Berliner Festspiele
  • Robert von Hornstein Donaueschingen 5 de desembre de 1833  Munic, 19 de juliol de 1890 va ser un noble i compositor alemany. Robert von Hornstein venia
  • fou mestre de capella de Münster de 1762 a 1770, i director musical a Donaueschingen 1762 1769 i que travà certa coneixença amb Mozart. A més de nombroses

Users also searched:

...