Back

ⓘ Durrës. Durres és una ciutat dAlbània, capital de lantic districte de Durres i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat de Durres, situad ..




Durrës
                                     

ⓘ Durrës

Durres és una ciutat dAlbània, capital de lantic districte de Durres i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat de Durres, situada al golf de Durres la mar Adriàtica. Sobrepassa els cent quinze mil habitants, i és el principal port del país.

                                     

1.1. Història Epidamne

Era la ciutat grega d Epidamne en grec antic Ἐπίδαμνος, fundada lany 627 aC per colons de Còrcira amb ajut de Corint que també en va aportar una part, en un istme duna península la costa dIl líria poblada per taulantis, segons Eusebi de Cesarea. El dirigent de la colònia tenia per nom Faleos i era duna família heràclida de Corint, i per tant Epidamne tenia una certa dependència de la ciutat mare. La seva situació favorable la mar Adriàtica la va poblar i la va enriquir ràpidament. El governament era oligàrquic amb un sol magistrat al capdavant. Els caps de les tribus filarcs formaven un consell, i els artesans i mercaders eren la classe inferior, gairebé esclaus.

Amb el temps, i segurament poc abans de la guerra del Peloponès loligarquia es va dividir en faccions i va poder ser enderrocada. Larcont es va mantenir però els càrrecs inferiors, els filarcs, van ser substituïts per un senat elegit sobre bases democràtiques, segons diu Aristòtil. El govern va acceptar estrangers amb bastant liberalitat, però els contactes amb els veïns il liris eren prohibits, i només sautoritzava el comerç a través duns agents especials anomenats poletes, diuen Plutarc i Claudi Elià. Però el comerç no era solament amb les tribus de linterior sinó també amb altres llocs, i fins i tot abans de la creació de la Via Egnàtia, amb la mar Negra Euxí.

Les disputes entre Corint i Còrcira per Epidamne es va originar a causa dels oligarques enderrocats per una revolta i enviats a lexili que van voler enderrocar la democràcia de Epidamne. Corint va donar suport als oligarques i Còrcira als demòcrates segons explica Tucídides amb detall, i encara que segons aquest historiador va ser un dels detonants de la guerra del Peloponès, no sen sap el resultat final perquè Epidamne no torna a ser mencionada la història fins al 312 aC. En aquest any el rei il liri Glaucies, amb ajut de Còrcira, es va apoderar de la ciutat però sense establir-hi guarnició, segons diu Diodor de Sicília. Pocs anys després va caure en mans duna banda de pirates però els habitants van aconseguir recuperar-se de la sorpresa inicial i van expulsar als pirates fora de les muralles. Més tard els il liris van tornar amb una flota i van assetjar la ciutat però larribada dels romans els va obligar a retirar-se. Epidamne es va posar sota la protecció de Roma lany 229 aC, la que sempre va restar lleial, i especialment durant la Primera i la Segona Guerra Il lírica i les Guerres macedòniques, diu Polibi.

                                     

1.2. Història Dirraqui

Dirraqui era el nom que van donar els romans la ciutat dEpidamne. Sembla que la paraula era dorigen grec i es donava la península on era la ciutat, que en aquella època shavia mogut lleugerament demplaçament. Algunes fonts diuen que els romans consideraven de mal auguri el nom dEpidamne. Va ser punt de partida de la Via Egnàtia fins a Tessalònica.

Era una ciutat lliure, i va ser lescenari de la Batalla de Dirraqui lany 48 aC, la lluita entre Cèsar i Pompeu. Pompeu va marxar des Tessalònica cap a Dirraqui que estava en mans de Cèsar i va ocupar la dreta del riu Apsos obligant a Cèsar a situar-se a lesquerra del riu i a passar lhivern en tendes. Hi va haver múltiples operacions militars fins que Juli Cèsar, tot i la seva habilitat, es va veure obligat a evacuar la ciutat i buscar millor fortuna en un altre lloc lany 48 aC.

Més tard la ciutat es va mostrar partidària de Marc Antoni durant la darrera guerra civil de la República, fins que August es va imposar. August, lany 31 aC la va convertir en colònia militar romana per als seus veterans i la va declarar ciutat lliure civitas libera. Els habitants adoraven llavors la deessa Venus, segons diu Catul, i els habitants, antics grecs que shavien barrejat amb il liris eren una gent cruel i despietada, segons Plaute.

Durant el Baix Imperi va ser la capital de la província del Nou Epir Epirus Nova, i els historiadors romans dOrient la consideraven un lloc important. Cap a lany 430 hi va néixer lemperador Anastasi I que anys després va reconstruir les seves muralles, destruïdes poc abans per un terratrèmol. El 481 va ser atacada pel rei ostrogot Teodoric.

Va seguir en mans de lImperi Romà dOrient que va instaurar el seu territori com a tema divisió administrativa civil i militar de Dirraqui fins que la van conquerir búlgars al segle x però els romans dOrient la van recuperar el 1042. El 1081 va ser assetjada i el 1082 ocupada pels normands de Robert Guiscard que van derrotar a lemperador Aleix I Comnè, però va retornar a Bizanci el 1085. El 1185 els normands la van ocupar altre cop, dirigits pel rei Guillem II de Sicília. El 1205, en el repartiment de lImperi pel tractat Partitio terrarum imperii Romaniae, va quedar pels venecians, que ja havien establert una posició la ciutat des del 1202 quan partien cap a Constantinoble, fins que va ser ocupada pels Comnè de lEpir el 1215. El 1265 va ser el dot dHelena Comnè quan es va casar amb Manfred de Sicília; el 1268 va passar a mans de Carles I dAnjou rei de Nàpols i del 1272 al 1368 es va convertir en la capital dun teòric regne dAlbània del que Carles es va proclamar rei però que mai va existir més que en el títol.

El 1273 va ser parcialment destruïda per un terratrèmol, diu Jordi Paquimeres, i després es va convertir en la capital del Ducat de Durazzo establert el 1294 per Joan dAnjou nét de Carles I dAnjou i que va passar a Felip I de Tàrent el 1304. El 1333 va caure en mans del Principat dAcaia, i el 1336 en mans dEsteve Dušan de Sèrbia, que va morir el 1355 i els seus successors la van perdre el 1368, any en què va ser ocupada pels caps albanesos Jordi Balsha i Carles Tapia Thopia; la companyia navarresa dirigida per Lluís dEvreux la va recuperar pels napolitans el 1376, però els Balsha la van reocupar el 1379.

El 1392 la va ocupar Venècia, per cessió dels Thopia que no la podien defensar contra els otomans. Els venecians hi van construir unes muralles de perímetre més estret; un imminent atac otomà sota Mehmet II, el 1467, va provocar la seva evacuació pels civils, però finalment el setge es va aixecar i latac no va tenir lloc; els venecians la van conservar fins al 17 dagost de 1501 en què va passar als otomans mitjançant un atac per sorpresa de nit dirigit per Isa Beg-oghlu Mehmed Beg, governador otomà dElbasan, quan el governador estava absent. Les muralles van ser reconstruïdes encara en un perímetre més reduït.

                                     

1.3. Història Diraç

Sota domini turc es va dir Diraç i va entrar en decadència. Part de la població es va fer musulmana. El 1670 només tenia 150 cases era seu dun voyvodalik i el segle xix només tenia un miler dhabitants. El 1912 la van ocupar els serbis a finals de novembre, durant la Primera Guerra Balcànica. El 1913 va ser inclosa dins els límits de la nova Albània i era la capital del príncep Guillem, i declarada oficialment capital el 7 de març de 1913. El 1915 el Regne dItàlia la va ocupar i el 1916 lImperi austrohongarès. Els aliats hi van entrar loctubre de 1918 i era la capital provisional dAlbània fins al 1920.

Sota el regne de Zogu I es va modernitzar el port, i gràcies a les inversions italianes va tenir un gran desenvolupament. El 1926 un terratrèmol la va destruir en part però fou reconstruïda quedant molt millorada. El 1939 els italians la van ocupar, i el 1943 els alemanys. Els guerrillers comunistes van entrar la ciutat el 1944 i aviat es van esborrar les destruccions de la guerra i es van crear indústries. El 1947 era la parada final de la primera línia de tren dAlbània. El 1991 una força italiana es va desplegar la ciutat al port per controlar lemigració en massa dalbanesos cap Itàlia i la Comunitat Europea va iniciar un programa dajut alimentari Operació Pelicà. El 1997 una força multinacional dirigida per Itàlia es va desplegar la ciutat per fer front als aldarulls que havia provocat lensorrament de leconomia albanesa pel sistema de frau piramidal.



                                     

2. Economia

Durres encara és un punt dunió important entre Albània i lEuropa Occidental, gràcies la seva proximitat amb les ciutats italianes de Bari i Brindisi. També hi ha drassanes, indústries manufactureres de cuir, plàstic i tabac. Al districte del qual és capital també shi produeix vi i aliments.

El tipus de turisme de la ciutat més important és el de sol i platges i té tan de pes en leconomia de Durres que la seva platja és la més poblada del país degut lalta concentració destabliments hotelers i zones residencials. També té un impacte significatiu el turisme cultural, atret pels jaciments arqueològics. Al 2017, el 52.2% dels treballadors de la ciutat es dediquen al sector terciari, sent el major ocupador el sector turístic.

                                     
  • Teuta Durrës és un club de futbol albanès de la ciutat de Durrës 1920 : KS Urani 1922 : SK Durrës 1930 : KS Teuta Durrës 1946 : KS Ylli i Kuq Durrës 1949 :
  • Durrës protegint a l exèrcit serbi dels atacs dels austrohongaresos i proveir - los de subministraments. S havia d enviar la Brigada Savona a Durrës per
  • La segona batalla de Durrës també coneguda com el bombardeig de Durrës va ser una batalla naval de la Primera Guerra Mundial lliurada el 2 d octubre
  • El comtat de Durrës és una divisió administrativa de primer nivell d Albània. El districte Rreth de Durrës es va crear per la divisió administrativa
  • a Durrës llavors Epidamne, com a terra decoratiu d uns banys privats luxosos. Es va descobrir el 1916 durant la Primera Guerra Mundial, quan Durrës era
  • Asti de Dirraqui o Aberist Shën Asti en albanès era el segon bisbe de Durrës província romana de Macedònia, cap de la comunitat cristiana de la zona
  • persecució iniciada sota el regnat de Trajà cap a Macedònia. A Dirraqui actual Durrës a Albània van presenciar el martiri del bisbe Asti, cap de la comunitat
  • 57 districtes: Berat, Dibër redenominada posteriorment com a Peshkopi Durrës Elbasan, Gjinokastër, Korçë, Kukës va canviar a Kosovo Shkodër, Tirana
  • Orges Shehi Durrës el 25 de setembre de 1977 és un jugador professional de futbol d Albània que juga com a porter amb el Skënderbeu Korçë i la selecció
  • Emiljano Vila Durrës Comtat de Durrës Albània, 12 de març de 1988 és un futbolista d Albània. Juga de migcampista ofensiu i el seu equip actual és
  • Edmond Kapllani nascut el 31 de juliol de 1982 en Durrës Albània és un futbolista albanès que actualment juga de davanter al FC Augsburg en la 2a Bundesliga

Users also searched:

...