Back

ⓘ Ufà ; rus: Уфа és una ciutat de Rússia, capital de la República de Baixkíria. El seu nom en tàtar vol dir petit. ..




Ufà
                                     

ⓘ Ufà

Ufà ; rus: Уфа) és una ciutat de Rússia, capital de la República de Baixkíria. El seu nom en tàtar vol dir petit.

                                     

1. Clima

Es troba la zona bosc-estepa de la zona temperada. El clima és moderadament continental, força humit, lestiu és càlid amb lleugers canvis de temperatura de mes a mes. Lhivern és moderadament fred pels estàndards russos i prolongat. La temperatura mitjana de gener és de -12.4 ° C, amb la temperatura mínima de -48.5 ° C; i la mitjana de juliol de +19.7 ° C amb un màxim de +38.6 ° C 1952. La temperatura mitjana anual és de +3.8 º C. La pluviometria: 589 mm.

                                     

2. Història

La ciutat fou fundada com una fortalesa construïda per ordre dIvan el Terrible el 1574, i al començament rebé el nom del turó on serigí: Tura-Tau. Li fou concedit lestatus de ciutat el 1586 i durant el segle xviii esdevingué centre de comerç i cultural del sud dels Urals. Després de lesclat de la revolta de Pugatxov tingueren lloc els fets més brutals de la seva història més moderna, atès que la fortalesa i la ciutat es trobaven enmig de les accions militars. Durant els mesos de lhivern del 1773 al 1774 Ufà estigué assetjada pels cosacs i els insurgents baixkirs fins que foren rebutjats per les forces del govern.

Abans de convertir-se en un centre administratiu el 1781 duna gubèrnia independent, Ufà, juntament amb la resta de les terres baixkirs, estigué sota la jurisdicció dels governadors dOrenburg. I tot i que la reforma de 1796 unificà Orenburg i Ufà, un cop més, el 1802 la ciutat dUfà es convertí en un nou centre de tota la gubèrnia dOrenburg que incloïa territoris grans de Baixkíria, la província dOrenburg i la de Txeliàbinsk. Durant les dècades del 1800-1810 larquitecte William Heste desenvolupà un pla general per la ciutat dUfà com a capital regional conformant un esquema modern del seu centre històric.

El 1865 la gubèrnia dUfà se separà, en última instància, de la dOrenburg. Aleshores la població dUfà arribà als 20.100 habitants i, des daleshores, el creixement de la ciutat entrà en una fase activa. La hidrovia del riu Bélaia 1870 i el ferrocarril Samara-Zlatoust 1890 connectava la ciutat la part europea de lImperi Rus i estimulà el desenvolupament de la indústria lleugera de la ciutat. Com a resultat, el 1913 la població dUfà passà dels 100.000 habitants.

El 5 de juliol del 1918, diversos mesos després de lestabliment del poder soviètic, Ufà fou capturada per les forces anti-bolxevics amb el suport de soldats de la Legió Txeca. Per evitar el perill dun possible avenç en el front prop de Samara, on el Comitè de membres de lAssemblea Constituent residia inicialment, Ufà fou escollida com seu de la Conferència Estatal de setembre del 1918 de les forces anit-bolxevics de totes parts de lImperi. Després del final de la Conferència del 23 de setembre, Ufà esdevingué la capital del Govern Provisional de Totes les Rússies encapçalada per Nikolai Avkséntiev, més conegut com el Directori dUfà. Tot i que no es quedà per gaire temps a Ufà, el 9 doctubre del 1918 es traslladà a Omsk, mentre Ufà fou capturada per lExèrcit Roig el desembre del 1918. Durant lofensiva de Koltxak els Blancs prengueren la ciutat de nou el 13 de març del 1919, però hagué de retirar-se davant els atacs de lExèrcit Roig, el 9 de juny.

El 14 de juny del 1922, arran de lampliació de la República Autònoma Socialista Soviètica de Baixkíria, Ufà es convertí en la seva nova capital. Durant la dècada del 1920 al 1930, la ciutat gaudí dun important auge de la indústria pesant. El descobriment de petroli a Baixkíria féu dUfà un dels centres de lextracció de petroli soviètica i les indústries de refinació de petroli més importants. La població cresqué fins als 500.000 habitants durant els anys 1950 i passà del milió durant els anys 1980.

                                     

3. Enllaços externs

  • Ufà al mapa de Rússia nakarte.ru rus
  • Tot el que cal saber sobre Ufà, per David Coppard Arxivat 2007-03-02 a Wayback Machine. anglès
  • Pàgina de la ciutat dUfà rus anglès baixkir

Viccionari

                                     
  • Administrativament, el riu Ufà discorre per la província de Txeliàbinsk, de Sverdlovsk i per Baixkíria, totes tres regions de Rússia. L Ufà es glaça des de finals
  • UFO és un grup de Rock Heavy Metal britànic creat el 1969. UFO es va transformar en una banda transicional entre Hard Rock primitiu i Heavy Metal i va
  • la Xarxa de carreteres europees. Comença a Ielabouga Rússia i finalitza a Ufà Rússia Té una longitud de 300 km. Té una orientació de nord a sud.
  • Ildar Abdrazakov Ufà 26 de setembre de 1976 és una cantant d òpera de la corda de baix. Estudià a Ufà amb Miliusha Murtazina, guanyà el premi Mijaíl
  • Baixkíria i la província de Txeliàbinsk. És un afluent per l esquerra del riu Ufà a la conca del Volga. Té un curs de 404 km i una conca de 7.240 km². Desemboca
  • Bélaia passa per les ciutats de Beloretsk, Sermenovo, Uzkhan, Kara, Kutànovo, Ira, Meleuz, Salavat, Iximbai, Sterlitamak, Ufà Blagovésxensk i Birsk.
  • Vera Víktorovna Timànova, rus: Вера Викторовна Тиманова, Ufà Baixkíria, Rússia, 18 de febrer de 1855 - Leningrad, URSS, 1942 fou una pianista russa
  • rus: Наталья Венедиктовна Ковшова nascuda el 26 de novembre de 1920 a Ufà Rússia i caiguda en combat a 1942 prop de Sutoky Nóvgorod, Rússia va
  • Сергей Маршенников conegut internacionalment com a Serge Marshennikov Ufà Baixkíria, 1971 és un pintor rus hiperrealista. Prové d una família mitjana
  • Uf va dir ell és una obra que reuneix tretze contes de l escriptor Quim Monzó: Història d un amor, En un temps llunyà, Sobre la no compareixença a les

Users also searched:

...