Back

ⓘ Belgrad jeu la desembocadura dels rius Sava i Danubi on suneix la Plana panònica i Península Balcànica. Al nord, limita amb la província de Voivodina districtes ..




Belgrad
                                     

ⓘ Belgrad

Belgrad jeu la desembocadura dels rius Sava i Danubi on suneix la Plana panònica i Península Balcànica. Al nord, limita amb la província de Voivodina districtes de Srem, Banat Central i Banat Meridional a lest amb el districte de Podunavlje, al sud-est amb el districte de Šumadija, al sud-oest amb el districte de Kolubara, i a loest amb el de Mačva. Consta de 17 municipis, dels quals 10 són urbans i 7 suburbans. Segons el cens del 2002, làrea metropolitana en té 1.281.801, és la capital i ciutat més gran en el territori de lex-Iugoslàvia, i és la quarta ciutat dels Balcans, després dIstanbul, Atenes i Bucarest.

Les coordenades de Belgrad són 44° 49′ 14″ Nord 20° 27′ 44″ Est i la seva altura mitjana sobre el nivell del mar és de 116.75 msnm.

La part més antiga de la ciutat, Kalemegdan, és la vora dreta dels rius Sava i Danubi. Al mateix temps que la ciutat anava creixent, sanava estenent per les dues vores del riu Sava, així que, avui hi tenim els municipis Nou Belgrad i Zemun que es troben la riba esquerra del Sava. Làrea urbana de la ciutat abasta els 359.96 km² i la metropolitana 3222.68 km². Belgrad, com moltes altres ciutats, es considera la cruïlla entre lEst i lOest, lOrient i lOccident.

                                     

1. Clima

El clima de Belgrad és continental moderat. La mitjana anual de la temperatura és de 11.7 °C. El més calorós és el mes de juliol amb una mitjana de 22.1 °C. Tanmateix, durant 31 dies la temperatura supera els 30 °C i 95 dies quan la temperatura supera els 25 °C. Les precipitacions són de 700 mm anuals. La mitjana de les hores de sol anual és de 2.096. Els mesos amb més sol són juliol i agost amb una mitjana de 10 hores de sol cada dia, mentre que els mesos de desembre i gener són els més foscos, amb una mitjana de 2-2.3 hores de sol cada dia.

                                     

2. Història

Els primers assentaments en el territori de Belgrad van aparèixer en la cultura prehistòrica Vincha al voltant de lany 4800 aC. Al segle iii aC en el territori de Belgrad shi van assentar els celtes i més tard, els romans van fundar la ciutat de Singidunum.

                                     

2.1. Història Edat mitjana

Singidunum va patir nombroses invasions - huns, sàrmates, ostrogots i àvars abans de larribada dels pobles eslaus al voltant de lany 630 aC

El mateix nom de Beograd es diu per primera vegada lany 878, durant el Primer Imperi Búlgar. Durant uns quatre segles, la ciutat se la disputen lImperi Romà dOrient, el Regne dHongria i el Primer Imperi Búlgar. Finalment va passar a mans dels governants serbis com la part del Regne de Sirmia el 1284. El primer rei serbi que va governar Belgrad va ser Stefan Dragutin 1276-1282, i el rei del Regne de Sirmia, que el va rebre com a regal del seu sogre, el rei hongarès Ladislau IV dHongria

Després de grans pèrdues la Batalla del riu Maritsa el 1371, i després la Batalla de Kosovo Polje el 1389, lImperi Serbi va començar a enfonsar-se, sent el sud de limperi conquistat per limperi Otomà. Malgrat això, el nord va resistir en la forma de Despotat de Sèrbia, amb Belgrad com a capital a partir de 1403. La ciutat va ressorgir durant el govern del dèspota Stefan Lazarević, el fill del famós governador serbi que va predre la vida la Batalla del Kosovo knez Lazar Hrebeljanović.

Les antigues muralles, castells, ports, i esglésies van ser reforçats, el que va ajudar a no rendirse davant dels turcs durant 70 anys més. Per aquell temps, Belgrad era una espècie de refugi per als pobles balcànics que fugien del control otomà. Es creu que la ciutat hi vivien dentre 40.000 a 50.000 persones. Durant el regnat de Đurađ Branković la major part del territori del Despotat va caure en mans dels otomans, però Belgrad sí que va demanar ajuda al Regne dHongria. Tanmateix, els otomans havien de conquerir Belgrad perquè representava un obstacle en el seu avens cap a lEuropa Central. Van atacar Belgrad el 1456, cosa que va donar pas al famós Setge de Belgrad, on lexèrcit cristià sota el comandament de Janos Hunyadi que va defensar amb èxit la ciutat de latac otomà.



                                     

2.2. Història La conquesta otomana

Liderats per Solimà el Magnífic, els otomans van conquerir Belgrad el 28 dagost de 1521. La ciutat va ser cremada i saquejada, i els turcs seguiren avançant lliurement cap a lEuropa Occidental, amenaçant el Sacre Imperi Romanogermànic, el que va donar lloc a un primer Setge de Viena el 1529.

Belgrad es va convertir en sanjak en turc: districte, i durant els següents 150 anys va ser una ciutat tranquil la i pacífica. Van venir molts comerciants de Dubrovnik, de Venècia, de Grècia i dÀustria, així com artesans armenis, turcs i gitanos. Renovada i amb un nou aspecte brindat per larquitectura oriental, es va convertir en el punt de connexió entre les rutes dOrient i Occident. El més gran apogeu que Belgrad va assolir en el segle xviii sota el domini turc. Es creu que per aquell temps, la ciutat hi vivien unes 100.000 persones Durant tot aquest temps va ser afectada per la insurrecció sèrbia més gran contra locupació otomana el 1594. Els turcs, en sufocar la rebel lió, van castigar la població cristiana cremant les esglésies i les relíquies de Sant Sava en el plat de Vračar, lloc on ara es troba el temple ortodox més gran dels Balcans, la Catedral de Sant Sava. Aquest lloc es va escollir per la construcció del temple per commemorar aquest fet en els temps moderns

A finals del segle xvii, Belgrad va ser víctima duna plaga, que juntament amb les rebel lions dels geníssers va contribuir a lestagnació de la ciutat. Després de 167 anys, Belgrad es va convertir en un camp de batalla de les guerres turco-austríaques. Al llarg daquestes, Belgrad va ser ocupada pels Austrohongaresos tres vegades 1688-1690, 1717-1739, i 1789-1791, però cada vegada va ser ràpidament represa pels turcs. Durant aquest període, la ciutat va estar afectada per dues Grans Migracions Sèrbies, en les quals centenars de milers de serbis, liderats pels seus patriarques, es van retirar juntament amb els austríacs a lImperi dHabsburg el 1690 i 1737-39, establint-se en els territoris de Vojvodina i Eslavònia modernes. Durant la Primera Insurrecció Sèrbia, els serbis van prendre la ciutat el 1806, i la van governar fins al 1813, quan la van reprendre els turcs. El 1817, Belgrad es va convertir en la capital de lentitat autònoma, el Principat de Sèrbia excepte el període 1818-1841, quan Kragujevac va ser la capital del país.

                                     

2.3. Història Després de la independència

Després de la retirada dels últims turcs el 1867, el Príncep Mihailo Obrenović va traslladar la capital de Kragujevac a Belgrad. Quan lany 1878 independitzant-se completament dels turcs, Sèrbia es va transformar en el Regne de Sèrbia i Belgrad experimentava un desenvolupament vertiginós, tornant a ser el punt de cruïlla als Balcans. Tot i això, malgrat la inauguració del ferrocarril a Niš, la segona ciutat més important del país, Sèrbia es va quedar en un país principalment agrari, i lany 1900 Belgrad només tenia 69.100 habitants.

Fins al 1905, la població havia augmentat a més de 80.000 i amb lesclat de la Primera Guerra Mundial el 1914, el nombre dhabitants a Belgrad sobrepassava la xifra de 100.000, sense Zemun, que per aquells temps pertanyia a limperi Austrohongarés

Auguste i Louis Lumière, els primers directors de cine, van celebrar la primera presentació de pel lícules als Balcans i a Europa Central a Belgrad, el juny de 1896. El mateix any, Johann Strauss II va celebrar un concert la ciutat.

                                     

2.4. Història Primera Guerra Mundial

la Primera Guerra Mundial, els monitors de limperi Austrohongarès van bombardejar Belgrad el 29 de juliol de 1914, i va ser presa el 30 de novembre per lexèrcit austrohongarès sota el comandament dOskar Potiorek. Va ser represa el 15 de desembre del mateix any per les tropes sèrbies sota el comandament del mariscal Radomir Putnik. El 9 doctubre del 1915, Belgrad va caure en mans de les tropes alemanyes i austrohongareses sota el comandament del Mariscal de Camp August von Mackensen, després duna llarga batalla entre el 6 i el 9 doctubre, quan gran part de la ciutat va patir molts danys. La ciutat va ser alliberada per les tropes serbies i franceses el 5 de novembre del 1918, sota el comandament del Mariscal Louis Franchet dEsopérey i del príncep Alexander de Sèrbia.

Després de la guerra, Belgrad va experimentar un ràpid desenvolupament i la modernització significativa com a capital del Regne de Iugoslàvia, durant els anys 20 i els 30. El nombre dhabitants va augmentar a 239.000, i 320.000 fins al 1940: el percentatge de la mitjana de creixement entre el 1921 i el 1948 va ser dun 4.08 anual. El 1927, es va inaugurar el primer aeroport de Belgrad, i el 1929, la primera radio-emissora va començar a emetre el programa. El 1935, es va inaugurar el pont del Danubi entre Belgrad i Pančevo.



                                     

2.5. Història Segona Guerra Mundial

El 25 de març de 1941, el govern del regent, Príncep Pavle va signar el Pacte Tripartit en serbi: Trojni pakt, sumant-se a les Potències de lEix en un intent de quedar-se fora del conflicte de la Segona Guerra Mundial. El 27 de març, el poble es va manifestar pels carrers amb el lema "Millor guerra que pacte!", i lexèrcit va organitzar el cop destat, liderat pel comandant de les Forces Aèries, el general Dušan Simović, qui va proclamar al rei Petar major dedat i capaç de regnar tenia 17 anys. Com a càstig, el 6 dabril del 1941, Belgrad va ser bombardejada per la Luftwaffe alemanya: van morir milers de persones segons sestima, entre 5.000 i 17.500. Es va cremar la Biblioteca Nacional amb 300.000 manuscrits i llibres de lEdat Mitjana, més de 1.300 manuscrits datats entre el segle xii i el XVIII. Iugoslàvia va ser envaïda i destruïda per les forces alemanyes, italianes, hongareses i búlgares, i les parts occidentals van ser incorporades en estat titella nazi, Estat Independent de Croàcia.

Durant lestiu i la tardor del 1941, com a represàlia a alguns atacs de guerrilla, els alemanys van efectuar diverses massacres als ciutadans de Belgrad; en particular, als membres de la comunitat jueva de Belgrad van ser la meta dafusellaments massius per ordre del general Franz Böhme, el governador militar de Sèrbia de les forces de Wehrmacht. Böhme va introduir la norma dafusellament de 100 serbis i jueus per cada alemany mort. Belgrat va ser la seu del govern titella del general Milan Nedić durant la Segona Guerra Mundial.

La ciutat va ser bombardejada per segona vegada del 16-17 dabril del 1944 pels Aliats, en el que van morir unes 1.600 persones. Tant aquest com el bombardeig alemany del 1941, van succeir el dia de la Setmana Santa ortodoxa. Tanmateix, gran part de la ciutat va quedar sota locupació alemanya fins al 20 doctubre del 1944, quan va ser alliberada pels partisans iugoslaus comunistes i lExèrcit Roig. El 29 de novembre del 1945, el mariscal Josip Broz Tito va proclamar la República Federal Socialista de Iugoslàvia a Belgrad. El coronel Draža Mihailović va ser jutjat i executat a Belgrad el 1946.

Durant la Segona Guerra Mundial, Belgrad va perdre uns 50.000 habitants, i va patir una destrucció i uns danys materials incalculables.

                                     

2.6. Història Després de la guerra

En el període de postguerra, Belgrad creixia ràpidament com la capital de la nova Iugoslàvia, desenvolupant-se com el centre industrial del país. El 1958, la primera cadena de televisió estatal va començar a emetre el programa. El 1961, es va celebrar el Congrés dels països no alineats, amb Tito com a president del Congrés.

El 1968, van tenir lloc les manifestacions estudiantils més grans contra Tito, i com a resultat hi va haver diferents enfrontaments violents entre els estudiants i la policia.

El 1972, Belgrad va ser lepicentre de lúltim gran brot de verola a Europa, que es va poder controlar posant la gent en quarantena i amb vacunes massives

                                     

2.7. Història Història moderna

El 9 de març del 1991, hi va haver les manifestacions massives contra el règim de Slobodan Milošević sota el lideratge de Vuk Drašković. Van morir dues persones, 203 van resultar ferides i 108 detingudes. Segons les valoracions dels mitjans de comunicació, aquell dia van assistir a les manifestacions entre 100.000 i 150.000 persones. El règim va fer sortir els tancs al carrer per restaurar lordre.

Després del suposat frau en les eleccions locals, es van celebrar manifestacions diàries entre el novembre del 1996 i el febrer del 1997 contra el règim de Slobodan Milošević. Aquestes manifestacions van donar el seu fruit - Zoran Đinđić es va convertir en alcalde de Belgrad, el primer alcalde en 50 anys que no havia format part de la Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia o la seva branca el Partit Socialista de Sèrbia.

El 24 de març de 1999, una vegada més, Belgrad va ser bombardejada, i aquest cop, per les forces de lOTAN. Aquest bombardeig formava part de la Guerra de Kosovo del 1999. La ciutat va patir danys importants. Els objectius, entre daltres, van ser els edificis dels Ministeris dAssumptes Interns, ledifici de lEstat Major, ledifici de la Radiotelevisió de Sèrbia on van morir 16 tècnics, diferents hospitals, lHotel Iugoslàvia, la Torre Ušće, la Torre de la Televisió a Avala i lambaixada Xinesa.

Després de les eleccions del 2000, a Belgrad hi va haver les més grans manifestacions de la història de la Sèrbia moderna, amb la participació de més de mig milió de persones (estimacions de la policia: 80.000, més dun milió, segons Misha Glenny, que van portar al derrocament del poder de Slobodan Milošević el 5 doctubre.

                                     

3. Govern i política

Belgrad té lestatus dunitat territorial especial a Sèrbia, amb el seu propi govern autònom Està dividit en 17 municipis amb els seus propis consells locals. Belgrad ocupa el 3.6% de la República de Sèrbia, i el 21% de la població sèrbia sense la província del Kosovo, viu la ciutat És el centre de comerç, cultura, educació i ciències de la República Sèrbia.

El territori de Belgrad està dividit en 17 municipis, cada un amb el seu propi consell local

.

Actualment, lalcalde de Belgrad és Nenad Bogdanović, membre del Partit Demòcrata. Va ser escollit el 2004. El primer alcalde de Belgrad escollit democràticament en tota la història moderna va ser Dr. Zoran Đinđić, escollit el 1996.

                                     

3.1. Govern i política Municipis

La ciutat està dividida en 17 municipis, dels quals 10 tenen lestatus de "municipi urbà", i 7 de "municipi suburbà". Els municipis suburbans tenen un poder més ampli, principalment en els camps de construcció, plans urbanístics, i previsió pública. La majoria dels municipis estan situats la riba sud dels rius Sava i Danubi, la regió de Šumadija. Tres dels municipis Zamun, Novi Beograd i Surčin estan ubicats la riba nord del riu Sava, la regió de Srem, mentre que el municipi de Palilula està situat a les dues ribes del riu Danubi, a les regions de Šumadija i Banat.

                                     

4. Demografia

Segons lúltim cens del 2002, Belgrad té 1.576.124 habitants, dels quals 1.417.187 es van declarar serbis, 22.161 es van declarar iugoslaus, 21.190 montenegrins, 19.191 com a romanesos, 10.381 com a croats, 8.372 com a macedonis, i 4.617 com a musulmans.

Tot i que a Belgrad hi ha diferents comunitats religioses, la més nombrosa és lEsglésia Ortodoxa Sèrbia, amb uns 1.429.170 creients. LIslam és la segona religió més nombrosa, amb uns 20.366 creients, la tercera és lEsglésia Catòlica amb uns 16.305 creients. Abans de la Segona Guerra Mundial, Belgrad tenia una nombrosa comunitat jueva, però amb locupació nazi i lemigració subseqüent a Israel, el nombre va caure a 415. També hi ha 3.796 protestants la ciutat.

A part dels seus habitants naturals, Belgrad és la llar de molts serbis de tota lexIugoslàvia, que van venir a buscar una vida millor, o fugien com a refugiats de la guerra i la neteja ètnica. Extra oficialment - i tenint en compte el gran nombre de serbis refugiats de Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Kosovo, els estudiants i la gent comptada en censos en les seves pròpies citats - la població sobrepassava els 2 milions de persones.

A Belgrad també hi vivien molts estrangers. A partir dels anys 90, es va formar una comunitat significant de ciutadans xinesos. El Novi Beograd, Blok 70 és conegut com el barri xinès. També hi ha molts àrabs, els que van venir a estudiar als anys 70 i 80, i que es van quedar formant famílies la ciutat. Molts dells són naturals de Síria, Jordània o Iraq.



                                     

5. Economia

Belgrad és la part econòmicament més desenvolupada de Sèrbia. Més del 30% del PIB de Sèrbia es genera la ciutat, en la qual també es troba el 30% de la població amb feina. Leconomia de la ciutat ha experimentat un creixement ràpid a partir del 2000. Durant els anys 90, la ciutat igual que tot el país va estar greument afectada per la crisi econòmica provocada per les sancions imposades per la comunitat internacional. La hiperinflació tremenda del dinar iugoslau també va destruir leconomia de la ciutat. Però amb el derrocament de Slobodan Milošević el 2000, les sancions van ser suprimides, cosa que suposava una nova etapa per leconomia de la ciutat, com també per tot el país.

El Banc Nacional de Sèrbia està ubicat la ciutat, igual que les altres companyies importants com Jat Airways, Telekom Srbija, Telenor Sèrbia, Delta Holding, Société Générale, Japan Tobacco, i moltes més.

Segons les últimes estadístiques de març del 2007, la mitjana dun salari brut mensual a Belgrad és de 46.048 dinars serbis al voltant de €565 euros o $770 dòlars dels Estats Units, i la mitjana dun salari net mensual a Belgrat és al voltant de 33.079 dinars serbis €405 o $555, el que representa un dels salaris més alts en tota Sèrbia.

                                     

6. Cultura

Belgrad és cada any lamfitrió de molts esdeveniments culturals com el FEST Festival de Cinema de Belgrad, el BITEF Festival de Teatre de Belgrad, el BELEF Festival dEstiu de Belgrad, el BEMUS Festival de música de Belgrad, la Fira del llibre de Belgrad, i la Fira de la Cervesa de Belgrad. Molts escriptors famosos vivien i encara viuen a Belgrad - Branislav Nušić, Miloš Crnjanski, Borislav Pekić, Milorad Pavić i Meša Selimović. També, el guanyador del Premio Nobel, Ivo Andrić, vivia i treballava a Belgrad, on va escriure la seva novel la mundialment famosa, Un pont sobre el Drina.

Gran part de la indústria cinematogràfica de Sèrbia es troba a Belgrad. Una de les pel lícules més famoses que el 1995 va guanyar la Palma dOr a Cannes, "Underground" dEmir Kusturica, es va rodar en aquesta ciutat.

Als anys 80, Belgrad va ser també un dels centres de la New Wave iugoslava: VIS Idoli, Ekatarina Velika i Šarlo Akrobata són només uns quants grups que venien de Belgrad. Altres grups de rock famosos eren Riblja Čorba, Bajaga i instruktori, etc. En el temps de lantiga Iugoslàvia, Belgrad també va ser el centre de la música coneguda com a "turbofolk", i una de les representants més conegudes és Ceca Ražnatović. Actualment, Belgrad és el centre del hip hop serbi, amb representants tan destacats com Beogradski Sindikat, Škabo, Marčelo.

La cultura del teatre està bastant desenvolupada a Belgrad. Existeixen nombrosos teatres, dels quals el més important és el Teatre Nacional, juntament amb el Teatre de Drama Iugoslau, el Teatre Zvezdara. i lAtelje 212. LAcadèmia de les Ciències i les Arts de Sèrbia també estan a Belgrad, així com la Biblioteca Nacional de Sèrbia.

A Belgrad, també shi troben moltes institucions culturals estrangeres. com per exemple, lInstitut Cervantes, el Goethe-Institut i el Centre Culturel Français que estan la rambla principal de Belgrad, al carrer Knez Mihajlova. Altres centres culturals són lAmerican Corner, el Forum de Cultura Austríaca alemany: Österreichischen Kulturforums, el British Council, el Centre de Cultura i Ciències Rus rus: Российский центр науки и культуры, lInstitut de Confuci, el Centro Cultural Canadenc, lInstituto Cultural Italià italià: Istituto Italiano di Cultura, i el Centre Cultural de la República Islàmica dIran.

Amb la victòria de la representant sèrbia Marija Šerifović en lEurovisió 2007, Belgrad serà lamfitriona del proper certamen.

                                     

6.1. Cultura Museus de Belgrad

El museu més prestigiós a Belgrad és el Museu Nacional, fundat el 1844. Acul una col lecció de més de 400.000 objectes dexposició, incloent-hi obres mestres estrangeres. El famós evangeli de Mirslav forma part de la col lecció daquest museu.

El Museu Militar de Belgrad és bastant popular entre els turistes estrangers, en part per les restes del Lockheed F-117 Nighthawk abatut per les forces antiaèries iugoslaves durant el bombardeig de lOTAN el 1999, però també és popular per les més de 25.000 peces exposades, de les quals, algunes daten del període de lImperi Romà.

Un altre museu similar és el Museu de lAviació Iugoslava, on hi ha més de 200 avions, dels quals, uns 50 estan exposats. Alguns dels exemplars que aquest museu guarda, són únics en la seva espècie, com per exemple el Fiat G.50. Aquest museu també conté restes de lavió estatunidenc de lOTAN abatut.

El Museu etnogràfic de Belgrad, fundat el 1901, conté més de 150.000 peces dexposicions que demostren la cultura urbana i rural dels Balcans, especialment dels països de lex-Iugoslavia. El Museu dArt Contemporani de Belgrad té la col lecció de més de 8.540 obres dart fetes a Iugoslàvia des del 1900. El Museu de Nikola Tesla, fundat el 1952, guarda objectes personals de Nikola Tesla, linventor i científic que va donar nom la unitat Tesla. Té uns 160.000 documents originals i 5.700 objectes duna altra mena.

Un altre museu important de Belgrad és el Museu de Vuk i Dosiej, que forma part del Museu Nacional, i que demostra les vides, les obres i el llegat de Vuk Stefanović Karadžić, el reformador de la llengua sèrbia i Dositej Obradović, el primer Ministre deducació de Sèrbia.

També hi ha el Museu dArt Africà, fundat en els dies de solidaritat amb els països en desenvolupament africans.

                                     

6.2. Cultura Educació

Belgrad té dues universitats estatals i diferents institucions deducació superior. La Universitat de Belgrad, amb uns 70.000 estudiants, té les seves arrels en el Liceu fundat el 1808 i a lEscola Gran fundada el 1863. És una de les institucions més antigues del país, donat que la institució més antiga és l Escola de Mestres a Subotica, que va ser fundada lany 1689.

També existeixen 195 escoles deducació primària, i 85 deducació secundària. De les 195 escoles primàries, 162 són regulars, 14 especials, 15 dart i 4 per adults. El sistema deducació secundària compta amb 51 escoles professionals, 21 escoles dorientació universitària, 15 dart i 500 edificis en 1.100.000 km².

                                     

6.3. Cultura Vida nocturna

Belgrad té la reputació duna ciutat amb una vida nocturna vibrant, amb gran quantitat de bars, restaurants, discoteques i bars musicals que estan oberts fins la matinada, i que estan situats per tota la ciutat. A part del centre, la zona més característica de la vida nocturna a Belgrad són les splavovi "barcasses" - discoteques, bars i restaurants allotjats en els vaixells ancorats al llarg de les ribes del Sava i el Danubi.

Molts visitants de cap de setmana, especialment de Bòsnia i Hercegovina, Croàcia i Eslovènia, consideren a Belgrad com una ciutat més metròpolis que les seves pròpies capitals, donat que a Belgrad hi troben, com diuen, lambient amistós, fantàstics bars i discoteques, copes barates i absència de dificultats lingüístiques, i també de les restriccions legislatives de la vida nocturna.

Entre els clubs alternatius, en destaca, des de fa molt temps, lAcademija, el club dels estudiants darts, que es troba a ledifici de la Facultat de Belles Arts al carrer Knez Mihajlova, i el KST en serbi: Klub Studenata Tehnike, el club dels estudiants denginyeria elèctrica, que es troba al soterrani de ledifici de la mateixa facultat. Un dels llocs més famosos entre els diferents esdeveniments alternatius de la ciutat, és lSKC - Studentski kulturni centar Centre cultural estudiantil, que es troba al costat del gratacel més alt de Belgrad, i un dels símbols de la ciutat, la torre Beograđanka. LSKC és on tenen lloc molts concerts de grups estrangers, però també hi ha exposicions dart debats públics i discussions.

Un altre tipus doci, una mica més tradicional, acompanyat per la música tradicional típica dels nuclis urbans del nord de Sèrbia, és lanomenada "starogradska muzika" que més o menys vol dir la música urbana antiga es pot trobar a "Skadarlija", la part antiga de la ciutat, on es reunien els poetes i artistes del segle xix, i que en aquell temps va ser un barri bohemi. Tot el carrer central, Skadar, ha conservat el mateix aspecte que tenia en el segle xix, juntament amb les voreres de pedra i les cases de lèpoca. Allà shi pot trobar els restaurants més antics i tradicionals de la ciutat anomenats "kafana", on es poden assaborir els diferents plats típics de la gastronomia sèrbia. Una de les "kafanes" més antigues de la ciutat, que encara guarda lambient dels temps bohemis de Skadarlija, és Znak pitanja. En el mateix carrer, també hi ha ledifici de la fàbrica de cervesa més antiga de Belgrad, fundada durant la primera meitat del segle xix.

                                     

6.4. Cultura Esports

Belgrad té, al voltant de mil instal lacions esportives, on moltes delles van acollir tot tipus desdeveniments esportius.

En els últims anys, Belgrad va ser amfitriona de diferents esdeveniments importants, com lEurobasket 2005, el Campionat europeu de voleibol, 2005, i el Campionat europeu de Waterpolo, 2006. La ciutat també acollirà el Festival Olímpic de Joventut dEuropa el 2007, així com la Universiada el 2009, on va guanyar la ciutat mexicana de Monterrey, i la polonesa, Poznań

Belgrad també va ser candidata per lorganització dels Jocs Olímpics el 1992, quan la guanyadora va ser Barcelona, i en els Jocs Olímpics el 1996, quan va guanyar Atlanta.

La ciutat és la llar de dos dels clubs més famosos de Sèrbia - lEstrella Roja i FK Partizan, així com els estadis dels respectius clubs - La Marakana, estadi de lEstrella Roja, i lEstadi del Partizan Arena i el Hala Pionir són dos centre poliesportius on tenen lloc partits de bàsquet, mentre que al centre poliesportiu Tašmajdan es fa servir per partits de waterpolo

Ada Ciganlija és el complex exterior doci i esports més gran de Belgrad. Anteriorment era una illa en mig del riu Sava, ara està connectat amb la riba, formant un llac artificial en el riu. Les platges dAda Ciganlija són el lloc on els belgradencs es van a refrescar i a descansar durant els estius calorosos. Hi ha 7 kilòmetres de platja juntament amb les instal lacions esportives on es practiquen diferents esports, com golf, futbol, bàsquet, voleibol, rugbi, beisbol, i tennis. També es poden practicar els esports extrems, com el bungee, lesquí aquàtic i el paintballing. També hi ha molts llocs on es pot practicar el ciclisme, o fer grans passejades per la natura, o fer joging.

                                     

6.5. Cultura Turisme

A partir del 2000, amb les renovacions diplomàtiques amb lEuropa Occidental i els Estats Units, a Belgrad shi torna a notar la presència de turistes estrangers, absents des de la Guerra dels Balcans, dels noranta. LOrganització del Turisme de Belgrad TOB és lorganització oficial que promociona Belgrad com a destinació turística.

Els barris i edificis històrics de Belgrad són les principals atraccions de la ciutat. Entre altres, hi ha: Skadarlija, Museu Nacional de Sèrbia, Teatre Nacional, Zemun, la Plaça Nikola Pašić, la Plaça Terazije, la Plaça dels Estudiants, la Kalemegdan, el Carrer Knez Mihailova, el Parlament de Sèrbia, el Temple de Sant Sava, i el Palau Antic. A més, existeixen molts parcs, monuments, museus, bars, restaurants i botigues; a les dues vores del Sava el Mausoleu de lHeroi Desconegut a Avala obra dIvan Meštrović, Mausoleu de Tito, conegut també com a Kuća cveća Casa de Flores. Els parcs Topčider i Košutnjak són molt populars, especialment entre els turistes de les repúbliques ex-iugoslaves.

Darrerament el nombre de turistes joves, en especial de Croàcia, Eslovènia i Bòsnia i Hercegovina, vénen a Belgrad a passar el cap de setmana i gaudir de la seva vida nocturna.

                                     

6.6. Cultura Mitjans Comunicació

Belgrad és el centre mediàtic més important de Sèrbia. La ciutat és la llar de les cadenes de televisió líders, com Radiotelevisió de Sèrbia RTS, que està en procés de transformació en un mitjà dinformació público. La discogràfica de la RTS, la PGP RTS, també es troba a Belgrad. La cadena de televisió més popular és la multinacional sèrbia RTV Pink, coneguda pels seus programes dentreteniment, i és considerada per molts de baixa qualitat i sensacionalista. Hi ha una altra cadena de televisió i ràdio molt popular de caràcter "progressista" és B92, que té televisió, ràdio, una discogràfica i leditorial, així com el web més visitada i popular de la internet en serbi. Altres cadenes de televisió són Košava i TV Avala, i daltres que només cobreixen el territori de Belgrad, com Studio B, TV Politika. També es va poder veure altres canals especialitzats: SOS channel esports, Metropolis música, Art TV art, Cinemania pel lícules, i Happy TV programes infantils.

Els diaris més llegits que es publiquen a Belgrad són Politika, Večernje novosti, Blic, Glas javnosti, i Sportski žurnal. Altres diaris i revistes són: Press, Borba, Danas, i Kurir. També hi ha premsa gratuïta - 24 sata que es va fundar el 2006. Dues revistes de notícies més populars son NIN i Vreme, que es publiquen a Belgrad.

                                     

6.7. Cultura Arquitectura

Hi ha parts de Belgrad que tenen diferents tipus darquitectura, des del centre de Zemun amb la seva típica arquitectura de lEuropa Central fins a un disseny més modern de Novi Beograd. Al centre de Belgrad, els edificis més antics que van sobreviure a tants bombardejos i destruccions al llarg de la història de la ciutat, són els edificis del segle xix.

Lestructura pública més antiga de Belgrad és una turbe turca no descrita, mentre que la casa més antiga és una modesta casa de fang a Dorćol, de finals del segle xviii. La influència occidental va arribar al segle xix, quan la ciutat va patir una transformació completa des dun poble oriental a larquitectura contemporània del moment, amb influències del neoclassicisme, romanticisme i lart acadèmic. Els arquitectes serbis van extreure aquest desenvolupament dels edificis estrangers al segle xix, produint els edificis del Teatre Nacional de Belgrad, el Vell Palau de Belgrad, La Catedral Saborna Crkva i després, a inicis del segle xx, lAssemblea Nacional de Sèrbia i el Museu Nacional de Sèrbia, amb influències dart nouveau. Elements darquitectura Neo-Byzantina estan presents en edificis com la Fundació Vuk, el vell edifici de correus del carrer Kospova, i larquitectura sacra, com LEsglésia de Sant Marc a Belgrad basada en el monestir de Gračanica, i el Temple de Sant Sava.

Durant el període de dominació comunista, molts condominis van ser construïts ràpidament i a molt baix cost per acollir el gran flux migratori de gent del camp que venien de la Segona Guerra Mundial, algunes vegades amb resultats com larquitectura brutalista dels blokovi blocs de Nova Belgrad; una tendència surrealista que va dominar breument, tenint com a resultat edificis com el Saló Sindical del Comerç de Belgrad. De totes maneres, a mitjans dels cinquanta, les tendències modernistes van prevaler i encara dominen larquitectura a Belgrad.

                                     

7. Transport

Belgrad té un sistema de transport públic extensiu, basant-se en els autobúsos 118 línies urbanes i més de 300 línies suburbanes, tramvies 12 línies, i troleibús 8 línies El sistema de transport públic està administrat per la Companyia de transport públic de Belgrad GSP Beograd i SP Lasta, amb cooperació amb algunes companyies privades en diferents rutes dautobusos. Belgrad també té la xarxa de ferrocarril regional, Beovoz, que està administrada per Ferrocarrils Serbis La principal estació de trens connecta Belgrad amb altres capitals europees, així com amb altres ciutats a Sèrbia. Malgrat això, més popular viatjar amb lautocar, i Belgrad té connexions diàries dautocars que es dirigeixen a un gran nombre de ciutats tant a Sèrbia, com a lestranger. El sistema dautopistes dóna un accés fàcil a Novi Sad al nord, Niš al sud i Zagreb, la capital de Croàcia, a loest. La ciutat està situada la confluència de dos rius grans, el Danubi i el Sava, de manera que Belgrad també té molts ponts. Els dos més importants són El Pont de Branko, i el Gazela. Els dos connecten al centre de la ciutat amb Nou Belgrad. El Port de Belgrad, que està al Danubi, permet tràfic fluvial.

Belgrad també té laeroport - Aeroport Nikola Tesla, Belgrad IATA: BEG a pocs kilòmetres del centre de la ciutat. Lany 1986, quan vivia els seus millors moments, gairebé 3 milions de passatgers hi passen. Durant els anys 90, a causa de la situació política del país, aquest nombre va caure de manera dràstica Seguint el desenvolupament que va tenir lloc a partir del 2000, el nombre de passatgers va augmentar fins a dos milions el 2004/2005 Al 2006, 2 milions de passatgers van passar per laeroport Nikola Tesla fins a mitjans de novembre.

                                     

8. Cooperació internacional i condecoracions

Belgrad està agermanada amb les següents ciutats

Altres formes de cooperació que existeixen entre les següents ciutats:

Cartes dIntent firmades amb altres capitals de les repúbliques ex-iugoslaves:

                                     

9. Enllaços externs

  • City of Belgrade Secretariat for Environmental Protection
  • Tourist Organization of Belgrade
  • Mediavel Belgrade - belgradexv.com Arxivat 2007-10-15 a Wayback Machine.
  • BeoBuild Construction projects
  • City of Belgrade Official Website Arxivat 2010-03-24 a Wayback Machine.
  • Architecture of Belgrade
                                     
  • La Belgrad - Banja Luka coneguda també com a Banja Luka - Belgrad és una competició ciclista per etapes que es disputa entre Belgrad Sèrbia i Banja Luka
  • L Ofensiva de Belgrad o l Operació Ofensiva Estratègica de Belgrad 14 de setembre - 24 de novembre de 1944 va ser una operació ofensiva militar durant
  • poliesportiu Estrella Roja, a la ciutat de Belgrad a Sèrbia, fundat el 1945 per les Joventuts Antifeixistes de Belgrad A més del futbol té seccions en diverses
  • força del formidable castell de Belgrad que llavors era una de les millors obres d enginyeria dels Balcans. Com que Belgrad fou elegida per ser capital del
  • L Escut de Belgrad se n fa menció per primera vegada l any 1403, en els temps del fill de knez Lazar, el dèspota Stefan Lazarević, quan Belgrad es va convertir
  • El Tractat de Belgrad va ser el tractat segellat el 18 de setembre de 1739, en Belgrad Sèrbia, per l Imperi Otomà d una banda, i pels Habsburg de l altre
  • Ràdio Belgrad serbi: Radio Beograd, serbi ciríl lic: Радио Београд és una estació de ràdio que opera des de Belgrad Sèrbia, pertanyent a l ens públic
  • Партизан, també conegut com a Partizan de Belgrad és un club de futbol serbi amb seu a la ciutat de Belgrad Forma part del club poliesportiu Partizan
  • La ciutat de Belgrad va ser bombardejada en dues campanyes durant la Segona Guerra Mundial, la primera per la Luftwaffe alemanya el 1941, i després per

Users also searched:

...