Back

ⓘ Àstrakhan és la ciutat més gran del sud de la Rússia europea i és la capital de la província homònima. La ciutat és la riba del riu Volga, a prop del delta que ..




Àstrakhan
                                     

ⓘ Àstrakhan

Àstrakhan és la ciutat més gran del sud de la Rússia europea i és la capital de la província homònima. La ciutat és la riba del riu Volga, a prop del delta que forma en la desembocadura la mar Càspia. La ciutat és un centre industrial i port de trànsit per al comerç entre la Rússia europea i lÀsia Central.

                                     

1. Geografia

La població, segons dades del 2004, era duns 502.800 habitants. Té un clima continental. La temperatura mitjana anual és de 10.1 °C, el mes més fred és gener amb una temperatura mitjana de -4.8 °C i el més càlid és juliol amb 25.2 °C. La temperatura mínima absoluta és de -33 °C i la màxima absoluta de 41 °C. La zona és semiàrida amb 222 litres de pluviometria anual.

                                     

2. Història

Ibn Battuta esmenta el 1133 una colònia fundada per un peregrí de la Meca que per prestigi religiós havia obtingut lexempció dimpostos; tenia el nom àrab de Hadjdji Tarkhan Xacitarxan de Hadjdj = Peregrí la Meca, i Tarkhan = noble exempt dimpostos entre els mongols. També apareix esmentada com a Cytrykan o Zytrychan, i en italià Citricano i a les fonts turques com Azdärkhän i Ashtarakan. Les primeres monedes de la colònia apareixen el 1374/1375.

La ciutat fou destruïda per Tamerlà lhivern del 789 1395/1396 junt amb la Vella Sarai, però mentre aquest darrer lloc va desaparèixer, Hadjdji Tarkhan es va recuperar i esdevingué de mica en mica el principal centre comercial de la regió.

El 1466, quan lHorda dOr ja havia entrat en decadència, es va instal lar la ciutat ja coneguda com a Àstrakhan una dinastia de prínceps gengiskhànides nogai descendents del khan dels tàrtars, Küčük Mehmed, de nom Kasim Khan 1466-1490. El va succeir el seu germà Abd al-Karim 1490-1504 i en aquesta època es van estendre fins Stavropol, Orenburg Čkalov, Samara i Saràtov. Després del 1504 la inestabilitat, els atacs dels khans de Crimea i dels khan Nogai, van debilitar el khanat. Sota Abd al-Rahman 1534-1538 es va demanar ajut a Rússia. El 1544 va pujar al tron Yamghurčay o Yaghmurči que va regnar fins al 1554 quan els russos van entrar al khanat, i van posar al tron a Derwish Ali, però el 1557 aquest es va aliar als Tàrtars de Crimea i als Nogai i fou deposat i el khanat annexionat a limperi.

El 1558 els russos van refundar la ciutat 11 km més avall de lantiga on la població russa fou majoritària encara que també hi havia tàrtars i armenis i fins i tot emigrants indis que fusionats als tàrtars van originar els agryzane. El 1569 fou amenaçada pels otomans i tàrtars de Crimea, que foren rebutjats a lany següent els otomans van renunciar als seus drets sobre Àstrakhan i passat el perill els russos van construir 1582 una muralla i després una ciutadella 1589. Va patir encara alguns saquejos de tàrtars.

A partir del 1623 el territori fou ocupat pels calmucs i en algun moment van arribar a assetjar la ciutat que també va patir alguns saquejos per part dels cosacs especialment Stenka Razin el 1667-1668 i 1670-1671 en què la va dominar uns mesos i alguns terratrèmol, epidèmies i incendis 1702, 1718, 1767. El 1700 i 1710 es van consagrar les seves catedrals. El 1705 fou teatre duna revolta contra el tsar Rebel lió de Bulavin dirigida pel cosac Kondraty Bulavin. El 1719 fou saquejada pels perses. El 1722 fou declarada port militar de la mar Càspia fins al 1867 que aquesta condició va passar a Bakú. Les faccions dels calmucs que vivien a lest del Volga van ser expulsades el 1770-1771 les que estaven establertes a loest ho foren el 1944.

El 1717 els russos van crear el govern dÀstrakhan. A partir de 1750, per fer balança, els russos hi van establir uns 25.000 Cosacs dÀstrakhan reorganitzats el 1817 i dissolts el 1919. El 1785 el govern va passar a dependre del Caucas. El 1801 shi van establir els kazakhs però sota control rus. El 1830 una epidèmia de colera va delmar la població. El 1832 fou separat del govern del Caucas; el govern fou reorganitzat amb nous límits el 1860 amb 236.500 km² i 208.000 habitants. La població de la ciutat era de 113.001 habitants el 1897 incloent-hi 12000 musulmans i 6200 armenis.

El 1919 va integrar la República Federativa Socialista Soviètica Russa i va formar part del territori dels calmucs fins al 1943; a finals del 1942 els alemanys van arribar fins a uns 100 km daquí un dels punts més orientals als que van arribar, però es van retirar el 1943. Dissolt el territori dels kalmucs es va formar el 27 de desembre de 1943 un oblast de 96.300 km². El 1939 la població era de 253.655 habitants

                                     
  • Àstrakhan té aquests significats: Àstrakhan ciutat ciutat al sud de la Rússia europea capital de la província homònima Khanat d Àstrakhan estat
  • Sarai, la capital de la Gran Horda, va assolar també Àstrakhan A la dècada del 1530, Àstrakhan va prendre part, com a aliat del Khanat de Crimea i de
  • La província d Àstrakhan en rus Астраха нская о бласть, transliterat Astrakhànskaia óblast és un subjecte federal de Rússia.
  • Znàmensk en rus Знаменск és una ciutat tancada de la província d Àstrakhan a Rússia. És el centre de la base d assajos de míssils de Kapustin Iar
  • Xaïkh Ahmed fou un khan d Àstrakhan que apareix esmentat a l entorn del 1530. Hauria governat entre Hussein Khan i Qasim II, en un període en què les
  • Dassàiev en alfabet ciríl lic: Ринат Файзрахманович Дасаев Àstrakhan Província d Àstrakhan Rússia, 13 de juny de 1957 és un exfutbolista rus que ocupava
  • Moscou, foren retornades a Àstrakhan Iamgurtxi, amb el suport dels fills de Yusuf Nogai va intentar recuperar Àstrakhan però fou derrotat pels cosacs
  • estar conforme. Tot seguit va fer una campanya a Àstrakhan Hussein Khan va haver de fugir i Àstrakhan fou ocupada, reunint així Mehmet I Giray a les seves
  • Xarxa de carreteres europees. Comença a Calais França i finalitza a Àstrakhan Rússia Té una longitud de 8300 km i és per tant la més llarga ruta
  • una orientació de nord a sud. La carretera passa per les ciutats de Moscou, Tambov, Povorino, Volgograd, Àstrakhan Makhatxkalà, Bakú, Ələt i Astara.
  • canons a Àstrakhan però el tsar va enviar un exèrcit a protegir aquesta ciutat. El 26 de setembre els turcs i tàtars van acampar prop d Àstrakhan on se ls

Users also searched:

...