Back

ⓘ Nicòsia amb una població de 200.686 habitants el 2001, és la capital de Xipre i de la República Turca de Xipre del Nord, reconeguda només per Turquia. Situada v ..




Nicòsia
                                     

ⓘ Nicòsia

Nicòsia amb una població de 200.686 habitants el 2001, és la capital de Xipre i de la República Turca de Xipre del Nord, reconeguda només per Turquia. Situada vora el riu Pedieos, el més important de lilla, Nicòsia és el centre dun districte administratiu i actualment és lúnica capital dividida del món, amb la part septentrional i la meridional dividides per la "Línia Verda", una zona desmilitaritzada sota la vigilància de les Nacions Unides, tot i que, a diferència de les denominacions de "Berlín Est" i "Berlín Oest" de la Guerra Freda, no sacostumen a utilitzar els termes "Nicòsia Nord" i "Nicòsia Sud". La ciutat és un centre comercial i manufacturer. A prop hi ha mines de coure.

Nicòsia és la seu de la Universitat de Xipre.

Lany 2005, lalcalde de la ciutat era Mihalis Zambelas, tot i que la part nord de la ciutat, al sector controlat per la RTXN, lalcalde és Kutlay Erk.

Antigament sanomenava Leucòsia. Degué ser poc important perquè només és esmentada per Hierocles i per lhistoriador eclesiàstic Sozomen. El nom modern és Lefkosia o Nikosia, i és la capital del país.

                                     

1. Demografia

La població el 2001 era de 206.200 habitants.

la meitat del segle xvi sestimava la població entre 15 i 20.000 habitants. Tot i que les morts el 1570 sestimen fins i tot en 20.000 habitants el 1596 la població era aproximadament de 30.000 habitants i només uns 5000 turcs. El 1683 la població era meitat grega i meitat turca. El 1698 la població sestimava en 5000 persones. El 1806 Ali Bey la calculava en unes dotze mil persones repartida per meitat entre turcs i grecs i diu que la ciutat podia albergar a cent mil animes. Diverses estimacions els següents anys es mantenen en xifres semblants. El 1878 el cens va donar 10.879 persones just abans de lentrega als britànics, dels quals 5.628 musulmans 52%. Al cens del 4 dabril de 1881 foren 11.513 5.653 grecs o 49% i 5.397% musulmans el 47%, la resta diversos catòlics i 22 jueus. Deu anys després 1891 eren 12.515 però els musulmans estaven la baixa amb 5.351 o 43%. El 1901 eren 14.752 habitants amb 6.013 musulmans. El 1946 dels 34.485 habitants 10.330 eren turcs musulmans els jueus eren 30.

                                     

2. Història

Fou coneguda en temps antics com a Ledra o Ledrae. Del 688 al 965 fou governada conjuntament pel califat i Bizanci, però el 965 Nicèfor Focas va dominar Xipre i el condomini es va acabar. La ciutat fou la residència dels reis de Xipre des del 1192. A linici del segle xiii es van acabar les muralles dentre 5 i 14 metres. La catedral de Santa Sofia fou el centre de la ciutat en una zona rodejada de mercats. El 1211 era una ciutat de primer ordre; la descriu E. von Oldenburg que diu que tenia innombrables habitants, tots rics. Al segle següent només Famagusta la superava. El bisbe alemany Ludolf la qualifica de gran ciutat amb excel lent clima; era seu dels reis, dels bisbes, dels prínceps i dels nobles que eren dels més rics del món. El 1426 la ciutat fou saquejada per les forces del sultà Barsbay, però no la devia afectar gaire, ja que el 1435 Pero Tafur diu que havia sobrepassat Famagusta. Va esdevenir possessió de la República de Venècia el 1489. Es diu que el nom de Nicòsia el van adoptar els venecians. Quan van conquerir lilla van interpretar que el nom de "Lefkosia" era el mateix que "Nicosia", una població de Sicília de la qual ja tenien coneixement, i es van pensar que totes dues compartien la mateixa denominació.

Va caure sota poder turc el 1570 després dun setge que va durar 59 dies que va causar milers de víctimes pels dos costats però especialment els locals que van patir una carnisseria; 80 de les seves 250 esglésies foren destruïdes en el setge i dos terços de la ciutat van quedar molt malmesos. Tots els que van sobreviure foren convertits en esclaus. Santa Sofia va passar a ser mesquita. La ciutat, que ja feia uns anys que havia començat a recular, es va despoblar progressivament i el luxe i riquesa anterior es va esvair.

El 1571 fou declarada seu dun beglerbegi format per lilla i els sandjaks dAlaiyya, Içel, Silifke, Tars i Sis al continent i inicialment també Trípoli del Líban. Posteriorment aquesta divisió administrativa fou reduïda però Nicòsia va restar capital; els cònsols estrangers van residir generalment a Larnaca.

El 1878 lilla va passar als britànics sent annexionada formalment el 1914. El 1870 la ciutat tenia 25 barris dins les muralles.

Nicòsia fou escenari duna gran violència durant el període immediatament anterior la independència de Xipre el 1960. Des que la comunitat xipriota grega va donar suport al cop destat contra larquebisbe Makàrios i arran de la subsegüent invasió turca de 1974, una part del sector nord de la ciutat ha quedat dins la frontera de làrea de seguretat controlada per les Nacions Unides. La catedral de Santa Sofia, que sota els britànics era església, ara torna a ser mesquita.

la ciutat destaquen les tombes dels reis de la dinastia Lusignan, a lantiga catedral de Santa Sofia, avui dia mesquita al sector turcoxipriota. També es conserven bé les fortificacions venecianes, construïdes al segle xvi, que encerclen la part medieval de la ciutat.

                                     
  • Club Atlètic de Futbol dels Grecs de Nicòsia ΑΠΟΕΛ Ποδόσφαιρο és un club esportiu xipriota de la ciutat de Nicòsia El club fou fundat com a POEL ΠΟΕΛ
  • L Athletic Club Omonia Nicòsia en grec modern Αθλητικός Σύλλογος Ομόνοια Λευκωσίας és un club xipriota de futbol de la ciutat de Nicòsia Omonia significa
  • L Olympiakos Nicòsia en grec modern Ολυμπιακός Λευκωσίας, Olympiakos Lefkosias és un club de futbol xipriota de la ciutat de Nicòsia El club va ser
  • El Districte de Nicòsia és un dels sis districtes de Xipre. La principal ciutat també és la capital de l illa, Nicòsia La part septentrional del districte
  • Nicòsia 1964. El Problema de Xipre, Lefkosa Nicòsia 1968. El Pla Akritas, Lefkosa Nicòsia 1968. Un Curt Dicurso sobre Xipre, Lefkosa Nicòsia
  • Nicòla en francès Nicole és un municipi francès, situat al departament d Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània. Toponímia occitana gasconha
  • Papadópulos en grec: Ευστάθιος Τάσσος Νικολάου Παπαδόπουλος Nicòsia 7 de gener de 1934 Nicòsia 12 de desembre de 2008 fou un polític grecoxipriota que
  • Joan II de Xipre Nicòsia 16 de maig del 1418 - Nicòsia 28 de juliol del 1458 va ser rei de Xipre, i va mantenir els títols nominals dels desapareguts
  • de AEK Atenes FC i Omonia Nicòsia Trajectòria com a entrenador: 1999 - 2001: Digenis Akritas Morphou 2007 - 2008: Omonia Nicòsia Γ. Σαββίδης: Ο Κουμπάρος
  • 1379 o 1380 però va morir de nena a Nicòsia abans del 3 d octubre del 1382 i va ser enterrada a Sant Domenec, Nicòsia L esposa es va casar més tard, després

Users also searched:

...