Back

ⓘ Vílnius és la capital i la ciutat més important de Lituània, amb una població de més de 560.200 habitants el 2010. És també la capital de tres subdivisions admi ..




Vílnius
                                     

ⓘ Vílnius

Vílnius és la capital i la ciutat més important de Lituània, amb una població de més de 560.200 habitants el 2010. És també la capital de tres subdivisions administratives lituanes: el municipi de Vílnius, el districte municipal de Vílnius i el comtat de Vílnius. El Centre històric de Vílnius està inscrit la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1994.

                                     

1. Geografia i població

Situada al sud-est del país, la confluència dels rius Vilnia també conegut com a Vilnelė i Neris. Aquesta situació no central es pot atribuir la forma canviant de les fronteres nacionals al llarg dels segles, ja que en un temps va ser el centre no només cultural sinó també geogràfic del Gran Ducat de Lituània, i en els seus orígens també fou el centre geogràfic de les terres lituanes, mentre que la població de la ciutat va romandre multiètnica durant la major part de la seva història.

Vílnius dista 312 km del Bàltic i de Klaipėda, el principal port marítim de Lituània. Les altres ciutats principals del país, com ara Kaunas a 102 km, Šiauliai a 214 km i Panevėžys a 135 km, són fàcilment accessibles des de la capital.

El municipi actual de Vílnius ocupa 402 km² i està edificat en un 20.2%, mentre que la resta del territori hi predominen els espais verds 43.9% i laigua 2.1%.

Segons el cens del 2001, el municipi tenia 542.287 habitants, el 57.8% dels quals eren lituans, el 18.7% polonesos, el 13.9% russos i el 4.0% bielorussos; la resta es declaraven daltres nacionalitats o bé van refusar de respondre.

                                     

2. Ciutat vella

La ciutat vella o Senamiestis, el centre històric de Vílnius, és una de les més extenses dEuropa 3.6 km² i és on es concentren els principals atractius de caràcter històric i cultural. Els edificis de la Ciutat Vella –nhi ha vora 1.500– shan construït al llarg de les diverses èpoques, amb la qual cosa constitueixen una esplèndida barreja destils arquitectònics ben diferents. Tot i que Vílnius sovint és considerada una ciutat barroca, també shi troben edificis gòtics, renaixentistes i daltres estils.

Els principals llocs datracció turística de la ciutat són la torre de Gediminas i la plaça de la Catedral, símbols de la capital. Constitueixen també la porta dentrada al centre històric de Vílnius, que es desenvolupa entorn de lAjuntament, unit amb el palau del Governador mitjançant lartèria principal, el carrer Pilies.

Altres carrers serpentegen al voltant de palaus senyorials, esglésies, botigues i tallers artesanals. Els carrers, estrets i de forma corba, i els petits i curiosos patis i places es van desenvolupar segons la planificació radial de la Vílnius medieval.

A causa del seu caràcter únic, el Centre històric de Vílnius fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1994.

                                     

3. Conjunt palatí de la Universitat

El Palau de la Universitat començà a construir-se en el segle xvi, amb el consentiment del bisbe, en un quadrat ple dedificis de maó, emmarcada pels carrers Universiteto antigament nomenada Wyskupul Sv. Jono, Pilies i Skapo.

El conjunt del palau de la Universitat de Vílnius, reflecteix els estils arquitectònics més típics de Lituània, gòtic, renaixentista, barroc i classicista.

En quatre segles es canvià, en diverses ocasions, la funció dels edificis de la Universitat, els planells i les formes arquitectòniques. Actualment, el Palau de la Universitat allotja les Facultats dHistòria, Filologia, Filosofia, Institut dIdiomes Estrangers, Biblioteca i Rectorat. El conjunt palatí inclou 13 patis amb 13 edificis, lesglésia de Sant Joan i el campanar.

Lituània, mitjançant el conjunt del palau de la Universitat de Vílnius, restarà representada en el parc de Brussel les Mini Europa.

                                     

3.1. Conjunt palatí de la Universitat Pati Major

El Palau Major fa les funcions de panteó de la Universitat. En la seva galeria hi ha les places amb els noms dels fundadors, patrocinadors i els científics més descoll-ants de la Universitat. En la part nord del pati es troba la plaça del segle xvi Academiae et Universitas Societatis Jesu. En els frescos acolorits si pot veure lescut de la Universitat i els retrats dels patrocinadors. En el conjunt del palau de la Universitat de Vílnius destaca la façana barroca de la primera església parroquial de Sant Joan del segle xiv. Després de lincendi que va tenir lloc a mitjan segle xviii, lesglésia i el campanar foren reconstruïts per larquitecte més famós del Gran Ducat de Lituània, Jonas Kristupas Glaubicas, dacord amb lestil del barroc tardà.

                                     

3.2. Conjunt palatí de la Universitat El pati de lObservatori

En aquest pati es troba un edifici del segle xviii amb símbols del Zodíac, decorat amb sentències en llatí, entre elles la frase Hinc itur ad astra Daquí a les estrelles. En el lloc on estava la farmàcia de la Universitat de Vílnius, ara shi troba la placa dedicada a lantic Degà de la Universitat de Vílnius, Director de lObservatori, membre de lAcadèmia de Ciències de París i membre de la Royal Society de Londres, Martynas Pocobutas. El pati fou construït en la ubicació de lantic jardí, lloc on també es localitza la casa gòtica del segle xvi de Mikalojus Jasinskis.

                                     

3.3. Conjunt palatí de la Universitat El pati de la Biblioteca

Aquest pati - anteriorment fou un pati domèstic - i avui dia està envoltat per la biblioteca, ledifici de ladministració i la Facultat dHistòria. Fins a principis del segle xix, aquest pati era un pati tacat, del carrer de la Universitat el separaven edificis auxiliars daquesta, que posteriorment senderrocaren per ampliar el carrer. En aquest pati es troba lentrada principal la biblioteca que fou fundada en lany 1570. La porta principal fou realitzada per lescultor lituà Jonas Meskelevicius, per commemorar laniversari dels 450 anys transcorreguts des de la publicació del primer llibre lituà. En ledifici de ladministració i en la façana de lObservatori dAstronomia, i està dibuixat el sistema solar.

                                     

3.4. Conjunt palatí de la Universitat El pati de M. K. Sarbievijus

Motiejus Kazimieras Sarbievijus fou un poeta del segle xvii, famós a Europa, estudiant de la Universitat de Vílnius i després professor daquesta. El pati tancat resta envoltat dedificis de diversos estils i èpoques. En el recinte decorat amb els frescos del pintor A. Kmieliauskas, es troba la llibreria Littera, també per la rodalia, es troba el Centre de Lingüística Lituana decorat amb frescos del pintor P. Repsys.

                                     

4. Dates històriques de la Universitat

  • 1570 Obertura del Col legi i de la Biblioteca dels jesuïtes a Vílnius
  • 1919 - 1939: Està en funcionament la universitat polonesa Steponas Batoras
  • 1781 LAcadèmia de Vílnius canvia el seu nom passant a anomenar-se Escola Superior del Gran Ducat de Lituània. Es fundà la Facultat de Medicina
  • 1939: La Universitat de Vílnius reobre les seves portes i la Facultat dHumanitats i Facultat de Dret, es traslladen de Kaunas a Vílnius
  • 1832: La Universitat es tancà, després de proposar-ho el tsar Nicolau I de Rússia
  • 1579 L1 dabril, el rei Esteve Bathory va emetre lescrit de lobertura de lAcadèmia de Vílnius i el 30 doctubre, el papa Gregori XIII emetí la butlla per la que saprovà la conversió del Col legi de Vílnius la Universitat de Vílnius.
  • 1990: En restituir-se la independència de Lituània, saprovaren els Estatuts de la Universitat mitjançant els quals se li retornà lautonomia
  • 1773 Se suprimí lOrde dels jesuïtes i es fundà la Comissió Educativa per afers daquesta mena
  • 1641 Obertura de la Facultat de Dret
  • 1753 Obertura de lObservatori dAstronomia
  • 1803 La Universitat passà a nomenar-se Universitat Imperial


                                     

5. Església de Sant Pere i Sant Pau

Lesglésia de Sant Pere i Sant Pau, és un església senzilla en el barri Antakalnis que va estar en el segle xv, segons la llegenda en el lloc del temple pagà. 1638 adjunt a lesglésia fou fundat el monestir de monjos-lacerans tancat 1864 pels russos.

Lesglésia present i ledifici del monestir no tenen res a veure amb els vells, els dos aparegueren després de la invasió moscovita de Vílnius a mitjans del segle xvii. passaren alguns anys i la capital de Lituània es reanimà.

El cabdill Kazimierz Michal Pac 1621 - 1682, començà construir a Antakalnis el 1668 una nova església com a gratitud a Déu per la seva salvació en la guerra amb Moscou. Els quadres en el presbiteri recorden al pietós cabdill: el retrat del fundador, de la seva presumpta parenta Santa Maria Magdalena de Pazzi i del seu protector Miquel Arcàngel. El quadre del Crucificat pertany a Pac, aquest quadre el cabdill el portava amb ell en totes les campanyes.

A lentrada de lesglésia, aquesta resta decorada amb motllures destuc dels escultors italians G. P. Perti i G. M. Galli.

Lespai de lesglésia consta de la nau central, de sis capelles en les naus laterals i del creuer. Sota les torres hi ha dues petites capelles. la dreta hi ha la de sant Francesc amb lescultura del Crucificat, a lesquerra; la del baptisme amb una pila baptismal de marbre del segle xvii. La capella dels Sants Guerrers la dreta presenta com sant Casimir inspira guerrers lituans per guanyar la batalla amb els moscovites.

Enfront hi ha la capella de les Santes Reines en memòria de dones nobles, mares i esposes exemplars que no oblidaren llurs obligacions vers els pròxims. La capella dÚrsula de Colònia la dreta recorda donzelles assassinades pels bàrbars guerrers de lodi envers la seva fe. La capella és un monument a dones de Vílnius, a llurs suplicis durant locupació última de la capital. Enfront daquesta capella hi ha la de sant Agustí, protector dels lacerans.

En el creuer de la dreta i resta laltar de la confraria de les ferides de Jesucrist. Fundada el 1642 la confraria uní comunitats de pescadors del barri dAntakalnis i de laltra vora del riu Neris. El quadre està envoltat dàngels amb símbols de suplicis de Crist.

En el creuer a lesquerra hi ha el quadre famós de la Verge Maria Misericordiosa que trenca fletxes de Crist enutjat. Aquest quadre el portà de Roma el bisbe de Vílnius Georgius Tiskevichus i en un principi el va mantenir en una capella privada. Quan el quadre passà per ser miraculós el bisbe lentregà solemnement a lesglésia de Sant Pere i Sant Pau. El relleu de la volta de laltar representa la cerimònia. Les medalles sobre laltar representen la vida de la Verge Maria. Davant laltar els creients oraven protecció durant la pesta. De 1692 la confraria de santa Maria Misericordiosa procurà per laltar.

Lescultura de Jesús de Natzaret fabricada a Roma el 1700 va restar més de 150 anys en lesglésia dels monjos trinitaris a Antakalnis. Lestàtua passava per miraculosa, les seves còpies restaven en altres esglésies de Lituània. El 1864 lesglésia i el monestir dels monjos trinitaris foren tancats i lescultura fou traslladada a lesglésia de Sant Pere i Sant Pau. En el segle xix lescultura fou instal lada a laltar. Als inicis del segle xx la dreta simètricament fou instal lat laltar de sant Francesc de Sales.



                                     

6. Fills il lustres

  • Feliks Janiewicz 1762-1848, violinista, director dorquestra i compositor.
  • Arthur Bartels 1818-1885, poeta, músic, humorista i cantant.
  • Romain Gary 1914 - 1980 escriptor i diplomàtic, Premi Goncourt de lany 1956 i de lany 1975 amb el pseudònim de Émile Ajar
  • Andrew Victor Schally 1926 metge, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de lany 1977.
                                     

7. Transports i comunicacions

Vílnius és el punt de partida de les autopistes Vílnius-Kaunas - Klaipėda i Vílnius-Panevėžys. Tot i que el riu Neris pot ser navegable, no hi ha rutes fluvials regulars. LAeroport Internacional de Vílnius canalitza la majoria dels vols internacionals lituans cap la majoria de les principals destinacions europees. Lestació de ferrocarril de Vílnius també és un important nus viari. la ciutat hi ha una xarxa de troleibusos i per a més endavant hi ha projectada una línia de tramvia.

Actualment hi ha tres línies del Metro de Vílnius en projecte per connectar els districtes més poblats de la ciutat.

                                     

8. Vegeu també

  • Sinagoga Coral de Vílnius
  • Museu estatal jueu Vilna Gaon
  • Centre dArts Visuals Jonas Mekas
  • Museu de les víctimes del genocidi
  • Teatre polonès de Vílnius
                                     
  • El comtat de Vílnius en lituà: Vilniaus apskritis és una divisió administrativa de Lituània. La capital és Vílnius El comtat se sotsdivideix en 6 districtes
  • l aeroport de Vílnius AirBaltic a l aeroport de Vílnius Hangar de FlyLAL a l aeroport de Vílnius Sector no Schengen a l aeroport de Vílnius Botiga lliure
  • La Universitat de Vílnius va ser fundada per Esteve Bathory I, en lituà: Steponas Batoras, en polonès: Stefan Batory i jesuïtes espanyols el 1579.
  • שלמה זלמן כרמר conegut com el Gaó de Vílnius en hebreu: הגאון מווילנה Vílnius 23 d abril de 1720 - Vílnius 9 d octubre de 1797 va ser un prominent
  • municipal de Vílnius en lituà: Vilniaus rajono savivaldybė és un dels municipi de Lituània, al comtat de Vílnius Envolta a la capital Vílnius per tres
  • els franciscans bernardins van establir - se a Vílnius Albert Tabor, un lituà, convidà els dominics a Vílnius i els confià l església de l Esperit Sant
  • de Vílnius en lituà: Vilniaus miesto savivaldybė es troba a la part sud - est del país, en el comtat de Vílnius i consta de la ciutat de Vílnius la
  • Antoni i Joan eren dos nobles germans lituans, i Eustaci llur cosí Vílnius Gran Ducat de Lituània, començament del segle xiv - 1347 que convertits
  • El metro de Vílnius en lituà: Vilniaus metropolitenas és un sistema de Metro en la capital de Lituània, Vílnius Actualment hi ha tres línies en projecte
  • transcorrent íntegrament en territori lituà fins a desembocar al riu Neris a Vílnius Eventualment, les seves aigües, via el transvasament del Neris al Neman
  • El Centre històric de Vílnius en lituà: Vilniaus senamiestis és un dels més extensos d Europa central, té una superfície de 3, 6 quilòmetres quadrats

Users also searched:

...