Back

ⓘ Zagreb, AFI, és la capital de Croàcia. Està situada entre els turons meridionals de la muntanya Medvednica i la riba nord del riu Sava, a uns 120 metres sobre e ..




Zagreb
                                     

ⓘ Zagreb

Zagreb, AFI, és la capital de Croàcia. Està situada entre els turons meridionals de la muntanya Medvednica i la riba nord del riu Sava, a uns 120 metres sobre el nivell del mar.

La seva posició geogràfica favorable, la part sud-oest de la plana pannònica, que sestén pels Alps, els Alps dinàrics, la mar Adriàtica i les regions de la plana pannònia, la doten duna connexió excel lent per al trànsit entre lEuropa central i lAdriàtic.

Aquesta situació de trànsit, la concentració dinstitucions industrials, científiques i de recerca i la tradició industrial són la clau de la seva posició de lideratge econòmic.

Zagreb és la capital dels poders administratius de lestat i de gairebé tots els ministeris del govern croat.

                                     

1. Població

Zagreb és la ciutat més gran de Croàcia i lúnica amb una àrea metropolitana de més dun milió de persones. 1.088.841 viuen a làrea metropolitana de Zagreb, que inclou altres ciutats més petites com Samobor, Velika Gorica i Zaprešić. La població oficial només de la ciutat ha passat de 779.145 persones el 2001 a 973.667 el 2005. Això sexplica per la gran quantitat de gent que prové de les zones rurals. Només durant el 2005, Zagreb rebé cap a 80.000 nous residents.

La majoria dels seus ciutadans són croats 91.94%, segons el cens de 2001. El mateix cens té una població de 40.066 residents que pertanyen a minories ètniques. Les minories ètniques i la seva composició es distribueixen de la manera següent: 18.811 serbis 2.41%, 6.204 bosnians 0.80%, 3.389 albanesos 0.43%, 3.225 eslovens 0.41%, 1.946 gitanos 0.25%, 1.131 montenegrins 0.17%, 1.315 macedonis 0.17%, entre altres minories ètniques menors.

                                     

2. Nom

El nom modern Zagreb fou registrat per primer cop al segle xi 1094. Deriva del croat la séquia/depressió, probablement en referència la seva situació geogràfica.

                                     

3. Història

Mentre els hàbits humans són presents la ciutat des del neolític, i fins i tot amb lantiga ciutat romana dAndautonia, molt ben conservada, fou el 1094 que el rei hongarès Ladislau I dHongria fundà un bisbat al turó Kaptol. Al turó del costat, Gradec Grič, es desenvolupà una comunitat eclesiàstica independent. Els emplaçaments patiren una forta invasió mongola el 1242, però quan aquesta sacabà, el rei Bela IV dHongria declarà Gradec ciutat reial autònoma per tal datraure artesans estrangers.

Durant els segles xiv i xv, totes dues comunitats rivalitzaven entre si tant econòmicament com política. Només treballaven conjuntament en el camp del gran comerç -com per exemple la fira anual de larbre, que durava dues setmanes. Aquests dos turons medievals, Gradec i Kaptol, es fusionaren finalment en una comunitat, Zagreb, cap a principis del segle xvii. Actualment, formen el centre cultural de la ciutat moderna el centre econòmic i de trànsit sha desplaçat cap al sud. Des de llavors, el bisbat de Kaptol ha esdevingut larquebisbat de Zagreb.

La construcció de la xarxa ferroviària 1862 en temps otomans va permetre als vells suburbis barrejar-se gradualment amb el Donji Grad, que es caracteritza per una estructura de bloc regular típica de les ciutats centreeuropees. Aquest nucli aixopluga grans edificis, monuments i parcs, així com un bon nombre de museus, teatres i cinemes.

Els barris de la classe treballadora se situaren entre la via del tren i el riu Sava, mentre la construcció de barris residencials als turons del sud de Medvednica foren acabats entre les dues guerres mundials.

Després de la meitat dels anys 50, la construcció de noves àrees residencials al sud del riu Sava començaren amb lanomenat Novi Zagreb Nou Zagreb. La ciutat també sexpandí cap a loest i lest, incorporant Dubrava, Podsused, Jarun, Blato, etc.

La xarxa ferroviària de mercaderies i laeroport internacional Pleso foren construïts al sud del riu Sava. La zona industrial més gran Žitnjak del sud-est representa una extensió de les zones industrials dels afores de lest de la ciutat, entre el Sava i la regió de Prigorje.

Línies urbanitzades dedificis connecten Zagreb amb els centres dels seu voltant: Sesvete, Zaprešić, Samobor, Dugo Selo i Velika Gorica. Sesvete és la que més probablement esdevindrà part del nucli urbà i, de fet, ja sinclou en la ciutat de Zagreb.

El 22 de març de 2020 cap a les 6 h 20, la capital de Croàcia va ser copejada per un sisme de magnitud 5.3.



                                     

4. Economia

La majoria de la indústria croata es concentra a Zagreb, com la indústria metal lúrgica, lelectrònica, tèxtil, electrònica, química, farmacèutica Pliva, gràfica i la indústria de pell, fusta, paper, etc.

La ciutat tingué una important renda per càpita el 2004. Tanmateix, els sous i preus encara són més baixos que a lEuropa occidental.

Durant el 2005, la taxa datur a Zagreb era dun 8%, la meitat de la mitjana nacional.

                                     

5. Govern municipal

La ciutat de Zagreb té lestatus de comarca dins de Croàcia. El govern municipal és governat pel batlle, que és elegit per lAjuntament.

El batlle actual de Zagreb és en Milan Bandić SDP.

LAjuntament està format per 51 representants, presidits per Tatjana Holjevac ind. rep., els quals es reparteixen de la manera següent:

  • Unió Democràtica Croata HDZ 7
  • Partit del Poble Croat HNS 4
  • Partit Croat dels Pensionistes HSU 3
  • Partit Socialdemòcrata de Croàcia SDP 19
  • Partit Social Liberal Croat HSLS 1
  • Independent 7
  • Partit Croat Agrari HSS 3
  • Centre Democràtic DC 1
  • Partit Croat dels Drets HSP 6

És el resultat de les eleccions de 2005.

                                     

6. Transport

Hi ha tres principals vies de trànsit:

  • lest, cap a Eslavònia i lEuropa del sud-est i Orient Mitjà; i
  • loest, cap a Ljubljana, Eslovènia i cap a lEuropa occidental;
  • el sud, cap a Rijeka, el port més gran de la badia de Kvarner i Split a Dalmàcia, la segona ciutat més gran de Croàcia, que també disposa dun port important.

Sha planejat un túnel que travessa les muntanyes Medvednica i esdevindrà la principal connexió de trànsit del nord de la ciutat.

El ferrocarril que passa pel riu Sutla i la principal carretera de Zagorje Zagreb-Maribor-Viena, així com connexions amb la regió de Pannònia i Hongria estan enllaçades amb les rutes camioneres.

La connexió ferroviària meridional cap a Split funciona seguint una línia per la regió de Lika renovada el 2004 per permetre una viatge de cinc hores; hi ha una via més ràpida passant per la vall del riu que actualment és en ús fins la frontera de Croàcia amb Bòsnia i Hercegovina.

El ferrocarril i lautovia A3 pel riu Sava que va fins a Eslavònia i fins a Belgrad, són algunes de les vies amb més trànsit del país.

La ciutat té una xarxa viària ben desenvolupada, amb diverses de les principals vies amb més de quatre carrils. Hi ha certa congestió al centre de la ciutat i laparcament també és un problema. El problema sha alleujat en certa manera amb la construcció dun nou pàrquing subterrani amb diversos pisos.

El transport públic de la ciutat sorganitza en dues capes: les parts interiors de la ciutat estan principalment cobertes per trams, i els suburbis exteriors estan enllaçats amb autobusos. La companyia de transport públic, ZET Zagrebački Električni Tramvaj, Tramvies Elèctrics de Zagreb, és subvencionada per lAjuntament. Actualment, hi ha un programa ambiciós en marxa per a substituir els carrils vells de tramvia amb els nous tramvies moderns construïts sobretot per la companyia Končar elektroindustrija i, en una proporció menor, per TŽV Gredelj. Se nhan comprat 70 trams, i es calcula que lúltim tram entrarà en funcionament cap al desembre de 2007, a més dun acord que assegurarà 100 trams més.

El funicular Uspinjaca de la part històrica de la ciutat és una atracció turística. Els taxis estan disponibles, però són lleugerament més cars. Durant aquests últims anys, lempresa ferroviària estatal HŽ Hrvatske željeznice, Ferrocarrils Croats ha estat desenvolupant una xarxa de trens de rodalia a làrea metropolitana de Zagreb. Pel que fa al 2004, shan restaurat algunes connexions ferroviàries de lest a loest de la ciutat.

Sestà planejant un sistema ferroviari lleuger. De fet, el sistema es preveu amb cinc línies; tres doest a est, i dues de nord a sud. Totes les línies serien soterrades al centre de la ciutat. La primera línia entrarà en funcionament cap al 2012.

Laeroport de Zagreb factura cap a 1.6 milions de passatgers per any. Sha projectat una nova terminal per al 2008, la construcció de la qual començarà labril del 2006.



                                     

7. Rodalia

Els voltants de Zagreb han estat constantment habitats des de lera prehistòrica; shan excavat troballes arqueològiques la cova de Veternica del paleolític, les ruïnes de la ciutat romana dAndautonia, prop de lactual poblet de Ščitarjevo.

Expoblats pintorescos als turons de Medvenica: Šestine, Gračani i Remete estan disposats al voltant de la ciutat com perles dun collar, i mantenen la seva rica tradició cada dia: costums folklòrics, paraigües de Šestine, productes de gingebre, etc.

La muntanya Medvednica Zagrebačka gora, amb el seu cim més alt, Sljeme 1.033 m, ofereix una vista panoràmica de Zagreb, el Sava i les valls de Kupa, i la regió de Hrvatsko Zagorje. Cap a mitjans de gener del 2005, Sljeme acollí el seu primer campionat dEsquí Mundial, que acabà sent un esdeveniment puntual. Des dallà es pot veure fins a Velebit a través de la costa rocosa del nord de Croàcia, i els pics nevats dels Alps julians de la veïna Eslovènia. Hi ha diversos pobles que ofereixen allotjament i restaurants per als excursionistes. Els esquiadors visiten Sljeme, que té quatre pistes desquí, tres remuntadors i un telecadira.

La vella Medvedgrad, una localitat medieval construïda cap al segle XIII i restaurada recentment, representa una atracció especial de la muntanya Medvednica. Esguarda la part oest de la ciutat i també té el santuari de la Pàtria, un indret memorial on Croàcia homenatja tots els seus herois nacionals que defensaren la pàtria durant la seva història.

                                     

8. Fills il lustres

  • Zlatko Baloković, violinista.
  • Mathilde von Marlow 1828-1888, soprano.
  • Leopold Alexander Zellner 1823-1894, compositor musical.
  • Milko Kelemen, compositor i director dorquestra.
                                     
  • El GNK Dinamo Zagreb és un equip de futbol de la ciutat de Zagreb a Croàcia. Al final de la Segona Guerra Mundial, els tres principals clubs de futbol
  • El Građanski Zagreb nom complet Prvi Hrvatski Građanski Športski Klub 1.HGŠK Primer Club Esportiu dels Ciutadans Croats fou un club croat de futbol
  • El Torneig de Zagreb també conegut com a PBZ Zagreb Indoors, és un torneig professional de tennis que es disputa sobre pista dura indoor. Actualment pertany
  • El Torneig de Zagreb 2010, conegut com a PBZ Zagreb Indoors 2010, és un esdeveniment tennístic sobre pista dura que està inclòs en les sèries 250 de l ATP
  • Torneig de Zagreb 2009, conegut com a PBZ Zagreb Indoors 2009, és un esdeveniment tennístic inclòs dins de la sèrie 250 de la ATP. Es juga a Zagreb Croàcia
  • El Torneig de Zagreb 2012, conegut com a PBZ Zagreb Indoors 2012, és un esdeveniment tennístic sobre pista dura que està inclòs en les sèries 250 de l ATP
  • El RK Croatia Osiguranje - Zagreb és un club d handbol de la capital de Croàcia, Zagreb Actualment competeix des del 1990 a la 1a Divisió de la Lliga croata
  • El Košarkaški Klub Zagreb és un club croat de basquetbol de la ciutat de Zagreb El club es va fundar el 1970 amb el nom de KK Siget, amb el nom del barri
  • El Torneig de Zagreb 2013, conegut com a PBZ Zagreb Indoors 2013, és un esdeveniment tennístic sobre pista dura que està inclòs en les sèries 250 de l ATP
  • El Torneig de Zagreb 2011, conegut com a PBZ Zagreb Indoors 2011, és un esdeveniment tennístic sobre pista dura que està inclòs en les sèries 250 de l ATP
  • El Nogometni Klub Lokomotiva Zagreb o NK Lokomotiva Zagreb és un club de futbol croat de la ciutat de Zagreb El club va ser fundat com a ŽŠK Victoria

Users also searched:

...