Back

ⓘ Amsterdam és la capital dels Països Baixos. És a loest del país, uns 20 km a loest del Mar del Nord i a les ribes de lIJ. Administrativament, pertany la provínc ..




Amsterdam
                                     

ⓘ Amsterdam

Amsterdam és la capital dels Països Baixos. És a loest del país, uns 20 km a loest del Mar del Nord i a les ribes de lIJ. Administrativament, pertany la província dHolanda Septentrional.

Ara és la ciutat més gran del país i el centre cultural i financer. El 2005 la seva població era de 742.209 habitants, i la de làrea metropolitana d1.5 milions. Juntament amb Rotterdam, Utrecht i la Haia és una de les ciutats més importants del Randstad, del qual constitueix el seu nucli nord.

Amsterdam té un encant particular a causa de les seves cases de maó altes i estretes i la seva xarxa de canals, pels que resulta agradable passejar. La inestabilitat del subsòl -causa del gradual enfonsament dalguns edificis- exigeix que la majoria dels habitatges sassentin sobre puntals de fusta. La gran manca dhabitatges moderns en el nucli antic ha multiplicat el nombre dhabitatges flotants. Amsterdam deu la seva harmonia a ledificació baixa i a labsència de grans avingudes. Constitueix un autèntic paradís per a les bicicletes, que permeten al visitant descobrir la ciutat i els seus encants.

la nit, a més de lanimació que ofereix el famós Barri Vermell de Walletjes, la vida nocturna coneix el seu apogeu a les tavernes tradicionals, cafeteries elegants, locals de moda, bars alternatius, discoteques i sales de festes. Amsterdam és una ciutat que destaca per la seva tolerància i dinamisme. Com en qualsevol lloc dels Països Baixos, és possible adquirir bossetes de cànnabis en els coffeeshops, locals legalment reconeguts per la venda de drogues toves.

Amsterdam és alhora port internacional, caracteritzat per una intensa activitat comercial, i una espècie de Venècia del Nord, amb manifestacions culturals variades: grans exposicions, abundants galeries dart, concerts de la famosa orquestra de lauditori Concertgebouw, espectacles teatrals i concerts en el conegut Holland Festival, llocs com el moll Prinsengracht, on sorganitza el concert destiu davant de lhotel Pulitzer, i lUitmarkt, on sinicia la nova temporada teatral.

                                     

1. Història

La ciutat va ser fundada poc després de les inundacions dels anys 1170 i 1173 com un petit poble de pescadors la vora del riu Amstel, on es feu un dic dam en neerlandès. Les primeres notícies de lexistència de la ciutat daten tan sols de 1275, quan el comte Florenci V dHolanda concedeix un privilegi comercial al poble de pescadors darengs que vivia sobre el terreny format per un dic dam la desembocadura de lAmstel. Amsterdam es desenvolupa a partir daquest nucli històric. Cap al 1300 aconsegueix la categoria de ciutat i el 1317 Guillem III lannexiona al comtat dHolanda. El 1345 té lloc el miracle eucarístic -una hòstia consagrada que el foc no aconsegueix consumir- i Amsterdam es converteix en un important centre de peregrinació. El 1428, el comtat dHolanda, que incloïa Amsterdam, passa a mans de Felip III el Bo, duc de Borgonya. El 1489, Maximilià, vidu de Maria de Borgonya, filla de Carles el Temerari, accedeix que lescut de la ciutat integri la corona imperial.

Els primers habitants van adquirir un talent per al comerç i a partir del segle xiv es va desplegar el comerç amb les ciutats hanseàtiques.

Al segle xvi va començar la Guerra dels Vuitanta Anys per la independència del Regne de Castella. Tot i trobar-se originalment del bàndol espanyol, la ciutat va canviar de bàndol lany 1578. Com a resultat va ser instaurada la llibertat de culte, un moviment molt progressista per la seva època. Les guerres de religió cremaven en tota Europa i molta gent buscava un refugi de les acusacions religioses. Moltes famílies adinerades jueves dEspanya i Portugal, mercaders reeixits dAnvers i hugonots de França van buscar refugi la ciutat holandesa.

El segle xvii va ser ledat daurada. En arribar a Amèrica del Nord, Indonèsia, el Brasil i Àfrica, les embarcacions dAmsterdam van contribuir a construir un imponent imperi comercial i polític. La ciutat es va expandir al voltant dels seus canals i esdevenir un centre internacional de finances. El famós pintor Rembrandt hi va viure durant aquesta època. El port es tornà el més important del món.

Els segles xviii i xix van donar fi la seva prosperitat. Les guerres contra Anglaterra i França arran de la guerra francoholandesa van provocar moltes baixes. Al del segle xix, la revolució industrial va arribar a Amsterdam. Es van construir viaductes cap al mar i al riu Rin, la qual cosa va millorar la seva comunicació amb la resta dEuropa i del món. Amsterdam va obtenir un nou impuls, però mai va tornar a arribar la seva magnificència anterior.

La Primera Guerra Mundial no la va afectar gaire, ja que els Països Baixos es van mantenir neutrals, encara que el comerç i la indústria van ser colpejades. Durant la Segona Guerra Mundial, tropes alemanyes van ocupar la ciutat el 15 de maig de 1940. Prop de 100.000 persones jueves van ser exiliades, de manera que la seva població jueva gairebé va ser eliminada per complet.

Prèviament la guerra, Amsterdam va ser el centre mundial del comerç de diamants. Com que hi havia molts negocis dempresaris jueus, aquesta activitat va desaparèixer gairebé completament després de la guerra. Continua sent un centre important del comerç de diamants, però Anvers a Bèlgica nés lactual capital mundial.

                                     

2. Toponímia

Al principi del segle xiii, els habitants de les zones baixes costaneres entre Alemanya i França van construir un dic a través del riu Amstel. La ciutat situada a lemplaçament es va anomenar Amstlerdamme o dic de Amstel, posteriorment es va escurçar a Amsterdam. Encara avui en dia Adam és utilitzat per nomenar la ciutat per certs neerlandesos.

                                     

3. Clima

Amsterdam té un clima temperat fred, molt influenciat per la seva proximitat amb el Mar del Nord a loest, amb vents del nord-oest dominants. Les temperatures a lhivern són suaus, amb poques vegades per sota els 0 °C. Pot gebrar durant èpoques de vent de lest o del nord-oest, perquè Amsterdam està envoltat a tres bandes per grans masses daigua, i també rep lefecte de lilla de calor; les nits rarament baixen per sota els -5 °C, mentre que a Hilversum, situat a 25 quilòmetres al sud-est dAmsterdam, podria arribar a -12 °C. Els estius són moderadament càlids i rarament calorosos. La mitjana diària de màximes de temperatura durant lagost és de 22 °C, i en mitjana només se superen els 30 °C 3 dies lany. Els dies amb precipitacions significatives són freqüents: 175 de mitjana al llarg de lany. No obstant això, la mitjana anual de precipitacions és de menys de 760 mm. La majoria daquestes precipitacions és en forma de plovisqueig llarg o pluja suau, amb dies nuvolosos i humits freqüents durant els mesos més freds, des de loctubre fins al març. Només algun temporal de vent procedent dEuropa provoca de tant en tant força pluja en un curt període, fent que se lhagi de bombar cap a llocs més elevats o cap als mars del voltant de la ciutat.



                                     

4. Paisatge urbà i larquitectura

A vista docell la ciutat dAmsterdam se situa al sud de lestació de trens dAmsterdam Centraal. El Damrak és el carrer principal i condueix al carrer Rokin. La zona més antiga de la ciutat és coneguda com de Wallen. Es troba a lest de Damrak i conté la ciutat del famós barri vermell. Al sud de Wallen hi ha lantic barri jueu de Waterlooplein. Al segle xii una faixa de canals concèntrics, coneguda com la Grachtengordel abraça el cor de la ciutat on les cases tenen teulades interessants. Més enllà de la Grachtengordel hi ha les zones que abans eren de la classe obrera i de Pijp Jordaan. El Museumplein de la ciutat amb els principals museus, el Vondelpark, un parc segle xix el nom de lescriptor holandès Joost van den Vondel, Plantage i el veïnat, amb el zoo, també es troben fora de la Grachtengordel.

Diverses parts de la ciutat i la zona urbana circumdant són pòlders. Això pot ser reconegut pel sufix-meer el que significa llac, com en Aalsmeer, Bijlmermeer, Haarlemmermeer, i Watergraafsmeer

Amsterdam té un dels centres històrics més grans dEuropa amb edificis principalment del segle xvii. La ciutat antiga va ser bastida amb una sèrie de canals semicirculars.

                                     

4.1. Paisatge urbà i larquitectura Canals

El sistema de canals dAmsterdam és el resultat de la planificació conscient de la ciutat. A principis del segle xvii, quan la immigració es troba en el moment més important, es desenvolupa un pla basat en quatre semicercles concèntrics de canals que surten amb els seus extrems la badia IJ. Conegut com el Grachtengordel tres dels canals són en la seva majoria per al desenvolupament residencial: el Herengracht Cavaller del Canal, Keizersgracht Canal de lEmperador, i Prinsengracht Canal del Príncep. El quart canal i ultraperifèric, el Singelgracht no sha de confondre amb lantic Singel, serveix per la defensa i la gestió de laigua. Les defenses són en forma dun fossat de terra i dics, amb portes en els punts de trànsit, però sense superestructures de maçoneria. A més, el pla preveu: 1 La interconnexió dels canals al llarg dels radis, 2 la creació dun conjunt de canals paral lels al barri Jordaan, principalment amb fins de transport, 3 la conversió de la Singel duna estructura de defensa a una zona residencial i comercial; 4 la construcció de més de cent ponts.

La construcció va començar el 1613 i va procedir doest a est, a través de lamplitud de la disposició, com un gegantesc eixugaparabrises com diu lhistoriador Geert Mak –i no des del centre cap a fora, com un mite popular que hi ha–. La construcció de canals en el sector meridional es va completar el 1656. Posteriorment, la construcció dedificis residencials va executar-se lentament. La part oriental del canal, amb un pla concèntric, que abraça la zona compresa entre el riu Amstel i la badia dIJ, mai ha estat aplicada. En els següents segles, la terra sutilitzà per als parcs, les llars davis, teatres, altres centres públics i cursos daigua sense molta planificació.

Al llarg dels anys, diversos canals shan omplert i shan convertit en carrers o places, com la Nieuwezijds Voorburgwal i Spui.

Làrea dels canals concèntrics del segle xvii compresa a linterior del Singelgracht ha estat considerada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 2010.

                                     

4.2. Paisatge urbà i larquitectura Grachtengordel

A Amsterdam se lha nomenat ciutat darquitectura educada, ja que el seu encant rau més en els petits detalls que en els grans efectes. A partir del segle xv, les lleis urbanístiques, la mida dels solars i la inestabilitat del terra van dictar que les façanes fossin de mida uniforme i es construïssin de maó o gres, amb grans finestres per reduir el pes. Els amos de les cases van personalitzar els edificis mitjançant cornises i testeres decoratives, entrades ornamentades i gran varietat de formes a les finestres.

A principis del segle xvii començà la construcció del Grachtengordel cinturó de canals, i la zona pantanosa que quedà més enllà dels canals, posteriorment anomenada Jordaan, fou habilitada per als treballadors, les fàbriques dels quals havien dinstal lar-se fora del centre. Els immigrants perseguits per les seves creences religioses també sinstal laren aquí. Els grans canals varen seguir creixent, al mateix temps que les classes burgeses compraven terrenys al llarg de les noves extensions del Herengracht, el Keizersgracht i el Prinsengracht.



                                     

4.3. Paisatge urbà i larquitectura Corba Daurada

En la dècada de 1660, la classe alta va construir les seves cases en el tram conegut com a" Corba Daurada”. Molts daquests edificis pertanyen ara a diferents institucions. El tram del canal Herengracht entre Leidenstraat i Vijzelstraat va rebre aquest nom a causa de la riquesa dels constructors navals i comerciants que hi vivien. La majoria de les mansions daquest tram estan revestides de gres importat, més car que el maó. Un bon exemple és la del número 412, projectada per Philips Vingboons el 1664. Larquitecte es va encarregar també dels dissenys de la Witte Huis, a Herengracht 168, i del Bijbels Museum, a Herengracht 366. La construcció va continuar fins entrat el segle xviii, amb predomini de lestil Lluís XIV. La casa del número 475, amb les seves finestres ornamentades, és típica daquesta moda. Erigida el 1730, és considerada la joia de les cases del canal. La façana apareix adornada amb dues escultures femenines sobre la porta principal.

                                     

4.4. Paisatge urbà i larquitectura Jordaan

A loest del Grachtengordel, el Jordaan encara conserva una xarxa de carrers estrets plens dencant i de deliciosos canals. Entre les cases obreres del segle xvii hi ha moltes botigues curioses mereixedores duna visita, on es venen tot tipus darticles, a més de cafès i bars amb terrasses a lestiu. En passejar pel Grachtengordel es poden veure algunes de les cases de canal més elegants de la ciutat, entre elles la Casa Bartolotti.

                                     

5.1. Llocs dinterès Casa dAnne Frank

La Casa dAnne Frank és un destí turístic molt popular. El 6 de juliol de 1942, la família Frank, dorigen jueu, es va mudar de Merwedeplein a lannex posterior de la casa de Prinsengracht 263 fugint de la persecució nazi. Anna, la seva mare Edith, el seu pare Otto i la seva germana més gran, Margot, van viure aquí junt amb la família Van Pels i el dentista Fritz Pfeffer. El 4 dagost de 1944 va irrompre a làtic la Gestapo i va detenir i va enviar a camps de concentració els que shi ocultaven.

Otto Frank va tornar a Amsterdam el 1945 per descobrir que tota la seva família havia mort; la seva esposa, Edíth, a Auschwitz i les seves filles, Anna i Margot, a Bergen-Belsen. Miep Gies, col laboradora de la família, conservava el diari dAnna. Publicat per primera vegada el 1947, ha estat traduït a 55 idiomes i se nhan venut uns 20 milions dexemplars. Molts consideren Anna un símbol dels sis milions de jueus exterminats pels nazis la II Guerra Mundial. El diari és un emotiu retrat del desenvolupament duna nena en temps dopressió.

                                     

5.2. Llocs dinterès Barri dels museus

La verda extensió de Museumplein estava travessada per un freqüentat carrer conegut localment com lautovia més curta dEuropa. No obstant això, les exhaustives obres executades entre 1996 i 1999 lhan transformat en un parc majestuós, en el qual saixequen els principals centres culturals dAmsterdam. El barri és un dels més pròspers de la ciutat, amb amples avingudes recorregudes de mansions. Els aparadors de les luxoses botigues que omplen les exclusives PC Hoofstraat i Van Baerlestraar o els polidors de diamants treballant a Coster Diamonds són altres atractius de la zona.

  • El Concertgebouw sala de concerts dorquestra.
  • El Museu van Gogh,
  • El Stedelijk Museum Amsterdam Museu Municipal dAmsterdam,
  • El Rijksmuseum,
                                     

5.3. Llocs dinterès Altres parts de la ciutat

La gran arquitectura i la bona planificació urbanística no estan confinades al centre dAmsterdam. Hi ha zones de Nieuw Zuid Nou Sud que evidencien la imaginació dels innovadors arquitectes de lescola dAmsterdam. En el complex dhabitatges De Dageraad i als carrers dels voltants del barri Olímpic hi ha molts edificis dinterès. La zona de Plantage va ser un parc situat fora de les muralles dArnsterdam, on els ciutadans passaven el seu temps lliure al segle xvii. Cap a 1848 es va convertir en un dels primers barris residencials dAmsterdam. Els carrers poblats darbres dels voltants dArtis i Hortus Botanicus són populars per viure-hi. Des del Werft Krornhout, en el passat una drassana, sobtenen vistes del molí De Gooyer, un dels pocs que es conserven. La col lecció naval del Scheepvaart Museum sallotja en un antic magatzem naval. NEMO, un centre educatiu científic, queda a molt a prop. Des del centre saccedeix en tramvia als parcs dels afores.

  • El districte roig.
  • L‘Homomonument, en commemoració de la persecució dels gais i lesbianes.
  • Heineken la coneguda fàbrica de cervesa, que també té el seu museu.
  • Museu Amstelkring a les golfes del qual es troba una església catòlica clandestina del segle XVII.
  • Església de Sant Nicolau.
  • LHortus Botanicus Amsterdam, fundat a començaments de la dècada de 1660, és un dels jardins botànics més antics del món, amb moltes espècies antigues i rares, entre les quals hi ha la planta de cafè de la qual va sortir lesqueix que va servir com a base de les plantacions a Amèrica Central i Amèrica del Sud. Lesqueix va ser un regal a Lluís XIV de França i va ser portat la colònia francesa de Martinica el 1714, on va fructificar.
  • El Paleis op de Dam o Palau Reial,
  • El Museu de la Casa de Rembrandt,
  • El club esportiu Ajax dAmsterdam té la seva seu i el seu estadi, Amsterdam ArenA, en aquesta ciutat.

També la prestigiosa sala de concerts Concertgebouw és seu de la igualment famosa Orquestra Reial del Concertgebouw, que va fer el seu primer concert el 3 de novembre de 1888.

Hi ha nombrosos edificis, esglésies, places, ponts i daltres, que mereixen una visita, de la mateixa manera els nombrosos esdeveniments que es realitzen durant tot lany. Una data més que interessant per visitar la ciutat és el Dia del Rei, o Koningsdag, cada 30 dabril. Aquell dia tots els habitants de la ciutat treuen a vendre al carrer tota mena de coses, principalment objectes de la casa que ja no utilitzen. La ciutat es torna un mercat ambulant i una verdadera festa i els carrers estan abarrotats de gent vestida i disfressada amb el color de la casa reial, el taronja.



                                     

6. Transport

Laeroport de Schiphol, situat al sud de laglomeració 20 minuts del centre de la ciutat amb tren, és el més gran dels Països Baixos, i el quart més gran dEuropa, on arriben 40 milions de passatgers per any.

El transport públic a Amsterdam consisteix principalment de línies de tramvia i autobús, operat per Gemeentelijk Vervoerbedrijf, Connexxion i Arriva. Actualment, existeixen 16 tipus línies de tramvia i una nova en construcció. En lactualitat hi ha quatre línies de metro, amb una cinquena línia, la Nord/Sud en construcció.

Hi ha tres transbordadors gratuïts per portar els vianants i els ciclistes a través IJ a Amsterdam-Noord, i dos transbordadors de pagament que van doest a est al llarg del port. També hi ha taxis aquàtics, un autobús aquàtic, vaixells compartits, lloguer de vaixells elèctrics Boaty i creuers pels canals, que transporten persones al llarg dels canals dAmsterdam.

Amsterdam disposa de nou estacions de la Nederlandse Spoorwegen Ferrocarrils neerlandesos. Amb cinc parades interurbanes: Sloterdijk, Zuid, Amstel, Amsterdam Arena i Amsterdam Centraal. Les estacions de serveis locals són els següents: Lelylaan, la RAI, i Holendrecht Muiderpoort. Amsterdam Centraal internacional és també una estació de tren internacional. Des de lestació hi ha serveis regulars a destinacions com Alemanya, Àustria, Bielorússia, Bèlgica, la República Txeca, Dinamarca, França, Alemanya, Hongria, Polònia, Rússia i Suïssa. Entre aquests trens són trens internacionals de la Nederlandse Spoorwegen i el Thalys Amsterdam-París-Brussel les-Colònia, CityNightLine i InterCityExpress.

Eurolines té autocars des dAmsterdam a destinacions de tot Europa.

                                     

6.1. Transport Cotxe

El transport en cotxe és desincentivat pel govern local, amb iniciatives com Autodelen i Meerijden.nu, amb fortes despeses daparcament i un gran nombre de carrers tancats la circulació dels cotxes al centre de la ciutat. La Ronda A10 que envolta la ciutat dAmsterdam es connecta amb la xarxa nacional dautopistes dels Països Baixos.

                                     

6.2. Transport La bicicleta

Amsterdam és famosa per lenorme quantitat de bicicletes i és el centre mundial de la cultura de la bicicleta. Gairebé tots els carrers principals tenen vies per a ciclistes, i es pot deixar la bicicleta en qualsevol lloc; a Amsterdam hi ha uns 700.000 ciclistes, més de 7 milions de bicicletes i 750.000 habitants. Cada any, al voltant de 80.000 són robades i 25.000 acaben en els canals de la ciutat. Al centre, conduir en cotxe és complicat, les tarifes daparcament són molt altes, i molts carrers són de vianants o per a ciclistes. Lautopista A10 és la gran artèria dAmsterdam i connecta amb la A1, A2, A4 i la A8 per anar a qualsevol lloc del país.

                                     

7. Economia

Amsterdam és la capital financera i de negocis dels Països Baixos. Amsterdam és actualment una de les millors ciutats europees on ubicar un negoci internacional. Ocupa el cinquè lloc en aquesta categoria i només és superada per Londres, París, Frankfurt i Barcelona. Moltes de les grans empreses i bancs neerlandesos tenen la seu a Amsterdam, entre els quals ABN AMRO, Akzo Nobel, Heineken, ING, Ahold, TomTom, Grup Delta Lloyd i Philips. KPMG International la seu mundial es troba la rodalia dAmstelveen.

Encara que moltes segueixen sent petites oficines ubicades en els antics canals, les empreses estan cada vegada més fora del centre de la ciutat. El Zuidas català: Eix Sud sha convertit en el nou centre financer i jurídic. Els cinc grans bufets dadvocats dels Països Baixos, una sèrie de filials de grans empreses consultores com Boston Consulting Group i Accenture, i el World Trade Center Amsterdam també es troben al Zuidas.

Hi ha altres tres petits districtes financers a Amsterdam. El primer és làrea que envolta lestació de trens dAmsterdam Sloterdijk, on diversos diaris com De Telegraaf tenen les oficines. Així mateix, lempresa de transport públic municipal Gemeentelijk Vervoersbedrijf i les oficines tributàries dels Països Baixos Belastingdienst es troben allà. El segon districte financer és làrea que envolta Amsterdam Arena. La tercera és làrea que envolta lestació de trens dAmsterdam Amstel. Ledifici més alt dAmsterdam, la Torre de Rembrandt, es troba allà, i és la seu de Philips.

La Borsa dAmsterdam AEX, avui part dEuronext, és la borsa de valors més antiga del món i és una de les borses més grans dEuropa. Està situada prop de la plaça Dam, en el centre de la ciutat.

                                     

8. Cultura i entreteniment

Durant la darrera part del segle xvi, lAmsterdam Rederijkerskamer Cambra de Retòrica va organitzar concursos entre les diferents sales en la lectura de poesia i teatre. El 1638, Amsterdam va obrir el seu primer teatre. El Ballet es va produir en aquest teatre tan aviat com el 1642. En el segle xviii, el francès es va convertir en el teatre popular. Lòpera existeix a Amsterdam des de 1677, primer només òperes italianes i franceses, i en el segle xviii lòpera alemanya. En el segle xix, la cultura popular es va centrar en làrea de Nes a Amsterdam principalment vodevil i la música sala. El metrònom, un dels més importants avanços en la música clàssica europea, va ser inventat aquí el 1812 per Dietrich Nikolaus Winkel. Al final daquest segle es van construir, el Rijksmuseum i el Museu Gemeentelijk. El 1888 es va establir la Concertgebouworkest. En el segle xx va arribar el cinema, la ràdio i la televisió. Encara que la majoria destudis es troben a Hilversum i Aalsmeer, a Amsterdam, la influència de la programació és molt forta. Moltes persones que treballen en la indústria de la televisió viuen a Amsterdam. A més, la seu de SBS 6 es troba a Amsterdam.

                                     

8.1. Cultura i entreteniment Museus

Els museus més importants dAmsterdam es troben en el Het Museumplein plaça del Museu, situat al costat sud del Rijksmuseum. Va ser creat en lúltim quart del segle xix en els terrenys de lantiga Exposició Universal. La part nord de la plaça està envoltada pel gran Rijksmuseum. Enfront del Rijksmuseum la plaça que és llarga, i rectangular. Això es transforma a lhivern en una pista de gel. La part occidental de la plaça està envoltada pel Museu van Gogh, el Museu Stedelijk, House of Bols Cocktail & Genever Experience i Coster Diamonds. la banda sud de la plaça hi ha el carrer Van Baerlestraat, que és un important pas en aquesta part dAmsterdam. El Concertgebouw es troba en aquest carrer de la plaça. A lest de la plaça es troba un gran nombre de cases, una de les quals conté el consolat americà. Hi ha un aparcament sota de la plaça, així com un supermercat. Het Museumplein està coberta gairebé toat amb una gespa, a excepció de la part nord de la plaça que està cobert de grava. Laspecte actual de la plaça es va realitzar el 1999, quan la plaça va ser remodelada. La plaça en si és el lloc més destacat a Amsterdam pels festivals i concerts a laire lliure, especialment a lestiu. Es van fer plans el 2008 per remodelar la plaça de nou, pel fet que molts habitants dAmsterdam no estaven satisfets amb el seu aspecte actual.

El Rijksmuseum posseeix la major i més important col lecció dart clàssic holandès. Es va inaugurar el 1885. La seva col lecció es compon de gairebé un milió dobjectes. Lartista més associat amb la ciutat és Rembrandt, on les seves obres i les dels seus alumnes es mostren en el Rijksmuseum. Lobra mestra de Rembrandt, La ronda de nit és una de les principals obres dart del museu. També hi ha pintures dartistes com Van der Helst, Vermeer, Frans Hals, Ferdinand Bol, Albert Cuijp, Van Ruysdael i Paulus Potter. A més de pintures, la col lecció consta duna gran varietat darts decoratives. Això va des de la Ceràmica de Delft fins cases de nines gegants des del segle xvii. Larquitecte de ledifici gòtic renaixement PJH Cuypers. En lactualitat, el museu sha ampliat, renovat i sha creat una nova entrada principal del museu.

Vincent van Gogh va viure a Amsterdam per un curt període, de manera que hi ha un museu dedicat a les seves primeres obres. El museu està situat en un dels pocs edificis moderns en aquesta àrea de la ciutat. Ledifici original va ser dissenyat per Gerrit Rietveld, i és aquí on es troba la col lecció permanent. Un nou edifici sha afegit al museu el 1999, dissenyat per larquitecte japonès Kisho Kurokawa, i serveix per albergar exposicions temporals. Algunes pintures més famoses de Van Gogh, com Menjant patates i Girasols Zonnenbloemen, estan presents la col lecció. El museu van Gogh és el museu més visitat dAmsterdam.

Al costat del museu van Gogh es troba el Museu Stedelijk o Municipal Stedelijk Museum Amsterdam. Aquest és el museu dAmsterdam dart modern i contemporani i de disseny, i el més important en aquests temes a nivell estatal. Va obrir les seves portes al voltant del mateix temps que es va fer la Plaça dels museus. La col lecció permanent es compon dobres dartistes com Piet Mondrian, Karel Appel, i Kazimir Malèvitx. Lentrada principal es va traslladar de la veïna Paulus Potterstraat la mateixa Plaça dels museus.

Amsterdam alberga molts altres museus, des dels petits com ara el Verzetsmuseum, la casa dAnne Frank i la Casa-Museu de Rembrandt, a molt grans, com ara el Tropenmuseum, Museu dhistòria dAmsterdam, i el Joods Historisch Museum.

                                     

8.2. Cultura i entreteniment Arts escèniques

Heineken Music Hall és una sala de concertsper a grand audiències ubicada prop de lAmsterdam Arena. Molts famosos artistes internacionals hi van actuar. Altres dos notables locals, Paradiso i el Melkweg es troben prop de la plaça Leidse Plein. Ambdós se centren en una àmplia programació, que van des de lindie rock a hip hop, R & B i altres gèneres. Altres més centrats en la música subcultural en sales com OCCII, OT301, Winston Regne.

La Grote Zaal Concertgebouw dAmsterdam té una orquestra simfònica de classe mundial, la Koninklijk Concertgebouw Orkest. La seva seu és el Concertgebouw, que està a laltre costat de la Van Baerlestraat de la plaça Museumplein. És considerat com una sala de concerts amb una de les millors acústiques del món. Ledifici consta de tres auditoris, Grote Zaal, Kleine Zaal, i Spiegelzaal; shi duen a terme uns vuit cents concerts a lany, amb aproximadament 850.000 espectadors.

El teatre dòpera Nationale Opera en Ballet està situat al costat de lajuntament. Tot i el seu nom oficial, els dos edificis són sovint anomenats conjuntament "Stopera" un mot creuat de Stadhuis ajuntament i lòpera. Aquest enorme complex modern, inaugurat el 1986, es troba a lantic barri jueu de la plaça Waterlooplein al costat del riu Amstel. LStopera acull la companyia dòpera De Nationale Opera i el grup Het Nationale Ballet.

Muziekgebouw aan és una sala de concerts, que està situada al IJ prop de lestació central. Realitza la majoria dels seus concerts de música clàssica moderna. Ubicat al costat, hi ha el Bimhuis, una sala de concerts de Jazz i música improvisada.

El principal teatre de la construcció dAmsterdam és la Stadsschouwburg dAmsterdam la plaça Leidseplein. És la seu de la Toneelgroep dAmsterdam. Ledifici actual data de 1894. La majoria dobres es realitzen al Grote Zaal auditori major. Shi programen tota mena de formes teatrals. El 2008 va començar una gran obra de reforma. Es va construir una segona sala Rabozaal, estrenada el 2009.

Els Països Baixos tenen una tradició del cabaret, que combina música, narració, informes i la comèdia. Des dels anys 1930 artistes com Toon Hermans, Wim Kan i Wim Sonnevelt van ser pioners daquesta forma dart. El 1993, lescena de la comèdia contemporània va ser establerta amb la fundació de Comedytrain, un col lectiu de comediants neerlandesos, que vol estimular debutants a formar-se la comèdia verbal stand-up comedy. Té la seva sala al cafè Toomler sota lhotel Hilton. Molts grans noms de la comèdia neerlandesa hi han començat la seva carrera. Un altre grup, creat el 1993 per un grup damericans i que actua en anglès, és el Boom Chicago, especialitzat en espectacles dimprovisació amb seu al teatre Rozentheater. Una altra sala és el Comedy Theater in de Nes.

                                     

8.3. Cultura i entreteniment Esports

Amsterdam és la llar de lAjax, equip de la Lliga neerlandesa de futbol. Lequip juga de local al modern estadi Amsterdam Arena, localitzat al sud-est de la ciutat. Lequip comparteix el recinte esportiu amb els Amsterdam Admirals, un equip de futbol americà que va guanyar la World Bowl de la NFL Europe lany 2005 per primera vegada. La ciutat també compta amb un club dhoquei, lHockei Club Amsterdam. Lany 1928, Amsterdam va ser seu dels IX Jocs Olímpics. LEstadi Olímpic construït per a locasió ha estat completament restaurat i actualment sutilitza per a esdeveniments culturals i esportius.

                                     

8.4. Cultura i entreteniment Vida nocturna

Amsterdam té una intensa vida nocturna, amb nombroses festes privades que se celebren a clubs i a locals públics. Segons alguns, competeix amb Rotterdam pel títol de "ciutat més hippy". Els locals amb més fama són el Chemistry, lEscape, liT, el Mazzo, Jimmy Woo, Club 11, el Melkweg, el Korzakoff, Trouw i el Paradiso.

                                     

9. Formació universitària

Amsterdam té dues universitats: La Universitat dAmsterdam Universiteit van Amsterdam o UvA i la Universitat Lliure Vrije Universiteit o VU. La seva acadèmia dart modern, De Rietveldacademie té el nom de larquitecte Gerrit Rietveld i gaudeix de bona reputació internacional.

                                     

10.1. Ciutat liberal Ambient homosexual

Amsterdam té un considerable ambient homosexual gai, sobretot al voltant del carrer Reguliersdwarsstraat, prop de la plaça Rembrandtplein. Des de 1989 hi ha el Club iT, un dels clubs gais més gran dEuropa. Tot i que actualment moltes altres ciutats europees com Londres, Brussel les, Berlín, Madrid, Barcelona i Sitges tenen fama per la seva tolerància a aquest col lectiu, Amsterdam segueix sent la ciutat homosexual més important dEuropa, i encara és una de les ciutats més diverses del món tot i la seva mida relativament petita.

Acceptar els homosexuals i lesbianes, per molts neerlandesos tot i que no tots ja és cosa del passat. Potser és degut la poca importància que els neerlandesos donen a assumptes com lorientació sexual de les persones, ja que es considera quelcom poc interessant. Per aquest motiu a Amsterdam és habitual veure parelles homosexuals abraçades o amb un o més fills, ja que tant el matrimoni homosexual com ladopció de nens per parelles homosexuals és legal i està completament aprovat.

                                     

10.2. Ciutat liberal Districte Roig o Barri Roig

Entre les zones més populars de la ciutat es troba el barri xinès, conegut com el Districte Roig o Red Light District, pel color de les llums que il luminen els locals on es mostren, a través daparadors, les prostitutes treballen en aquesta zona de la ciutat. La prostitució als Països Baixos està legalitzada i regulada en zones designades per aquesta. El Districte Roig, denominat col loquialment "De Wallen" en referència a dos canals o wal que el creuen, està ubicat en ple centre dAmsterdam, entre els carrers Warmoesstraat, Zeedijk, Nieuwmarkt, Kloveniersburgwal i Damstraat. Altres ciutats, com Utrecht, La Haia, Groninga i Haarlem, tenen també els seus propis districtes equivalents.

                                     

10.3. Ciutat liberal Coffee shops

Al Districte Roig, de la mateixa manera que en altres parts de la ciutat, els anomenats coffee shops venen petites quantitats de marihuana, generalment de molt alta qualitat ecològica. Teòricament, però, això no està totalment legalitzat, però és tolerat mentre siguin quantitats petites fins a 5 grams diaris, i amb la condició que tant el comprador com el venedor siguin majors dedat. Aquesta situació, que provoca certa controvèrsia, sanomena gedoogbeleid o "política de tolerància".

El govern dels Països Baixos i lajuntament dAmsterdam regular lanomenat "turisme de drogues" en limitar laccés als Coffee shops als sols residents inscrits al padró, ja que segons diuen, tenir un segment o una part del turisme que vengui la ciutat per fumar dóna mala imatge o podria donar mala imatge als altres turistes que visiten la ciutat, a més datemptar contra la salut pública.

                                     

11. Festes i esdeveniments

  • Uitmarkt – Festa que es realitza cada any a lagost; és lanticipació del programa musical i cultural de la ciutat. Es realitzen molts espectacles gratuïts i música en viu.
  • Cannabis Cup - La copa del cànnabis. La tercera setmana de Novembre.
  • - Festival musical internacional, lúltima setmana de juny.
  • Kwakoe festival - Festival dels surinamesos als Països Baixos viuen més surinamesos que a Surinam. Se celebra del 30 de juliol al 5 dagost a laire lliure al barri de Bijlermeer. Desenes de milers de persones gaudeixen cada any del menjar tradicional que venen les barraques i duna gran oferta de música en viu.
  • Amsterdam Pride – Cada any a lagost, la setmana de lorgull gai.
  • Koningsdag – Laniversari del rei, el 27 dabril de cada any. Els carrers són una festa i es fa un mercat lliure on cadascú ven les seves coses antigues.
  • Amsterdam Marathon - La marató dAmsterdam, a meitats doctubre.
                                     

12. Ciutadans il lustres

Diverses persones foren o bé nascuts la ciutat o hi residiren durant força temps. Es presenten segons la data de naixement.

  • Frank Rijkaard 1962, futbolista i entrenador.
  • Hans Andreus 1926-1977, escriptor i poeta
  • Aaron Wolf Berjlin 1817-1870, compositor i director dorquestra
  • Renate Dorrestein, 1954, escriptora.
  • Aronte Wolff Berlijn 1817-1870, compositor i escriptor.
  • Johan Cruyff 1947-2016, futbolista i entrenador.
  • Baruch Spinoza 1632-1677, filòsof.
  • Johannes Schenck 1660-1712, gambista i compositor musical.
  • Leo Lionni 1910-1999, dissenyador gràfic, pintor i il lustrador i creador de llibres per a nens i nenes.
  • Paul Jozef Crutzen 1933- químic, Premi Nobel de Química de lany 1995.
  • Anne Frank 1929-1945, nena alemanya, autora dun famós diari personal sobre la persecució dels jueus durant el nazisme.
  • Tobias Michael Carel Asser 1838-1913. advocat, Premi Nobel de la Pau de lany 1911.
  • Dennis Bergkamp 1969, futbolista.
  • Rembrandt van Rijn 1606-1669, pintor.
  • Frits Zernike 1888-1966, físic, Premi Nobel de Física de lany 1953.
  • David van Dantzig 1900-1959, matemàtic i professor duniversitat
                                     

13. Altres

  • Una llegenda popular associa les tres X de lescut amb les tres amenaces històriques que ha patit la ciutat: laigua, el foc i la pesta.
  • Des de 1995 tota persona major de 18 anys pot comprar fins a 5 grams de marihuana o haixix als locals anomenats "Coffee shops", que es troben sota el control legal i impositiu del Govern Holandès, tot i que el 1976 la quantitat era de 30 grams. Les drogues anomenades "dures" estan prohibides i es penalitza fortament a qui les trafiquen.
  • El lema oficial de la ciutat és Heldhaftig, Vastberaden, Barmhartig valorosa, decidida i misericordiosa. Les tres creus de Sant Andreu sobre la bandera estan associades a aquestes tres paraules.
                                     

14. Enllaços externs

  • Museu Van Gogh.
  • I Amsterdam, portal de la ciutat per visitants internacionals.
  • Rijksmuseum Museu Nacional.
  • Amsterdam, plana web oficial.
  • Amsterdam, VisitTown.com Arxivat 2013-11-14 a Wayback Machine.
  • Casa portal de la ciutat Amsterdam Arxivat 2008-01-15 a Wayback Machine.
  • Amsterdam, Find Links! Arxivat 2006-03-10 a Wayback Machine.
                                     
  • Nova Amsterdam en neerlandès Nieuw - Amsterdam era el nom de l assentament fortificat del segle xvii a la colònia de Nova Holanda que acabaria esdevenint
  • La Cobla Amsterdam prèviament coneguda com La Principal d Amsterdam és una cobla sardanista fundada a Amsterdam Països Baixos el 1987 per un grup de
  • L illa Amsterdam alguna vegada anomenada com Nova Amsterdam és una petita illa francesa situada al sud de l oceà Índic amb les coordenades 37 50 S
  • Club Amsterdam fou un club de futbol neerlandès de la ciutat d Amsterdam Va ser fundat el 20 de juny de 1972, per la fusió dels clubs d Amsterdam Blauw
  • L Estadi Olímpic d Amsterdam en neerlandès: Olympisch Stadion Amsterdam és un estadi olímpic situat a la ciutat d Amsterdam construït l any 1928 amb
  • Museu municipal d art modern d Amsterdam en neerlandès: Stedelijk Museum Amsterdam és a dir, Museu municipal d Amsterdam més conegut simplement com
  • El RUN, Amstels en Progress o RAP Amsterdam fou un club de futbol neerlandès de la ciutat d Amsterdam Va ser fundat el 14 de novembre de 1887, a partir
  • Amsterdam Països Baixos. Va ser una de les seus de l Eurocopa 2000 disputada a Bèlgica i els Països Baixos. El seu equip titular és l Ajax Amsterdam
  • Amsterdam és una ciutat dels Estats Units d Amèrica a l Estat de Nova York. Segons el cens del 2000 tenia una població de 18.355 habitants. Segons el
  • La presa d Amsterdam títol original: The Amsterdam Kill és una pel lícula estatunidenca i de Hong Kong dirigida per Robert Clouse i estrenada el 1977
  • guanyat pel FC Barcelona. Torneig Amsterdam 700 Torneig Amsterdam Web oficial del torneig Web oficial del Amsterdam ArenA Web oficial del International

Users also searched:

...