Back

ⓘ Ljubljana és la capital i la ciutat més gran de lestat dEslovènia. Està situada al centre del país i entre els rius Ljubljanica i Sava, i té una població de 310 ..




Ljubljana
                                     

ⓘ Ljubljana

Ljubljana és la capital i la ciutat més gran de lestat dEslovènia. Està situada al centre del país i entre els rius Ljubljanica i Sava, i té una població de 310.000 habitants.

Lorigen del nom és desconegut encara, usualment es diu que té el seu origen en la paraula eslovena ljubljena estimada, però aquesta teoria no ha pogut ser corroborada; la segona hipòtesi diu que el nom pot haver evolucionat de la paraula llatina aluviana riu desbordat. Alguns creuen també que lorigen del nom actual és Laburus, una antiga deïtat eslava i presumpta patrona de lassentament original.

Ljubljana és un important nus de comunicacions entre Europa Occidental i Europa de lEst per una banda i entre els països del Centre dEuropa i els Balcans per laltra.

Nascuda com a campament militar romà de la Legio XV Apollinaris a mitjan segle i aC, el seu caràcter de ciutat es va consolidar amb la fundació de la Colònia Iulia Emona anys més tard. Després de successives destruccions, al segle VI es van instal lar els avantpassats dels eslovens, i al segle xi van caure sota el domini dels francs. Des de 1278, després de la seva conquesta per part de Rodolf I dHabsburg, la ciutat va passar a les mans dels Habsburg, situació que va perdurar fins a lany 1797.

Durant el període napoleònic, Ljubljana va ser la capital de les Províncies Il líriques i entre 1816 i 1849 va ser la capital del Regne dIl líria. El 1918, després de la Primera Guerra Mundial, sincorpora al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, i després de la Segona Guerra Mundial es va convertir en la capital de la República Socialista dEslovènia, formant part de Iugoslàvia. El 1991, i després dun conflicte bèl lic, Eslovènia es va independitzar de Iugoslàvia, i Ljubljana esdevingué la capital del país.

El seu patrimoni històric i monumental, així com diverses celebracions culturals que tenen lloc al llarg de lany, entre les quals destaca el Festival Internacional dEstiu, la converteixen en una ciutat receptora de turisme tant nacional com a internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la Catedral, el Castell, lEsglésia Franciscana de lAnunciació i el Pont dels Dracs, així com el conjunt dedificis modernistes. Larquitecte Joži Plečnik va signar molts dels més destacats edificis de la ciutat.

Ljubljana disposa duna xarxa desenvolupada de carreteres i ferrocarril, a més de comptar amb un aeroport amb vols internacionals i immers en obres dampliació destinades a ampliar la seva capacitat operativa, actualment desbordada.

La Universitat de Ljubljana, fundada el 1919, té la seva seu la ciutat, i en el curs 2006-07 comptava amb més de 63.000 alumnes. La seva biblioteca sumava el 2004 1.169.090 llibres. Compte a més amb diferents instituts culturals internacionals, com lInstitut Cervantes Espanya, el British Council Regne Unit o el Goethe-Institut Alemanya.

Com a capital de lEstat, Ljubljana alberga les seus del govern Assemblea Nacional i Consell Nacional, ministeris, institucions i organismes associats, així com de la residència oficial del president dEslovènia. La ciutat és membre de lUCLG, UCUE, Eurocities, URBACT, Civitas Forum, European Cities Marqueting i Global Cities Dialogue. En el pla econòmic, la ciutat manté una destacada posició a nivell nacional, és seu del principal mercat de valors del país, del banc dEslovènia i de nombroses empreses nacionals.

                                     

1. Símbols

El drac és el símbol de Ljubljana. Segons la cèlebre llegenda grega, lheroi Jàson i els argonautes, després dhaver trobat el famós vellocino dor a Còlquida, shaurien dirigit al nord remuntant el riu Danubi abans de tornar cap al mar Egeu. Es creu que pujant el Danubi shaurien dirigit cap a un dels seus afluents, el riu Sava, i després fins la font del riu Ljubljanica. En aquest punt van desembarcar per transportar el vaixell fins al mar Adriàtic, situat a loest, per tornar a casa. Entre les ciutats actuals de Vrhnika i de Ljubljana, els argonautes van trobar un gran llac envoltat dun aiguamoll. És allí on Jàson va vèncer a un monstre, el drac de Ljubljana, que avui està present en lescut i la bandera de la ciutat. El drac és també el símbol de la propera ciutat austríaca de Klagenfurt, que va ser durant segles el gran centre espiritual dEslovènia.

                                     

2. Història

Malgrat que lassentament romà dEmona va ser construït lany 15 dC, els primers informes que esmenten la ciutat amb el seu nom actual daten de 1144 en alemany sota el nom de Laibach i 1146 amb el nom de Luwigana.

Després dhaver estat reconeguda com a ciutat el 1220, Ljubljana sintegra a limperi dels Habsburg en 1335. La ciutat es va convertir en el centre de la diòcesi de la regió el 1461 i desenvolupa la cultura eslovena durant ledat mitjana. Els Habsburg dÀustria van governar la regió amb lúnica interrupció de les guerres napoleòniques. Entre 1809 i 1813 Ljubljana va ser la capital de les Províncies Il líries pertanyents al Primer Imperi Francès. El 1821 la ciutat acull el congrés de Laibach.

El 1918 amb la coalició de croats i serbis, Ljubljana es converteix en el centre de lEslovènia iugoslava anomenada Dravska banovina "Vegueria de la Drava" entre el 1929 i 1941, perquè el centralisme iugoslau va prohibir lús oficial dels noms nacionals) i després de la Segona Guerra Mundial en la capital de la república iugoslava dEslovènia. Ljubljana va continuar sent la capital eslovena després que aquesta sindependitzés el 1991.

Ljubljana va ser devastada en diverses ocasions per tremolors. Després del terratrèmol del 1511 fou reconstruïda sota un model renaixentista. El 1895, essent devastada altre cop, fou reconstruïda de nou, encara que aquesta vegada basant-se en un model neoclàssic.

Durant la segona guerra mundial, de 1940 a 1943, Ljubljana va ser annexionada a Itàlia com a part dEslovènia occidental, sent la capital de la província homònima.

                                     

2.1. Història Prehistòria

Al voltant de lany 2000 aC, els aiguamolls de Ljubljana estaven colonitzats per pobladors que vivien en construccions de fusta. Aquests pobles vivien de la caça, la pesca i lagricultura primitiva. Per desplaçar-se pels aiguamolls, empraven embarcacions fetes amb troncs darbres. La zona va seguir sent un punt de pas per a nombroses tribus i pobles, i així, a continuació, el territori va ser colonitzat pels vènets, als quals va succeir la tribu il líria dels Yapodi i, ja en el segle iii aC, la tribu celta dels taurisci.

                                     

2.2. Història Edat Antiga

A mitjan segle i aC, els romans van construir en el lloc un campament militar, ocupat per la Legio XV Apollinaris i més tard lassentament permanent dEmona Colònia Iulia Emona. Aquest va comptar amb muralles i la seva població va arribar a ser de 5.000 o 6.000 persones, molts dells comerciants, artesans i veterans de guerra. Les seves cases estaven fetes de maó, i comptaven amb sistema de calefacció i connexió amb el clavegueram públic. Les parets i sòls de les mateixes estaven decorades amb pintura i mosaics.

Igual que va succeir la resta de lImperi, Emona va anar decaient progressivament, i així la ciutat va ser destruïda el 452 pels huns, sota les ordres dÀtila, i després pels ostrogots i els llombards.

                                     

2.3. Història Edat mitjana

En el segle vi es van instal lar els antecessors dels eslovens, els quals, en el segle xi, van caure sota el domini dels francs, al mateix temps que van sofrir nombrosos assalts dels magiars.

El nom de la ciutat, Luvigana, apareix per primera vegada en un document de 1144. En el segle xiii, la ciutat estava composta per tres zones: la Stari trg "ciutat vella", la Mestni trg "plaça de la ciutat" i la Novi trg "ciutat nova". El 1220 Ljubljana obté lestatut de ciutat, a més del dret a encunyar la seva pròpia moneda.

El 1270 Otakar II de Bohèmia conquesta Carniola, inclosa Ljubljana, però aquesta passa a les mans de Rodolf I dHabsburg després de la seva victòria sobre Otakar el 1278. La ciutat, rebatejada com Laibach, va pertànyer la casa dHabsburg fins a lany 1797. La diòcesi de la ciutat sestableix el 1491 i lesglésia de Sant Nicolau esdevé catedral.

                                     

2.4. Història Edat Moderna

En el segle xv, la ciutat guanya renom pel seu art. Després del terratrèmol de 1511, és reconstruïda en estil renaixentista i fortificada amb una muralla nova que envoltava la ciutat. En el segle xvi, la seva població ascendia als 5.000 habitants, dels quals el 70% eren de llengua eslovena. El 1550 es van publicar a Ljubljana els dos primers llibres escrits en eslovè: un catecisme i un abecedari, als quals va seguir una traducció de la Bíblia. Al mateix temps, es crea la primera escola secundària, una biblioteca i una impremta. El 1597 sinstal len els jesuïtes i construeixen una nova escola secundària que més tard es convertiria en facultat. En el segle xvii, la ciutat adapta les seves construccions a larquitectura barroca a conseqüència de larribada darquitectes i escultors estrangers.

                                     

2.5. Història Edat Contemporània

Segle XIX

Linterval napoleònic va veure a Ljubljana convertir-se, de 1809 a 1813, en capital de les Províncies Il líriques. El 1815, la ciutat torna a ser austríaca i, de 1816 a 1849, forma part del Regne dIl líria. El 1821 acull el Congrés de Laibach, que fixaria les fronteres polítiques europees dels anys següents. El primer tren, procedent de Viena, arriba la ciutat el 1849 i el 1857 la línia es perllonga fins a Trieste. Lenllumenat públic elèctric es va instal lar el 1898. El 1895 la ciutat, que tenia 31.000 habitants, és víctima dun important terratrèmol de magnitud 6.1 en lescala de Richter, que va destruir prop del 10% dels seus 1.400 edificis, encara que el nombre de víctimes va ser escàs. Durant la reconstrucció subsegüent, diversos barris de la ciutat es van reconstruir seguint lestil Art Nouveau.

Segle XX

El 1918, després de la fi de la Primera Guerra Mundial i la dissolució de lImperi austrohongarès, la regió sincorpora al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens. El 1929 es converteix en capital de la província iugoslava de la Banovina del Drava Dravska banovina. Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat és ocupada per la Itàlia feixista el 1941 i per lAlemanya Nazi el 1943. La ciutat estava envoltada per més de 30 km de filats de pues, perquè els col laboracionistes eslovens Slovensko Domobranstvo senfrontaven als partisans iugoslaus Partizani. Des de 1985, un camí commemoratiu envolta la ciutat per on es trobava aquell clos.

Després de la Segona Guerra Mundial, la ciutat es converteix en capital de la República Socialista dEslovènia, que forma part de la Iugoslàvia comunista, estatus que mantindria fins la independència del país. Aquesta va tenir lloc el 1991 després dun breu conflicte bèl lic, i des de llavors la ciutat és la capital dEslovènia.

Segle XXI

Des de 2004, Ljubljana, igual que la resta del país, està integrada la Unió Europea.



                                     

3. Geografia

Ubicació

La ciutat de Ljubljana està situada al centre dEslovènia, en una zona plana regada pel riu Ljubljanica, a una altitud de 298 msnm. La seva posició central respecte a Àustria, Hongria, la regió de Venècia Itàlia i Croàcia ha influït notablement en la història i desenvolupament de la ciutat. El seu terme municipal limita amb els de Medvode, Kranj, Škofja Loka, Vodice, Mengeš, Trzin, Domžale, Dol pri Ljubljani, Litija, Smartno pri Litiji, Ivančna Gorica, Grosuplje, Škofljica, Ig, Brezovica i Dobrova-Polhov Gradec.

Relleu i hidrografia

Situada a mig camí entre els Alps Julians i la regió del Karst, la seva ubicació la vall del riu Ljubljanica fa que la capital eslovena sassenti en una zona predominantment plana, a 298 m daltitud, si bé el Castell se situa a 366 m mentre que el punt més alt de la ciutat, lanomenat Janški Hrib, aconsegueix els 794 m.

Quant la hidrografia, Ljubljana està banyada pel riu Ljubljanica doest a est, estant canalitzat al seu pas per la ciutat. Així mateix, aquesta és envoltada, en la seva part nord, pel riu Sava, al que aboca les seves aigües el riu Ljubljanica als afores de la ciutat.

Geologia

La ciutat sestén sobre una plana al luvial que data del Període quaternari. Les regions muntanyenques properes, més antigues, daten del Mesozoic Triàsic o Paleozoic.

Diversos terratrèmols han devastat Ljubljana al llarg de la història, com el de 1511 o el de 1895. De fet, Eslovènia sassenta sobre una zona sísmica bastant activa a causa de la seva posició al sud de la Placa Euroasiàtica. Així, el país està en la unió de tres zones tectòniques importants: els Alps al nord, els Alps Dinàrics al sud i la Plana Panònica a lest. En el passat, els científics han pogut identificar fins a 60 terratrèmols destructius. A causa daixò, per tot el país hi ha instal lada una xarxa de vigilància sísmica.



                                     

3.1. Geografia Clima

El clima de la ciutat és de tipus oceànic. Les precipitacions estan repartides de forma regular durant tot lany, amb mínims entre gener i abril i màxims al setembre i octubre. Les temperatures són fresques, amb una mitjana anual de 10º, amb hiverns freds, sent la temperatura més freda registrada els -28º i sent freqüents les gelades, doctubre a maig, i la neu. Lestiu és càlid, amb temperatures màximes per sobre de 20º, sent la més elevada registrada els 39º.

                                     

4. Demografia

La ciutat de Ljubljana té 287.347 habitants segons el cens de població de 2015, dels quals 138.043 48.04% són homes i 149.304 51.96% són dones. Abans de 1996, la població de la ciutat superava els 320.000 habitants, però aquesta disminució sexplica per una reorganització territorial que va consistir en lannexió de diversos barris perifèrics als municipis veïns. Des de llavors, la població sha mantingut estable.

El 1869 la població de Ljubljana era de 22.593 habitants, i a mitjan anys 30 va aconseguir els 80.000. Després dun continu creixement durant la segona meitat del segle xx, des de mitjan anys 1990 fins a lany 2008, la població sha mantingut estable amb unes xifres properes als 270.000 habitants. Dacord amb les dades del cens de lany 2002, el 39.2% dels residents de Ljubljana eren catòlics; el 30.4% eren creients que no pertanyien a cap religió o NS/NC; el 19.2% eren ateus; el 5.5% eren ortodoxos; el 5.0% eren musulmans; i el 0.7% restant eren protestants o pertanyien a altres religions.

Piràmide de població

De lanàlisi de la piràmide de població es dedueix que es tracta duna ciutat amb una població en procés denvelliment lleu, ja que la població menor de 40 anys representa el 46.41% mentre que la població major daquesta edat representa el 53.59%. Daltra banda la població menor de 20 anys representa el 17.66% de la població mentre que la població major de 60 anys representa el 23.06% de la població.



                                     

5. Economia

La regió estadística de Ljubljana Osrednjeslovenska produeix aproximadament el 25% del PIB del país. El 2003 el nivell de la població activa era del 62%. El 64% dels treballadors ho feien en el sector privat i el 36% en el sector públic. Al setembre de 2008, la taxa de desocupació era del 4.9% 5.7% un any abans, mentre que la mitjana nacional era del 6.3%. El PIB per habitant de la regió estadística de Ljubljana se situava el 2007 en 24.600 euros mentre que la mitjana nacional era de 17.123 euros.

La indústria segueix sent el sector econòmic més important de la ciutat, sobretot en làmbit farmacèutic, petroquímic i alimentari. Altres àmbits són la banca, les finances, el transport, la construcció, el comerç i el turisme. El sector públic proporciona ocupacions en leducació, la cultura, la sanitat i ladministració.

La Borsa de Ljubljana Ljubljanska borsa, comprada el 2008 per la Borsa de Viena, acull grans empreses eslovenes. Diverses tenen les seves seus socials la regió de la capital. És el cas de la cadena de supermercats Mercator, la petroliera Petrol i lempresa de telecomunicacions Telekom Slovenije. la ciutat existeixen més de 15.000 empreses, centrades en la seva majoria en el sector terciari.

                                     

6. Arquitectura

Malgrat laparició de grans edificis, sobretot la perifèria de la ciutat, el casc històric de Ljubljana, molt influït per la moda austríaca, a lestil de les ciutats de Graz i Salzburg, roman intacte.

La ciutat antiga es compon de dos barris: el de lajuntament que alberga les principals obres arquitectòniques i el barri dels Cavallers de la Creu, on se situen, entre altres, lesglésia de les Ursulines, ledifici de la societat filharmònica i la casa Cankar.

Després del terratrèmol de 1511, Ljubljana va ser reconstruïda dacord amb els models duna ciutat renaixentista, i després del terratrèmol de 1895, la ciutat va ser novament planificada, aquesta vegada seguint els patrons de lestil Art Nouveau. Així doncs, larquitectura de la ciutat és una mescla destils. Els grans sectors construïts després de la Segona Guerra Mundial inclouen sovint un toc personal de larquitecte eslovè Joži Plečnik.

                                     

6.1. Arquitectura Castell de Ljubljana

El castell de Ljubljana Ljubljanski grad és un castell medieval situat en el cim del pujol que domina el centre de la ciutat. La zona que envolta lactual castell es troba habitada des de lany 1200 aC, i és probable que el cim del pujol fos una fortalesa de lexèrcit romà després dhaver estat construïda en ella fortificacions per celtes i il liris.

Esmentat per primera vegada el 1144 com a seu del Ducat de Caríntia, el castell és destruït quan el ducat passa a les mans dels Habsburg el 1335. Entre 1485 i 1495 es construeix el castell actual i serigeixen les torres. El seu objectiu era el de defensar el Sacre Imperi Romanogermànic de la invasió otomana i també de les revoltes camperoles. Als segles xvii i xviii, el castell es converteix en arsenal i hospital militar. Va ser danyat durant el període napoleònic i, una vegada de tornada a lImperi austríac, passa a ser presó fins a lany 1905, reprenent aquesta funció durant la Segona Guerra Mundial. La torre principal del castell data de 1848 i en ella vivia un guàrdia la missió del qual era la de disparar canons per advertir la ciutat en cas dincendi o per anunciar esdeveniments i visites importants.

El 1905 la ciutat de Ljubljana compra el castell, sofrint una sèrie de reformes en els anys seixanta. Des de la seva finalització, el castell és una atracció turística i lloc on tenen lloc diversos esdeveniments culturals. Des de lany 2007 un funicular connecta el centre de la ciutat amb el castell.

                                     

6.2. Arquitectura Catedral de Sant Nicolau

La catedral catòlica de Sant Nicolau Stolnica svetega Nikolaja és lúnica catedral de la ciutat. Fàcilment identificable gràcies la seva cúpula verda i les seves dues torres bessones, se situa la plaça Vodnik, a prop del Pont Triple Tromostovje.

Anteriorment, el lloc el va ocupar una església romànica de tres naus els primers esments de les quals es remunten a lany 1262. El 1361 un incendi va causar la seva destrucció i es va reconstruir seguint els patrons de lestil gòtic. El 1461 es va establir larxidiòcesi de Ljubljana. Un nou incendi, presumiblement causat pels otomans, va destrossar de nou ledifici el 1469.

Finalment, entre 1701 i 1706, larquitecte jesuïta Andrea Pozzo va dissenyar una nova església destil barroc amb dues capelles laterals, en forma de creu llatina. La cúpula es va construir al centre de lesglésia el 1841. Linterior està decorat amb frescs barrocs pintats per Giulio Quaglio entre 1703-1706 i 1721-1723.

                                     

6.3. Arquitectura Església Franciscana de lAnunciació

LEsglésia Franciscana de lAnunciació Frančiškanska cerkev Marijinega oznanjenja o comunament Frančiškanska cerkev és un temple franciscà situat la plaça Prešeren, al costat del riu Ljubljanica.

Va ser construïda entre 1646 i 1660, substituint la vella església en el mateix lloc. La seva estructura té la forma duna basílica barroca primerenca, amb una nau central i dues fileres de capelles laterals. Laltar major és obra de lescultor Francesco Robba, de mitjan segle xviii. Gran part dels frescs originals, obra de Matevž Langus, van ser destruïts per les esquerdes en el sostre provocades pel terratrèmol de 1895. Els nous frescs van ser pintats entre 1935 i 1936 pel pintor eslovè Matej Sternen.

Al costat de lesglésia es troba el monestir franciscà, que data del segle xiii, famós per la seva biblioteca, que conté més de 70.000 llibres, molts dells incunables i manuscrits medievals. Fundat el 1233, el monestir va estar inicialment situat la plaça, per traslladar-se la ubicació actual durant les reformes de finals del segle xvii.

                                     

6.4. Arquitectura Església de Sant Pere

Lesglésia catòlica de Sant Pere Cerkev Sv. Petra o Šentpetrska cerkev és una de les esglésies més antigues de la ciutat, tenint-se notícies de la seva existència des de 1262.

Ledifici conservat va ser construït entre 1729 i 1733, quan la vella església va ser derrocada i substituïda per larquitecte italià Giovanni Fusconi en una mescla destils barroc i neoclàssic tardà.

Després del terratrèmol de 1895, lesglésia va ser restaurada en estil neobarroc. Aquesta renovació va ser objecte de crítiques per la seva suposada baixa qualitat, i va ser seguida per una altra, realitzada entre 1938 i 1940. La façana va ser completament remodelada per larquitecte eslovè Ivan Vurnik, mentre que la seva esposa Elena Vurnik va contribuir en la nova decoració interior i els mosaics. Els frescs del sostre són obra del pintor Francesco Jelovšek, mentre que les pintures de laltar són del seu contemporani Valentin Metzinger.

                                     

6.5. Arquitectura Pont dels Dracs

El pont dels Dracs Zmajski most, sobre el riu Ljubljanica, es va construir per substituir lantic pont de fusta de 1819, conegut popularment com el Pont dels Carnissers Mesarski most.

Aixecat entre 1900 i 1901, quan la ciutat encara pertanyia a lImperi austrohongarès, i anomenat originalment Pont del Jubileu Jubilejni most, és considerat com una de les millores obres de lestil arquitectònic de la Secessió de Viena, sent a més el primer pont de formigó armat de Ljubljana i un dels primers a Europa. El seu dissenyador va ser Josef Melan, famós enginyer especialitzat en ponts de formigó armat, i la seva aparença modernista es deu a larquitecte Jurij Zaninovic, el qual va dissenyar la decoració, la balustrada i les estàtues de drac. Els llums de la balustrada, que eren alimentats per gas, són part de la decoració original.

Alguns veïns de la zona li han posat el sobrenom de "sogra", en referència als dracs que es troben en les seves quatre cantonades.

                                     

6.6. Arquitectura Altres monuments

Ruïnes dEmona

De lantiga ciutat romana encara són visibles algunes de les seves restes com a elements del fòrum, la porta nord de la ciutat, una necròpoli en la qual va ser trobada una estàtua de bronze, diversos habitatges en el jardí Jakopič, part de la muralla, així com un primitiu temple cristià dels segles iv i v.

Monuments civils

Dins de la varietat destils que esquitxen el centre de la ciutat, el primer cronològicament és el barroc; a ell pertanyen lajuntament Mestna hiša, construït la fi del segle xv però no va adquirir el seu aspecte actual fins a lany 1717-19, la casa Schweiger Schweigerjeva hiša, construïda entre 1748 i 1749 a partir dels dissenys de Càndid Zulliani i en la qual destaquen els marcs de les finestres decorats i el portal dentrada, entre uns altres, el palau Gruber Gruberjeva palača, construït entre 1773 i 1781, segons els esbossos de Daniel Gruber, per ser Escola dHidràulica i Mecànica, alberga actualment lArxiu Nacional dEslovènia Narodni Arhiv Slovenije, ledifici Lontovž, construït entre 1786 i 1790 per Jozef Schemerl i antiga seu de lAssemblea Provincial de Carniola, alberga actualment lAcadèmia Eslovena de Ciències i Arts, la mansió Cekin, construïda entre 1752 i 1755 per encàrrec del comte Leopold Lamberg, se situa en el parc Tivoli i actualment alberga el Museu Nacional dHistòria Contemporània Muzej novejši zgodovine Slovenije, dedicat la història recent dEslovènia. i la Mansió Stična, construïda entre 1628 i 1630 per albergar als abats del monestir cistercenc de Stična.

Als segles xviii i xix es van construir ledifici Kazina, edificat entre 1836 i 1839 en estil neoclàssic, lantic edifici de la Universitat de Ljubljana Univerza v Ljubljani, situat en el lloc de lantiga Mansió Provincial on, el 1821, va tenir lloc un dels congressos de la Santa Aliança i destruïda pel terratrèmol de 1895, va ser construït el 1902 en estil neorenaixentista, i des de 1919 va albergar la Universitat, ledifici de la Filharmònica Slovenska filharmonija, el Palau Zois Zoisova palača, construït la fi del segle xviii sota influència del neoclassicisme, és conegut per haver estat llar del baró Žiga Zois 1747-1819, ledifici de lÒpera, la Galeria Nacional així com els palaus Kresija i Felip, construïts en estil neobarroc després del terratrèmol de 1895 al costat del riu Ljubljanica.

Per la seva banda, el modernisme es posa en relleu en nombroses cases, com la casa Hribar Hribarjeva hiša, construïda entre 1902 i 1903 per Maks Fabiani i que es caracteritza per la seva façana ondulada, la casa Krisper Krisperjeva hiša, construïda el 1900-01 pel mateix arquitecte, el qual va incloure motius florals en la decoració de la façana, la casa Bamberg Bambergova hiša, construïda entre 1906 i 1907 també per Maks Fabiani, la seva façana es caracteritza per les franges verticals de formigó gris, la casa Urbanc, acabada el 1903 per Graz-Friedrich Sigismundt i inspirada en els grans magatzems de lèpoca, presenta una decoració, a força de motius vegetals, gravats de vidre o llums de disseny, influenciada per lArt nouveau belga i francès i la casa Hauptmann Hauptmannova hiša, construïda el 1873 però reconstruïda el 1904 en lestil de la Secessió vienesa, presenta una façana decorada amb rajoles de ceràmica de tons verds, blaus i vermells.

Altres edificis modernistes són ledifici del Banc Popular de Préstecs Bancaris Stavba Ljudske posojilnice, dissenyat per Josip Vancaš el 1907, es caracteritza per la seva façana decorada amb rajoles de ceràmica, lhotel Union, construït pel mateix arquitecte entre 1905 i 1907, presenta dues ales unides a través duna torreta que culmina en cúpula i una façana amb decoració a força de motius vegetals, ledifici del Banc Cooperatiu de Negocis Stavba Zadružne gospodarske banke, construït el 1921 per Ivan Vurnik, és considerat un dels millors exemples darquitectura eslovena, presentant una façana decorada a força dadorns geomètrics en vermell, blau i blanc juntament amb elements de la iconografia eslovena, ledifici de la Caixa dEstalvis Municipal Mestna hranilnica, construït entre 1903 i 1904 per Josip Vancaš, presenta una façana en la qual destaca el sortint amb forma de pètal fet a força de ferro forjat i vidre i les estàtues alegòriques del Comerç i la Producció i ledifici Mladika, obra de Fabiani acabada el 1907, en la façana de la qual contrasta el maó vermell amb el color blanc, és actualment seu del Ministeri dAfers exteriors.

Ja en el segle xx es van edificar el petit gratacel Mali nebotičnik, dissenyat el 1931, el qual presenta façana corba i balconades semicirculars, el Nebotičnik o gratacel, construït el 1933 basat en models americans i que en el seu moment va ser el més alt dels Balcans i el novè dEuropa, ledifici del Parlament dEslovènia Državni zbor Republike Slovenije, construït entre 1954 i 1959 per albergar la llavors Assemblea del Poble, està inspirat en lantiguitat clàssica i destaquen les seves pintures i frescs interiors així com el portal dentrada flanquejat per estàtues de treballadors, ledifici Metalka, construït el 1963 a partir del model de ledifici Seagram de Nova York, i ledifici Kozolec, construït entre 1955 i 1957, el seu autor es va basar en la Unitat dHabitació de Le Corbusier, i es caracteritza per la seva gran balconada sobre pilars i la divisió horitzontal de la façana mitjançant balconades.

Monuments religiosos

A més de la Catedral, lesglésia de Sant Pere i lEsglésia Franciscana, altres temples del període barroc són: lesglésia de Sant Florià Cerkev sv. Florijana que, construïda després de 1672, deu la seva aparença a Joži Plečnik el qual la va reconstruir el 1933-34; lesglésia de Sant Jaume Cerkev sv. Jakoba, construïda pels jesuïtes entre 1613 i 1615, va ser reformada el 1701 amb, entre altres, estàtues de Francesco Robba. La capella de Sant Francesc Xavier Kapela sv. Frančišca Ksaverija, inspirada en models venecians, i profusament decorada, va ser afegida entre 1667 i 1670; lesglésia de La nostra Senyora de la Misericòrdia Cerkev Marije pomčnice o Križevnišca cerkev va ser construïda a lorigen pels cavallers de lOrde teutònic en el segle xiii. La moderna església va ser aixecada pel venecià Domenico Rossi entre 1714 i 1715; i lesglésia de les Ursulines Cerkev sv. trojice, construïda entre 1718 i 1726, un dels monuments barrocs més inusuals de la ciutat a causa de la seva façana ondulada inspirada en els models de Francesco Borromini.

Inicialment aixecada el 1753, la moderna església de Sant Joan Baptista Cerkev Janeza Krstnika, en el districte de Trnovo, va ser construïda entre 1854 i 1857, assumint la seva aparença neoromànica després del terratrèmol de 1895. Finalment, ja en el segle xx, es van aixecar les esglésies de lEncarnació de Crist Cerkev Kristusovega očlovečenja, de 1980-85 que les seves característiques més sorprenents són la claredat dels seus espais parcialment excavats la terra, el seu mobiliari de fusta i el seu sostre ondulat parcialment sembrat amb gespa, i lesglésia ortodoxa Pravoslavna cerkev de Sant Ciril i Sant Metodi, construïda el 1936 i adornada amb cinc cúpules, les quals estan rematades amb una creu daurada.

                                     

6.7. Arquitectura Ponts

Fins a larribada del ferrocarril, el riu Ljubljanica, també anomenat riu dels set noms, va ser la principal via per al transport de mercaderies cap a Ljubljana. El principal moll es localitzava a lactual zona de Breg. La ciutat ha comptat des de molt antic, probablement des de lèpoca romana, amb ponts per travessar-lo. En època medieval comptava amb dos ponts de fusta, i la fi del segle xviii el perill dinundacions es va reduir gràcies la construcció, el 1783, del canal de Gruber Grubarjev prekop, gràcies la qual cosa van anar sorgint un bon nombre de nous ponts, alguns dells obres de larquitecte Joži Plečnik.

Entre tots ells destaquen els de Šempeter Šempetrski most, dels Dracs Zmajski most, dels Sabaters Čevljarski most, construït entre 1931 i 1932, Šentjakob Šentjakobski most, construït el 1915 reemplaçant un danterior de fusta, Prule Prulski most, Trnovo Trnovski most i el Pont Triple Tromostovje, el resultat final del qual es deu la construcció, per part de Joži Plečnik, de dos ponts al costat dun ja existent des de 1842, i és considerat com una de les joies arquitectòniques de la ciutat.

                                     

6.8. Arquitectura Fonts

La ciutat compta amb un conjunt de fonts, algunes delles en estil barroc, repartides per diferents punts de la ciutat. De totes elles, destaquen la Font de Robba Robbov vodnjak i la Font dHèrcules Herkulov vodnjak.

La primera, també coneguda com la font dels Tres Rius de Carniola, se situa la plaça Municipal Mestni Trg, a prop de lajuntament i va ser realitzada entre 1743 i 1751 per lescultor italià Francesco Robba. Destil barroc, està inspirada en la font de la Plaza Navona de Roma. Compta amb un obelisc als peus del qual es troben tres figures de marbre blanc que simbolitzen els tres rius de Carniola: el Sava, el Ljubljanica i el Krka.

La font dHèrcules es troba en la part més ampla de la plaça Vella Stari trg. Es tracta duna interpretació moderna de loriginal font barroca derrocada la fi del segle xviii. Està adornada amb una estàtua dHèrcules, còpia de loriginal guardada a lajuntament. Dissenyada per Marko Mušič en col laboració amb Julijan Renko i Boris Udovič, va ser erigida el 1991, en vespres de la independència eslovena.

                                     

6.9. Arquitectura Parcs i jardins

La ciutat compta amb diversos espais verds, tant la zona antiga com als voltants. Així, està el parc de Miklošič Miklošičev park, creat el 1902 en estil Art Nouveau, el zoològic, situat en el pujol Rožnik i en el qual es poden veure nombroses espècies danimals de tots els continents, el jardí botànic, creat el 1810, sent la institució cultural i científica més antiga de la ciutat, inclou una col lecció de més de 4.500 espècies de plantes, tant autòctones com daltres continents, lArboretum, el qual ocupa unes 80 hectàrees entre prats, llacs i boscos, i disposa de més de 4.500 vivers de cultiu, el parc Argentina Argentinski park, situat al centre de la ciutat, i el més famós de tots, el parc Tivoli.

El Tivoli és el més gran de Ljubljana i se situa als afores del districte central. Compta amb llargs passejos, jardins, estàtues, fonts, un estany, un petit jardí botànic i un hivernacle. Va ser creat el 1813 durant ladministració napoleònica i el 1920 va ser reformat per Joži Plečnik, qui va construir el passeig Jakopič Jakopičevo sprehajališči. Diversos edificis importants es troben en ell, com el castell de Tivoli seu del Centre Internacional dArts Gràfiques, la mansió Cekin seu del Museu Nacional dHistòria Contemporània o el Hala Tivoli.

                                     

6.10. Arquitectura Places

Les places han tingut un paper destacat en la història de Ljubljana i un passeig per algunes delles mostra tots els estils artístics presents la ciutat. Així, els períodes medieval i barroc es reflecteixen a les places Municipal Mestni trg, Vella Stari trg i Superior Gornji trg, el període modernista la plaça Eslovena Slovenski trg, i el treball de Joži Plečnik sobserva a les places Vodnik Vodnikov trg, Revolució francesa Francoske Revolucije Trg i Levstik Levstikov trg.

El centre polític, cultural i de negocis de lactual Ljubljana és la Plaça de la República Trg republike, la funció de la qual era antigament exercida per la Plaça del Congrés Kongresni trg, en la qual estan els edificis de la Universitat, la Filharmònica i lEsglésia de les Ursulines. Lactual centre vital de la ciutat és la Plaça Prešeren Prešernov trg, on se situen lEsglésia Franciscana, el monument al poeta France Prešeren, nombrosos edificis modernistes així com ledifici de la Farmàcia Central.

                                     

7. Personatges il lustres

  • Francesco Pollini 1763-1846, pianista i compositor.
  • Gino Tagliapietra 1887-1954, pianista i compositor.
  • Jurij Vega 1754-1802, militar i matemàtic.
  • Fritz Pregl 1869-1930, químic, Premi Nobel de Química de 1923.
  • Gabriela Wietrowetz 1866-1937 violinista.
  • Milan Vidmar, escaquista.
  • Ferdinand Augustin Hallerstein 1703 - 1774 jesuïta, diplomàtic, matemàtic i astrònom, missioner la Xina.
                                     

8. Bibliografia

  • Fionn Davenport 2006. Lonely Planet Best of Ljubljana. Lonely Planet Publications. ISBN 978-1-74104-824-7.
  • Thomas Cook Publishing 2008. Ljubljana. ISBN 978-1-84157-963-4.
  • Robin McKelvie, Jenny McKelvie 2005. The Bradt City Guide Ljubljana. Bradt Travel Guides. ISBN 978-1-84162-116-6.
                                     
  • L arquebisbat de Ljubljana eslovè: Nadškofija Ljubljana llatí: Archidioecesis Labacensis és una seu metropolitana de l Església catòlica a Eslovènia
  • El Nogometni Klub Olimpija Ljubljana fou un club eslovè de futbol de la ciutat de Ljubljana El club va ser fundat l any 1911 amb el nom d Ilirija. Després
  • La Ljubljana - Domzale - Ljubljana TT és un cursa ciclista femenina d un dia, en format contrarellotge individual, que es disputava anualment a Eslovènia
  • Zoològic de Ljubljana o Zoo de Ljubljana en eslovè, Živalski vrt Ljubljana és un parc zoològic de 19, 6 hectàrees localitzat a la ciutat de Ljubljana la capital
  • L equip Ljubljana Gusto Xaurum codi UCI: LJU conegut anteriorment com a Radenska i ROG - Ljubljana és un equip ciclista eslovè de categoria continental
  • 0567750 14.5049139 El Nogometni Klub Olimpija Ljubljana és un club eslovè de futbol de la ciutat de Ljubljana El club va ser fundat el 2 de març de 2005
  • Ljubljana és un club eslovè de futbol de la ciutat de Ljubljana Evolució del nom: 1975: NK Ježica 1992: NK Factor Ježica 2007: Interblock Ljubljana
  • majoria d escoles se situen al centre de Ljubljana Uns quants edificis més nous i moderns de la Universitat de Ljubljana s han ressituat a la rodalia de la
  • Castell de Ljubljana en eslovè: Ljubljanski Grad és un castell medieval dalt del turó del Castell a Ljubljana Eslovènia. El castell de Ljubljana Ljubljanski
  • Olimpija Ljubljana té aquests significats: Nogometni Klub Olimpija Ljubljana 1911 - 2004 club de futbol desaparegut eslovè. Košarkarski Klub Union Olimpija
  • El terratrèmol de Ljubljana en eslovè, ljubljanski potres també conegut com a terratrèmol de Pasqua en eslovè, velikonočni potres fou un terratrèmol

Users also searched:

...