Back

ⓘ Brussel·les. Brussel les, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu d ..




Brussel·les
                                     

ⓘ Brussel·les

Brussel les, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i lOTAN. És també la seu dels governs i parlaments dalgunes de les entitats federades que componen Bèlgica com la regió de Brussel les-Capital, la comunitat Francesa de Bèlgica i la regió flamenca.

Encara que Brussel les fou històricament dexpressió neerlandesa, la ciutat sha afrancesat fins al punt desdevenir majoritàriament francòfona. Aquest procés, al mateix temps que lestatut de Brussel les, ha conduït a un llarg conflicte entre les comunitats francòfones i neerlandòfones, reflectint la situació a escala nacional.

Amb Brussel les hom fa referència a tres ens diferents:

  • el conjunt dels 19 municipis commune en francès, gemeente en neerlandès, i
  • un daquests 19 municipis.
  • una de les tres regions de Bèlgica que tenen cert nivell dautonomia,
                                     

1. Capital de la regió i de lEstat

Brussel les comprèn una aglomeració urbana de la qual nés capital, per la qual cosa aquest topònim pot fer referència també la Regió de Brussel les-Capital. El municipi de Brussel les en francès: Bruxelles-Ville o Ville de Bruxelles ; en neerlandès: Stad Brussel al qual es refereix aquest article, és un dels 19 municipis que formen la regió. Té una població de 144.784 habitants enfront dels més dun milió del conjunt de la regió. Làrea metropolitana reuneix uns 2.090.000 dhabitants.

Només el municipi de Brussel les abans esmentat té lestatut de capital del regne de Bèlgica, dacord amb larticle 194 de la Constitució. Tot i que diverses institucions federals es troben de facto en altres municipis de la regió brussel lesa, sols Brussel les ciutat té atorgat el títol de capital de lEstat. És important distingir-la, tot plegat, de la Regió de Brussel les-Capital que és una regió de propi dret, tal com Valònia i Flandes.

La ciutat és la seu de les institucions de Flandes i a més capital de les comunitats lingüístiques francesa i neerlandesa.

                                     

2. Situació geogràfica

Brussel les ocupa una situació relativament central a Bèlgica, més propera al terç septentrional. En sentit de les agulles del rellotge, dista 90 km del mar del Nord, 55 de la frontera sud dels Països Baixos, 115 de lalemanya, 160 de la luxemburguesa i poc més de 60 de la francesa. Es troba alineada parcialment amb el riu Zenne i els canals Brussel les Charleroi i Brussel les-Escalda, en un punt dencreuament de grans línies dimportància internacional.

Laeroport internacional més proper es troba la regió flamenca al municipi de Zaventem al nord-est de la ciutat.

                                     

3. Situació lingüística

Article principal: Situació lingüística a Bèlgica

La llengua vehicular a Brussel les va ser la varietat brabançona del neerlandès fins a les primeries del segle xx. A hores dara, tots els municipis de la regió brussel lesa són oficialment bilingües, però la població autòctona fa servir majoritàriament el francès 85-90%, "lingua franca" de Brussel les enfront dun 10-15% de natius neerlandòfons o plenament bilingües.

Cal recordar que Brussel les es troba envoltada pel Brabant Flamenc, la qual cosa afavoreix que durant hores doficina i en manifestacions culturals el nombre de neerlandòfons sigui molt significatiu.

Daltra banda, langlès, que no disposa destatut oficial, és la llengua més emprada a les institucions europees, a lOTAN i un gran nombre dempreses privades amb seu a Brussel les. Hi conviu amb destacades comunitats que tenen com a llengua materna làrab, el turc, litalià, el polonès, el grec, lespanyol, entre daltres.



                                     

4. Economia

La ciutat és un nucli industrial i un centre comercial, administratiu, cultural i de comunicacions de primer ordre, no solament de Bèlgica, sinó també dEuropa. La ciutat baixa o nucli, la vall del riu, i antic barri residencial i industrial, és el centre administratiu i comercial; els sectors oriental i septentrional són principalment industrials; els sectors occidental i meridional són constituïts predominantment pels barris residencials del segle xix, i té tot un cinturó de municipis agregats, que formen làrea residencial suburbana. En el camp industrial, destaquen la indústria tèxtil, alimentària, darticles de luxe, química i metal lúrgica.

                                     

5. Demografia

Situada aproximadament al centre del país, Brussel les compta amb al voltant dun milió dhabitants dels quals una bona part procedeixen daltres països 2 milions en la seva àrea metropolitana que sestén per les províncies limítrofes Brabant Flamenc. Ciutat oficialment bilingüe; una majoria dels habitants tenen com a llengua quotidiana el francès 90%, dells 1/3 el componen els immigrants, i una minoria té el neerlandès 10%.

Brussel les va tenir una transició afrancesament que es va efectuar durant diversos segles, passant de ser una ciutat gairebé enterament neerlandòfona a ser una ciutat majoritàriament francòfona 57% de la població té el francès com a llengua materna davant dun 7% que té el neerlandès com a primera llengua, que té com a llengua majoritària el francès. Aquesta transformació va començar el segle xviii, però va prendre la seva amplitud quan Bèlgica va esdevenir independent i Brussel les va desbordar més enllà les seves muralles.

                                     

5.1. Demografia Segle xix

  • 1853: arxiu adjunt Leopold Districte Quartier Leopold
  • 1864: arxiu adjunt Louise Avenue Louise
                                     

5.2. Demografia Segle XX

  • 1921: lembargament de Cabello Laeken i Neder-Over-Heembeek
                                     

6. Institucions

Brussel les és la seu de les tres institucions principals de la Unió Europea: la Comissió Europea, el Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu però les sessions plenàries també es realitzen a Estrasburg. Per aquestes raons Brussel les és considerada oficiosament com la capital de la Unió Europea. També és seu de govern de Bèlgica, de la Borsa i de nombroses organitzacions i organismes internacionals: quarter general de lOTAN, comitè de les regions de la Unió Europea, Confederació Internacional de Sindicats Lliures i Confederació Mundial del Treball i daltres. També és un centre densenyament superior, ja que és seu de la Université Libre de Bruxelles, fundada lany 1834; de la Vrije Universiteit Brussel, del 1970; de la Faculté Universitaire de Théologie Protestante de Bruxelles, del 1942; i de les Facultés Universitaires Saint-Louis, del 1858, i Universitaire Faculteiten Sint-Aloysius, fundada el 1968.

                                     

7. Història

La ciutat ja era coneguda des del final del segle vii, però no adquirí veritable importància fins que, al segle xi, els comtes de Lovaina en feren llur residència. Per la seva situació la ruta Bruges-Colònia, al segle xii es convertí en un gran centre comercial, de manera que en el segle XIII ingressà la Hansa. La ciutat obtingué el 1229 una carta dautonomia del duc de Brabant Enric I de Brabant.

Una sèrie de revoltes de menestrals obligaren a modificar la carta el 1425; la nova carta, que precisava els poders del patriciat i de les corporacions, estigué en vigor fins al 1795. Al segle XV fou capital del Brabant i, després de la seva annexió la casa de Borgonya, dels Països Baixos. També fou capital del domini espanyol i acollí Guillem dOrange 1577, però lany següent es convertí en seu dels partidaris de la unió amb la corona espanyola. Fou capital dels Països Baixos austríacs del 1714 al 1789, i del regne de Bèlgica des del 1830. També fou ocupada per les tropes alemanyes durant la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial.

Poc temps abans de la independència, Brussel les era una ciutat demogràficament de parla flamenca la noblesa i els funcionaris francoparlants constituïen només una tercera part de la població, però culturalment era francoparlant, ja que el flamenc era la parla de les classes populars. Al final del segle xx, però, més de 85-90% dels habitants eren francoparlants i menys dun 10-15%, flamencs.

Per tal de resoldre lestatut de Brussel les, un dels problemes clau de la qüestió lingüística belga, ja que era una de les reivindicacions històriques dels nacionalistes flamencs, la legislació establí, amb les disposicions legals del 1970 i el 1981, un estatut bilingüe per a laglomeració de la ciutat els 19 municipis, que sha conservat malgrat les protestes dels nacionalistes flamencs el 1995 en entrar en vigor la reforma constitucional dels Accords de la Saint-Michel que de fet convertia Bèlgica en un estat federal 1993, amb Brussel les i 19 municipis annexos com una de les tres regions Regió de Brussel les-Capital.



                                     

8. Clima

El clima de la regió de Brussel les és un clima temperat oceànic, com tot el conjunt de la part occidental de Bèlgica, gràcies la proximitat de lAtlàntic i del corrent del Golf que regula el temps gràcies la inèrcia calorífica de les seves aigües. El clima pot ser influenciat per vents humits i suaus procedents de loceà, però també per daltres de secs calents a lestiu i freds a lhivern procedents de linterior del continent europeu. De mitjana feta sobre un període cobrint els 30 últims anys, sobserven una mica més de 130 dies de pluja lany la regió de Brussel les.

                                     

9.1. Cultura Urbanisme i arquitectura

Brussel les és una ciutat extensa, lespai disponible per habitant supera la mitjana de les altres capitals europees. Una part important de les construccions, incloent-hi els barris centrals, està composta dantigues cases de 3 pisos, relativament estretes i llargues i disposades en illots tancats. La majoria daquestes cases urbanes són avui dividides en pisos. La capital compta igualment amb nombrosos immobles en estil art-déco. Nombrosos edificis industrials shan convertit en estudis, sobretot sobre leix del canal.

En aquest paisatge urbà shi eleven igualment, a més a més dels monuments clàssics de la ciutat, les torres de despatxos moderns, concentrades als barris de negocis de la ciutat: barri Nord situat al costat de lEstació del Nord i sobrenomenat el petit Manhattan, barri europeu, avinguda Louise. Nombrosos parcs embelleixen la ciutat. La proporció despais verds públics és relativament important encara que desigualment repartida. Els jardins privats a linterior de lillot són nombrosos.

La ciutat presenta igualment nombroses centralitats, de les quals sobretot la part baixa de la ciutat, històricament més popular, i la part alta de la ciutat, més burgesa.

Després la Primera Guerra mundial, les destruccions així com el fort creixement demogràfic per lafluència de nous habitants vinguts de les altres regions del país provocaren una crisi de lallotjament i una extensió ràpida de les superfícies construïdes. És el començament de les construccions dallotjaments socials i de ciutats jardí la perifèria de laglomeració.

A semblança de nombroses ciutats dels països anglo-saxons, Brussel les ha conegut des de la postguerra fins als anys 1990 un molt fort moviment de les classes mitjanes i altes, buscant en la perifèria un hàbitat de nivell mentre que el centre, abandonat, es degradava i es feia la presa de nombroses especulacions immobiliàries. Des dels anys 1990 i sobretot els 2000, es produí un ràpid moviment de retorn la ciutat després de la restauració dels barris centrals.



                                     

9.2. Cultura Art Nouveau a Brussel les

La ciutat compta amb nombrosos edificis destacables amb una gran diversitat destils, des de les construccions medievals a larquitectura contemporània. A partir del segle xix apareix un nou estil arquitectural, lart nouveau, del qual Brussel les esdevindrà una de les capitals gràcies a les obres darquitectes de renom. Els més cèlebres daquests arquitectes són Victor Horta, Paul Hankar i linteriorista Henry van de Velde, i també Paul Cauchie, Gustave Strauven, Ernest Blerot, Josef Hoffmann, Léon Delune, Paul Hamesse.

Lestil sentronca amb lescola arts and crafts dAnglaterra i amb la tendència cap la simplicitat japonesa. Es caracteritza per les línies decoratives sinuoses, la utilització de vidrieres, la talla serpentina en pedra, els frescos florals i les complexes reixes curvilínies. En la dècada de 1890 van sorgir nous barris i més de 2.000 edificis es van construir dacord amb aquest estil. A molts carrers de Brussel les es conserven detalls interessants.

Aquests serien alguns dels edificis més destacats amb estil art nouveau:

  • Hotel Hannon, aquest elegant edifici de 1902 és obra de Jules Brunfaut 1852-1942. En una de les finestres, emmarcades en metall, destaca una insòlita vidriera.
  • Casa Tassel, la primera obra innovadora de Victor Horta, un edifici unifamiliar edificat entre 1892 i 1893.
  • Maison Saint Cyr, Gustave Strauven, deixeble dHorta, va dissenyar aquesta complexa façana de només quatre metres damplada.
  • Hotel Ciamberlani, Paul Hankar va projectar al carrer Defacqz aquest edifici per a Albert Ciamberlani, especialista en esgrafiat, amb qui treballava.
  • Casa Solvay, actualment convertida en hotel; el 1894 Horta va realitzar aquesta obra per a una família adinerada. Va projectar tots els elements de ledifici: les columnes de la façana en ferro forjat ocre i daurat, la porta principal de vidre i els poms de les portes decoratius però funcionals.
  • Maison Cauchie, restaurada el 1989, lhabitatge de larquitecte Paul Cauchie, al carrer dels Francs, presenta tècnica desgrafiat.
  • Old England, per la construcció daquests antics magatzems, Paul Saintenoy utilitzà, en comptes de maons, vidre i acer.
  • Casa Horta, actualment convertida en museu; en lestudi i llar de larquitecte més famós de lart nouveau destaquen els sinuosos marcs de les finestres i la complexa forja dels balcons.
                                     

9.3. Cultura Monuments, art i lloc dinterès

Els monuments i indrets més coneguts i turístics de Brussel les són la Grand Place des de 1988 inscrita en la llista del patrimoni de la Humanitat de la UNESCO presidida per lajuntament gòtic al centre, la catedral i lAtomium. També la petita estàtua de bronze del Manneken Pis, de 60 centímetres dalçada, és una de les principals atraccions turístiques de la ciutat.

Pel que fa a larquitectura destaquen els Arcs del Cinquantenari, la basílica del Sacré-Coeur en francès: Basilique du Sacré-Coeur o en flamenc: Basilique de Koekelberg, ledifici de la borsa, el Palau de Justícia, el Castell Reial de Laeken i els moderns edificis de la UE al barri Leopold.

Brussel les compta amb una gran oferta cultural vertebrada amb seus nombrosos i notables teatres i museus. Entre els teatres més populars, destaca el Teatre Reial de la Moneda en francès: Théâtre Royal de la Monnaie, en flamenc: Koninklijke Muntschouwburg, una de les sales dòpera i ballet més boniques dEuropa, amb una intensa i sòlida programació de concerts. Entre els museus, destaquen el Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica en francès: Musées royaux des Beaux-Arts de Belgique o en flamenc: Koninklijke Musea voor Schone Kunsten van Belgie, el museu militar Musée Royal de lArmée o Koninklijk Legermuseum, el museu del còmic Le Centre belge de la bande dessinée, o Musée de la BD o la mansió-museu dHorta Maison Horta, llar de larquitecte Horta, principal representant del modernisme belga. Brussel les compta també amb una gran programació musical, amb molts bars de música, sales de concert o discoteques tecno.

El centre de la ciutat està fortament dominat per larquitectura destil flamenc. Criden també latenció els edificis destil Art nouveau construïts per larquitecte brussel lès Victor Horta, com la Casa Tassel, la Casa Solvay, lEstació Central o el Palais de Beaux-Arts. Però larquitectura modernista de la ciutat no es limita al centre sinó que també sestén pels barris perifèrics dEtterbeek, Ixelles en flamenc Elsene o Saint-Gilles en flamenc Sint-Gillis. Un altre exemple darquitectura Art nouveau que ofereix la ciutat és el Palau Stoclet Avinguda de Tervueren 279/281, de larquitecte austríac Josef Hoffmann.

Brussel les és també seu del popular artista René Magritte, que va passar la major part de la seva vida la capital belga. Lartista surrealista compta amb la Casa-Museu René Magritte de Jette, on va viure 24 anys, i el Museu Magritte estrenat el 2009, ubicat la Place Royale de Brussel les, que està dedicat a lobra de lartista i la seva extensa col lecció inclou els quadres més coneguts i importants de Magritte.

Brussel les és també considerada la capital del còmic. Entre els personatges més populars del 9è art que són dorigen belga hi ha Lucky Luke, Tintin, Sergi Grapes, Marsupilami, Gil Pupil la, els barrufets o Benet Tallaferro. A partir dels anys 1990 algunes de les parets grises de la ciutat han sigut pintades amb enormes murals que tenen els personatges del còmic belga com a protagonistes. De fet, la popular ruta del còmic de Brussel les ha esdevingut una curiositat turística més de la ciutat. Però també algunes parades de metro, lestació de Bruxelles-Midi Gare de Bruxelles-Midi o lestació de Luxembourg Gare de Bruxelles Luxembourg han sigut decorades amb motius del còmic belga.

El Museu del còmic Le Centre belge de la bande dessinée, o Musée de la BD de Brussel les aplega dues insígnies artístiques de la capital, ja que, a més doferir lexposició permanent sobre la història del còmic belga, lhistòric edifici destil modernista va ser dissenyat per larquitecte Victor Horta.

                                     

9.4. Cultura Edificis i monuments

  • Palau reial
  • Atomium
  • Catedral
  • Arcs del Cinquantenari
  • Grand Place
  • Jardí botànic
  • Gran Sinagoga de Brussel les
  • Manneken Pis
  • Borsa de Brussel les
  • Notre-Dame du Sablon
  • Palau del Parlament Belga
                                     

9.5. Cultura Museus

  • Museu dart spontané
  • Centre belge de la bande dessinée CBBD
  • Museus reials dart i dhistòria
  • Museu Alice i David Van Buuren
  • Museus du Cinquantenaire
  • Autoworld Museu de lautomobile
  • Museu Charlier
  • Museu communal des Beaux-Arts dIxelles
  • Museu de larmée
  • Museu Antoine Wiertz
  • Museus royaux des Beaux-Arts de Belgique
  • Museu royal dart moderne
  • Museu juif de Belgique
  • Museu royal dart ancien
  • Museu Constantin Meunier
  • Museu du jouet
  • Museu Bellevue
  • Museu des Chemins de fer en gare du Nord
  • Museu dinstruments musicals
  • Museu Horta
  • Museu bruxellois de la gueuze
  • Museu du transport urbain bruxellois
  • Reial Institut Belga de Ciències Naturals
  • Museu du cinéma
  • Wiels, centre dart contemporain
                                     

9.6. Cultura Gastronomia

Loferta gastronòmica de Brussel les compta amb més de 1.800 restaurants i un nombre inacabable de cafès i bistrots, a més de la clàssica oferta de cadenes de menjar ràpid.

La cuina belga és un punt denllaç entre la cuina francesa i la cuina flamenca. Algunes de les especialitats culinaries més populars són les gaufres belges en neerlandès Brusselse wafel o les moules-frites. També la xocolata és una de les grans especialitats belges amb tradicionals marques com Leonidas, Godiva o Neuhaus. Pel que fa la cervesa, les marques més conegudes internacionalment són Hoegaarden, Jupiler o Stella Artois, per bé que el país compta amb centenars de cerveses de diferents tipus. Especialitats de la capital són la cervesa Geuze i la Kriek.

                                     

10. Brussel lesos cèlebres

  • Henri La Fontaine 1854-1943, advocat, Premi Nobel de la Pau de lany 1913.
  • Michel Weyland 1947-, dibuixant de còmics
  • Jacques Brel 1929-1978, cantant, actor i realitzador
  • Amélie Nothomb 1967-, escriptora nascuda al Japó
  • Yslaire 1957-, dibuixant de còmics
  • Michel de Ghelderode 1898-1962, autor dramàtic
  • Pierre François Verhulst 1804-1849, matemàtic
  • André Vésale 1514-1564, anatomista i metge
  • Pierre Rapsat 1948-2002, cantant
  • Claude Lévi-Strauss 1908-2009 antropòleg, etnòleg
  • Joseph Poelaert 1817-1879, arquitecte
  • Jacky Ickx 1945-, pilot dautomòbil
  • Hergé Georges Rémi 1907-1983, dibuixant de còmics
  • Léon-Joseph Suenens 1904-1996, cardenal, arquebisbe de lArchidiòcesi de Malines-Bruxelles, mort a Brussel les.
  • François Schuiten 1956-, dibuixant de còmics
  • Jean-Baptiste Madou 1796-1877, pintor, il lustrador.
  • Guy Huygens 1924-, pintor
  • Charles Buls, burgmestre de 1881 a 1889, conegut per la seva política de preservació i de restauració del patrimoni brussel lès i de defensa de lensenyament públic
  • Victor Horta 1861-1947, arquitecte de lart nouveau encara que nascut a Gant va morir a Brussel les, on deixà lessencial de les seves obres.
  • Peyo pseudònim de Pierre Culliford 1928-1992, dibuixant de còmics
  • Jean Absil, compositor belga 1893-1974
  • Julius Perceval du Croquet 1903-1963, compositor, organista i director dorquestra.
  • David Joris 1501-1556, anabaptista
  • Edgard Félix Pierre Jacobs 1904-1987, dibuixant de còmics, és lautor de la sèrie dels Blake i Mortimer
  • Jules Anspach 1829-1879, Burgmestre de 1863 a 1879, sobretot conegut per haver complert la canalització del Sena i lobertura dels passeigs centrals, però també per haver embellit Brussel les amb ledificació de la Borsa, del Parc del Cinquantenari, del Palau de Justícia, etc.
  • José van Dam 1940-, cantant baix
  • Toots Thielemans 1922-, músic de jazz
  • Sœur Emmanuelle 1908-2008, religiosa, escriptora i humanista
  • Jean-Claude Van Damme 1960-, actor
  • Jean-Philippe Toussaint 1957-, escriptor i cineasta
  • Chantal Akerman 1950-, cineasta
  • Raymond Gérôme 1920-2002, actor de teatre i de cinema
  • Philippe Samyn, arquitecte futur seu del Consell Europeu, Résidence Palace
  • Lara Fabian 1970-, cantant
  • André Franquin 1924-1997, dibuixant de còmics, nascut a Etterbeek, pare de Gaston Lagaffe.
  • Fernand Gravey 1905-1970, actor
  • Gustave Huberti 1843-1910 compositor musical.
  • Jacques Feyder 1885-1948, realitzador
  • Annie Cordy 1928-, cantant i actriu
  • Lambert Joseph Meerts 1800-1863 violinista
  • Plastic Bertrand 1958-, cantant
  • François dAguilon 1567-1617, jesuïta, matemàtic, òptic, arquitecte.
  • Philippe Geluck 1954-, humorista, dibuixant del Chat
  • Henry Warnots 1832-1893 músic i professor de cant.
  • Maurane 1960-, cantant
                                     
  • de la regió és la ciutat de Brussel les que ho és també del país, de Flandes i, de facto, de la Unió Europea. Brussel les ha passat de ser una petita
  • legislativa de la Regió de Brussel les - Capital, una de les tres regions de Bèlgica. També és conegut com a Parlament Regional de Brussel les francès: Parlement
  • Internacional de Brussel les Zaventem va ser coneguda en els seus començaments com Brussel Nationaal Bruxelles National Nacional Brussel les L aeroport
  • precedent de Deu Mil a Brussel les International Comission of European Citizens ICEC va convocar una concentració a Brussel les el 30 de març de 2014
  • Bruxelles., Universitat Lliure de Brussel les és una universitat francòfona belga. La Universitat lliure de Brussel les va ser fundada el 1834, en aquest
  • L arquebisbat de Mechelen - Brussel les neerlandès: Aartsbisdom Mechelen - Brussel francès: Archidiocèse de Malines - Bruxelles llatí: Archidioecesis
  • La catedral de Brussel les és una església situada al turó de Treurenberg de Brussel les a Bèlgica, al lloc on ja al segle xi hi havia una antiga església
  • lloc l any 2007. La circumscripció de Brussel les - Halle - Vilvoorde està formada pels següents municipis: Brussel les - Capital Anderlecht, Auderghem Oudergem
  • presència d eurodiputats a Brussel les A final de novembre es va informar que la major part d hotels de tota la regió de Brussel les estaven ocupats, unes
  • La col de Brussel les Brassica oleracea grup gemmifera de la familia Brassicàcia, és un grup cultivar provinent de la col silvestre Brassica oleracea

Users also searched:

...