Back

ⓘ Roma és la capital i ciutat més poblada dItàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima. El 2020 tenia 2.790.712 habitants. És la riba del T ..




Roma
                                     

ⓘ Roma

Roma és la capital i ciutat més poblada dItàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima. El 2020 tenia 2.790.712 habitants.

És la riba del Tíber, a 22 km de la Mar Mediterrània. De vegades se lanomena la "ciutat eterna" o "ciutat dels set turons". És la tercera ciutat més poblada de la Unió Europea. Ocupa una superfície de 1.287.36 km², la més extensa de tot el país i es troba entre les ciutats de més extensió territorial. Lalcaldessa actual des del gener del 2016 és Virginia Raggi, del Moviment 5 Estrelles. Com a capital de la cristiandat, Roma inclou en el seu si la Ciutat del Vaticà, enclavament extraterritorial que inclou la basílica de Sant Pere, així com altres edificis romans. La capital italiana és, per tant, lúnica ciutat del món que hostatja un altre estat. A més, és la seu central de lOrganització de les Nacions Unides per a lAgricultura i lAlimentació més coneguda per les seves sigles en anglès, FAO.

Segons la mitologia romana, Roma deu el nom al seu fundador, Ròmul. La data mítica de la seva fundació és el 753 aC, punt de partida del calendari romà, que compta ab urbe condita des de la fundació de la ciutat. Aquesta data està confirmada per larqueologia i, actualment, els historiadors consideren que efectivament en aquesta data es va dur a terme un reagrupament de diverses tribus a partir del qual es va fundar un primitiu centre urbà. Des daquesta ciutat es van estendre els romans i van formar el seu imperi. El centre històric de Roma forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO.

                                     

1. Geografia, clima i població

Geografia

Roma es troba la regió central dItàlia, al Laci, amb els afluents dels rius Aniene i Tíber. El nucli central de la ciutat es troba a 24 km de la Mar Tirrena. Laltitud de Roma comprèn des dels 13 msnm en el punt més baix la Piazza del Popolo fins als 120 msnm la Muntanya Mario.

Clima

Roma té un clima mediterrani característic de les costes dItàlia. El clima és confortable dabril a juny i de mitjan setembre a octubre, on està l ottobrata es pot traduir com el bonic dia doctubre en català conegut per dies assolellats i càlids. A lagost, la temperatura mitjana és de 32 °C. Tradicionalment, molts negocis romans tanquen durant agost, però no tots surten de la ciutat, ja que en aquest temps destiu és quan arriben més turistes.

Població

La població total de Roma al 2017 era de 2.873.494 habitants.

                                     

2. Govern

Roma és un dels 8.101 ajuntaments communes dItàlia, encara que el més gran tant per extensió com població. És governat per un Consell Municipal i un Alcalde, en lactualitat ladvocada Virgina Raggi que va succeir Francesco Paolo Tronca, alcalde provisional de la capital italiana després de la dimissió dIgnazio Marino Partit Democràtic. La seu del commune és dins en el turó del Capitoli lhistòric seient de govern en Roma. Ladministració local a Roma és generalment referida com a "Campidoglio", el nom del turó en dialecte romà. Des del 2013 la ciutat està regida per un estatut propi que en regula ladministració.

                                     

2.1. Govern Nacional

Roma és la capital nacional dItàlia i és la seu del Govern italià. Les residències oficials del President de la República Italiana i el primer ministre italià, els escons de les dues cambres del Parlament italià i la Cort Constitucional dItàlia es troben al nucli històric. Si bé els ministeris destat sestenen per la ciutat, entre els quals figuren el Ministeri de Relacions Exteriors, que es troba al Palazzo della Farnesina, prop de lEstadi Olímpic.

Des del 2013 Roma està dividida en 15 districtes en italià municipio amb capacitat de gestió i autonomia financera i són escollits directament pels ciutadans. Fins al 1972 la ciutat estava dividida en 20 districtes, però el 1992 es reduí a 19 quan laleshores municipio XIV que comprenia Fiumicino es convertí en votació popular en comuna independent i separada de la capital.

                                     

3.1. Història Des de la fundació a lImperi

Segons la tradició, Roma fou fundada el 21 dabril del 753 aC per Ròmul i Rem. Evidències arqueològiques donen suport la idea que Roma creixé dassentaments de pastors al turó Palatí construïts a làrea del futur Fòrum Romà. Els primers assentaments es remunten al segle x aC. Aquesta data de fundació a mitjans del segle viii aC, malgrat tot, no està exempta de controvèrsia. Aquest assentament original es desenvolupà en la capital del Regne de Roma governat per una successió de set reis, segons la tradició, i posteriorment en la República Romana del 510 aC, governat pel senat romà, i finalment en lImperi Romà del 27 aC, dirigit per lEmperador Romà. Lèxit de la ciutat es basà en la conquesta militar i el domini del comerç, així com de lassimilació de les civilitzacions que lenvoltaven, com la civilització etrusca i lAntiga Grècia. Des de la seva fundació, malgrat perdre algunes batalles ocasionals, no va perdre cap guerra fins a lany 387 aC, quan fou breument ocupada pels gals encapçalats per Brennus després de la Batalla de lÀl lia. Segons la llegenda, els gals oferiren retornar Roma la seva gent per una quantitat dor, però els romans refusaren i preferiren recuperar la ciutat per la força de les armes, abans dadmetre la derrota, aconseguint recuperar-la el mateix any.

El domini romà sexpandí per gran part dEuropa i les costes del Mar Mediterrani, i la població de la ciutat superà el milió dhabitants. Durant alguns segles, Roma fou la ciutat més important políticament, més rica i més gran del món occidental. Fou anomenada Caput Mundi, és a dir, la capital del món aleshores conegut. Amb el declivi de lImperi i la seva partició, la ciutat perdé el seu estatus polític en favor de Milà i més tard Ravenna, i fou sobrepassada en prestigi per la capital de lImperi Oriental Constantinoble.



                                     

3.2. Història Caiguda de lImperi i edat mitjana

Durant el regnat de Constantí I, el bisbe de la diòcesi de Roma guanyà importància política i religiosa, convertint-se en el centre de lEsglésia Catòlica. Després del Saqueig de Roma del 410 dC per Alaric i la Caiguda de lImperi Romà dOccident el 476 dC, Roma alternà el sotmetiment al domini de lImperi Romà dOrient i dels pobles germànics. La seva població declinà a poc més de 20.000 habitants durant lalta edat mitjana. Roma formà part de lImperi Romà dOrient fins a lany 751, quan els longobards aboliren lExarcat de Ravenna.

El 756, Pipí el Breu donà al Papa jurisdicció sobre Roma i els seus voltants, creant els Estats Pontificis. El 846, els àrabs musulmans envaïren Roma i saquejaren la Basílica de Sant Pere. Els geògrafs àrabs li donaven el nom de "Rümiya", "Rüma" o bé "Al-Rumiyya". Roma fou un gran centre de pelegrinatge durant ledat mitjana i focus de contínues disputes entre el Papat i el Sacre Imperi Romanogermànic, començant per Carlemany, qui fou coronat primer emperador a Roma el 800 pel Papa Lleó III. Roma mantingué el seu estatut de capital papal i "ciutat santa" durant segles, fins i tot quan el Papat fou traslladat breument a Avinyó 1309–1377.

                                     

3.3. Història Renaixement

La segona meitat del segle xv veié com el Renaixement italià passà de Florència a Roma. El Papat intentà igualar i sobrepassar la grandesa daltres ciutats italianes creant cada cop més esglésies, ponts, i espais públics, com la nova Basílica de Sant Pere, la Capella Sixtina, el Ponte Sisto primer pont construït a través del Tiber des de lantiguitat, i la Piazza Navona. Els Papes es convertiren en mecenes dart i patrocinaren artistes com Michelangelo, Perugino, Raphael, Ghirlandaio, Luca Signorelli, Botticelli, i Cosimo Rosselli.

Daltra banda, aquest període es caracteritzà per la gran corrupció papal, portant al nepotisme i la simonia. Aquesta corrupció portà en part la Reforma Protestant i la consegüent Contrareforma.

                                     

3.4. Història Cap la reunificació italiana

Itàlia caigué en lagitació nacionalista del segle xix. Roma romangué com a capital dels Estats Pontificis fins la seva annexió al Regne dItàlia el 1870. Lany 1861, Roma fou proclamada capital dItàlia, tot i estar encara sota el control del Papa, el qual estava sota la protecció francesa. Durant un parèntesi de la Guerra francoprussiana, el 1870 les tropes italianes assoliren capturar Roma.

                                     

3.5. Història El segle xx

Després de la victoriosa I Guerra Mundial, Roma veié el creixement del feixisme italià guiat per Benito Mussolini, qui marxà sobre la ciutat el 1922, declarant un nou imperi i aliant-se amb lAlemanya nazi. Fou un període de ràpid creixement de població, des dels 212.000 habitants en el moment de la unificació fins al milió. Però la II Guerra Mundial significà un greu entrebanc, amb els bombardeigs de la ciutat per les forces aliades i locupació nazi. Després de lexecució de Mussolini en finalitzar la guerra i el referèndum de 1946, la monarquia fou abolida en favor de la República Italiana.

Després del miracle econòmic italià de la postguerra, Roma es convertí en una ciutat de moda durant els anys 50 i 60 els anys de la dolce vita, i la seva població augmentà fins als 2.800.000 cap als anys 80.

                                     

4. Arqueologia

A diferència dHerculà o Pompeia on les restes arqueològiques van quedar embolcallades per materials volcànics, a Roma aquests vestigis van quedar exposats al quefer diari de la ciutat. Durant el Renaixement ja existia un afany per explorar els monuments antics, però les recerques es feien de maneres que no facilitarien la feina dels historiadors. Les restes de lantiga capital havien quedat, en bona part, soterrades per capes de runes; el Fòrum Romà, per exemple, es trobava deu metres per sota el Campo Vaccino. A excepció dels patronatges de Pius II i Lleó X, que encarregà Rafael linventariat i preservació dels grans monuments de lantiguitat clàssica, aquestes construccions havien sofert, inclús per representants de lhumanisme, tota mena de destruccions i espolis a fi de promoure reformes urbanístiques. Antiquaris italians, com Pirro Ligorio 1510-1583 que excavà la vil la Adriana, formularen hipòtesis topogràfiques errònies. Les troballes de Pompeia i Herculà a mitjans del segle xviii incitarien les excavacions a Roma, que es començaren a efectuar per aquelles parts que no havien quedat totalment sepultades sota noves construccions, malgrat que normalment els projectes mancarien de professionalitat.

El 1719, el príncep austríac Elbeuf excavà a Herculà i, malgrat fer-ho amb la finalitat dapoderar-se dobjectes preuats per a ell mateix, dona a conèixer un moment històric petrificat en el temps, fet que avivà linterès pel passat dalguns estudiosos. Ja dantuvi shavia manifestat aquest interès, però les restes de supervivents a Roma havien quedat descontextualitzades, el qual no facilitava la seva comprensió. Les "càpsules" trobades a Herculà començaren a fer més entenedors alguns aspectes socials de lantiguitat, en uns temps on les conclusions respecte a intel lectuals, fins i tot de la talla de Montesquieu, eren sovint errònies. Durant la Il lustració latractiu històric dels "revolucionaris" sobre lantiguitat romana es focalitzava en els seus començaments i en els principis de la República, mentre la majoria de monuments que romanien eren dèpoca imperial, i això ocasionava malentesos als estudiosos al no ser-ne conscients. Per exemple, sense adonar-se que la civilització romana havia avançat molt en els segles que van dels seus orígens al temps de lemperador Trajà, Jacques-Louis David prenia com a models pels seus personatges daquelles primeres èpoques les indumentàries representades en la columna de Trajà, molt posteriors.

Lambaixador suec Von Frendenheim va fer les primeres excavacions amb un plantejament racional. Tot seguit, Carlos Fea, com a Delegat dAntiguitats del Primer Imperi Francès, que va començar per la neteja de lArc de Septimi Sever el 1803, i altres arqueòlegs del règim napoleònic, van realitzar els primers treballs amb caràcter oficial que evidenciaren la manca de coherència dhipòtesis anteriors. Semprengueren excavacions regulades al Fòrum Romà i al Palatí. Pius VII ordenà una actuació planificada per recuperar el fòrum, continuada per Lleó XII, que restituí els temples de La Concòrdia –també anomenat de Càstor i Pòl lux–, de Vesta i de Saturn.

Entre 1835 i 1854 les feines salentiren. Durant el segle xix, a diferència daltres disciplines de ciències i dhumanitats, larqueologia no experimentà avenços significatius. Contràriament, i gràcies als treballs arqueològics, durant el segle xix la Història va conèixer un desenvolupament sense precedents gràcies la troballa de gran nombre depigrafies. Daltra banda, mentre al Pròxim Orient i a Egipte es donava una importància de primer ordre a qualsevol de les tombes descobertes, en 1885 es va trobar, a Porta Pia, un hipogeu de membres de la família Calpurni-Pisó amb deu sarcòfags esculpits dels quals només dos van romandre a Roma, en el museu de les Termes, mentre la resta passà a col leccions particulars sense ser ni tan sols publicada la seva existència –fet produït la dècada dels 40 del segle xx quan canviaren de propietari.

El 1854, Napoleó III compra la part del turó Palatí on subicaren les residències dels Cèsars i encomana lestudi a Pietro Rosa. Després del Risorgimento, lAdministració italiana encarrega Rosa els treballs del Fòrum i el Palatí. Fiorelli, cap de les excavacions napolitanes de 1861 a 1876, va implementar la innovació tècnica de lestratigrafia en les seves recerques, tècnica que sadaptaria ràpidament a Roma. Cap al final del segle, R. Lanciani, cap de les Antiguitats de Roma, prossegueix les excavacions i, paral lelament, es dedica a recopilar totes les troballes fortuïtes ocorregudes a tota la ciutat, fet que facilità enormement la lectura topogràfica de la capital imperial; posteriorment, P. Bigot va interpretar aquestes dades en un plànol en relleu.



                                     

5. Monuments romans

Roma, per la seva història i la seva situació entremig de turons, és molt rica en monuments, museus i vistes panoràmiques. A més, és la ciutat més visitada del món, amb uns 12 milions de turistes lany. Vet aquí alguns dels monuments i museus més coneguts:

                                     

5.1. Monuments romans Roma antiga

  • El Panteó de Roma.
  • lArc de Constantí.
  • El Fòrum Romà i els Fòrums Imperials.
  • Les termes: Termes de Caracal la, Termes de Dioclecià.
  • El Coliseu.
  • lArc de Titus.
  • L Ara Pacis Augustae.
  • El Capitoli i els Museus Capitolins.
  • Alguns llocs de la Roma clàssica
  • Les catacumbes.
  • Prata Flaminia.
  • Cispius.
  • Collis Viminalis.
  • Oppits.
  • Prata Quinctia.
  • Subura.
  • Caeroliensis.
  • Collis Quirinalis.
  • Aqüeductes de lantiga Roma.
  • Mons Ianiculus.
  • Mons Caelius.
  • Mons Palatinus.
  • Carinae.
  • Forum Boarium.
  • Germalus.
  • Velabrum.
  • Mons Capitolinus.
  • Vallis Murcia.
  • Velia.
  • Collis Hortorum o Mons Pincius.
  • Tiberis Fluvium.
  • Mons Esquilinus.
  • Mons Aventinus.


                                     

5.2. Monuments romans Roma paleocristiana

  • Basílica de Sant Pau Extramurs.
  • Basílica de Sant Pere.
  • Basílica de Sant Joan del Laterà.
  • Basílica de Santa Sabina.
  • Catacumbes de Sant Sebastià.
  • Catacumba de Sant Calixt.
  • Basílica de Santa Maria la Major.
  • Catacumbes de Priscil la.
                                     

5.3. Monuments romans Roma medieval

  • Les esglésies: Santa Maria in Trastevere, Santa Maria sopra Minerva.
                                     

5.4. Monuments romans Roma renaixentista

  • Les places: Piazza del Campidoglio.
  • Els palaus: Palau Farnese, Palau Massimo alle Terme.
                                     

5.5. Monuments romans Roma contemporània

  • El Monument de Víctor Manuel II, més conegut com la "màquina descriure".
  • El Palau de Montecitorio, seu del Parlament italià.
  • El barri de lEUR.
  • El Palau de Justícia de la Piazza Cavour.
                                     

6. Patrimoni de la humanitat

El 1980, el centre històric de Roma fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El 1990 shi van afegir la declaració els béns de la Santa Seu situats la ciutat que beneficien de drets dextraterritorialitat.

                                     

7.1. Cultura Educació

Roma és un important centre deducació superior. La primera universitat fou La Sapienza, fundada el 1303. Més tard es fundaren les universitats Tor Vergata el 1982, i Roma Tre el 1992. Roma també té seu a diverses universitats pontifícies com la Pontificia Università Gregoriana la universitat jesuïta més antiga del món, fundada el 1551, o la Pontificia Università San Tommaso dAquino, entre daltres. També hi ha diverses universitats privades com la LUMSA, la Università Cattolica del Sacro Cuore, la LUISS, la Libera Università degli Studi San Pio V o la Nicolau de Cusa.

                                     

7.2. Cultura Música

Roma és un centre important per la música. És seu de lAccademia Nazionale di Santa Cecilia fundada el 1585, per la que sha construït en el nou Parco della Musica, un dels escenaris musicals més gran del món. Roma també té un teatre dòpera, el Teatro dellOpera di Roma, així com diverses institucions musicals de menor importància. La ciutat fou amfitriona del concurs dEurovisió de 1991 i dels premis de la MTV Europa el 2004.

                                     

7.3. Cultura Cinema

A Roma es troben els estudis de cinema Cinecittà, el complex de producció de cinema i televisió més gran dEuropa continental i centre del cinema a Itàlia. Aquest té una superfície de 40 hectàrees i està situat a uns 9 quilòmetres del centre de Roma. Shi han rodat grans produccions internacionals històriques com Quo Vadis 1949, Ben Hur 1959 o Cleopatra 1963, arribant a ser coneguda com la Hollywood sul Tevere Hollywood sobre el Tíber, clàssics de lSpaghetti Western com Per un grapat de dòlars 1964 o Per qualche dollaro in più 1965, o produccions més recents com The Passion of the Christ de Mel Gibson o Gangs of New York de Martin Scorsese. També hi han rodat grans noms del cinema italià com Luchino Visconti, Roberto Rossellini, Vittorio de Sica o Federico Fellini.

                                     

7.4. Cultura Llengua

La llengua original de Roma fou el llatí, que evolucionà durant ledat mitjana en litalià. Aquest darrer evolucionà per la confluència de diversos dialectes regionals, entre els que predominava el toscà, tot i que la població romana desenvolupà el seu propi dialecte, el romanesc. Lantic romanesco usat durant ledat mitjana era un dialecte molt proper al napolità. La influència de la cultura florentina durant el Renaixement i la immigració de molts florentins la ciutat va fer que el dialecte romà sanés assemblant cada vegada més al toscà. Durant el segle xix, aquest dialecte sexpandí a altres zones del Laci i durant el segle xx, abandonà les seves formes tradicionals i mudà en el dialecte parlat la ciutat molt proper a litalià estàndard.

                                     

7.5. Cultura Esport

Roma va hostatjar els Jocs Olímpics destiu de 1960 i és candidata oficial per ser seu dels Jocs Olímpics destiu de 2020. El futbol és lesport més popular a Roma, i la resta del país. LEstadi Olímpic fou la seu de la final de la Copa del Món de Futbol de 1990 i és lestadi dels dos principals clubs de futbol de la ciutat, lAS Roma i la SS Lazio, els quals mantenen una forta rivalitat esportiva. Alguns futbolistes nascuts la ciutat tenen molts seguidors, com Francesco Totti i Daniele De Rossi.

El rugbi a 15 també és un esport molt seguit. LStadio Flaminio és la seu de la selecció italiana daquest esport, la qual participa en el Torneig de les Sis Nacions des del 2000. Alguns clubs locals són Unione Rugby Capitolina, Rugby Roma, i SS Lazio.

El mes de maig, Roma celebra lATP Masters Series de tennis a les pistes del Foro Italico. El ciclisme és molt popular des de final de la II Guerra Mundial, amb diverses participacions de la ciutat al Giro dItàlia. Altres esports amb força seguidors són el basquetbol Virtus Roma, el voleibol M. Roma Volley, lhandbol o el waterpolo.

                                     

7.6. Cultura Principals museus

Entre els museus romans cal citar:

  • Museu Nacional Etrusc, en Vila Giulia, en el qual destaca els sarcòfags etruscs.
  • Museus de les Termes, on es conserva una importantíssima col lecció dantiguitats romanes.
  • Galeria Nacional dArt Antic, amb obres de Piero della Francesca, Fra Angelico i Rafael, entre altres.
  • Palazzo Doria-Pamphili, de la col lecció del qual destaca el retrat dInnocenci X de Velázquez.
  • Galeria Nacional dArt Modern, on es conserva una importantíssima col lecció dart contemporani.
  • Museus Vaticans, que inclouen els famosos frescos de la Capella Sixtina.
  • Galeria Borghese, dintre de la Villa Borghese edifici del segle xvii amb gran col lecció de pintura i escultura.
  • Museus Capitolins, que conserva la col lecció dart més antiga dEuropa. En ell es troba, entre altres notables peces, la lloba capitolina.
                                     

8. Economia

Inicialment es va desenvolupar al voltant de lartesania i després a les administracions públiques i les institucions paraestatals històricament presents la ciutat, Roma té ara una economia dinàmica i diversificada, que produeix al voltant del 8% del PIB nacional i segueix creixent amb una taxa superior la mitjana nacional, el 2005, en comparació amb un creixement nacional del 0.1%, el PIB de la ciutat de Roma està molt crescut un 4.1%, mentre que en el període 2001-2005 laugment va ser, fins i tot, de lonze per cent. Això va portar, naturalment, els efectes beneficiosos sobre la taxa docupació, es va incrementar un 4% entre 2001 i 2005, reduir el nivell datur de l11, 1% a 6.5% sobre una mitjana nacional de 7.7%, índex entre les més baixes entre les capitals europees, superant en aquest París, Brussel les i Viena.

Per confirmar la creixent fortalesa de la seva economia, la metròpoli Capitolina es va classificar vint-i-cinquena posició de lEuropean Cities Monitor 2008 el rànquing de les millors ciutats dEuropa, fins a dues posicions en comparació amb 2007.

A més dels serveis i al voltant de la presència generada de les funcions administratives, és la construcció el sector econòmic més important de la ciutat, això ha significat, per una banda, el creixement i, sovint abusiu sense criteris als suburbis romans que va donar lloc la xifra "formació de palazzinaro, i facilitat el desenvolupament dalguns dels principals grups nacionals en el sector.

Per descomptat, el turisme és una de les parts més importants del pressupost nacional, tenint en compte la cultura de la ciutat. Fins i tot aquesta àrea està creixent ràpidament: lany 2005 va ser al voltant de 19.5 milions dentrades, amb un augment del 22.8% respecte a 2001.

La ciutat és també el centre de moltes institucions financeres bancs i assegurances, els centres de producció de televisió de les empreses que operen en el món de la moda i la publicitat, i en especial la "indústria del cinema". Precisament a causa de la ciutadella de lart de Cinecittà, on treballen les principals companyies italianes i estrangeres, i de Roma "com una de les capitals mundials del cinema".

La presència de tres universitats públiques Universitat La Sapienza, Tor Vergata i Roma Tre, juntament amb deu i privat, ha facilitat en els darrers anys el desenvolupament dactivitats relacionades amb la recerca i serveis tecnològics avançats.

Potser -inesperadament- a Roma hi ha una forta indústria de mitjanes i petites-mitjanes, que sha desenvolupat al voltant dalguns pols de desenvolupament, com la via Tiburtina o Acilia. En els darrers anys, amb lobertura del mercat de les telecomunicacions, també hi va haver un important desenvolupament de les empreses vinculades directament o indirectament a aquesta àrea que, sovint, han triat Roma per a lestabliment de les seves oficines.

Agricultura i ramaderia cria de bestiar oví principalment es van a perdent la seva importància connotació donada la cada vegada més procedents de zones urbanes. Però encara no és estrany trobar ramats pasturant als afores de la ciutat.

                                     

9.1. Infraestructures i transport Carreteres

La ciutat és el centre duna estructura radial de les vies de comunicació que segueixen les directrius de les antigues vies romanes que unien el Capitoli de lantiga Roma amb tots els racons de lImperi. A ledat mitjana shi afegí la Tuscolana que anava de la Porta de San Giovanni a Tusculum, en lactualitat anomenada Frascati. El punt de partida de les diferents vies era la Milla dOr Miliarium Aureum, monument potser de marbre o de bronze daurat, erigit al segle i per ordre de lEmperador August i que estava situat al Fòrum Romà la vora del Temple de Saturn.

Lespai urbà, una vegada delimitat pels murs de la ciutat, es defineix ara per un gran cinturó de ronda que envolta tota la capital i que rep el nom de Grande Raccordo Anulare. Aquesta gran autopista circular permet la connexió de Roma amb les principals autopistes que uneixen el país: lA1 Milà-Nàpols, lA12 en construcció que aniria a Gènova, lA24 fins la regió dels Abruzzos a lest i, finalment, lA91 fins a Fiumicino.

                                     

9.2. Infraestructures i transport Ferrocarrils

Estant en el centre de la península, Roma és també el principal nus ferroviari del centre dItàlia i està connectada amb alta velocitat amb Florència i Nàpols. El sentit principal del trànsit - com a mínim al començament del camí - segueixen les vies romanes:

La línia Tirrènica Roma-Gènova, al llarg de la Via Aurèlia; la línia cap al nord al llarg de la vall del Tíber Roma-Florència-Bolonya, i les línies cap a lAdriàtic, i les línies cap al sud. Al llarg del camí Casilina recentment ha afegit el nou ferrocarril Roma-Nàpols dalta velocitat, inaugurat el 19 de desembre de 2005 el primer exemple de línia dalta velocitat a Itàlia, amb trens que poden superar els 300 km / h.

La principal estació de Roma és la de Termini. Tanmateix, els trens dalta velocitat de Trinitalia i dNTV acrònim de Nuovo Trasporto Viaggiatori, també coneguda amb el nom comercial dItalo tenen parada també a Roma Tiburtina, la segona estació ferroviària de la capital, que està destinada a ser una estació amb nivells semblants als de Termini. La tercera estació és la de Roma Ostiense, construïda el 1938 per rebre la visita del dictador alemany Adolf Hitler. Altres estacions que juguen un paper important per als serveis de transport metropolitans i regionals són la des Roma San Pietro, Roma Trastevere, Roma Tuscolana i Roma Prenestina. Lantiga estació de Roma Casilina, tancada al públic el 2003, és utilitzada com a parada extraordinària en casos dextrema dificultat. A més, hi ha més de 50 estacions addicionals i les parades dautobusos utilitzades per al trànsit local.

                                     

9.3. Infraestructures i transport Aeroports

La ciutat està servida per tres aeroports:

  • Aeroport de Roma-Fiumicino, més conegut simplement com a Fiumicino, el nom del municipi on se situa. És el principal i més gran aeroport italià per a vols de passatgers, i el tercer de mercaderies i un dels més importants hubs de nivell europeu.
  • Aeroport Internacional Giovan Batistta Pastinide, més conegut amb el nom de Roma-Ciampino, o més simplement com a Ciampino, ubicat encara al municipi de Roma, la frontera del municipi de Ciampino. És un aeroport dús tant civil com militar, al llarg de la Via Àpia. Rep un gran nombre de vols de línies aèries baix cost.
  • Aeroport militar Mario di Bernardi, més comunament conegut amb el nom de Pratica di Mare per la seva proximitat la frazione del mateix nom de la localitat de Pomezia. Està gestionat per lAeronautica Militare i no està obert a lús públic
  • Aeroport de la ciutat, situat la Via Salaria, a només sis quilòmetres del centre, sutilitza com una parada turística i ha estat renovat recentment i redissenyat com heliport.

Ja no sutilitza lantic aeroport Francesco Baracca, conegut amb el nom de Centocelle. Fou el primer aeroport dItàlia del 1909, situat la part sud-oriental de la capital italiana al llarg de la Via Casilina. Abandonat durant molts anys, en lactualitat està inclòs dins el Parc Arqueològic del mateix nom.

També hi ha altres aeroports a les proximitats, o a una distància no gaire gran de la capital, com són:

  • Aeroport de Guidonia, intitulat la memòria de laviador Alfredo Barbieri. És un aeroport militar localitzat la localitat de Guidonia Montecello dins la ciutat metropolitana de Roma.
  • Aeroport di Latina, gestionat per la força aèria però obert a lAeoroclub local.
  • Aeroport de Viterbo, a tres quilòmetres de la ciutat homònima, destinat a ser en un futur el segon aeroport de la capital italiana en substitució del de Ciampino.
                                     

10. Mobilitat Urbana

El transport públic local està format per:

  • Tres línies de metro, obertes, respectivament, el 1955 Línia B, el 1980 Línia A i, més recentment, el 2014, la línia C, den lactualitat encara en procés de construcció. Les dues primeres línies fan ruta de trànsit cap al nord-oest-sud-est línia A i el nord-est i el sud línia B. Actualment, la longitud total de la xarxa de metro és de 60 km. amb 74 estacions. Les dues primeres línies conflueixen en un punt, a lEstació de Roma Termini, que és la princiopal estació ferroviària de la capital italiana. Hi havia prevista la construcció duna quarta línia de metro la lína D però ara com ara sha suspés la seva realització.

El metro està gestionat per lATAC, societat concessionària del transport públic de Roma:

  • Vuit línies del servei ferroviari suburbà, operats per Trenitalia i numerada de FL1 a FL8 urbà urbans. La majoria delles de la 4 la 8, incloses passen per lestació Termini amb lexcepció de les tres primeres que tenen com a parada dorigen i final la de Roma Tiburtina. Altres estacions principals de parada dalguna o algunes daquestes línies són les de Roma Ostiense, Roma Tuscolana o Roma San Pietro.

En aquestes línies és utilitzable tot bitllet de lATAC en tan que és combinat amb el servei urbà de Trenitalia.

Hi ha també una línia de ferrocarril que connecta directament lestació de Termini amb laeroport de Fiumicino Leonardo Express. En aquesta línia, però, sutilitza un bitllet específic, i més car, no compatible amb els altres.

  • El Roma-Giardinetti, ferrocarril de via estreta que ocupa la línia que inicialment es dirigia fins a Fiuggi. La seva estació dorigen està situada a 400 metres de la de Termini. En lactualitat un part de les estacions són enllaç amb la nova línia C del metro romà.
  • La Ferrovia Roma-Lido arriba la costa de Ostia Lido de Roma i Castel Fusano i consta de 13 parades, duna longitud total de 28 km amb una freqüència de voltant de 90.000 passatgers diaris.
  • De Roma-Civita Castellana-Viterbo, o Roma nord. Sinicia a lestació de Piazzale Flaminio i arriba la capital de Tuscia després duna distància de 102 km, fins a Civita Castellana i és paral lela la Via Flaminia. Les zones urbanes arriben a lestació de Montebello, a prop del cementiri de Prima Porta. Lassistència diària és duns 90.000 passatgers. La línia és propietat de la Regió Lazio i llogada a lATAC que opera tant com a gestora dinfraestructures com de transport de viatgers.

Totes elles també estan gestionades per lATAC.

                                     

10.1. Mobilitat Urbana Autobús i tramvia

El sistema de transport públic de superfície és la xarxa dautobusos, tramvies i trolebús en ús va tornar a 2005 administrat per lATAC. La celebració de transport públic municipal va néixer el 1929 com a "Companyia de Tramvies i Autobusos Governació ATAG, i va ser durant dècades lúnic gestor del sistema de transport de superfície la ciutat, després dhaver absorbit totes les petites empreses privades que havia mantingut fins llavors el transport públic romà. En aquell moment, la mida de lempresa i el mateix tipus dempresa pública permet excel lents resultats, en termes de planificació, inversió, i el manteniment i la innovació tecnològica. Després de diverses vicissituds i dificultats, i la pujada dels costos dexplotació a causa de lexpansió incontrolada de la zona urbana, lempresa es va transformar en el 2000 en accions de la companyia. Actualment, lATAC opera una xarxa de transport per carretera autobusos i troleibús i ferro tramvia, un total de 2.152 quilòmetres, amb 2.760 vehicles i més de 300 línies, al voltant de 5.4 milions de km/s, 932 milions de passatgers a lany. Mapes de transport públic estan disponibles en el lloc dellATAC.

En lactualitat hi ha sis línies de tramvia, la numeració de les quals no és correlativa. Les línies, a hores dara són les següents:

  • Linea 3: Valle Giulia - Piazzale Ostiense.
  • Linea 14: Stazione Termini - Viale Palmiro Togliatti.
  • Linea 8: Piazza Venezia - Via del Casaletto.
  • Linea 2: Piazza Mancini - Piazzale Flaminio.
  • Linea 19: Piazza Risorgimento - Piazza dei Gerani.
  • Linea 5: Stazione Termini - Piazza dei Gerani.
                                     

10.2. Mobilitat Urbana La qüestió del trànsit

En els darrers decennis, el fort increment en el trànsit dautomòbils privats ha suggerit la creació duna zona de trànsit limitat ZTL la part interior del centre de la ciutat, que funciona els dies laborables entre les 6 i 18h. Laugment en el trànsit la nit, especialment durant els caps de setmana, ha portat la creació de zones de trànsit limitat dorment al Trastevere, Sant Llorenç i en el mateix nucli antic de la ciutat, amb plans per a lampliació cap al barri de Testaccio. Les places daparcament shan anat convertint cada vegada més en zones daparcament de pagament, per tractar de posar remei dalguna manera la manca crònica de places daparcament tot i que també hi ha alguns aparcaments subterranis actualment en construcció. La situació del trànsit de Romà és difícil per diverses raons:

  • La manca de directrius internes per la velocitat encara que recentment shan obert noves vies de circulació en el nord-est.
  • La conformació dels districtes creats o redissenyats en el període de postguerra, la intensitat de lhabitatge, però amb insuficient sistema viari.
  • La insuficiència de transport públic subterrani a causa de dificultats en laplicació de les excavacions tant per la conformació del territori com per la presència de nombroses restes arqueològiques, i el complex procés burocràtic necessari per poder dur a terme els projectes.
  • Lalta freqüència de les manifestacions públiques de diversa índole a causa de la funció institucional i simbòlica de Roma.
  • La manca dinversions en transport públic durant les últimes dècades.
  • La major densitat de cotxes privats, amb els consegüents problemes de congestió i destacionament la ciutat hi ha al voltant d1.950.000 vehicles.

A partir dabril de 2007 es va convertir en un sol nombre el número gratuït 06 09 per la connexió amb les columnes de trucades a fix dels taxis.

Alleujar els nivells de contaminació, almenys quan el poder de vigilància neblumo va informar que, a causa de la meteorologia o lacumulació, els contaminants van sobrepassar el nivell dalerta. Des de lany 2001, sha identificat una àmplia zona -inicialment definida des del GRA i ara reduïda a lanomenat "Cinturó Verd"- la qual està prohibida, en algunes hores o dies, laccés dels cotxes més contaminants o de trànsit limitat. També han prohibit plaques alternes durant diverses hores un dia la setmana. Les mesures i el perímetre de les zones en qüestió han canviat al llarg dels anys, però no són els resultats obtinguts en la reducció de la contaminació pel perímetre del cinturó verd.

                                     
  • Romà té aquests significats: Romà habitant de la ciutat de Roma o dels ciutadans de l antiga Roma Biografies: Romà I Anglaterra, ? novembre de 897
  • L antiga Roma fou l estat fundat per la ciutat de Roma en l edat antiga i basat en la cultura llatina. Inicialment una monarquia, va esdevenir una república
  • El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana del llatí: Regnum Romanum va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des
  • història de Roma l Imperi Romà Abans de l arribada de la República, Roma era una monarquia de caràcter electiu. El setè i últim rei de Roma Tarquini
  • L exèrcit romà era l exèrcit de l antiga Roma Va fer possible que la civilització de l antiga Roma dominés tota la Mediterrània entre els segles I aC
  • l expansió de la seva capital, Roma que va estendre el seu control entorn del Mar Mediterrani. Sota l etapa imperial els dominis de Roma van seguir augmentant
  • jurìdiques que Roma va crear i ens va transmetre. La jurisdicció a Roma es concentra a la ciutat i en la fase monàrquica en el rei de Roma que té el seu
  • El bisbat de Roma italià: diocesi di Roma llatí: Dioecesis Urbis seu Romana és una seu metropolitana de l Església catòlica, que pertany a la regió
  • El legat fou una magistratura de l antiga Roma En els casos de guerra els cònsols de Roma podien delegar el comandament de l exèrcit en un lloctinent
  • Per art romà s entén l art de l antiga Roma des de la fundació fins a la caiguda de l Imperi Romà d Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta
  • populars a Roma Al principi de l Imperi estava en decadència l oracle de Ammon a Egipte, gaudint de més predicament els oracles de les Sibil les de Roma August

Users also searched:

...