Back

ⓘ Lisboa és la capital i la ciutat més gran de lestat de Portugal. Se situa a lestuari del riu Tajo. A més de la capital del país, és la capital del districte de ..




Lisboa
                                     

ⓘ Lisboa

Lisboa és la capital i la ciutat més gran de lestat de Portugal. Se situa a lestuari del riu Tajo. A més de la capital del país, és la capital del districte de Lisboa, de la regió de Lisboa, de lÀrea Metropolitana de Lisboa; i és, també, el centre principal de la subregió estadística de la Gran Lisboa. La ciutat té una població de 547.631 habitants; i làrea metropolitana, 3 milions. Lisboa és la ciutat més rica de Portugal, amb un PIB per càpita superior la mitjana europea.

La superfície del municipi és de 83.84 km², amb una densitat de població de 6.518.1 hab./km². El municipi està dividit en 53 freguesies parròquies civils i és limitat, al nord, pels municipis dOdivelas i Loures; a loest, per Oeiras; al nord-est, per Amadora; i a lest i al sud, per lestuari del Tejo. Per lestuari Lisboa es connecta als municipis del Margem Sul: Almada, Seixal, Barreiro, Moita, Montijo i Alcochete.

                                     

1. Geografia

Lisboa es troba la latitud 38° 43′ nord i longitud 9° 8′ oest, cosa que la converteix en la capital més occidental de lEuropa continental. Es troba a loest del país, la costa de loceà Atlàntic, al lloc on el Tajo suneix amb loceà. La ciutat ocupa una àrea de 84.6 km². Els límits de la ciutat, al contrari del que passa normalment a les grans ciutats, es troben ben delimitats dins del perímetre històric. Això va produir la creació de diverses ciutats al voltant de Lisboa, com Loures, Odivelas, Amadora i Oeiras, que són de facto part del perímetre metropolità de Lisboa.

El centre històric de la ciutat es compon de set turons: alguns carrers són massa costeruts per permetre el pas de vehicles; la ciutat se serveix de tres funiculars i un elevador de Santa Justa. La part occidental de la ciutat és ocupada pel Parc Forestal Monsanto, un dels parcs urbans més grans dEuropa amb una àrea de gairebé 10 quilòmetres quadrats.

Situada al marge dret al nord de lestuari del Tajo, dos ponts uneixen la ciutat amb laltra vora:

  • El Pont Vasco da Gama, inaugurat el maig de 1998, amb 18 km de longitud, és el més llarg dEuropa i un dels més llargs del món.
  • El Pont 25 dabril, inaugurat el 1966 amb el nom de pont Salazar i posteriorment rebatejat segons la data de la Revolució dels Clavells.

Fa segles lestuari era més ample, i la seva reducció amb el pas dels anys ha provocat lampliació del terreny disponible per la ciutat.

                                     

1.1. Geografia Nucli històric

El nucli històric es divideix bàsicament en quatre barris:

                                     

1.2. Geografia Baixa

La Baixa Pombalina és el cor de la ciutat. Es troba sobre les ruïnes de lantiga ciutat que va destruir el terratrèmol de Lisboa de 1755. La seva planificació urbana, de carrers en quadrícula i edificis similars, es deu al marquès de Pombal. La Baixa és també el major districte comercial de Lisboa. Shi troben la majoria de monuments, com el Teatre Nacional Senyora Maria II, la Praça do Comércio i el Rossio.

                                     

1.3. Geografia Alfama

Alfama és un barri destrets carrers, bressol del fado. Va sobreviure al terratrèmol de Lisboa. En lAlfama es troba la majoria de locals de fado, on es pot gaudir dun sopar o una copa mentre sescolten les cançons en directe. A diferència del Bairro Alto, lAlfama és una zona molt més tranquil la. També shi troba la catedral així com el castell de Sant Jordi.

                                     

1.4. Geografia Barri Alt

El Barri Alt és una àrea del centre de Lisboa. És un districte comercial, dentreteniment i habitacional. Actualment, el Barri Alt és el lloc de reunió dels joves de la ciutat i una de les principals zones de lleure nocturn. En aquest barri se solen concentrar els grups de tribus urbanes, que posseeixen establiments i llocs de reunió propis. El fado encara sobreviu en les nits lisboetes. La gent que freqüenta el barri alt de nit és una barreja de locals i turistes.

                                     

1.5. Geografia Barri de Belém

la ribera del Tajo, es troba el barri històric de Belém. La seva principal atracció turística és el monestir dels Jerònims, la construcció del qual va començar el 1501 i es va tardar 70 anys a acabar-lo. Durant la construcció, el monestir va costar lequivalent a 70 kg dor per any. La major part dels costos van ser sufragats mitjançant el comerç despècies. És el millor exemple del que sha denominat estil manuelí, la inspiració del qual prové dels territoris visitats durant lera dels descobriments, també influït pel gòtic i lestil renaixentista. Les restes de Luís de Camões, autor de lobra Os Lusíadas, i les de lexplorador Vasco da Gama reposen al monestir. Molt a prop del monestir es troba la torre de Belém, construïda també en estil manuelí dins de les aigües de lestuari del Tajo.

                                     

1.6. Geografia Demografia

La població de la ciutat és de 564.477 segons el cens de 2001, làrea metropolitana té 2.641.006 habitants en una extensió propera als 3.000 km², prop dun terç de la població de Portugal. La densitat de població de la ciutat és de 6.518.1 habitants/km². Làrea metropolitana de Lisboa és una de les àrees metropolitanes europees que més ràpid creixen, i sestima que la seva població augmentarà fins i tot 4.5 milions dhabitants el 2050.

Com a curiositat cal afegir que els lisboetes reben el renom dalfacinhas, a causa de lintensiu cultiu denciams que feien els antics habitants de Lisboa en els camps propers la capital alface en portuguès és enciam.

                                     

2.1. Història Edat antiga

Lisboa és per a uns dorigen grec, per a altres fenici. El port natural que creava lestuari del riu Tajo el va convertir en un punt per crear un assentament que proveís de menjar els vaixells fenicis que es trobaven en ruta comercial cap a les illes de lEstany actualment illes Scilly i Cornualla.

Els fenicis també van aprofitar la situació de la colònia en la boca del riu més gran de la península Ibèrica per a comerciar amb les tribus de linterior, de les quals obtenien metalls preciosos. Un altre important producte local era la sal, el peix salat i els cavalls lusitans.

Segons la llegenda, la ciutat va ser fundada per Ulisses. Els grecs hi van establir un port comercial, que els romans van anomenar "Olissipo", que amb el temps va canviar a "Olissipona" o "Lissipona". Les investigacions arqueològiques han tret la llum evidències de primitiva ocupació humana en la localització de Lisboa des de, almenys, el segle vi aC, successivament per fenicis, grecs i cartaginesos. Les informacions històriques sinicien en el context de la conquesta dHispània per les legions romanes, quan era denominada Olissipo. Serveix, a partir de 139 aC com a base doperacions del cònsol Dècim Juni Brut, contra els nuclis de lusitans dispersos després de lassassinat del seu líder, Viriat, quan sadmet que ací, per aqueix motiu, hauria existit algun tipus destructura defensiva. Posteriorment, en el 60 aC, sent propretor Gai Juli Cèsar, conclogué la conquesta definitiva de Lusitània, i va concedir la població el nom de Felicitas Júlia, i als seus habitants els privilegis de la ciutadania romana.

Durant les invasions de lImperi Romà pels bàrbars, a les quals la península no va ser immune, la ciutat va ser conquistada pels sueus sota el comandament de Maldras a mitjans del segle v, i pocs anys més tard pels visigots sota el comandament dEuric; es tornà definitivament visigoda sota el regnat de Leovigild. Segles més tard, en el segle viii, la ciutat cau sota domini musulmà 716, passa a anomenar-se Al-Ushbuna o al-ʾIšbūnah الأشبونة. Les transcripcions més freqüents són Ushbuna, al-Ushbuna i Lashbuna. Fou part de la kura de Béja, però aviat es va formar una província separada amb Ushbuna, Santarem i Sintra que va portar el nom de Balata.



                                     

2.2. Història Edat mitjana

En el context de la conquesta cristiana de la península, la seua possessió oscil la a laire de les envestides cristianes, que la consideren una mica al marge del riu Tajo. Deixa forma, va ser conquistada inicialment per Alfons II dAstúries, en la contraofensiva de 796. En eixa ocasió la ciutat va ser saquejada i les forces cristianes, massa distants de la seua base en la regió dEntre-Duero-i-Miño, sen van retirar de seguida.

El 937 els lleonesos van creuar el Duero i van arribar a Mèrida i Badajoz: derrotaren els cordovesos prop de Lisboa i Ordoni III de Lleó va fer una ràtzia fins a Lisboa el 955 en què la ciutat va patir severs danys. El 844 fou atacada pels normands o madjus; el governador dUshbuna va escriure a lemir de Còrdova alertant que 54 galeres nòrdiques havien ancorat la vora de la ciutat i durant 13 dies es van dedicar a matar i saquejar fins que finalment van marxar cap al sud. Un segon atac normand es va produir el 966.

Sabur o Sapur, llibert del califa al-Hakam II, era governador de lÀndalus occidental Gharb al-Àndalus, que incloïa Lisboa als darrers anys del califat. Vers el 1012 va proclamar la seva independència adoptant el títol dhadjib i establint la seva capital a Badajoz. Va morir el 1022 i un dels seus fidels, Abd-Al lah ibn Muhàmmad ibn Màslama ibn Abd-Al lah ibn al-Àftas al-Mansur, conegut després com al-Mansur o Almansor I de Badajoz, va exercir la regència de dos fills menors dedat als quals no va tardar a suplantar. Els dos menors foren instal lats a Lisboa però al cap dun mes, a petició de la població, hi va designar un nou governador. El 1027 el sevillà Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad va sotmetre lemirat, i lemir va haver de reconèixer la sobirania de Sevilla, però quan el 1030 Yahya I ibn Alí, califa a Màlaga, va posar Sevilla sota la seva sobirania feudal, lemir de Badajoz es va declarar independent i va esclatar la lluita; llavors els sevillans van capturar lhereu de Badajoz, Muhammad ibn Abd Allah, cosa que no va agradar al califa Yahya, que va amenaçar el rei de Sevilla i va impulsar aquest a treure altre cop la figura del fals califa Hixem II. El 1031 al-Mansur I va assolir la completa independència. El 1034 el príncep abbadita Ismail ibn Abbad de Sevilla fill gran del rei Abu-l-Qàssim Muhàmmad, al retorn duna expedició a Lleó va caure en una emboscada que li va parar lemir de Badajoz al-Mansur I prop de Lisboa; Ismail es va salvar per poc i es va refugiar a Lisboa, cosa que indicaria que la ciutat havia estat incorporada com a domini abbadita i separada de la taifa de Badajoz, com també fou el cas de Béja on el 1042 va néixer el príncep Mutamid de Sevilla. No se sap quan va retornar Lisboa a domini de Badajoz.

Davant del perill cristià lemir de Badajoz al-Mutawàkkil ibn al-Àftas va demanar lajuda dels almoràvits mitjançant ambaixades a llur sobirà Yússuf ibn Taixfín. Una vegada la península, els almoràvits, amb al-Mutawàkkil i altres reietons aliats, van derrotar Alfons VI en la Batalla de Sagrajas, prop de Badajoz, el 23 doctubre de 1086. Al-Mutawàkkil, des de llavors, intentà guanyar el favor de Yússuf, cooperant amb ell en algunes empreses, però al mateix temps, davant el temor de perdre el seu regne, pactava també amb el rei lleonès, que lajudaria contra els almoràvits a canvi de les places de Lisboa, Sintra i Santarem, ciutats en les que Alfons entrà el maig de 1093. Això va enfurismar els seus súbdits, que van avisar els almoràvits, els quals el van atacar en la primera meitat de lany 1094. Al-Muttawàkkil va resistir fins a 1095 o 1096, en què va ser capturat i més tard assassinat febrer del 1096? juntament amb alguns dels seus fills. Laliança defensiva amb els lleonesos no es va sustentar, perquè, implicat en la defensa dels seus territoris, el sobirà cristià no va ser capaç dassistir al governant musulmà, i els territoris que aquest li havia cedit van tornar a caure, a lany següent, a mans dels musulmans 1094 després de quasi un any i mig de domini cristià. Daquesta manera, Lisboa, Santarém i Sintra van tornar al domini musulmà, ara sota els almoràvits.

La fortificació, en aquest període, estava constituïda per lAlcassaba, de planta aproximadament quadrangular, amb prop de 60 metres de costat, en posició dominant la part alta del pujol, defensada per muralles amb aproximadament 200 metres damplària. Daquest nucli, el perímetre del qual correspon sensiblement als límits actuals del castell, a lest i a loest els murs descendeixen fins al riu embolcallant la població, reforçats per torres on sobrien les portes.

La retirada de guarnicions almoràvits per fer front als almohades al Marroc va facilitar lexpansió dels regnes cristians. Alfons Henriques, que el 1139 shavia proclamat primer rei de Portugal, esmentat a les fonts musulmanes com Ibn al-Rik Fill dEnric, va atacar Lisboa però va fracassar vers 1140. Però la conquesta de Santarem el 15 de març de 1147 va obrir la ruta de Lisboa; justament una flota de croats que anava a Palestina, amb 164 vaixells i 13.000 soldats alemanys, flamencs i anglesos, i havia ancorat a Oporto, fou convençuda pel bisbe local dajudar els portuguesos a conquerir Lisboa a canvi del botí en el marc de la segona croada. El govern local, el formava un consell compost pel governador, el cadi, el bisbe mossàrab i un cert nombre dancians; els anglesos van atacar per loest i els alemanys per lest fins que la ciutat fou ocupada i saquejada 24 doctubre de 1147; el setge havia durat 17 setmanes. La gran mesquita fou transformada en església avui catedral i el sacerdot anglès Gilbert de Hastings nomenat primer bisbe. La ciutat fou coneguda des de llavors com Lisboa. El 1255 es va convertir en capital del Regne de Portugal.



                                     

2.3. Història Edat moderna

Lèpoca de major prosperitat per a Lisboa va ser el segle xvi gràcies al comerç amb Àsia i Amèrica, i lor provinent del Brasil. La ciutat va patir un terratrèmol el 1531 i un segon l1 de novembre de 1755 va destruir el 85% de la ciutat i 90.000 persones van morir.

                                     

3. Monuments

Com a monuments i llocs dinterès turístic es destaquen, de la Lisboa medieval:

  • el convent del Carme.
  • el castell de Sant Jordi, al turó més alt del centre de la ciutat.
  • la Seu.
  • el barri dAlfama, de carrers estrets, que va sobreviure al terratrèmol de 1755.

De la ciutat de lèpoca dels descobriments podem veure avui, la zona de Belém, dues construccions classificades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat:

  • el monestir dels Jerònims, edificat per ordre del rei Manuel I.
  • la torre de Belém, construcció militar de guàrdia la desembocadura del Tajo.

Des de linici del segle xviii el monument més significatiu és laqüeducte de les Aigües Lliures. Després del terratrèmol de 1755, segons el pla en quadrícula aprovat pel marquès de Pombal per la zona central de la ciutat a lanomenada "Baixa pombalina", van construir-se les places del Comércio, a prop del Tajo, i la de Dom Pedro IV antigament conegut com el Rossio. A les proximitats, i amb interès històric o artístic, es troben la Praça dos Restauradores i lElevador de Santa Justa, ascensor projectat al final del segle xix per Mesnier du Ponsard, un deixeble dEiffel.

També destaquen els palaus reials de les Necessitats Palácio das Necessidades i dAjuda, la part oest de la ciutat.

la fi del segle xix els plans urbanístics permetran estendre la ciutat més enllà de la Baixa, vall amunt, cap a lactual Avenida da Liberdade Avinguda de la Llibertat. El 1934 és construïda la Praça do Marquês de Pombal, que tanca la part superior de lavinguda. A més, aquestes noves zones burgeses de la capital foren les primeres a rebre electricitat provinent de la Central Tejo, la central termoelèctrica situada al barri de Belém, que il luminarà Lisboa i la seua regió durant la primera meitat de segle xx.

Al segle xx destaquen els extensos plans urbanístics de les Avingudes Noves, la Universitat de Lisboa i la zona dels Olivais, i els més recents Parc de les Nacions i la zona de lAlta de Lisboa, encara en construcció. Els edificis més notables pel que fa a larquitectura del final del segle xx són, entre altres, les Torres das Amoreiras 1985, de larquitecte Tomás Taveira, el Centre Cultural de Belém inaugurat el 1991, lEstació dOrient de Santiago Calatrava, la Torre Vasco da Gama i lOceanari de Lisboa de Peter Chermayeff, tots de 1998.



                                     

4. Economia

El port de Lisboa genera una gran activitat econòmica.

Les indústries principals són el refinament de petroli, indústria tèxtil, drassanes, siderúrgia i pesca, tot i això el sector terciari és predominant.

Lisboa és la ciutat més rica de Portugal, amb un PIB per capita superior la mitjana europea.

                                     

5.1. Cultura Música

La música tradicional de Lisboa és el fado, cançó nostàlgica acompanyada amb la guitarra portuguesa.

                                     

5.2. Cultura Espais públics i museus

Lisboa disposa de nombroses universitats públiques i privades, biblioteques Biblioteca Nacional i museus: en destaca el Museu Nacional dArt Antic, el Museu Calouste Gulbenkian, el Museu do Chiado, el Museu da Electricidade, el Museu de Farmácia, lOceanari de Lisboa, el Museu Nacional dos Coches, el Museu Militar i el Museu de la Ciutat. Entre les sales despectacles destaquen el Coliseu de Lisboa, lAula Magna de la Universitat de Lisboa, el Teatre Nacional D. Maria II, el Teatre Nacional de São Carlos Ópera, els auditoris de la Fundació Calouste Gulbenkian i del Centre Cultural de Belém i el Pavelló Atlàntic.

                                     

5.3. Cultura Gastronomia

La gastronomia de Lisboa està influïda per la proximitat al mar. Són especialitats típicament lisboetes les pataniscas de bacalhau, els peixinhos da horta que són fets amb mongetes verdes, no pas amb peix i els famosos pastissos de Belém.

                                     

5.4. Cultura Cinema

Tots els anys tenen lloc aquests festivals:

  • Festival de Cinema Gai i Lèsbic de Lisboa
  • DocLisboa - Festival internacional de cinema documental
  • IndieLisboa - Festival internacional de cinema independent
                                     

6. Personatges rellevants

  • Frederico de Freitas 1902-1980, compositor i director dorquestra.
  • Alexandre Rey Colaço, compositor musical que va treballar durant molts anys en aquesta ciutat fins a morir-hi.
  • António Vieira, trinitari i compositor de música sacra.
  • José Anastácio da Cunha 1744-1787, matemàtic.
  • João Jordani 1793-1860, compositor musical.
  • Tomás del Negro 1850-1933, compositor musical.
  • António Soller 1840-, pianista i compositor musical.
  • António Lobo Antunes, escriptor.
  • Antonio José de Rego mort després de 1825, compositor dòperes i música religiosa.
  • Luciano Xavier Santos 1734-1808, compositor.
                                     

7. Infraestructures

La ciutat està connectada a laltre marge del riu Tajo per dos ponts: el pont 25 dAbril, la part sud, inaugurat el 6 dagost de 1966, que connecta Lisboa i Almada i el pont Vasco da Gama, inaugurant el maig de 1998, que connecta el nord-est de la capital Sacavém amb la ciutat de Montijo.

Laeroport de Lisboa aeroport da Portela se situa a 7 km del centre, la zona nord-est de la ciutat. El 2005 va ser aprovada la construcció dun nou aeroport la zona dOta, prop de 40 km al nord de la ciutat.

El port de Lisboa és la destinació de nombrosos creuers i és un dels principals ports turístics europeus.

La ciutat va acollir, el 1998, lexposició mundial Expo 98, dedicada la temàtica dels oceans. Lexposició va obrir el 22 de maig de 1998, precisament el dia en què es van celebrar els 500 anys de la descoberta de la ruta marítima per a lÍndia per Vasco da Gama.

La ciutat disposa duna xarxa ferroviària urbana i suburbana amb 9 línies. Les principals estacions són Oriente, Rossio, Cais do Sodré i Santa Apolónia. Existeix a més una xarxa de transports fluvials que lliguen els dos marges del Tajo, amb estacions a Cais do Sodré, Belém, Terreiro do Paço i Parc de les Nacions, al marge nord, i Cacilhas, Barreiro, Montijo, Trafaria, Porto Brandão i Seixal al marge sud. No es pot deixar desmentar la xarxa de tramvies, que corre principalment per la part baixa de la ciutat. Molts en són encara models dèpoca, molt ben conservats, que desperten ladmiració dels joves i la nostàlgia dels més grans. I els taxis lisboetes, la majoria Mercedes Benz, que eren verds i negres i que des de fa uns anys han passat a lluir el color crema, típic de les ciutats alemanyes.

                                     

8. Organització administrativa

Administració municipal

El municipi de Lisboa està administrat per la Câmara Municipal, composta per 7 regidors. Hi ha una Assembleia Municipal, que és lòrgan legislatiu del municipi, constituït per 107 diputats.

En les eleccions del 9 doctubre de 2005, la composició dels òrgans autàrquics va ser la següent:

El president de la càmara municipal és António Carmona Rodrigues.

                                     

9. Bibliografia

  • Joaquín, Guichot y Parody. Historia general de Andalucia desde los tiempos mas remotos en castellà. E. Perié, 1870, p. 1a part, vol.3.
  • Martínez Díez, Gonzalo. El condado de Castilla 711-1038: la historia frente la leyenda en castellà. Marcial Pons Historia, 2005. ISBN 8495379945.
                                     
  • El Patriarcat de Lisboa portuguès: Patriarcado de Lisboa llatí: Patriarchatus Lisbonensis o Ulixbonensis és una seu metropolitana de l Església catòlica
  • La Regió de Lisboa és una regió portuguesa, que comprèn aproximadament la meitat sud del Districte de Lisboa i la meitat nord del Districte de Setúbal
  • El terratrèmol de Lisboa de 1755, també conegut com el gran terratrèmol de Lisboa va afectar Portugal, la península Ibèrica i el nord - oest d Àfrica el
  • La Academia das Ciências de Lisboa ACL Acadèmia de les Ciències de Lisboa en català és una institució portuguesa científica d utilitat pública, objectiu
  • L Sport Lisboa e Benfica és un club de futbol de la ciutat de Lisboa Portugal Conegut principalment per la secció de futbol, es tracta, en realitat
  • bisbe de Lisboa Després de la rendició, una epidèmia de pesta s estengué per la regió causant milers de víctimes entre la població. Lisboa es tornà
  • Gran Lisboa és una subregió estadística portuguesa, part de la Regió de Lisboa antiga regió de Lisboa e Val do Tejo i del Districte de Lisboa Limita
  • catedralícia de Lisboa En contra dels desitjos de la família, va ingressar a l abadia agustina de São Vicente de Fora, als afores de Lisboa els monjos de
  • una línia de les quatres línies de ferrocarril metropolità del Metro de Lisboa Portugal. Té uns 8 quilòmetres de longitud i 9 estacions. Fou inaugurada
  • metropolità del Metro de Lisboa Portugal. Té uns 13 quilòmetres de longitud i 17 estacions. És l única línia del Metro de Lisboa totalment subterrània
  • El Festival de Cinema Gai i Lèsbic de Lisboa o el Queer Lisboa és un dels fòrums de cinema i vídeo més importants d Europa sobre el dret internacional
  • Tractat de Reforma o Tractat de Lisboa és un tractat acordat pel Consell de la Unió Europea a la ciutat de Lisboa el 19 d octubre de 2007 que substitueix

Users also searched:

...