Back

ⓘ Wilhelmshaven o en baix-alemany Willemshaven i en frisó oriental Wülmshoawen és una ciutat sense districte la vora del Mar del Nord al nord de lestat de Baixa S ..




Wilhelmshaven
                                     

ⓘ Wilhelmshaven

Wilhelmshaven o en baix-alemany Willemshaven i en frisó oriental Wülmshoawen és una ciutat sense districte la vora del Mar del Nord al nord de lestat de Baixa Saxònia. A finals del 2015 tenia 75.995 habitants. Semplaça la península de Frísia oriental i des del 2006 pertany la regió metropolitana Bremen/Oldenburg. És travessat pel canal Ems-Jade i pel riu Maade que desemboca la badia del Jade. Avui és el principal port petrolier i un dels principals ports militars dAlemanya.

                                     

1. Història

La ciutat es va crear des del 1853 quan Prússia va comprar una zona de 313 hectàrees al Gran Ducat dOldenburg al marge de la badia del Jade per construir-hi el seu primer port militar amb accés la mar del Nord. Lobra va començar el 1856 i es va allargar uns deu anys. Lacord de compravenda amb Oldenburg estipulava que lassentament de persones civil era estrictament limitat a persones ocupades per la construcció del port i labastament de les naus: es va crear un petit barri amb un pla hipodàmic i per al resta les casernes i el port, segons un pla meticulós. Al nord de la zona prussiana enllà de la frontera amb Oldenburg es va crear un assentament "Neu Heppen" amb un pla més caòtic i durbanisme espontani, on van instal lar-se totes les persones que segons lacord, no tenien lautorització de viure al Wilhelmsburg prussià, com molts taverners i botiguers al servei dels obrers del port i dels mariners. El port va ser inaugurat el 17 de juny del 1869 i aleshores es va optar per al nom Wilhelmshaven, en honor del rei Guillem I de Prússia. Ans al contrari de la voluntat de ladministració de Berlín però amb lacord de Guillem I, es va triar el sufix -ha v en amb v, del baix alemany per port i no -hafen com en alemany.

El 1873 va rebre drets de ciutat. A poc a poc el port es va eixamplar i es va integrar el Canal Ems-Jade a les instal lacions portuàries. La població va créixer ràpidament, però per la superfície limitada de la zona prussiana, principalment es va instal lar fora de lenclavament. Des de Wilhelmshaven, la marina va contribuir la conquesta de les colònies imperials a Àfrica. Les drassanes per la construcció de vaixells militars van accelerar la industrialització. Una part de la plana de marea del mar de Wadden fou assecada per a lexpansió del port. Després de la desfeta alemanya la Primera Guerra Mundial, un projecte destablir indústria civil i una flota pesquera fracassà, i la postguerra latur augmentà molt. Aleshores també es va desenvolupar el turisme sota el lema "la ciutat verda al mar" amb hotels, vil les i platja, amb més èxit.

Després de la machtergreifung el 1933 el govern nazi va investir molt en lindústria de guerra. El 1937 amb la llei de làrea metropolitana dHamburg, Wilhelmshaven va haver de fusionar am la ciutat veïna de Rüstringen i es va suprimir lestat dOldenburg. Important centre militar, la ciutat i el port van ser el blanc de bombardejos per la RAF des del 1939. El 1944 shi va instal lar una extensió del camp de concentració de Neuengamme, el camp Alter Banter Weg. Els presoners principalment francesos havien de treballar la drassana militar i per retirar la runa de la ciutat. Dels 1125 homes, ladministració militar va registrar 234 morts, però sestima el total fins a 700 víctimes de les males condicions: dies de 12 hores de treball, càstigs corporals i malnutrició. La majoria va morir a les marxes de la mort la fi de la guerra quan el camp va ser evacuat per la SS.

la fi de la guerra, menys de 40% dels edificis romanien dempeus. La ciutat formà part de la zona docupació britànica. Primer es pensava desmantellar tota la ciutat i el port, però finalment els britànics van limitar-se al desmuntatge o destrucció de les instal lacions portuàries i les drassanes militars. Al postguerra latur va atènyer quasi una quarta part de la població activa. De mica en mica, noves activitats milloraren la situació. El 1956 Alemanya va poder tornar a tenir exèrcit i Wilhelmshaven va reconstruir el seu port militar, que va ser inaugurat el 9 dagost del 1968. El 1958 es va estrenar el port petrolier i loleoducte que el connecta amb les refineries de petroli la vall de lEms i del Ruhr.

La fàbrica Olympia de màquines descriure i equip doficina va ser un important creador docupació, que al seu apogeu als anys 1970 ocupava unes 13.000 persones. El canvi del mercat per larribada dels ordinadors va portar al seu tancament el 1992, el que va ser un drama social per la ciutat i els 3600 treballadors que hi quedaven aleshores. A lantiga fàbrica es va crear un nou centre dempreses industrials Technologie Centrum Nordwest que mica en mica anà creant nous llocs de treball, però la reconversió es va fer molt a poc a poc, el 2016 hi havia una seixantena empreses i 2600 llocs de treball. Tot i això, les destrosses de la guerra, la desindustrialització i la reducció de les forces armades van fer que mai no va tornar als 133.000 veïns que tenia el 1940, que quasi shan reduït la meitat el 2016.

                                     

2. Llocs dinterès

  • La casa de la vila 1929, de larquitecte Fritz Höger, amb una torre daigua integrada
  • Els burgs medievals Burg Kniphausen i Sibetsburg
  • El monument a lemperador Guillem
  • El Kaiser-Wilhelm-Brücke 1907, un dels ponts giratoris més grans dEuropa
  • Els parcs urbans i les reserves naturals Bordumer Busch, Voslapper Groden-Nord i Voslapper Groden-Süd
  • La platja "Südstrand"
  • El port de mar profund Jadeweserport
                                     
  • ciutats de Logronyo Espanya Sarasota USA Trondheim Noruega i Wilhelmshaven Alemanya Diferents vistes City Chambers Panorama Abadia de Dunfermline
  • 0 - 901424 - 00 - 5. Walter Hamma, Meister Italienischer Geigenbaukunst, Wilhelmshaven 1993, ISBN 3 - 7959 - 0537 - 0 Lorenzo Storioni Arxivat 2013 - 11 - 09 a Wayback
  • com la carnallita, l halita i la silvita. Va ser descoberta el 1891 a Wilhelmshall Halberstadt Saxònia - Anhalt, Alemanya Langbeinite en anglès Mindat
  • 102.878 - 97.694 fins aproximadament el 2000 encara tenia 100.000 Wilhelmshaven 90.051 - 86.453 - 84.586 en els anys 1970, encara tenia més de 100
  • weïta, langbeinita, halita o blödita. Va ser descoberta l any 1902 a Wilhelmshall Halberstadt, Saxònia - Anhalt, Alemanya. Vanthoffite en anglès Mindat
  • ISBN 0901424005. Walter Hamma, Meister Italienischer Geigenbaukunst, Wilhelmshaven 1993, ISBN 3 - 7959 - 0537 - 0 G.B. Guadagnini - The life and achievement
  • damunt del Mar del Nord detectà una gran flota alemanya als afores de Wilhelmshaven i la vila de Schillig, prop de la Badia de Jade. Atès que la ràdio de
  • tempestes i va ser investigador postdoctoral al Senckenberg Institute Wilhelmshaven i la Universitat de Miami. Després va ser geòleg del petroli per a
  • Johannes Brahms. Brahms en va començar la composició l estiu de 1868 a Wilhelmshaven i no la va acabar fins al mes de maig de 1871. El retard en la seva

Users also searched:

...