Back

ⓘ Russo-Balt o RBVZ fundada el 1869 va ser la primera marca de vehicles produïda a lImperi Rus des de 1909, fins al 1923. ..




Russo-Balt
                                     

ⓘ Russo-Balt

Russo-Balt o RBVZ fundada el 1869 va ser la primera marca de vehicles produïda a lImperi Rus des de 1909, fins al 1923.

                                     

1. Fàbrica de vagons Russo-Balt

La fàbrica de vagons de tren va ser fundada a Riga, en aquest moment, part de lImperi Rus i el més gran centre industrial de limperi. Originàriament lempresa era una subsidiària de lempresa alemanya Van der Zypen & Charlier amb base a Colònia Alemanya, fundada el 1869 per a lassemblatge dels seus productes. El 1874 és quan es converteix en lempresa RBVZ pròpiament dita.

El 1894 la majoria de les accions van ser adquirides per inversors de Riga i Sant Petersburg, entre ells els comerciants alemanys bàltics F. Meyer, K. Amelung, i Chr. Schroeder, així com Schaje Berlin, família dIsaiah Berlin. Lempresa va arribar a tenir 3800 empleats.

Ocupava un espai de quasi 20 hectàrees, i produïa no només vagons de ferrocarril, sinó també maquinària agrícola, motors dexplosió, etc. El 1908, sobre una divisió per la fabricació dautomòbils dintre de lempresa.

                                     

1.1. Fàbrica de vagons Russo-Balt Fabricació de automòbils

Sinicia en col laboració amb la marca belga Fondu, estant el seu primer dissenyador en cap un dels seus enginyers, el belga J. Potter. Com no hi havia peces de fabricació pròpia, lactivitat inicial va ser lassemblatge dautomòbils i no la seva fabricació.

Entre 1909 i 1915 es van construir vehicles en la fàbrica ferroviària RBVZ. El primer vehicle propi va sortir el 26 de maig de 1909, i va ser el "S24/30" С24/30, un biplaça esportiu, de 24 cavalls, amb una potència màxima de 30, daquí la seva denominació, que romandria pels següents vehicles.

La següent sèrie va ser la K 12/15 amb un motor de 2.2 litres i dun sol bloc. Els vehicles daquesta sèrie van tenir constants modificacions, comptabilitzant-sen unes 30. El 1910 lempresa va adquirir la fàbrica "Freze" Фрезе a Sant Petersburg, convertint-se en una filial de la Russo-Balt, però que la seva producció estava orientada la producció de blindats per a lexèrcit.

La "Russo-Balt" també va fabricar camions, autobusos, cotxes de bombers, camions postals, vehicles tot terreny per a lexèrcit, automòbils esportius assolint una velocitat màxima de 130 km/h. Camions de 5 tones T40 sen van produir 20, de dues tones M24 sen van produir 19, i del camió lleuger D24 9 unitats. Va ser la primera fàbrica a produir automòbils en sèrie. Cada sèrie variava entre 3 i 70 cotxes, caracteritzant-se per la seva alta qualitat i fiabilitat. Laproximació dels components es feia en centenes de mil límetres. El cicle complet de fabricació es realitzava a lempresa, incloent la reparació dautomòbils.

La fàbrica durant el seu funcionament es va ampliar successivament, incrementant la producció dautomòbils i llançament de nous models. Entre 1908 i 1919 es van produir 625 vehicles de diferents tipus. La Primera Guerra Mundial va interrompre el desenvolupament de la fàbrica. La divisió dautomòbils es va evacuar a Moscou i Petrograd, i la secció de vagons a Tver. El 1917 la Russo-Balt de Petrograd va produir 42 automòbils dels models S24/40 i entre 1923 i 1926 la BTAZ de Moscou va produir 22 vehicles del mateix model.

El 1922, tota la producció va ser traslladada de Sant Petersburg a lempresa BTAZ a Moscou. Lempresa Russo-Balt va produir camions, autobusos i cotxes, i algunes vegades rèpliques de lempresa alemanya Rex-Simplex o la belga Fondu.

Només dos vehicles originals es conserven en lactualitat. Un és el cotxe de bombers Russo-Balt construït sobre un xassís tipus D el 1912. El vehicle és mostrat al Museu del Motor de Riga, Letònia. Un altre Russ-Balt K12/20 de 1911 es conserva al Museu Politècnic de Moscou, Rússia.

                                     

1.2. Fàbrica de vagons Russo-Balt Fabricació de lavió Ilya Muromets

Lavió Ilya Muromets es va desenvolupar la divisió aèria de la Russo-Balt de la fàbrica de Sant Petersburg, sota la direcció dIgor Sikorsky. Lequip de la divisió estava compost pels dissenyadors K.K. Ergant, M.F.Klimikseev, A.A Serebrennikov, A.S. Kudachev, G. P. Adler, entre daltres.

LIlya Muromets va ser el perfeccionament del Russky Vityaz, en què shavia verificat completament la seva efectivitat, i sense canvis substancials del disseny de lavió, es van col locar quatre motors a lala baixa de laparell, amb un fuselatge tornat a dissenyar. Amb la col locació de quatre motors "Argus" de 100 HP cadascun, laparell tenia el doble de longitud i capacitat de càrrega, així com un vol a altitud màxima. LIlya Muromets es va convertir el primer bombarder estratègic quadrimotor del món.

El 1918 el departament daviació va ser nacionalitzat. El 1941 la planta va ser traslladada a Novossibirsk al districte federal de Sibèria.



                                     

2. Resurrecció de lempresa

Russo-Balt a Riga

A Riga, Letònia, existeix una empresa anomenada Russo-Balt que fabrica remolcs. No hi ha connexió entre la mateixa i lempresa Russo-Balt de la preguerra excepte el nom de lempresa.

Vehicles de luxe Russo-Balt

Lempresa Russo-Balt va ser ressuscitada el 2006 per un grup dinversors alemanys i russos per produir un vehicle de luxe, el "Russo-Baltique Impression", un cupè amb unes fortes línies destil europeu de finals de la dècada de 1930. Els vehicles utilitzen mecànica Mercedes Benz original del Mercedes CL63 AMG, exposat per primera vegada al Concours dElegance de 2006.

El projecte és produir un màxim de 10 o 15 cotxes, amb una mitjana de 2 o 3 a lany, a lempresa alemanya Gerg GmbH. El preu de venda al llançament era de 50 milions de rubles o 1.800.000 dòlars americans.

                                     
  • utilitzada com a pretext per a la nova guerra russo - turca que va esclatar aquell any. Història de les guerres russo - turques Bell, James. A system of geography
  • Les guerres russo - turques o guerres otomano - russes van ser una sèrie de dotze guerres lliurades entre l Imperi rus i l Imperi otomà entre els segles
  • costa europea del Bòsfor entre Bahçeköy i Rumelihisarı. Pren el seu nom de Balta - oghlu Sulayman Beg que dirigia la flota otomana quan fou conquerida Constantinoble
  • va canviar a Federació Russa El 21 de desembre del mateix any es creà - sense la participació de les tres repúbliques bàltiques - la Comunitat d Estats
  • des del regnat d Alexandre II. Els polonesos, finesos i les províncies bàltiques reivindicaven l autonomia, així com llibertat per a usar les seves llengües
  • repúbliques constrituents, així com la posterior ocupació de les Repúbliques Bàltiques per l Alemanya Nazi des del 22 de juny de 1941 i la seva incorporació
  • La Guerra russo - sueca de 1741 1743, coneguda també com a Guerra Russa dels Barrets a Suècia suec hattarnas ryska krig i com a Guerra dels Barrets a
  • servir per descriure la influència del rus sobre les llengües eslaves, bàltiques i altres idiomes que es parlen a les zones que controlava o controla Rússia
  • Borís Godunov. La treva va acabar quan els polonesos van envair Rússia el 1605. Lluita pel Dominium Maris Baltici Arxivat 2009 - 05 - 04 a Wayback Machine.
  • l Alemanya nazi. La RSS de Letònia, juntament amb les altres Repúbliques Bàltiques gaudia d un cert grau d autonomia al final de la dècada dels 80, i el

Users also searched:

...