Back

ⓘ Atenes és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de lÀtica i la ciutat més gran del país. Té una població de 664.046 cens del 2011 i una superfície ..




Atenes
                                     

ⓘ Atenes

Atenes és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de lÀtica i la ciutat més gran del país.

Té una població de 664.046 cens del 2011 i una superfície de 38.964 km². Làrea metropolitana dAtenes, que inclou la regió de lÀtica excepte algunes illes, és de 3.7 milions de persones, al voltant dun terç de la població total del país.

És el centre de la vida econòmica, cultural i política grega, però Atenes també és important per haver estat una poderosa polis i un important centre del coneixement de lAntiga Grècia.

El centre de la ciutat es troba al voltant de el turó de lAcròpoli, i de la Plaça Síndagma o plaça de la Constitució, on es troba lantic Palau Reial, que allotja el Parlament grec i altres edificis públics del segle xix. La majoria de les zones antigues de la ciutat es concentren al voltant daquest centre.

Durant lèpoca clàssica de Grècia, Atenes va tenir una gran importància en el desenvolupament de la democràcia. Va ser també un centre cultural on van viure molts dels artistes, escriptors i filòsofs de lantiguitat. Aquestes contribucions dAtenes al pensament de la seva època van tenir una gran influència en el desenvolupament de Grècia, de Roma i de la cultura occidental. És una de les ciutats on més restes arqueològiques shan trobat i, a més de les construccions daquesta època, es conserven també monuments romans i romans dOrient, a banda de construccions modernes i contemporànies.

Atenes va ser la seu dels primers Jocs Olímpics moderns posteriors a lAntiga Grècia, els Jocs Olímpics dAtenes de 1896. Tot i ser candidata als del centenari, el 1996 finalment la seu escollida va ser Atlanta, als EUA, va ser designada seu per segona vegada pels primers Jocs Olímpics del tercer mil lenni, els Jocs Olímpics de 2004. També va ser seu dels Jocs Olímpics intercalats de 1906.

                                     

1. Etimologia

En grec antic, el nom d Atenes era Ἀθῆναι Athenai, a causa del nom de la deessa Atena. El nom de la ciutat estava en plural, com el de Tebes, Micenes o Delfos.

En el segle xix, el moment desplendor del grec katharévussa, Ἀθῆναι llavors pronunciat Athiné va ser adoptat novament com a nom per la ciutat, però des de labandonament oficial del grec katharévussa en els anys setanta, la forma popular Αθήνα Athina va esdevenir el nom oficial.

                                     

2. Història

Des del segle XX aC fins al segle XII aC, Atenes era un poblat petit que es va salvar de les invasions dòriques gràcies al seu aïllament. Els dos segles següents van ser determinants en la unificació de lÀtica, en què Atenes va tenir un paper important i, a partir del segle VII aC, la ciutat va començar a guanyar pes dins de la Grècia clàssica. Tanmateix, va ser en el segle VI aC, època de Pisístrat, quan Atenes va esdevenir una forta potència política i centre dinflux intel lectual. Clístenes va establir les institucions democràtiques el 507 aC, que més tard serien continuades per Efialtes i per Pèricles i que van fer que Atenes fóra la ciutat més influent de Grècia. Fou embellida pel dèspota Peisistratos i el seu fill vers 560 aC-514 aC, que van iniciar la construcció dalguns temples; entre ells el Temple de Zeus Olímpic i el dApol lo Pythios.

Després de les Guerres Mèdiques, a principis del segle V aC, Atenes va convertir-se en una gran potència marítima i va gaudir del seu millor moment en la història antiga de la ciutat. Després de locupació de Xerxes el 480 aC, la marina atenesa es va desenvolupar i va establir una hegemonia sobre les illes de la mar Egea. En els següents cinquanta anys es van construir nombrosos monuments especialment sota Temistocles, Cimó i Pèricles. El primer va construir unes muralles i va abandonar el port de Faleros pel del Pireu. Cimó va decorar lÀgora i lAcadèmia i va construir les muralles del sud. Pèricles va fer moltes obres a lAcròpoli, al Partenó, a lErecteios i la Propileia i va acabar les muralles entre Atenes, i El Pireu i Faleros.

Però, la rivalitat amb Esparta, materialitzada en la Lliga de Delos, va ser lorigen de la Guerra del Peloponès 431-404 aC. Atenes va ser ocupada pels espartans el 404 aC i van destruir-ne les muralles, reconstruïdes més tard per Conon el 393 aC. Esparta va guanyar el poder polític dAtenes i aquesta, debilitada, no va poder frenar lavanç macedoni de Filip II, al qual es va sotmetre. Durant el regnat de Filip II de Macedònia, lorador Licurg, encarregat de les finances, va dedicar partides a construir nous edificis.

En 377 aC es va formar la segona lliga dAtenes, aconseguint la derrota dEsparta el 371 aC. Més tard, una sèrie de revoltes van sacsejar la lliga, que va culminar amb la Guerra Social 357-355 aC que va acabar amb la desintegració de la lliga. Després de la batalla de Queronea 338 aC, Atenes va passar a dependre de Macedònia i així va seguir fins a lestabliment del domini de Roma. El general romà Sul la, entre el 88 aC i el 85 aC, va destruir la majoria de fortificacions i cases de la ciutat, deixant intactes molts edificis civils i monuments. Aquesta va ser la represàlia per haver abraçat la causa de Mitridates VI Eupator, del regne del Pont, en la guerra contra lImperi Romà. Atenes va passar a estar sota domini romà, però mantingué lestatus de ciutat lliure i erudits de tot limperi hi anaven a estudiar-ne la filosofia i la retòrica. Lemperador Adrià va ordenar que shi construís una biblioteca, un gimnàs, un aqüeducte que encara està en ús, diversos temples, santuaris i un pont, així com va finançar la finalització del Temple de Zeus Olímpic.

En el segle iv, amb la divisió de lImperi romà en lImperi dOrient i lImperi dOccident, Constantinoble va llevar-li a Atenes el paper de representació de lhel lenisme que el cristianisme va transformar. Quan Constantinoble va caure el 1204, Atenes va esdevenir la capital del ducat dAtenes fins al 1456, en què va ser conquistada per lImperi Otomà i va passar a formar-ne part.

Mehmet II hi va entrar la darrera setmana dagost del 1456; el Partenó es va convertir en mesquita i la població va començar a disminuir; les condicions encara van empitjorar quan va entrar en decadència lImperi Otomà. Parts de la ciutat incloent-hi molts dels seus edificis foren destruïts als segles XVII, XVIII i XIX per les diferents faccions que van intentar controlar la ciutat. El 1687 els venecians van assetjar la ciutat i una explosió va malmetre lAcròpoli i el Partenó 26 de setembre. Els venecians van ocupar la ciutat però la van abandonar el 9 dabril de 1688 a causa duna epidèmia declarada entre les forces ocupants. El 1777 els otomans hi van construir un mur amb materials de monuments antics.

la guerra de la independència fou ocupada pels grecs el 1822 però abandonada el 1826 excepte lacròpoli que ho fou el 1827. Finalment després de la Conferència de Londres del 1830 fou reconeguda part de Grècia i va esdevenir la capital del recentment establert Regne de Grècia el 1834, quan estava pràcticament deshabitada. Durant les pròximes poques dècades fou reconstruïda i es va transformar en una ciutat moderna. La universitat fou fundada el 1835. Lúltima gran expansió va tenir lloc la dècada de 1920, quan es van crear els suburbis per allotjar-hi els refugiats grecs de lÀsia Menor. Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada pels alemanys i ho va passar malament els darrers anys de la guerra. Després de la guerra va començar a créixer de nou.

Grècia va entrar la futura Unió Europea el 1981, cosa que va comportar noves inversions per la ciutat, acompanyades de problemes de congestió i de contaminació de laire. Durant els anys 1990 es van prendre una sèrie de mesures reeixides per combatre la pol lució. Durant la preparació dels Jocs Olímpics del 2004 la ciutat va netejar la seva imatge amb la introducció de mitjans de transport moderns, un nou aeroport, àrees per a vianants, nous museus i places públiques. La població cada vegada més multiètnica de la ciutat gaudeix duna vibrant vida nocturna i un comerç a laltura de qualsevol metròpoli moderna.

                                     

3. Geografia

Atenes sestén sobre una plana de la península de lÀtica, limitada al sud pel Golf Sarònic; a loest pel mont Egaleu; al nord pel mont Parnes; al nord-est pel mont Pentèlic; i a lest pel mont Himet. El municipi dAtenes sha expandit fins a cobrir gairebé tota aquesta plana, i per això no és probable que la ciutat creixi en extensió de forma significativa en el futur a causa daquestes fronteres naturals. Lexpansió urbana del segle xx ha acabat fusionant Atenes amb les poblacions circumdants, actualment considerades suburbis. El Pireu nés un exemple; temps enrere era una ciutat a part mentre que actualment forma part de la gran Atenes. Actualment, aquesta àrea metropolitana compren 54 municipis. El municipi dAtenes té 38 km², però amb làrea metropolitana suma uns 427 km², el que la converteix en una de les més grans dEuropa tant en extensió com en població. La geomorfologia dAtenes causa sovint fenòmens dinversions tèrmiques, parcialment responsables del problema de la pol lució de laire. Altres problemes urbans que pateix són la superpoblació i els embussos de trànsit, a causa del creixement desmesurat de la ciutat.

El municipi dAtenes es troba al centre de làrea metropolitana, i conté les principals restes arqueològiques i atraccions turístiques. A lest limita amb diversos suburbis que es troben al peu del mont Himet, com Zografou i Kaisariani. Els suburbis del nord, com Marusi on es troba el complex olímpic, Kifisia, Penteli o Neo Psychiko, tendeixen a estar ocupats per les classes altes, metre que els suburbis de loest són més populars i inclouen àrees industrials. En la prolongada línia costanera hi ha diversos ports, marines i platges; alguns suburbis costaners són El Pireu, Fàliro, Glyfada i Vouliagmeni. A loest hi ha els ports comercials i industrials del Pireu, metre que les zones més al sud-est i més lluny del centre estan més orientades a loci.

La terra és rocosa i poc fèrtil. A més de les quatre muntanyes circumdants, a linterior dAtenes hi ha abundants turons, cosa que la converteix en una ciutat especialment abrupta. Els més importants són: Licabet, lAcròpoli on es trobava el cor de la ciutat antiga, Filopap i Tourkovounia; altres turons menors inclouen lArditos, Strefi, Ninfeon o el Mouseion.



                                     

3.1. Geografia Clima

A Atenes hi ha un clima semiàrid BSh, segons la Classificació climàtica de Köppen, amb estius calorosos i una gran quantitat dhores de sol a lany 2884 hores a lany segons lestació meteorològica de Thissio entre el 1961 i el 1990. La majoria de les pluges cauen entre la segona quinzena doctubre i la primera dabril. Durant lestiu, les precipitacions són escasses i prenen forma de ruixats o tempestes. Com que Atenes es troba en una ombra orogràfica a causa del Mont Parnes, el seu clima és bastant més sec que el de la majoria de lEuropa mediterrània. Els barris del nord, que es troben ja en zona muntanyenca, experimenten temperatures més lleugeres. La boira no és gens freqüent en el centre de la ciutat però apareix de tant en tant en la zona est.

Els hiverns són suaus; la temperatura mitjana al gener és de 8.9 °C. La neu no hi és freqüent i, quan nhi ha, és estrany que pose cap problema. Lúltima vegada que va haver-hi algun incident per mor de la neu va ser el febrer del 2008.

Els estius són calorosos; els 30 °C se superen amb facilitat. A causa del microclima urbà dAtenes, on influeix la distribució urbana, els carrers estrets, els pocs espais verds i la contaminació persistent de laire, la temperatura la ciutat pot ser uns graus més elevada que la resta de la regió. Segons lObservatori Nacional dAtenes, la temperatura mitjana màxima al juliol entre el 2001 i el 2009 al barri de Thissio va ser de 35.1 °C. Al juliol i a lagost, no és estrany que hi haja onades de calor a causa de masses daire que entren pel sud o el sud-oest. Quan açò ocorre, les temperatures superen els 38 °C, encara que la incidència és menor en els barris del nord.

Segons lOrganització Meteorològica Mundial, a Atenes es va registrar el rècord de temperatura més alta a Europa: 48.0 °C el 10 de juliol del 1977.

                                     

3.2. Geografia Demografia

Al llarg dels segles, la població dAtenes ha evolucionat duna forma força irregular. Després de ser una de les ciutats més importants de lantiguitat, durant el període romà dOrient va entrar en una decadència que es va accentuar durant el domini otomà. Després de ser proclamada capital de lEstat grec independent lany 1834, la població ha crescut ràpidament, gràcies en gran manera a les diferents onades de refugiats i a lèxode rural; durant els últims anys també han augmentat els immigrants de països pròxims. Actualment Atenes concentra més dun terç de la població total de Grècia.

El municipi dAtenes té una població oficial de 745.514 habitants, amb una població metropolitana de 3.2 milions segons el cens del 2001. Lactual població, tot i això, es creu que és superior, ja que durant la recollida dinformació del cens que té lloc cada 10 anys, alguns residents a Atenes retornen als seus pobles i ciutats de naixement, i es registren allà com a locals. A més a més, existeix un gran nombre dimmigrants que no estan registrats enlloc, originaris principalment dAlbània, daltres països de lEuropa de lest i del Pakistan. Les xifres de població dAtenes existents són tan inexactes que diverses fonts mostren unes dades al voltant dels 5 milions dhabitants.

Lantiga ciutat dAtenes estava centrada en el turó de lAcròpolis. Antigament, el port del Pireu formava una ciutat a part, però actualment ha estat assimilada dins de la gran Atenes. La ràpida expansió de la ciutat iniciada als anys 50 i 60 continua avui en dia, a causa de la transició duna nació predominantment agrícola a una nació més industrialitzada. Lexpansió ara es duu a terme principalment cap a lest i el nord-est una tendència relacionada amb el nou Aeroport Internacional Elefthérios Venizelos i amb lAttiki Odos, lautopista que creua lÀtica. En aquest progrés, Atenes ha engolit diferents suburbis i viles de lÀtica, i continua fent-ho.

Al llarg de la seva història, Atenes ha experimentat diferents nivells de població. la taula inferior sen pot veure levolució:

                                     

3.3. Geografia Àrea urbana dAtenes

Làrea urbana dAtenes, amb una extensió de 412 km² i una població de 3.130.841 persones, consisteix en 55 municipis, 48 de la Prefectura dAtenes i 7 de la Prefectura del Pireu. El segon municipi amb més població de làrea urbana, després de la ciutat dAtenes pròpiament, és del Pireu, amb Peristeri i Kallithea seguidament. Es tracta duna de les aglomeracions més importants de la Unió Europea.

                                     

4.1. Transport Aeri

LAeroport Internacional Elefthérios Venizelos està situat prop de la localitat àtica de Markopoulo, a uns 20 km a lest dAtenes. Està en funcionament des del 2001, substituint a lantic Aeroport Internacional de Hellinikon, ubicat a un suburbi atenès del mateix nom. Està molt ben comunicat amb la capital grega per mitjà dautobusos, del metro i del tren suburbà, així com per lautopista de peatge Attiki Odos.

                                     

4.2. Transport Naval

El port del Pireu, està situat a 10 kilòmetres del centre de la ciutat, i és un dels ports més importants del Mediterrani, tant pel que fa al nombre de passatgers com a temes de mercaderies. Des del Pireu parteixen múltiples ferris que recorren les rutes entre Atenes i les nombroses illes del mar Egeu, així com diverses rutes internacionals. També existeixen dos ports de menor importància, a Rafina i a Lavrio, situats a lest i al sud-est dAtenes, la costa de lÀtica.

                                     

4.3. Transport Transport públic urbà

El servei de transport públic dAtenes va ser renovat i millorat amb motiu dels Jocs Olímpics de 2004.

  • Metro: compta amb una xarxa de metro moderna, formada actualment per tres línies. Un important projecte de prolongació està en marxa, i està prevista lobertura de noves estacions en els anys vinents i fins al 2018. També està projectada la construcció duna quarta línia. ISAP i Attiko Metro són les dues empreses administradores del servei de metro.

A principis de 2008, les línies cobrien els següents trajectes:

  • Línia 1 ISAP: El Pireu - Kifisia
  • Línia 2 Attiko Metro: Anthoupoli - Elliniko
  • Línia 3 Attiko Metro: Egaleo - Aeroport Elefthérios Venizelos.
  • Tramvia: el tramvia compta amb dues línies, que van paral leles des del centre Plaça de Sintagma fins la costa al suburbi de Paleo Faliro, on se separen seguint la línia costanera cap a lest Glyfada i cap a loest El Pireu.
  • Tren suburbà: aquest tren, també de construcció recent, uneix laeroport amb la ciutat de Corint a 88 km., passant per lEstació Central dAtenes. La ramificació a Corint i aviat a Calcis entre altres futures expansions no es consideren urbanes, a diferència del servei Aeroport - Estació Central de Tren, que es considera suburbana en cobrir làrea metropolitana de lÀtica.
  • Autobusos i troleibusos: la ciutat compta amb una àmplia i moderna flota, que inclou la flota dautobusos a gas més gran dEuropa.


                                     

4.4. Transport Automòbil

Les infraestructures de transport han millorat considerablement durant els últims anys, en part gràcies la celebració dels Jocs Olímpics dAtenes del 2004. La principal via de transport és lautopista de peatge dAttiki Odos, inaugurada el 2004, que creua lÀtica connectant laeroport a lest dAtenes amb la ciutat dElefsina a loest travessant làrea metropolitana pel nord de la ciutat. Aquesta autopista té ramificacions a lest Himet i a loest Egaleu.

                                     

5. Turisme, cultura i oci

La majoria de llocs dinterès turístic es concentren al centre de la ciutat, i per això les distàncies no són grans i el visitant pot fer el seu recorregut a peu. Cal tenir en compte que laccés a molts museus i monuments és debades en presentar la Targeta dEstudiant Internacional. Tanmateix, el descompte per a estudiants en els mitjans de transport només el poden aprofitar els estudiants duniversitats gregues.

El monument més buscat és el Partenó i lAcròpoli, als quals es pot arribar en autobús o a peu. Al sud daquesta hi ha el Nou Museu de lAcròpoli, un modern edifici inaugurat el 20 de juny de 2009. Entre lAcròpoli i els carrers de Plaka, plens de botigues i tavernes, hi ha el petit barri dAnafiótika amb la seua arquitectura típica de les Cíclades.

Des del barri de Plaka es pot arribar en pocs minuts a Monastiraki i la plaça Síndagma, que és possiblement la plaça més famosa dAtenes, on hi ha el Parlament Hel lènic. Molt a prop daquesta, al barri de Kolonaki, es troben el Museu Benaki, que abasta des de la Prehistòria fins al segle xx, el Museu dArt Ciclàdic i el Museu de la Guerra. Des daquest barri també es pot pujar al mont Licabet amb funicular o a peu i, a més a més, hi ha ledifici de la Universitat dAtenes. Aquesta última, junt amb la Biblioteca Nacional i ledifici de lAcadèmia dArts, formen la Trilogia neoclàssica dAtenes, construïda la fi del segle xix.

Tanmateix, la major part de les funcions universitàries shan traslladat a un campus modern a lest del centre de la ciutat, proper a Zografou. Una altra universitat present la ciutat és la Universitat Politècnica Nacional dAtenes, on 24 estudiants foren morts el 1973 durant manifestacions contra el règim militar grec.

Hi ha diversos jaciments arqueològics que abasten des de lèpoca arcaica de Grècia fins la dominació romana. A banda dels grans llocs arqueològics, abunden els llocs la ciutat on es poden veure restes dedificis antics: des de la llanterna de Lisícrates o el monument de Filopap, fins a restes duna muralla a prop del mercat central, unes termes al carrer Amalias o una secció vertical de diverses capes arqueològiques a lestació de metro de la plaça Síndagma. Hi ha treballs de restauració i remodelació continus per tota la ciutat.

Les restes des de lèpoca medieval fins al segle xviii inclouen un gran nombre desglésies romanes dOrient, el Monestir de Kaisariani i Monestir de Dafni. Hi ha moltes mostres darquitectura neoclàssica del segle xix i principis del XX, com lanomenada trilogia neoclàssica.

Un dels museus més destacats dAtenes és el Museu Arqueològic Nacional, que conté la col lecció més gran dobjectes i obres dart de la Grècia clàssica del món, incloent-hi peces famoses com la màscara funerària dAgamèmnon o el Zeus de Artemísion. Altres museus importants, especialitzats en altres èpoques històriques, són el Museu dArt Ciclàdic i el Museu Bizantí i Cristià. LÀgora Antiga i el Ceràmic també tenen museus in situ.

Atenes compta amb molts recintes per a teatre, música, exposicions i espectacles. Un dels esdeveniments més significatius és el Festival dAtenes, que té lloc entre els mesos de maig i octubre i comprèn representacions dòpera, dansa, teatre especialment teatre grec clàssic i concert, utilitzant, entre altres escenaris, el teatre Odèon dHerodes Àtic dins del recinte de lAcròpoli, construït al segle II dC.



                                     

6.1. Llocs dinterès Monuments i llocs històrics

  • lÀgora romana i la Torre dels Vents un rellotge hidràulic construït al segle I aC;
  • lAcròpoli, amb els Propileus, el temple de Nike, el Partenó, lErectèon i el Museu de lAcròpoli;
  • Ceràmic, antic cementiri situat al costat de les antigues muralles.
  • Monument de Filopap.
  • lArc dAdrià
  • Monument de Lisícrates.
  • lÀgora, amb el temple dHefest i la stoà dÀtal;
  • Acadèmia de Plató.
  • Monestir de Kaisariani, situat sobre la falda del mont Imitos, amb frescos dels segles XVI i XVII, al suburbi de Kesariani.
  • El Monestir de Dafni, declarat patrimoni de la humanitat, aixecat sobre un temple dApolo.
  • Panagia Gorgo epikoos, aixecada sobre un antic temple dEileitia.
  • Pnyx, un turó rocós pròxim a Filopap i a lAcròpoli on se celebraven les assemblees legislatives durant lÈpoca Clàssica; és a dir, el primer parlament democràtic.
  • Mitròpoli, catedral de 1862, la primera construcció important després de la independència de Turquia.
  • el teatre de Dionís i lOdèon dHerodes Àtic;
  • el Tesèon temple consagrat a Hefest;
  • lOlimpièon, o temple de Zeus Olímpic;
  • LAreòpag, una petita elevació rocosa al davant de lAcròpoli on se celebraven els judicis durant lÈpoca Clàssica.
  • lEstadi Panathinaiko, també anomenat Kallimarmaro, refet per Adrià i Herodes Àtic i renovat el 1896;
                                     

6.2. Llocs dinterès Museus

  • Museu del Ceràmic
  • Museu Benaki
  • Museu dArt Ciclàdic
  • Museu de làgora dAtenes, a ledifici de la reconstruïda stoà dÀtal
  • Museu Bizantí i Cristià
  • Museu de lAcròpoli dAtenes
  • Museu Arqueològic Nacional amb les seves magnífiques col leccions descultures, ceràmiques i terrisses de la Grècia antiga
  • Museo epigràfic
                                     

6.3. Llocs dinterès Altres llocs dinterès

  • El mont Licabet, des don es gaudeix duna vista panoràmica de la ciutat.
  • Els encants de la plaça Monastiraki; on se situa un mercat de carrer i un monestir ortodox que dóna nom al lloc.
  • Anafiótika.
  • Complex Olímpic dels Jocs de 2004, al barri de Marusi.
  • La "Trilogia neoclàssica": tres edificis del segle xix lAcadèmia, la Biblioteca i la Universitat, construïts segons les propostes de larquitecte Theophile Hansen. Estan situats al cèntric carrer Eleftherios Venizelos també anomenat Panepistimiou.
  • Port del Pireu.
  • El gran mercat dAtenes.
  • Els carrers de Kolonaki, amb les seves botigues de luxe i els seus museus dart contemporani.
  • El barri de Plaka, un dels més animats dAtenes, amb botigues i restaurants.
  • La plaça Síndagma, cor de lAtenes moderna, on es troba el Parlament Hel lènic i el Monument al Soldat Desconegut.
  • Gazi, antiga fàbrica de gas, reconvertida en espai cultura.
  • LAcadèmia dAtenes
  • Psirí, barri cèntric, molt popular per la vida nocturna.
  • Els Jardins Nacionals, el pulmó de la ciutat, que daten del segle xix i estan situats al costat del Parlament i la plaça Síndagma.
                                     

6.4. Llocs dinterès Universitats

  • Col legi Americà de Grècia
  • Universitat dAtenes
  • Universitat Panteion
  • Universitat del Pireu
  • Universitat dAgricultura dAtenes
  • Universitat Tècnica Nacional dAtenes
                                     
  • No obstant això, Atenes va perdre la major part del seu poder, i es convertí de nou en una petita fortalesa. Al segle viii aC, Atenes havia emergit de
  • L AEK Atenes BC és la secció de bàsquet de la societat poliesportiva Athlitiki Enosis Konstantinoupoleos d Atenes Va ser fundat el 1924 per refugiats
  • escrivia al seu amic Ciceró parlant sobre Atenes amb gran entusiasme. Molts italians viatjaven a Atenes per visitar la ciutat, i els governants, junt
  • liderar soldats de batalla encarnada en el mite d Atena Prómakhos. El seu principal festival a Atenes van ser les Panatenees, celebrades durant el mes
  • Atenes fou originalment un estat vassall del Regne de Tessalònica però aquesta fou capturada el 1224 per Teodor, el dèspota de l Epir, llavors Atenes
  • secció de futbol del Athlitiki Enosis Konstantinoupoleos, a la ciutat d Atenes Grècia. Va ser fundat el 13 d abril de 1924 per refugiats grecs de la
  • cultura modernes. El terme ateneu prové d Atena deessa grega de la saviesa, d on es deriva athenaîon en grec el temple d Atena i d aquí, el llatí athenaeum
  • L Ateneu Barcelonès és una associació fundada a Barcelona el 1860 amb el nom inicial d Ateneu Català ubicada al Palau Savassona. La seva actual presidenta
  • Σπόρτιγκ és un club de bàsquet grec d Atenes Es va fundar el 1936, després que un grup de grecs traslladessin a Atenes el club Sporting Istanbul fundat
  • Temple de Zeus Olímpic d Atenes grec: Ναός του Ολυμπίου Διός també conegut com a Olimpièon, és un gran temple en ruïnes a Atenes que va ser dedicat a

Users also searched:

...