Back

ⓘ Metro de Brussel·les. El metro de Brussel les és la xarxa ferrocarril metropolità de la Brussel les, a Bèlgica. Compta amb quatre línies de metro, que sumen 37. ..




Metro de Brussel·les
                                     

ⓘ Metro de Brussel·les

El metro de Brussel les és la xarxa ferrocarril metropolità de la Brussel les, a Bèlgica. Compta amb quatre línies de metro, que sumen 37.5 km. També hi ha tres altres línies de premetro, línies de tramvia soterrades que garanteixen una freqüència de pas pròpia dun metro. Sumant el metro i el premetro, la xarxa assoleix els 55 km de longitud.

Loperador de la xarxa és la STIB Societé des Transports Intercommunaux de Bruxelles, que també gestiona els autobusos urbans i els tramvies la regió de Brussel les Capital.

                                     

1. Història

Els primers projectes de metro per a Brussel les es remunten al 1896, quan algunes ciutats europees, com París o Londres, van començar a construir les seves xarxes. Durant la primera meitat del segle xx, es van idear diferents plans que no van prosperar.

El 1965 van començar les obres de la primera línia de metro. Aquesta sobriria en forma de premetro el 1969. Lexistència del premetro és una particularitat de la capital belga, i està format per línies concebudes inicialment com a línies de metro, però que tanmateix estan formades per línies de tramvia que esperen un augment de la seva longitud per ser transformades en autèntiques línies subterrànies.

Daquesta manera, el 1976, després de la transformació, va esdevenir la línia 1 de metro, encara que amb la particularitat de bifurcar-se en dos a lestació de Mérode. El ramal sud-est a ser anomenat com a línia 1A i el nord-est, com a línia 1B. Anys després, es va prolongar cap a loest, amb dos ramals: la línia 1A cap al nord-oest, i la línia 1B cap al sud-oest.

El 1970, només un any després de la inauguració del primer tram de la línia 1, la línia 2 també va començar a circular com a premetro, entre Madou i Porte de Namur. Aquesta línia es va perllongar fins a Simonis i es va convertir a metro el 1988.

El 1976 es va obrir la línia nord-sud en forma de premetro. Aquesta línia connecta lestació del Sud amb lestació del Nord passant per sota del Boulevard Anspach i la Plaça De Brouckère. Actualment aquesta línia continua funcionant com a premetro, on hi passen les línies 3 i 4 de tramvia.

Lany 2009 la línia 2 va arribar fins la Gare de lOuest. En aquest moment es va aprofitar per modificar els recorreguts i numeracions de les línies de metro i tramvia: la línia 1A i 1B desapareixerien per convertir-se en línies 1 i 5. Un tram de la línia 1A passaria a ser part de les línies 2 i 6.

El 22 de març de 2016, lEstat Islàmic es va fer responsable dun atemptat terrorista a lestació de Maelbeek/Maalbeek del metro. Lorganització de ràdio i televisió flamenca VRT va publicar que 20 persones havien perdut la vida en latac, a més de produir-se 106 ferits.

                                     

2. Línies

Premetro

El sistema de Premetro és, de fet, un sistema de combinació metro-tramvia. Aquestes línies són part subterrànies i daltres no.

Eix premetro del cinturó major

Aquest és un tram subterrani de les línies 23, 24 i 25 del tramvia de Brussel les.

Estacions:

  • Diamant
  • Montgomery
  • Georges Henri
  • Boileau
                                     

2.1. Línies Línia 1

Estacions:

  • Alma
  • Roodebeek
  • Joséphine-Charlotte
  • Beekkant
  • De Brouckère
  • Comte de Flandre / Graaf van Vlaanderen
  • Maelbeek / Maalbeek
  • Vandervelde
  • Gribaumont
  • Montgomery
  • Tomberg
  • Stockel / Stokkel
  • Crainhem / Kraainem
  • Parc / Park
  • Merode
  • Sainte-Catherine / Sint-Katelijne
  • Schuman
  • Étangs Noirs / Zwarte Vijvers
  • Gare de lOuest / Weststation
  • Arts-Loi / Kunst-Wet
  • Gare Centrale / Centraal Station
                                     

2.2. Línies Línia 5

La línia 5 comparteix trajecte amb la línia 1 entre Merode i Gare de LOest / Weststation, i el seu traçament prové, parcialment, al de lantiga línia 1A.

Estacions:

  • Jacques Brel
  • Beekkant
  • Comte de Flandre / Graaf van Vlaanderen
  • Gare Centrale / Centraal Station
  • Parc / Park
  • Sainte-Catherine / Sint-Katelijne
  • Merode
  • Herrmann-Debroux
  • CERIA / COOVI
  • Thieffry
  • Veewewyde /Veeweide
  • Erasme / Erasmus
  • Delta
  • Beaulieu
  • Arts-Loi / Kunst-Wet
  • Hankar
  • Gare de lOuest / Weststation
  • Demy
  • De Broukère
  • Etangs Noirs / Zwarte Vijvers
  • La Roue / Het Rad
  • Maelbeek / Maalbeek
  • Bizet
  • Aumale
  • Eddy Merckx
  • Saint-Guidon / Sint Guido
  • Schuman
  • Pétillon
                                     

2.3. Línies Línia 6

La línia 6 comparteix trajecte amb la línia 2 entre Simonis Elisabeth i Simonis Leopold II.

Estacions:

  • Roi Baudouin / Koning Boudewijn
  • Yser / Ijzer
  • Madou
  • Gare du Midi / Zuidstation
  • Simonis Leopold II
  • Louise / Louiza
  • Trône / Troon
  • Beekkant
  • Heysel / Heisel
  • Simonis Elisabeth
  • Hôtel des Monnaies / Munthof
  • Ribaucourt
  • Porte de Hal / Hallepoort
  • Botanique / Kruidtuin
  • Clemenceau
  • Arts-Loi / Kunst-Wet
  • Osseghem / Ossegem
  • Beligica
  • Bockstael
  • Porte de Namur / Naamsepoort
  • Gare de lOuest / Weststation
  • Stuyvenbergh
  • Delacroix
  • Rogier
  • Houba-Brugmann
  • Pannenhuis
                                     

2.4. Línies Premetro

El sistema de Premetro és, de fet, un sistema de combinació metro-tramvia. Aquestes línies són part subterrànies i daltres no.

                                     

2.5. Línies Eix premetro Nord-Sud Línia 3 i 4 i daltres línies

Estacions:

  • Albert
  • Rogier
  • Lemonnier
  • Parvis de Saint-Gilles / Sint-Gillis Voorplein
  • Anneessens
  • Gare du Midi / Zuidstation
  • Bourse
  • De Brouckère
  • Horta
  • Porte de Hal / Hallepoort
  • Gare du Nord / Noordstation
                                     

2.6. Línies Eix premetro del cinturó major

Aquest és un tram subterrani de les línies 23, 24 i 25 del tramvia de Brussel les.

Estacions:

  • Diamant
  • Montgomery
  • Georges Henri
  • Boileau
                                     
  • Budapest, Hongria 1930 - Brussel les Bèlgica 2003 fou una nedadora hongaresa, nacionalitzada posteriorment belga, guanyadora de quatre medalles olímpiques
  • El Campionat Mundial de Ciclisme en Pista de 1935 es va celebrar a Brussel les Bèlgica del 10 al 18 d agost de 1935. Les competicions es van celebrar
  • El Campionat Mundial de Ciclisme en Pista de 1930 es va celebrar a Brussel les Bèlgica del 24 al 30 d agost de 1930. Les competicions es van celebrar
  • monument construït a Brussel les per a l Expo 58. Dissenyat per l enginyer André Waterkeyn i els arquitectes André i Jean Polak, fa 102 metres d altura. Està
  • i de la seva ubicació a Brussel les aquest projecte compta amb la participació d altres institucions de la Unió Europea, la Regió de Brussel les - Capital
  • Els 1.500 metres llisos són la prova estrella de mig fons de l atletisme. En ella cal donar 3 voltes i tres quarts a la pista per tal de completar - la.
  • Volontaires. De 1874 a 1876 va ser el torn dels balls de Teatre de la Moneda a Brussel les i, finalment, els d Opera Paris al costat de Johann Strauss
  • la ciutat de Brussel les stadsschilder un càrrec molt prestigiós perquè Brussel les era en aquella època la residència més important de l esplèndida
  • 2.000 metres - 5: 45, 62 Eugene 08 - 06 - 2008 Marca 2.000 metres indoor - 5: 34, 74 Stuttgart 04 - 02 - 2006 Marca 3.000 metres - 8: 24, 51 Brussel les 14 - 09 - 2007
  • temps de 3.28.40 fet a Brussel les La gran competició de la seva vida havien de ser els Jocs Olímpics d Atenes 2004. Després de les desil lusions d Atlanta

Users also searched:

...