Back

ⓘ Balingen és una ciutat dAlemanya, a lestat de Baden-Württemberg. Està enclavada al cor de la Jura de Suàbia, al sud-oest dAlemanya. És la capital del Districte ..




Balingen
                                     

ⓘ Balingen

Balingen és una ciutat dAlemanya, a lestat de Baden-Württemberg. Està enclavada al cor de la Jura de Suàbia, al sud-oest dAlemanya. És la capital del Districte de Zollernnalb, comarca que comparteix amb la ciutat dEbingen-Albstadt. Té 33.000 habitants.

                                     

1. Història

Va ser per primera vegada esmentada en un text lany 863. En els seus inicis el llogaret va pertànyer al senyor de Haigerloch que, el 1162, lhi va traspassar al Comte de Hohenberg. Al segle xiii va rebre la carta de ciutat per part del comte Friedrich der Erlauchte. Per aquest motiu la ciutat va ser en gran part reconstruïda la riba esquerra del riu Eyach. Daquesta època daten els seus dos monuments més antics, la Stadtkirche o Església de la ciutat avui coneguda com a Església Protestant i la Friedhofkirche o Església del Cementiri, construïdes ambdues en estil gòtic. A principis del segle xv, el 1403, la ciutat va ser venuda al regne de Wurtemberg i va néixer la comarca homònima. Fins al segle xviii el majordom del rei de Wurtemberg va fixar la seva residència la ciutat, en un petit castell, part del qual encara es conserva al costat del riu. La unificació alemanya del 1870 i la consegüent reordenació territorial no van afectar Balingen exceptuant la desaparició de lantiga corona de Wurtemberg. Després de la Segona Guerra Mundial es va crear de nova planta lEstat de Baden-Württemberg en el qual Balingen va passar a ser capital del Kreis o comarca del mateix nom. El 1973, i a causa de lauge de la veïna Ebingen-Albstadt, es va conformar lactual Zollernalbkreis del qual Balingen segueix sent capital.

                                     

2. La ciutat

En lactualitat Balingen és una pròspera ciutat de petita grandària però amb una indústria local molt potent. Marques com Bizerba, multinacional que fabrica balances i màquines de tall, o Ideal, líder mundial en material doficina són bon exemple de la seva puixança industrial. La ciutat ha crescut ocupant les dues ribes del riu Eyach estenent-se pels pujols que formen la seva vall fins a arribar a antics llogarets com Frommern, Hesselwangen, Rosswangen o Engslatt. Les comunicacions són excel lents. Està unida per lautopista A-81 amb Stuttgart i amb la B-27 amb Tubinga i Rottweil. A més, compta amb estació de ferrocarril atesa per la Deutsche Bahn i la regional Hohenzollerische Landesbahn. El carrer principal Friedrichstrasse és zona per a vianants des dels anys noranta i està poblada per innombrables comerços, bancs i restaurants.

                                     

3. Patrimoni històric

Balingen va patir un sever incendi el 1809 que va obligar a reconstruir tot el nucli urbà. De les flames es van lliurar lesglésia protestant, el castell i alguns edificis aïllats de la ribera del riu. La planta de la ciutat antiga es va dissenyar dacord amb les últimes tendències urbanístiques de principis del segle xix i és en forma descaquer. Dels edificis que van quedar després del foc destaca per mèrits propis lesglésia protestant. Després de diversos segles de construcció va ser acabada el 1541, data en què es va rematar la torre. Compta amb un característic carilló musical i un original rellotge de sol amlabsis. El castell és també ressenyable. Va ser residència del majordom del rei fins al 1752, data en què va ser venut a lajuntament de la ciutat. Al llarg dels dos segles següents es va anar deteriorant fins que les autoritats van ordenar el seu enderrocament el 1935. De lantiga fortalesa avui només queda lanomenada Torre de lAigua, que assenta els seus fonaments sobre la riba de lEyach, i un edifici annex que avui acull el Museu de Balances de Balingen. Al costat del museu es troba el Zehntscheuer o Casa del delme, un casal destil suabenc que antigament havia estat el lloc on els pagesos de la comarca acudien a deixar el delme de lEsglésia, avui alberga el Heimat Museum, un agradable lloc on es guarden objectes tradicionals de la ciutat abans de la industrialització.



                                     

4. Religió

En origen Balingen pertanyia la diòcesi de Constança. Amb larribada de la Reforma luterana, i atès que es trobava en el Ducat de Wurtemberg, el 1534 la ciutat va passar a ser protestant. La primera església de Balingen és lactual església del cementiri Friedhofskirche, esmentada per primera vegada el 1255. Posteriorment, al centre de la vila, es va edificar una església de grans dimensions en estil gòtic. Aquesta església, consagrada el 1516 va ser primer de confessió catòlica i posteriorment, després de la Reforma, protestant. Als voltants totes les pedanies també es van unir la Reforma a excepció de la de Rosswangen, que es va mantenir fidel al catolicisme romà. Al segle xix els catòlics van tornar a residir la ciutat pel que es va fer necessari construir un temple que els pogués atendre. El 1899 es va aixecar lesglésia de lEsperit Sant, de confessió catòlica al final de la Friedrichstrasse, el carrer principal de la ciutat. Al costat daquesta van ser construïdes esglésies catòliques en altres llocs del districte com Frommern 1965 o Engslatt 1966, mentre que lantiga església de Rosswangen es reconstruïa en estil bavarès. Actualment totes les esglésies de Balingen pertanyen la diòcesi de Rottemburg-Stuttgart.

                                     

5. Bibliografia

  • Immo Opfermann, Roger Orlik: Ölschieferwerk Frommern – Industriereportage 1947. Sp-Verlag, 2002, ISBN 3-9807873-1-1.
  • Michael Grandt: Unternehmen "Wüste" – Hitlers letzte Hoffnung. Silberburg-Verlag, Tübingen 2002, ISBN 3-87407-508-7.
  • Königlich statistisch-topographisches Bureau Hrsg.: Die Württembergischen Oberamtsbeschreibungen 1824–1886: Balingen. Reprint: Sanders Verlag, 1986, ISBN 3-7644-0056-0.
  • Erich Keyser Hrsg.: Württembergisches Städtebuch; Band IV Teilband Baden-Württemberg Band 2 aus Deutsches Städtebuch. Handbuch städtischer Geschichte. Stuttgart, 1961
  • Gerd Schneider: Balingen: Impressionen einer Stadt. H. Daniel, Balingen 2000, ISBN 3-927936-32-4.
  • Stadtverwaltung Balingen Hrsg.: 750 Jahre Stadt Balingen. Stadtverwaltung Balingen, Balingen 2005, ISBN 3-00-017595-4.
                                     
  • dies 16 i 17 de juliol al Messegelände, Balingen Celebrat els dies 26 i 27 de juny al Messegelände de Balingen Alemanya. Blind Guardian Journey W.A.S
  • districte va ser creat l 1 de gener, 1973 quan els dos districtes previs, Balingen i Hechingen, van ser fusionats. Els districtes veïns són des de nord en
  • balener del capità Ahab era Pequod Segons una teoria balener derivaria de balingia terme franc que significava bressol Segons una altra hipòtesi balener
  • terra ferma, Kuah a Pulau Langkawi. Kedah es divideix en 11 districtes: - Baling Bandar Baharu, Kota Setar, Kuala Muda, Kubang Pasu, Kulim, Pulau Langkawi
  • Hemming de Turku Balinge nord d Uppsala, Suècia, final del s. XIII - Turku, Finlàndia, 1366 fou un eclesiàstic, bisbe de Turku en 1338. És venerat
  • Wurttemberg, de la qual va ser nomenat Administrador del districte de Balingen el 1968. Aquest lloc li va conduir al de Representant local del ministre
  • de Brisgòvia, Mannheim, Karlsruhe, Ulm, Heilbronn, Pforzheim, Tubinga, Balingen Reutlingen, Constança, Hockenheim, Walldorf i Bruchsal. La Selva Negra
  • lluitar al costat d un general seljúcida de nom Khass Beg Arslan ben Balingari contra els enemics de Masud i especialment contra Buz Aba, l amir de
  • Guangxi i Yunnan. Va morir el 157 aC i està enterrat a una tomba del pujol de Baling 漢霸陵 El seu nom de temple va ser Taizong 漢太宗, i com a nom honorífic, pòstum
  • 1920 - 1922 fou un líder polític mongol, pare del modern estat mongol. Balingiin Tserendorj 1868 - 1928 fou primer primer ministre de Mongòlia. El 1924
  • van tardar temps a ser sotmesos. El 1892 Ramsay va sortir d Idis cap a Balinga - Yaunde i el riu Dibamba, donant a conèixer la regió del Batanga. Conflictes

Users also searched:

...