ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 68




                                               

Integració de Verlet

La integració de Verlet o algorisme de Verlet és un procediment per la integració numèrica dequacions diferencials ordinàries de segon grau amb valors inicials coneguts, i és la base dun conjunt dalgorismes dintegració de forces. És particularmen ...

                                               

Integral de Txebixov

∫ x 3 1 + 2 x 2 − 3 2 d x {\displaystyle \int x^{3}1+2x^{2}^{-{\frac {3}{2}}}dx} on p = − 3 2 {\displaystyle p=-{\frac {3}{2}}}, n = 2 {\displaystyle n=2} i m = 3 {\displaystyle m=3}, o sigui, m + 1 n = 3 + 1 2 = 2 {\displaystyle {\frac {m+1}{n}} ...

                                               

Integral de Volkenborn

En matemàtiques, en el camp de lanàlisi p -àdic, la integral de Volkenborn és un mètode dintegració de funcions p -àdiques. Aquesta integral va ser definida pel matemàtic alemany Arnt Volkenborn en la seva dissertació la Universitat de Colònia el ...

                                               

Derivabilitat

Per lanterior proposició, veiem que perquè existeixi la derivada de la funció en un punt és necessari que sigui continua en el punt, però no és suficient. És a dir, que una funció contínua pot contenir punts de no derivabilitat.

                                               

Derivada (exemples)

Vegeu derivada per informació més general. La derivada és una funció matemàtica, més precisament una funció de funcions, ja que pren com a argument dentrada una funció i retorna una altra funció, generalment diferent.

                                               

Derivada duna constant

En càlcul, la derivada duna funció constant és 0. = 7) La regla es pot justificar de diverses maneres. La derivada és la pendent de la recta tangent la gràfica de la funció, i la gràfica duna funció constant és una línia horitzontal, que no té pe ...

                                               

Derivada feble

En matemàtiques, una derivada feble és una generalització del concepte de derivada duna funció per a funcions no derivables, sinó només integrables, és a dir que pertanyen a lEspai de Lebesgue L 1 {\displaystyle L^{1}}. Vegeu distribucions per a ...

                                               

Derivada segona

En càlcul, la derivada segona duna funció ƒ és la derivada de la derivada de ƒ. A grans trets, la derivada segona mesura com canvia la taxa de variació duna quantitat; per exemple, la segona derivada de la posició dun vehicle respecte a temps és ...

                                               

Derivada simètrica

En matemàtiques, la derivada simètrica és una operació relacionada amb la derivada ordinària. Es defineix com: lim h → 0 f x + h − f x − h 2 h. {\displaystyle \lim _{h\to 0}{\frac {fx+h-fx-h}{2h}}.} Una funció és simètricament diferenciable en un ...

                                               

Linealitat de la derivació

En matemàtiques, la linealitat de la derivació és una de les propietats fonamentals de la derivada. És un resultat directe de laplicació de la regla de la derivada de la suma i de la regla de la derivada del producte per una constant. Per tant es ...

                                               

Notació de la derivada

No hi ha una única notació de la derivada. Sinó que diferents matemàtics han proposat diferents notacions per la derivada duna funció o variable. La utilitat de cada notació varia amb el context, i de vegades té avantatge de fer servir més duna n ...

                                               

Nombre de Cullen

En matemàtiques, un nombre de Cullen és un nombre enter positiu de la forma C n = n ⋅ 2 n + 1 {\displaystyle C_{n}=n\cdot 2^{n}+1} Aquests nombres van ser estudiats per primer cop pel matemàtic James Cullen lany 1905, i són un cas particular dels ...

                                               

Nombre doble de Mersenne

En matemàtiques, un nombre doble de Mersenne és un nombre primer de Mersenne de la forma M p = 2 p − 1 − 1 {\displaystyle M_{M_{p}}=2^{2^{p}-1}-1} on p és un nombre primer de Mersenne.

                                               

Nombre feliç

Un nombre feliç és definit pel següent procés: Es comença per qualsevol nombre enter positiu, se substitueix el nombre per la suma dels quadrats dels seus dígits i es repeteix el procés fins que el nombre sigui igual a 1 o fins que sentri en un b ...

                                               

Nombre de Fermat

Un nombre de Fermat, anomenat així en honor a Pierre de Fermat, qui fou el primer a estudiar aquest nombres, és un nombre natural de la forma: F n = 2 n + 1 {\displaystyle F_{n}=2^{2^{n}}+1} on n és natural. Els nombres primers de Fermat són nomb ...

                                               

Nombre figurat

El terme nombre figurat és utilitzat per diferents escriptors per als membres dels diferents conjunts de nombres, generalitzant a partir dels nombres triangulars a diferents formes i diferents dimensions. El terme pot significar: un nombre poligo ...

                                               

Nombre de Woodall

En teoria de nombres, un nombre de Woodall és qualsevol nombre natural de la forma W n = n ⋅ 2 n − 1 {\displaystyle W_{n}=n\cdot 2^{n}-1} on n és un nombre natural. Van ser descrits per Allan J. C. Cunningham i H. J. Woodall lany 1971, inspirats ...

                                               

Número cabtaxi

Un número cabtaxi, en matemàtiques, el n número cabtaxi, sovint anomenat Cabtaxi, és definit com el més petit enter que es pot escriure en n maneres o maneres diferents com a suma de dos cubs positius, nuls o negatius. Els nombres cabtaxi existei ...

                                               

Número taxicab

Es diu que un número és lenèsim número taxicab si és el menor número que es pot descompondre com a n sumes diferents de dos cubs positius. El nom daquests nombres prové duna anècdota entre els matemàtics G. H. Hardy i S. A. Ramanujan. Els nombres ...

                                               

Número dadmiració

A Teoria de nombres, Admirable numbers significa que si un enter positiu, excepte ell mateix, té tots els factors, hi ha un factor d ′ {\displaystyle d\,^{\prime }}, i altres factors que no són en si mateixos, no d ′ {\displaystyle d\,^{\prime }} ...

                                               

Seqüència de Recamán

En matemàtiques, la seqüència de Recamán és una seqüència denters definida per una relació de recurrència, és a dir, cada element és definit sobre la base dels elements anteriors de la seqüència mitjançant recursivitat. Va ser descrita pel matemà ...

                                               

Seqüència de Sylvester

En teoria dels nombres, la seqüència de Sylvester és una seqüència denters en què cada membre de la seqüència és el producte dels membres anteriors més u. Els primers termes de la seqüència són: 2, 3, 7, 43, 1807, 3263443, 10650056950807, 1134237 ...

                                               

Test de convergència

En matemàtiques, els tests de convergència són mètodes per avaluar la convergència, la convergència condicional, la convergència absoluta, linterval de convergència o la divergència duna sèrie infinita.

                                               

Criteri de dAlembert

El criteri de dAlembert és un criteri usat per estudiar la convergència duna sèrie infinita, on els seus termes són nombres reals o nombres complexos. El criteri va ser publicat per primera vegada per Jean le Rond dAlembert.

                                               

Criteri de Cauchy

El criteri de convergència de Cauchy és un criteri usat per estudiar la convergència duna sèrie infinita, on els seus termes són nombres reals. El criteri va ser publicat per primera vegada per Augustin-Louis Cauchy al seu llibre Cours dAnalyse l ...

                                               

Criteri de condensació de Cauchy

En matemàtiques, el criteri de condensació de Cauchy és un test de convergència estàndard per sèries infinites. Sigui f n {\displaystyle fn} una successió decreixent de nombre reals, la sèrie ∑ n = 1 ∞ f n {\\displaystyle \sum \limits _{n=1}^{\in ...

                                               

Criteri de larrel

El criteri de larrel és un criteri usat per estudiar la convergència duna sèrie infinita, on els seus termes són nombres reals o nombres complexos. Es basa en el càlcul de lim sup n → ∞ | a n | n {\displaystyle \limsup _{n\rightarrow \infty }{\sq ...

                                               

Test de comparació directa

En matemàtiques, el test de comparació directa és un mètode per determinar la convergència o la divergència duna sèria infinita o duna integral impròpia. En tots dos casos, el mètode funciona comparant la sèrie en qüestió amb una de què ja es con ...

                                               

Test de divergència

En matemàtiques, el test de divergència del terme n-èsim o test del tèrme és un test simple per avaluar la divergència duna sèrie infinita: Si lim n → ∞ a n ≠ 0 {\displaystyle \lim _{n\to \infty }a_{n}\neq 0}, llavors ∑ n = 1 ∞ a n {\displaystyle ...

                                               

Nombre irracional

Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció a b {\displaystyle {\tfrac {a}{b}}}, la qual a i b són enters, i b és diferent de 0. Els nombres irracionals són precisament aquells lexp ...

                                               

Nombre positiu

Un nombre real n és positiu si i només si més gran que 0, és a dir, quan ni forma part del conjunt dels nombres negatius ni és 0. Sempre que es consideri el nombre 0 un nombre neutre. No hi ha un acord general sobre si incloure no el nombre 0 din ...

                                               

Nombre normal

En matemàtiques, sanomena nombre normal a aquell nombre real tal que en les seves xifres qualsevol patró de nombres finit hi apareix amb la freqüència limitadora esperada per una distribució uniforme discreta, independentment de la base en la que ...

                                               

Recta real

En matemàtiques, la recta real és simplement el conjunt ℝ dels nombres reals. Ara bé, aquesta expressió es fa servir habitualment quan ℝ ha de ser tractat com un espai dalguna mena, com ara un espai topològic o un espai vectorial. La recta real h ...

                                               

Nombre primer de Mersenne

Un nombre primer de Mersenne és un nombre primer que és igual a una potència de 2 menys 1. Per exemple, 3 = 4 − 1 = 2 − 1 és un primer de Mersenne, igual que 7 = 8 − 1 = 2 3 − 1. En canvi, 15 = 16 − 1 = 2 4 − 1, per exemple, no és primer. Aquests ...

                                               

Tres

El tres és el nombre natural que segueix el dos i precedeix el quatre. Sescriu 3 en xifres àrabs, III en les romanes i 三 en les xineses. Lordinal corresponent és tercer/tercera. El quantitatiu és tres. Lagrupament és treset o bé trio. El múltipl ...

                                               

Trenta-u

El trenta-u és un nombre natural que va després del trenta i abans del trenta-dos. Sescriu 31 en xifres àrabs, XXXI en les romanes i 三十一 en les xineses. És un nombre primer de Mersenne: és primer i 31 = 2 5 − 1. Ocurrències del trenta-u: La se ...

                                               

Nombre set

El set és un nombre natural que segueix el sis i precedeix el vuit. Sescriu 7 en xifres àrabs, VII en les romanes i 七 en les xineses. És un nombre primer. El prefix que el designa és hepta-. Lordinal corresponent és setè/setena. El quantitatiu é ...

                                               

Circumferència dApol·loni

La circumferència dApol loni és el lloc geomètric dels punts la raó de distàncies dels quals a dos punts donats és constant. la figura, per a tots els punts P {\displaystyle P} del cercle, la raó A P B P = k {\displaystyle {\frac {AP}{BP}}=k} és ...

                                               

Circumferència

Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla és constant i anomenada radi. De manera equivalent, és la corba tancada que descriu un punt que es mou sobr ...

                                               

Circumferència circumscrita

La circumferència circumscrita dun polígon que en tingui és la circumferència que passa per tots els vèrtexs daquest polígon. El centre daquesta circumferència sanomena circumcentre, i el seu radi sanomena circumradi. Un polígon que té una circum ...

                                               

Circumferència de Ford

En matemàtiques, una circumferència de Ford és una circumferència amb centre a) {\displaystyle \left\right)} i de radi 1, {\displaystyle 1,} on p / q {\displaystyle p/q} és una fracció irreduïble, és a dir, p {\displaystyle p} i q {\displaystyle ...

                                               

Circumferència dels nou punts

Existeix una circumferència associada a cada triangle anomenada circumferència dels nou punts. El seu nom es deriva del fet que la circumferència passa per nou punts notables, sis dells en el triangle. Aquests són: El punt mitjà de cada costat de ...

                                               

Segment circular

Làrea del segment circular és igual a làrea del sector circular menys làrea de la porció triangular. A = π R 2 ⋅ θ 2 π − R 2 sin ⁡ θ 2 = R 2 θ − sin ⁡ θ {\displaystyle A=\pi R^{2}\cdot {\frac {\theta }{2\pi }}-{\frac {R^{2}\sin \theta }{2}}={\fra ...

                                               

Espiral

En matemàtiques, una espiral és una corba que parteix dun punt anomenat centre, i que sen va allunyant progressivament a mesura que gira al voltant del punt.

                                               

Espiral dArquimedes

Una espiral dArquimedes, és una espiral anomenada en honor del matemàtic Grec del segle III abans de la nostra era Arquimedes; és el lloc geomètric dels punts que corresponen a les posicions recorregudes al llarg del temps per un punt que salluny ...

                                               

Espiral de Fermat

L espiral parabòlica és una corba que compleix lequació: r = ± θ 1 / 2 {\displaystyle r=\pm \theta ^{1/2}\,} en coordenades polars. En la seva forma més general lespiral compleix que r 2 = a 2 θ {\displaystyle r^{2}=a^{2}\theta }. És molt similar ...

                                               

Espiral hiperbòlica

Una espiral hiperbòlica és una corba plana transcendent coneguda també com a espiral recíproca. Es caracteritza per la propietat de què les coordenades polars dels punts que la componen són inversament proporcionals entre si. En aquest sentit, es ...

                                               

Espiral de lituus

Una Espiral de Lituus és una corba plana en la qual langle és inversament proporcional al quadrat del radi, en coordenades polars la seva equació és r 2 = a / θ {\displaystyle r^{2}=a/\theta } on a és una constant. Aquesta espiral és asimptòtica ...

                                               

Espiral logarítmica

Una espiral logarítmica és una classe de corba espiral que apareix sovint la naturalesa. Fou descrita per primera vegada per Descartes i posteriorment investigada per Jakob Bernoulli, qui lanomenà Spira mirabilis, l"espiral meravellosa", i en vol ...

                                               

Cònica

En matemàtiques, una secció cònica és una corba obtinguda com la intersecció de la superfície dun con amb un pla. Els tres tipus de secció cònica són la hipèrbola, la paràbola i lel lipse; la circumferència és un cas especial de lel lipse, tot i ...