ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 286




                                               

Clotilde (filla de Clodoveu)

Clotilde fou filla del rei franc Clodoveu i Clotilde. El seu matrimoni el 517 amb Amalaric, rei dels visigots, va permetre segellar la pau entre els hereus de Clodoveu i els visigots, deu anys després de la batalla de Vouillé. Clotilde fou maltra ...

                                               

Dinastia Merovíngia

La dinastia merovíngia és la família destirp germànica que va governar els territoris que comprenen lactual França, Bèlgica i part dAlemanya entre els segles V i VIII. Eren descendents de Meroveu, cap militar franc, fundador de la dinastia. Clodo ...

                                               

Falsos merovingis

La denominació de Falsos merovingis reagrupa als personatges que apareixen de vegades en certes genealogies dels merovingis, sobre els quals existeix controvèrsies o dubtes referides la seva existència real o la seva pertinença la dinastia meroví ...

                                               

Khildesinda

Khildesinda fou una suposada princesa merovíngia filla del rei de Nèustria Khilperic i de la reina Audovera. Personatge introduït el 727 pel Liber Historiae Francorum, Khildesinda forma part de lepopeia coneguda sota el nom de Khilperic repudia A ...

                                               

Matilde (esposa de Dagobert II)

Matilde o Mectilda. fou la suposada esposa de Dagobert II i la mare de 4 princeses merovíngies: Adela de Pfalzel, Irmina, Rotilda i Ragnetruda. La Vita Arbogasti, datada al segle x, afirme que el rei Dagobert II es va casar amb una dama saxona an ...

                                               

Munderic

Munderic o Monderic fou un príncep franc de la primera meitat del segle VI que es va revoltar contra Teodoric I, rei dAustràsia, reclamant el tron reial.

                                               

Ragnacari

Gregori de Tours conta que Ragnacari, rei de Cambrai, que tenia un conseller de nom Farró, saprofitava de les filles dels seus súbdits, i fins i tot dels seus parents. Quan Clodoveu I va tenir notícies del seu comportament, va decidir posar-hi fi ...

                                               

Civilització asteca

Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua la zona de Mesoamèrica que va existir des del segle xii al segle xvi. Van bastir un gran imperi la capital del qual va ser Tenochtitlan, sobre una illa del llac de Texcoco, on av ...

                                               

Calpulli

Calpulli era una unitat social complexa, en general amb els grups nahues. Estava compost per diversos llinatges que es consideraven emparentats entre si pel fet de posseir un avantpassat comú, que generalment era un déu tribal. Els seus integrant ...

                                               

Guerrer àguila

Els cuāuhpipiltin, també anomenats guerrers àguiles, foren una classe especial de guerrers en la milícia mexica que, al costat dels guerrers jaguar o ocēlōpipiltin, componien primordialment les elits guerreres de lantic Imperi asteca. Els cuāuhpi ...

                                               

Civilització maia

Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a lAmèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de larribada dels castellans. Contrari la creença popular, els maies no han de ...

                                               

Ahau

Ahau -escrit també ajaw, dacord amb les normes ortogràfiques per a les llengües maies empleades en fonts recents o escrit ahaw en fonts anteriors- és la denominació de la classe governant de les ciutat estat de la cultura maia. Aquest terme ha es ...

                                               

Cacicatges maies de Yucatán

Cacicatges maies de Yucatán són demarcacions geogràfiques que constituïen les províncies o senyorius maies que van existir en la península de Yucatán fins entrat el segle xvi, en què es va consumar la conquista de la regió per limperi espanyol.

                                               

Lliga de Mayapán

Lliga de Mayapán és el nom que rebia la confederació dEstats maies del període posclàssic mesoamericà. La Lliga de Mayapán tenia propòsits militars, i estava integrada pels grups o cases sacerdotals dels itzá de Chichén Itzá; els tutul xiú dUxmal ...

                                               

Piràmide de lendeví

La Piràmide de lendeví, també dita del fetiller, del nan o del gran Chilán, és una construcción maia de 35m dalt ubicada al complex dUxmal, englobat en la zona Puuc de lestat de Yucatán

                                               

Piràmide de La Danta

La Gran Piràmide de La Danta, coneguda també com la Gran Piràmide de Guatemala o la Gran Piràmide de Petén, és una obra arquitectònica del Període Preclássic mesoamericà corresponent la civilització Maia. És la piràmide més alta descoberta a Meso ...

                                               

Civilització olmeca

La civilització olmeca soriginà fa 3500 anys, al sud-est de Mèxic, on va prosperar durant prop dun mil leni, entre els anys 1200 i el 400 aC. El seu territori a Mesoamèrica no ocupava una gran extensió. Els olmeques conreaven camps, sobretot de b ...

                                               

Monument 1 de San Martín Pajapan

El Monument 1 de San Martín Pajapan és una gran escultura olmeca de basalt, trobada al cim del volcà adormit de San Martín Pajapan, a les Muntanyes Tuxtlas de lestat mexicà de Veracruz. És notable per la situació originària i per la seua iconogra ...

                                               

Civilització tolteca

Els tolteques van ser un poble indígena mexicà que va dominar la regió central de Mèxic entre el segle x i el segle xii. La seva llengua, el nàhuatl, també era la llengua dels asteques. La cultura tolteca és una cultura mesoamericana precolombina ...

                                               

Cultura Clovis

La cultura Clovis és una cultura paleoamericana descoberta a Clovis el 1932 i que ocupava les serralades dArizona, Nou Mèxic, i oest de Texas. És datada en el 10000 aC, més antiga que la de Folsom. Tenien tradició de caçadors, i llurs punxes de f ...

                                               

Cultura Cochise

La Cultura Cochise és una cultura paleoamericana desenvolupada a Arizona i Nou Mèxic, vora el llac Cochise, avui dia un desert anomenat Playa Willcox. Datada entre el 7000 i 4000 aC. És una cultura de desert, contactant amb els de Clovis i Folsom ...

                                               

Cultura Adena

La cultura adena és una cultura paleoamericana, datada entre els anys 500 i 900 de la nostra era. Sestenia per Indiana, Kentucky, Virgínia Occidental i Pennsilvània. Vivien en llogarrets que allotjaven cases circulars amb sostres cònics, construï ...

                                               

Ramon Miró dAguda

Ramon Miró dAguda o Ramon Mir dAguda o Ramon dHostoles, del llinatge dels Hostoles. Segon senescal dels comtes de Barcelona, cunyat dAmat Elderic dOrís, i tutor del fill daquest darrer, Pere Amat dOrís, qui el succeí com a tercer senescal dels co ...

                                               

Corts forals valencianes

Les Corts Valencianes, Corts de València o corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del segle xiii fins al xviii. Els seus acords tenien força de llei i vinculaven a les parts, inclosa la ...

                                               

Corts de Castelló (1367)

Les Corts de Castelló de 1367, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, presidides per linfant Joan, duc de Girona, i celebrades entre el 5 de febrer, i la darrera data coneguda, el 21 de març. A aquestes Cor ...

                                               

Corts de Cullera-València (1364)

Les Corts de Cullera-València de 1364, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 8 de juny de 1364 per a celebrar-se el 13 de juny a Cullera, amb lobjectiu de mantenir lesforç contributiu valencià la guerra ...

                                               

Corts de Morvedre (1365)

Les Corts de Morvedre de 1365, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, i celebrades al mes dagost de 1365, mentre assetjava Morvedre, un dels darrers episodis de la guerra amb Castella, coneguda com la guerr ...

                                               

Corts de Sant Mateu-València (1369-1370)

Les corts de Sant Mateu-València de 1369-1370, corts generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós el 28 dabril de 1369, per iniciar-se el 7 de maig a Sant Mateu, després es traslladaren a València, on van prosseguir, i ...

                                               

Corts de Sogorb-Castelló-València

Les Corts de Sogorb-Castelló-València de 1401-1407, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Martí lHumà, des dAltura, el 18 de juliol de 1401, per a celebrar-se a Sogorb el 14 dagost del mateix any; dia en què es reuneixen les ...

                                               

Corts de Traiguera-Les Coves-Sant Mateu

Les Corts de Traiguera-Les Coves-Sant Mateu de 1421, Corts Generals del regne de València, foren convocades per la reina Maria, com a lloctinent general del regne, el dia 18 de març de 1421, a Tortosa estant, per a reunir-se a Traiguera el 15 dab ...

                                               

Corts de Traiguera-Sant Mateu

Les Corts de Traiguera-Sant Mateu de 1429, corts generals del regne de València, foren convocades per Alfons V dAragó el dia 11 doctubre de 1429, a Peníscola estant, per a reunir-se a Traiguera el 3 de novembre. El 5 de desembre es traslladen a S ...

                                               

Corts de València (1437-1438)

Les Corts de València de 1437-1438, corts generals del regne de València, foren convocades per linfant Joan, rei de Navarra, com a lloctinent general del regne, el dia 15 de desembre de 1436, a Castellfabib estant, per a reunir-se a València el 1 ...

                                               

Corts de València (1443-1446)

Les Corts de València de 1443-1446, corts generals del regne de València, foren convocades per la reina Maria, com a lloctinent general dAragó, València, Catalunya i Mallorca, el dia 24 de febrer de 1443, a Traiguera estant, per a reunir-se a Val ...

                                               

Corts de València (1261)

Les Corts de València de 1261, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume el Conqueridor, i tot i no estar plenament estructurades, poden ésser considerades les primeres Corts forals valencianes, si bé es va produir una asse ...

                                               

Corts de València (1271)

Les Corts de València de 1271, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume el Conqueridor a petició dels nobles, eclesiàstics i ciutadans del regne per tal de realitzar correccions, esmenes i canvis en els Furs. Celebrades en ...

                                               

Corts de València (1281)

Les Corts de València de 1281, Corts Generals del regne de València, foren convocades el mes de maig per Pere el Gran, a petició dels tres estaments, per a resoldre els assumptes que afectaven al regne de València. Iniciades el 9 de juny, continu ...

                                               

Corts de València (1286)

Les Corts de València de 1286, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons el Franc, a petició de lestament ciutadà, primerament, per al 6 de juny, endarrerides després a l1 de novembre, i finalment avançades al 15 de setemb ...

                                               

Corts de València (1292)

Les Corts de València de 1292, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II per al dia 7 de gener, i celebrades entre el 8 i el 20 de gener. Foren convocades les localitats de València, Borriana, Morvedre, Gandia, Ademús, D ...

                                               

Corts de València (1301-1302)

Les Corts de València de 1301-1302, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II, des de Terol, el dia 18 de novembre de 1301, a petició dels tres estaments, per al dia 30 de novembre, però no començaren fins al 4 de desemb ...

                                               

Corts de València (1314)

Les Corts de València de 1314, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II el 5 de novembre de 1313, per a celebrar-se el 15 de gener de 1314. En aquestes Corts es convocaren 27 viles del regne, les 4 últimes recentment in ...

                                               

Corts de València (1325)

Les Corts de València de 1325, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II dAragó. El rei, el 28 de març de 1324, havia promès la seva celebració per a l1 de novembre del mateix any, però un Consell General reunit a Lleida ...

                                               

Corts de València (1329-1330)

Les Corts de València de 1329-1330, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons el Benigne, en Sogorb estant, el 15 de març de 1329, quan es dirigia a València, per al dia 1 dabril. Els punts principals que el rei esperava t ...

                                               

Corts de València (1336-1337)

Les Corts de València de 1336-1337, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 14 dagost de 1336, poc després darribar a València, al 10 de setembre del mateix any. Poc després de la seva coronació, el rei p ...

                                               

Corts de València (1339)

Les Corts de València de 1339, Corts Generals del regne de València, foren convocades el 30 de desembre de 1338 per Pere el Cerimoniós, per a l1 de febrer de 1339, per a tractar sobre lafer de lhomenatge exigit pel rei a Jaume III de Mallorca, i ...

                                               

Corts de València (1340)

Les Corts de València de 1340, Corts Generals del regne de València, foren convocades l1 de maig de 1340 per Pere el Cerimoniós, per a reunir-se el 16 del mateix mes la ciutat de València, per a obtenir un subsidi general del regne que li permeté ...

                                               

Corts de València (1342)

Les Corts de València de 1342, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós el 21 dagost, des de Barcelona, per al 29 de setembre, per tal daconseguir un subsidi per a finançar la guerra contra Jaume III de Mallor ...

                                               

Corts de València (1349)

Les Corts de València de 1349, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós l11 de desembre de 1348, sols entrar a València després dhaver-hi derrotar la Unió, per al dia 28 de desembre, amb lobjectiu de netejar l ...

                                               

Corts de València (1354)

Les Corts de València de 1354, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Sant Mateu estant, el 20 de febrer de 1354, per a celebrar-se a València el 19 de març, per tal de jurar el primogènit Joan com a succ ...

                                               

Corts de València (1357-1358)

Les Corts de València de 1357-1358, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 16 de desembre de 1357, a València estant, per al 30 de desembre, amb lobjectiu dobtenir recursos per a finançar la guerra amb C ...

                                               

Corts de València (1360)

Les Corts de València de 1360, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 24 dabril de 1360 per a celebrar-se el 12 de maig, amb lobjectiu de renovar laportació valenciana aprovada en les Corts de 1357-1358 ...