ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 255




                                               

Mitja lluna

Les mitges llunes són uns dolços tradicionals menorquins amb forma semicircular. Tenen una base semblant la dels melindros, que es fa tallant la pasta amb un got i després per la meitat. Les dues meitats van unides de nou amb rovell dou cremat, q ...

                                               

Pastisset (Menorca)

Els pastissets menorquins són unes pastes dolces fetes amb sucre, saïm, ratlladura de llimona, vermell dou i farina, que té forma de flor amb les puntes arrodonides i cobertes de sucre glas. Es tracta dun dels dolços més típics de lilla de Menorc ...

                                               

Arròs i llet

L arròs i llet o arròs amb llet són unes postres fetes amb arròs cuit amb llet ensucrada i aromatitzada amb peles de cítrics i amb canyella. Se sol menjar fred i empolsat amb canyella en pols.

                                               

Flam

El flam o pa dou és un postre preparat normalment amb ou, llet i sucre, i pot portar aromàtics com canyella, vainilla o llimona. Es preparat en un bany maria dins un motlle normalment de metall.

                                               

Arròs a la cassola

L arròs la cassola, també dit arròs la catalana, arròs de muntanya, arròs del tros o arròs de pagès, és un arròs molt tradicional que tradicionalment es fa amb carn de conill, pollastre i costella de porc, tot i que nhi ha moltes variants, per ex ...

                                               

Arròs de conill

L arròs de conill és un arròs molt tradicional cuit típicament la cassola, tot i que de vegades es fa en paella, amb sofregit i sovint amb alguna verdura verda o bolets de temporada, que poden ser pèsols, carxofes, espàrrecs verds, moixernons o t ...

                                               

Arròs parellada

L arròs parellada, també conegut amb altres noms com arròs la mandra, arròs la gandula, arròs sense entrebancs, arròs sense feina, o arròs de cec, és un arròs amb carn variada desossada i marisc pelat, preparat de manera que no cal lús del ganive ...

                                               

Arròs a banda

L arròs a banda és un plat darròs, peix i marisc típic de la gastronomia valenciana. A diferència de la paella, aquest plat es prepara en cassola metàl lica més fonda, i el temps de cocció és més, a causa duna preparació esgraonada, o "a banda": ...

                                               

Arròs caldós

L arròs caldós és un plat típic de les Comarques Centrals del País Valencià fonamentat en larròs, similar la paella però amb brou. El seu origen és similar al dels altres arrossos valencians, un plat fet amb les poques matèries primeres que lagri ...

                                               

Arròs amb fesols i naps

L arròs amb fesols i naps és un plat típic de lHorta de València, la Ribera, la Safor, la Marina Alta i Baixa, conegut també en alguns llocs amb el nom de "caldera" o "arròs junt". Tot i ser un plat típic de lhivern, per com de contundent que és, ...

                                               

Arròs al forn

L arròs al forn és un plat típic valencià, que es fa amb arròs, tomata, botifarra de ceba, creïlla, cigrons, cansalada, trossos de costella de porc i una cabeça dalls, i que es cou al forn, normalment en una cassola de fang. Altrament, també es c ...

                                               

Arròs negre

L arròs negre és un plat darròs sec, similar la paella, però daspecte i gust diferents per la base de marisc i perquè sol contenir ceba i all, a diferència de la paella valenciana. La base del plat és la sèpia i el calamar, encara que freqüentmen ...

                                               

Setmana Santa dAlacant

La Setmana Santa dAlacant és la celebració de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist a través de les processons que realitzen les diferents confraries la cocatedral de Sant Nicolau de Bari de la ciutat de lAlacantí durant el període comprès e ...

                                               

Setmana Santa a Alzira

La Setmana Santa dAlzira, declarada dInterés Turístic Nacional, és una festa religiosa celebrada la ciutat dAlzira, la Ribera Alta, que commemora la passió i mort de Jesucrist. Els seus inicis es remunten al segle xvi. En lactualitat compta amb d ...

                                               

Setmana Santa a Asp

La Setmana Santa dAsp és una celebració de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist a través de diferents actes, dels quals destaquen 11 processons organitzades per la Junta Major de Confraries i Germandats que realitzen entre les 11 Confraries ...

                                               

Setmana Santa a Benetússer

La Setmana Santa de Benetússer és una de les primeres en què es va decidir realitzar una representació de les escenes sacres en els entorns del municipi, de la qual cosa destaca que és lúnica població en què sintegren les processons i la represen ...

                                               

Setmana Santa a Gandia

La Setmana Santa de Gandia és una festa religiosa que se celebra a Gandia des de lany 1951, quan es va reprendre la festa de commemoració de la passió i mort de Jesús després de la Guerra Civil Espanyola. Va ser declarada Festa dinterès Turístic ...

                                               

Setmana Santa a Torrent

La Setmana Santa de Torrent se celebra des de fa més de cent anys a Torrent, i ressalta principalment per elements com la Reina de la Trobada. A més de les festes majors, destaquen les festes de Setmana Santa, durant les quals es poden contemplar ...

                                               

Gastronomia de Menorca

La gastronomia de Menorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia de Menorca. Menorca és una illa rocallosa de vuit municipis. El clima del sud més suau mentre que al nord hi ha fortes ventades tot lany. És precisament la sa ...

                                               

Els temps i paratges de Menorca en què és més gustós i saludable el Peix

Els temps i paratges de Menorca en què més gustós i saludable el peix és un llibret publicat lany 1811 escrit per Joan Ramis i Ramis a instàncies del Mostassaf Rafel Mercadal i Montanyés. Lopuscle inclou el detall de 149 espècies de peixos i mari ...

                                               

Formatjada

La formatjada és un plat típic de Menorca. Es diu així perquè inicialment només es feien de formatge de Menorca. A diferència de Mallorca, les formatjades poden ser a més de carn i peix, de brossat i formatge. Aquest menjar, antigament es feia pe ...

                                               

Gastronomia de Mallorca

La gastronomia de Mallorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia de Mallorca. Mallorca és una illa gran dividida en tres parts: la serra de Tramuntana, la serra de Llevant i la plana enmig. El conreu dhortalisses i cereals ...

                                               

Cocarroi

El cocarroi és una espècie de panada típica de Mallorca. Consisteix en una coqueta de pasta de farina, que de tot duna es fa rodona i ben aprimada. Després, es posa verdura i altres ingredients damunt una banda de la coca i es doblega laltra band ...

                                               

Ball de bot

Els balls mallorquins es diuen de diferent manera segons els llocs. Mallorquins o boleros a Palma, i de bot al llevant de lilla, és el conjunt de balls tradicionals de Mallorca. El ball també es pot sentir anomenar ball tradicional, ball popular, ...

                                               

Mateixa

La mateixa o copeo o "ball de pagès" o "ball de per llarg", és un dels balls tradicionals més antics de lilla de Mallorca, en compàs de 6/8, que es balla per parelles o "colles" i que -segons algunes teories- té els seus orígens en la" courante” ...

                                               

Parado de Valldemossa

Agrupació de balls folklòrics creada el 1925 a Valldemossa per Bartomeu Estaràs Lladó i altres músics. En pren el nom del més conegut dels seus balls, el Parado de Valldemossa, obra de Bartomeu Calatayud Cerdà.

                                               

Castellers de lHospitalet

Els Castellers de lHospitalet va ser una colla castellera de lHospitalet de Llobregat, al Barcelonès fundada lany 1996 i dissolta el 2005. Tingué activitat des del 1997, un any després de la seva constitució, fins al 2003, dos anys abans de la se ...

                                               

Los Xics Caleros

Los Xics Caleros era una colla castellera de lAmetlla de Mar, fundada lany 2012, essent la primera a crear-se a les Terres de lEbre. Los Xics Caleros eren una entitat cultural esportiva catalana, sense ànim de lucre. Al setembre del 2012, la Soci ...

                                               

Colla Castellera La Global de Salou

La Colla Castellera La Global de Salou era una colla castellera de Salou, al Tarragonès, fundada el 25 de març de 2009 per un grup inicial de 60 persones, amb Francesc Xavier Magarolas Sole com a primer cap de colla, i amb José Martínez Manzano c ...

                                               

Colla Castellera de Sant Boi

La Colla Castellera de Sant Boi, coneguda popularment com a Castellers de Sant Boi, fou una colla castellera de Sant Boi de Llobregat, fundada el 19 de febrer de 1994 i que va deixar dactuar el 2007. El color de la seva camisa era el gris fosc i ...

                                               

Castellers de Sitges

Els Castellers de Sitges va ser una colla castellera de Sitges, al Garraf, fundada el 1971 i dissolta el 1987. Vestien amb camisa de color blau marí i els seus millors castells assolits van ser el 2 de 7, el 3 de 7 aixecat per sota, el 5 de 7 i e ...

                                               

Castellers de Solsona

Els Castellers de Solsona van ser una colla castellera de Solsona, al Solsonès, fundada el 2010. Vestien amb camisa de color groc i els seus millors castells van ser el 4 de 7, el 3 de 7, el pilar de 5, el 2 de 6 i el 3 de 6 aixecat per sota.

                                               

Castellers de Vilanova - Colla de Mar

Els Castellers de Vilanova - Colla de Mar, també coneguts com a Colla de Mar de Vilanova, va ser una colla castellera de Vilanova i la Geltrú, al Garraf, fundada el 1972 i dissolta el 1983. Vestien amb camisa de color blau marí i els seus millors ...

                                               

Colla Jove de Vilanova

La Colla Jove de Vilanova va ser una colla castellera de Vilanova i la Geltrú, al Garraf, que actuà entre els anys 1982 i 1994, vestint camisa rosada. Els millors castells assolits per la colla van ser el 3 de 7, el 4 de 7, el pilar de 5, el 2 de ...

                                               

Xicots de Valls

Els Xicots de Valls van ser una colla castellera de Valls, a lAlt Camp, que va actuar entre els anys 1988 i 1989. Vestien camisa vermella amb una franja horitzontal blanca, com lescut i la bandera de Valls.

                                               

2 de 5 amb agulla

El 2 de 5 amb agulla o Torre de 5 amb agulla, és un castell de cinc pisos dalçada i dues persones per pis en el seu tronc i que en descarregar-se deixa un pilar de tres al mig de la torre. Aquest castell va ser descarregat per primer cop per la v ...

                                               

3 de 6 amb lagulla

El 3 de 6 amb lagulla, també anomenat tres de sis amb el pilar al mig, és un castell de 6 pisos dalçada i 3 castellers per pis, que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 4. Lestructura daquest castell més oberta que la dun 3 de 6 per t ...

                                               

3 de 7 amb lagulla

El 3 de 7 amb lagulla, també anomenat 3 de 7 amb el pilar al mig, és un castell de 7 pisos dalçada i 3 castellers per pis, que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 5. Lestructura daquest castell més oberta que la dun 3 de 7 per tal qu ...

                                               

3 de 8 amb lagulla

El 3 de 8 amb lagulla, també anomenat tres de vuit amb el pilar al mig, és un castell de 8 pisos dalçada i 3 castellers per pis, que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 6 pisos. Lestructura daquest castell més oberta que la dun 3 de ...

                                               

3 de 9 amb folre i lagulla

El 3 de 9 amb folre i lagulla, també anomenat tres de nou amb folre i el pilar, és un castell de gamma extra de 9 pisos dalçada i 3 persones per pis de tronc, que en descarregar-se deixa enmig de lestructura un pilar de 7 amb folre. Lestructura d ...

                                               

4 de 6 amb lagulla

El 4 de 6 amb lagulla, també anomenat quatre de sis amb el pilar al mig, és un castell de 6 pisos dalçada i 4 castellers per pis, que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 4. Lestructura daquest castell més oberta que la dun 4 de 6 per ...

                                               

4 de 7 amb lagulla

El 4 de 7 amb lagulla, també anomenat quatre de set amb el pilar al mig, és un castell de 7 pisos dalçada i 4 castellers per pis, que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 5 pisos. Lestructura daquest castell més oberta que la dun 4 de ...

                                               

4 de 8 amb lagulla

El 4 de 8 amb lagulla, també anomenat 4 de 8 amb el pilar al mig, és un castell de 8 pisos dalçada i 4 castellers per pis, que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 6 pisos. Lestructura daquest castell més oberta que la dun 4 de 8 per ...

                                               

4 de 9 amb folre i lagulla

El 4 de 9 amb folre i lagulla, també anomenat quatre de nou amb folre i el pilar, és un castell duna estructura composta de 4 persones per pis de tronc i de 9 pisos dalçada. En aquesta construcció, lestructura de quatre amb agulla està formada pe ...

                                               

5 de 7 amb lagulla

El 5 de 7 amb lagulla, també anomenat 5 de 7 amb el pilar al mig, és un castell de 7 pisos dalçada, 5 persones per pis i que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 5 dins de lestructura del 3. Aquesta estructura és de forma composta, am ...

                                               

5 de 8 amb lagulla

El 5 de 8 amb lagulla, també anomenat cinc de vuit amb el pilar al mig, és un castell de 8 pisos dalçada amb estructura de cinc i que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 6 pisos. És un castell destructura combinada format per un tres ...

                                               

7 de 6 amb dues agulles

El 7 de 6 amb dues agulles, o 7 de 6 amb dos pilars, és una construcció destructura composta formada per una estructura de 7 de 6 que es realitza amb dos pilars de 4 simultanis a linterior del castell, un dins de lestructura del quatre central i ...

                                               

7 de 7 amb lagulla

El 7 de 7 amb lagulla o 7 de 7 amb el pilar és un castell format per set pisos dalçada i set persones per pis amb un pilar de 5 dins. Aquesta estructura és de forma composta, amb un 4 de 7 i un 3 de 7 que sagafa a una de les rengles del quatre, c ...

                                               

Pilar de 6 aixecat per sota

El pilar de 6 aixecat per sota és un castell de 6 pisos dalçada i un casteller per pis que es realitza amb la tècnica daixecar-lo i baixar-lo per sota. En lentorn casteller es tracta duna construcció que, al contrari del pilar de 6, és gairebé in ...

                                               

2 de 7 aixecat per sota

El 2 de 7 aixecat per sota, o torre de 7 aixecada per sota és un castell de 7 pisos dalçada i dues persones per pis en el seu tronc, excepte els dos darrers pisos compostos per lacotxador i lenxaneta. Respecte al 2 de 7 té la peculiaritat que el ...