ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 250




                                               

Gegants de la Ciutat de Valls

La primera referència documental dels Gegants de Valls és de lany 1725. En aquella ocasió es feia la benedicció del nou santuari dedicat la Mare de Déu del Lledó. Lany 1764 la ciutat de Valls celebra unes rogatives la Mare de Déu del Lledó per ta ...

                                               

Gegants de Sant Feliu de Pallerols

Per les fotografies sabem que a Sant Feliu ja existia una parella de Gegants al darrer terç del segle xix, tot i que sen desconeixen la data i el nom del constructor. Eren de faccions petites i de cos gran i anaven vestits la moda usual de lèpoca ...

                                               

Gegants de Tarragona

Laltra parella de la ciutat, els gegants Vells, va ser construïda el 1825 per Antoni Verdaguer. Són les peces més antigues que actualment surten al Seguici Popular de Tarragona. És possible que amb motiu de la jura de la princesa Isabel II com a ...

                                               

Gegants de Viladecans

El Municipi de Viladecans compta amb una parella de gegants i una parella de gegantons portats pels Geganters de Viladecans com a una secció dins dels Diables de Viladecans. A nivell de pintura, es canvia lestil i es fan servir colors més clars i ...

                                               

Gegants de Vilanova i la Geltrú

Els Gegants de Vilanova i la Geltrú són tres parelles de gegants que formen part del Seguici Festiu de la ciutat, portats pels membres de la Colla Gegantera.

                                               

Gegants de Granollers

Els Gegants de Granollers són elements populars de festa de Granollers. La ciutat de Granollers té tres colles geganteres: La colla gegantera de la Ciutat, les Colles dels Blaus i dels Blancs i la Colla del Taller Sarandaca.

                                               

Gegants de les Preses

Els Gegants de Les Preses –promocionats pel Centre Cultural i realitzats amb la participació econòmica i material dels veïns presencs i de diverses entitats del poble– foren creats per lescultor Pere Sala, mentre que la direcció artística la real ...

                                               

Gegants de Molins de Rei

Molins de Rei, vila del Baix Llobregat, és una vila amb gran tradició gegantera i té lhonor de ser la 4a Ciutat Gegantera de Catalunya lany 1988. La vila compta amb dues parelles de gegants, els Gegants Vells Miquel i Montserrat, datats de 1913, ...

                                               

Gegants de Monistrol de Calders

Els gegants de Monistrol de Calders, al Moianès, són uns gegants estrenats el 4 de juliol del 2009, i batejats com a "Llúpol" i "Rabassola". Van ser construïts per en Toni Mujal, de Cardona. Al voltant dels dos gegants es va crear una llegenda.

                                               

Gegants de Montblanc

Els gegants de Montblanc van ser construïts a Barcelona lany 1864 per un import de 300 duros i són considerats uns dels gegants més antics del Principat. Montblanc, vila de la Conca de Barberà, és una vila amb gran tradició gegantera i lany 2006 ...

                                               

Gegants de Navars

Els Gegants de Navars són els gegants de la vila de Navars. Gràcies a les aportacions econòmiques dels pubills i de lAjuntament de Navars, es van poder pagar les 50.000 pessetes que valien els gegants i es van poder estrenar el 28 dagost de 1966 ...

                                               

Gegants dOlot

Els gegants actuals dOlot daten del final del segle passat. El Gegant és obra de Miquel Blay, el qual en féu un esbós en fang el 1888, abans de marxar a estudiar a París, i la Gegantessa de Celestí Devesa, que la féu entre el final de 1888 i el c ...

                                               

Pitota i Pitot

La Pitota i el Pitot són els gegants del Barri de Dalt de Mont-roig del Camp. La Pitota va néixer el 8 de juny de 1985 inspirada per una llegenda local. Després de lèxit i lacollida de la geganta, el 7 de juny de lany següent va néixer el Pitot. ...

                                               

Gegants de les Planes dHostoles

Els Gegants de Les Planes dHostoles són el Jordi i la Núria. Les figures actuals daten de 1982 i són una rèplica molt precisa dels gegants originals, estrenats al 1925 i desapareguts durant la Guerra Civil.

                                               

Gegants de Ripoll

Els gegants de Ripoll són en Guifré, en homenatge a Guifré el Pilós, i la seva muller, Guinedell. Van ser construïts lany 1945 la Casa Paquita de Barcelona. Pesen 50 quilos i fan 3.5 metres dalçada. Aquests gegants són padrins de la geganta Bàrba ...

                                               

Gegant de Sales de Llierca

El Gegant de Sales de Llierca és en Perot, que representa un marxant de bestiar. Havia format part de diversos grups danimació i circ fins que el 1996 fou cedit a Sales, que no en tenia. Des daleshores sha incorporat la Festa Major i a les celebr ...

                                               

Gegants de Sant Climent de Llobregat

Els gegants de Sant Climent ven ser encarregats al taller Can Boter de Tiana, i batejats el 19 de juny de 1993, coincidint amb la primera trobada gegantera que es realitzava la vila. Van actuar com a padrins els gegants dOlesa de Bonesvalls. Els ...

                                               

Gegants de Sant Joan les Fonts

Lany 1980, lAjuntament de Sant Joan les Fonts va fer una enquesta per preguntar si es volia retornar la Festa Major al 24 de juny alhora que també demanava lopinió de si es veia bé de construir uns gegants. Amb una resposta afirmativa a ambdues q ...

                                               

Gegants de la Seu dUrgell

Els Gegants de la Seu dUrgell són dues parelles de gegants de la ciutat de la Seu dUrgell, a lAlt Urgell. Estan formats per quatre gegants, la parella més antiga construïda la Casa Paquita de Barcelona data del 1943 i sanomenen Abd al-Ramhan i Co ...

                                               

Gegants de Sitges

Els gegants de Sitges estan formats per tres grups de gegants; Els gegants vells, estrenats el 1897, els gegants Americanos, de lany 1965 i els gegants Moros de lAgrupació de Balls Populars de Sitges, de 1979. Si bé es coneix lexistència duns geg ...

                                               

Blat de moro escairat

El blat de moro escairat és un menjar típic de la comarca del Berguedà. Prové duna varietat del blat de moro característic de lAlt Berguedà, de grans blancs i grossos. Aquests grans sescairen –sen treu la pellofa– i sassequen per assegurar una mi ...

                                               

Blat escairat

El blat escairat és un menjar típic del Berguedà. Consisteix en grans sencers de blat escairats, és a dir dels quals se nha tret la pellofa. Lescairat se sol realitzar en uns molins especials anomenats escairadors. Tot i que el cultiu del blat és ...

                                               

Bou i arròs

El Bou i arròs és làpat tradicional per la Festa Major de Sant Pere de Reus. Va ser tan popular que va generar ladagi" A Reus per Sant Pere bou i arròs” que fins i tot Joan Amades el recull dins lapartat de refranys del volum de cançoner de Folkl ...

                                               

Catxipanda

La catxipanda, juntament amb lescalivada, les carxofes al caliu, els caragols la llauna, la coca de recapte i la carn la brasa, és un dels plats típics de les contrades de Lleida. En funció de la zona canvien els ingredients i la seva denominació ...

                                               

El Niu

El Niu, o Es Niu, és un plat molt antic, dorigen palafrugellenc. Es tractava dun plat de quaresma que es feia amb tripa de bacallà, ou dur, peixopalo i patata. En els seus inicis no shi posava carn. Amb el temps es va anar enriquint; els pescador ...

                                               

Espineta amb caragolins

Espineta amb caragolins és un plat típic tarragoní relacionat amb la seva festa major dedicades la patrona Santa Tecla. També és conegut pel nom de Plat de Santa Tecla. Lúltim vers de totes les representacions del Ball de Dames i Vells de Tarrago ...

                                               

Pèsols negres

Els pèsols negres són un plat típic del Berguedà. Només es fan a lalta muntanya. De fet es tracta de pèsols deixats assecar com una altra llegum Sacompanyen amb un tros de cansalada ben rostida. Cal deixar-los en remull la nit abans amb una culle ...

                                               

Sarsuela de peix

La sarsuela de peix és una preparació molt refinada," un dels grans plats de la restauració catalana", fet amb diferents peixos de roca i mariscs cuinats en una cassola de fang, amb un sofregit i una picada. Aquest plat molt agradable als ulls és ...

                                               

Coca de pa

La coca de pa, prima, esclafada o refenta és una coca plana i sense res més que la massa sobrant duna pasterada de pa, que un cop tovada amb la resta de massa que donarà origen al pa, es torra esclafada i aprimada a sobre dunes graelles o una pla ...

                                               

Greixonera dels darrers dies

La greixonera dels darrers dies o la greixonera de carnaval és un plat balear típic que es menjava tradicionalment al temps de carnestoltes. També nexisteix una versió dolça. El nom prové de la cassola de terra amb la qual es prepara el plat.

                                               

Llengua amb tàperes

A les Illes Balears, quan una persona xerra molt, se li diu pareix que has menjat llengua. Aquesta expressió té una estreta relació amb el plat llengua amb tàperes. Un plat basat amb el cuinat de la llengua danimal acompanyat,com a element destac ...

                                               

Macarrons de Sant Joan

Els macarrons de Sant Joan són unes postres eivissenques típiques del municipi de Sant Joan de Labritja, que tanmateix es cuinen totes les Pitiüses i formen part del receptari culinari pitiús. Són uns macarrons dolços preparats amb una pasta espe ...

                                               

Bajoques farcides

Els pimentons farcits darròs, popularment coneguts com a bajoques farcides, són un plat, el principal ingredient del qual és el pimentó, típic de la cuina valenciana, i en concret de les Comarques del Sud del País Valencià a cavall entre la proví ...

                                               

Fassegures

Les fassegures és un plat tradicional de la comarca del Vinalopó Mitjà, al País Valencià. És una recepta molt popular a les Festes Majors de localitats com Elda, Monòver, Petrer, Novelda, el Pinós, etc. Es tracta dunes mandonguilles de la grandàr ...

                                               

Gaspatxos alacantins

Els gaspatxos alacantins són un tipus de gaspatxo propi de la zona muntanyenca de la província dAlacant. Selaboren amb carns procedents de diferents animals a les quals shi afegeixen molles de pa. És tradicional que les carns emprades siguen de c ...

                                               

Minxo

El minxo és una pasta feta de farina de dacsa o de blat mesclada amb aigua i oli. Hi ha diferents maneres de cuinar-lo: al forn o la paleta, i també varien els ingredients amb què sacompanya segons la zona. En alguns llocs, al minxo se li diu bol ...

                                               

Olleta

L olleta és un plat típic del País Valencià. És un guisat que inclou verdures, llegums, ossos i diferents carns i embotits i, en la major part dels casos, arròs. És un consistent plat únic típic en general de les comarques de linterior del País V ...

                                               

Picadeta

La picadeta és un entremès típic dels llauradors al País Valencià, i es pren abans de qualsevol àpat, llevat del desdejuni, per a obrir la fam o "fer boca". La picaeta tradicional es compon de tramussos, cacauets i salmorra, i ocasionalment, anxo ...

                                               

Samorra

Les hortalisses en salmorra, samorra, o aigua-sal la comarca de les Valls dAlcoi, són els nom per a un entremès popular basat en aliments desats en salmorra o aigua salada, que sutilitza per mantenir-los frescs. Habitualment, doncs, es refereix a ...

                                               

Tonyina de sorra

La tonyina de sorra és una preparació de la tonyina que selabora tradicionalment en la cuina alacantina. És la part de la ventresca, la més grassa i saborosa. Generalment es prepara la planxa, encara que pot trobar-se sec en saladura amb aspecte ...

                                               

Triguico

El triguico, també denominat triguico picao és un plat típic de Villena i de lAlt Vinalopó en general, similar al blat picat, que es consumeix en algunes comarques del País Valencià. És un dels plats més tradicionals i els seus ingredients aparei ...

                                               

Gastronomia de la Ribagorça

La cuina de la Ribagorça tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina ribagorçana. La Ribagorça configura una massa de relleus muntanyencs interromput únicament pel riu Noguera Ribagorçana, que la divideix en lAlta i Baixa Ribagorça. E ...

                                               

Gastronomia de la Vall dAlbaida

La cuina de la Vall dAlbaida tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia valldalbaidina. La Vall dAlbaida – La Blanca en àrab - és una comarca dinterior que es conforma duna vall allargada dominada per la petita conca que luneix ...

                                               

Crema cremada

La crema cremada, crema casolana, crema de Sant Josep i crema catalana –en altres llengües crema catalana o crème brûlée– són unes postres típiques i tradicionals de la cuina catalana. És el dolç català més conegut, fet a base de llet, ous i sucr ...

                                               

Mel i mató

El mató amb mel o mel i mató són unes postres senzilles que es preparen tallant un tros de mató i afegint mel. Constitueix un dels plats emblemàtics de la cuina catalana o símbols de Catalunya i són una de les postres més populars daquest país. E ...

                                               

Postres de músic

Les postres de músic o grana de capellà són unes darreries tradicionals molt simples, consistents a un grapat de fruita seca variada, típicament ametlla marcona i allargada, avellana i pinyons, sovint acompanyat dun gotet de moscatell. De vegades ...

                                               

Coca de quarto

La coca de quarto és un pa de pessic típic de Mallorca que es caracteritza per la manca de llevat la seva composició. Una altra característica que la fa diferent la resta de coques és la proporció de farina i sucre que conté, perquè porta més suc ...

                                               

Crespell (Mallorca)

Els crespells de Mallorca són unes pastes dolces dun centímetre de gruix aproximadament que abans es menjaven tradicionalment per Pasqua. La forma és variada depenent del motlle, però abunden figures destrelles, cors, peixos o daltres figures ani ...

                                               

Dolsa

Una dolsa és un dolç típic de Mallorca. Segons el Diccionari Alcover-Moll, és una "tallada de pasta fina de farina, que una vegada cuita es torna posar al forn i es bescuita o bescou ; cast. bizcocho. Voleu que veja si per aquesta terra trobaré q ...

                                               

Rubiol

El rubiol és una pasta típica de Mallorca i Menorca consistent en una peça de pasta de farina fina, pastada amb oli, saïm i ou, doblegada en forma semicircular i amb un farcit dolç o salat. A Mallorca, els rubiols són dolços i poden estar farcits ...