ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 229




                                               

Jofre VII de Rocabertí

Era fill del vescomte Dalmau VIII de Rocabertí i Beatriu de Montcada. Va néixer cap al 1420 i va participar en les corts juntament amb el seu pare, però no era una tasca que li agradés massa, cosa que féu que es retirés als seus dominis, fins que ...

                                               

Martí Onofre I de Rocabertí

Martí Onofre I de Rocabertí i de Rocabertí fou vescomte de Rocabertí des de 1512 fins a 1567, fill i successor del seu pare Felip Dalmau II de Rocabertí i dIsabel de Rocabertí. Dirigí la defensa del Rosselló contra els francesos i contra els pira ...

                                               

Ramon Dalmau I de Rocabertí

Ramon Dalmau I de Rocabertí i de Safortesa Tercer comte de Peralada i vescomte de Rocabertí. Va succeir al seu germà Francesc Dalmau II, que no va tenir descendència després que es féu dominic. Es va casar amb una dama de cognom Puixmarín, però n ...

                                               

Arnau de Vilamur

Arnau de Vilamur va succeir al seu germà Gerbert com a vescomte de Vilamur o de Pallars, i va rebre el castell de Tendrui el 1079, el de Talarn del comte Ramon VI de Pallars Jussà el 1081, a més del Castell de Sant Just del comte Artau II de Pall ...

                                               

Bernat I de Vilamur

Bernat I fou un noble català, IV Vescomte de Pallars, se sap que tenia béns a Aramunt, antic municipi avui abandonat. Casat amb Adelgarda, van tenir dos fills: Girbert i Arnau I. El primer, Gerbert, va heretar el càrrec del seu pare vers el 1056 ...

                                               

Pere I de Vilamur

Pere fou un noble català, vescomte de Siarb que posteriorment seria nomenat Vescomtat de Vilamur. Es va casar amb Gerberga i va participar en les empreses del comte Pere Ramon I de Pallars Jussà a Mur, el 1098, a Tremp lany següent, a Àreu el 111 ...

                                               

Guillem de Clarmont

Guillem de Clarmont també esmentat com Guillem V dAlvèrnia, fou vescomte dAlvèrnia o de Clarmont successor del seu germà Guiu I de Clarmont i que com aquest shauria proclamat comte dAlvèrnia. El pare Anselme lanomena com Guillem I però això seria ...

                                               

Guiu I de Clarmont

Guiu I de Clarmont fou vescomte dAlvèrnia, successor del seu germà Robert III de Clarmont, mort sense fills; va pujar al govern no gaire després de la mort del duc dAquitània Guillem III Cap dEstopa el 963. Un cert buit de poder a Aquitània hauri ...

                                               

Robert II de Clarmont

Robert II de Clarmont, anomenat el Jove, apareix esmentat com a vescomte a lacta de fundació del monestir de Chanteuges el 936, en un moment en què el seu pare encara vivia. Apareix citat altre cop com a vescomte dAlvèrnia la donació que va fer e ...

                                               

Gastó V de Bearn

Gastó V de Bearn fou vescomte de Bearn, Gabardà i Brulhès Fill de Pere III de Gabardà i Brulhès, vescomte de Bearn i Matel la de Baus, cosina del rei català. El 1153, la mort del seu pare, va heretar el vescomtat amb regència de la seva àvia Guis ...

                                               

Cèntul IV de Bearn

Al morir el seu pare Gastó II, Cèntul encara era menor dedat, pel que sinstaurà una regència fins a 1022, que Cèntul va accedir als drets plens de vescomte. Va atorgar gran importància a mantenir bones relacions amb lesglésia catòlica. En 1022 fu ...

                                               

Cèntul VI de Bearn

Cèntul VI fou vescomte de Bearn des de la mort del seu pare Gastó IV en 1131 fins la seua pròpia mort en 1134. Atès que era menor dedat, fou la seva mare Talesa dAragó la qual va assumir la regència del vescomtat durant aquest període. El seu pre ...

                                               

Gastó III de Bearn

El vescomte Cèntul IV de Bearn va tenir un fill dit Gastó que va morir abans de 1045 i per tant no pogué heretar realment el títol. A pesar daixò ha passat a les cròniques com Gastó III. Lhistoriador bearnès Pierre de Marca segle XVII va proposar ...

                                               

Maria de Bearn

Maria de Bearn fou vescomtessa de Bearn. Filla de Pere III de Gabardà i Brulhès, vescomte de Bearn i Matel la de Baus, cosina del rei català, dacord amb els seus barons, va retre homenatge al seu cosí Alfons el Cast, rei dAragó i comte de Barcelo ...

                                               

Pere de Bearn

Pere de Bearn o Pere III de Gabardà i Brulhès fou vescomte de Bearn, dAuloron, de Gabardà i de Brulhès, de 1134 fins la seva mort el 1153 o 1154. Era el fill de Pere II de Gabardà i Brulhes dit sovint Pere II de Gabarret i de Guiscarda de Bearn, ...

                                               

Virrei de Mallorca

El Virrei de Mallorca fou la més alta magistratura reial al Regne de Mallorca i tenia un caràcter unipersonal. Era lúnica autoritat amb jurisdicció efectiva per al conjunt de les Illes Balears. La denominació substituí la de lloctinent general el ...

                                               

Comissaria Delegada

Les Comissaries Delegades foren uns òrgans de govern de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República Espanyola, quan, amb lentrada en vigor de lEstatut dAutonomia de Catalunya, les diputacions provincials foren suprimides i la Generalit ...

                                               

Comissariat de Propaganda

El Comissariat de Propaganda va ser una oficina de la Generalitat de Catalunya que va tenir un paper propagandístic destacat durant la Guerra Civil espanyola. Va servir de model per a altres oficines similars que es van obrir a Europa durant la S ...

                                               

Cos dAuxiliars de Boscos

El Cos dAuxiliars de Boscos era un cos dadministració especial de la Generalitat de Catalunya, adscrit al Servei Forestal de la Generalitat. Va ser creat per decret d11 de gener de 1937 amb Lluís Companys i Jover com a President de la Generalitat ...

                                               

Junta de Seguretat Interior de Catalunya

La Junta de Seguretat Interior de Catalunya fou un òrgan creat el setembre de 1936 fruit del pacte a què acabaven darribar les forces polítiques republicanes duna banda i la CNT-FAI de laltra. La Generalitat de Catalunya i tots els partits democr ...

                                               

Inés Arrimadas García

Inés Arrimadas García és una política i advocada catalana. Va ser diputada al Parlament de Catalunya pel grup de Ciutadans-Partit de la Ciutadania i cap de loposició al Parlament de Catalunya en lonzena i dotzena legislatura. Des del 10 març de 2 ...

                                               

Carlos Carrizosa Torres

Carlos Carrizosa Torres és un polític català, diputat al Parlament de Catalunya representant al partit polític Ciutadans.

                                               

Pere Comas i Calvet

Pere Comas i Calvet fou un polític català. Es llicencià en dret i treballà com a passant al despatx dadvocat de Joaquim Lluhí i Rissech, on sespecialitzà en lleis municipals. També fou vicesecretari de lAteneu Barcelonès. El 1928 fou un dels fund ...

                                               

Pere Mias i Codina

Pere Mias i Codina fou un polític, terratinent i advocat català. Destacat militant republicà, fou un dels fundadors de lAssociació Escolar Republicana, adherida a Unió Republicana, i de la Joventut Republicana de Lleida, amb la que fou paer segon ...

                                               

Carles Martí i Feced

Carles Martí i Feced fou un metge i polític valencià establert a Catalunya. Estudià medicina la Universitat de Barcelona. El 1931 fou elegit regidor republicà a lHospitalet de Llobregat i safilià a ERC. Durant els fets del sis doctubre de 1934 fo ...

                                               

Governador general de Catalunya

El governador general de Catalunya dirigia ladministració regional que va assumir les funcions del president de la Generalitat de Catalunya i del seu consell executiu després de la suspensió de lautonomia catalana després de la fallida proclamaci ...

                                               

Joan Maluquer i Viladot

Joan Maluquer i Viladot fou un polític i jurista català, fill del jurista i alcalde de Barcelona Salvador Maluquer i Aytés.

                                               

Departament de la Generalitat de Catalunya

LAdministració de la Generalitat de Catalunya sorganitza funcionalment en departaments. Els departaments són equivalents a qualsevol divisió ministerial present en un govern. En aquest cas, els departaments formen part del Govern de Catalunya i, ...

                                               

Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya

El Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya fou una conselleria del Govern de la Generalitat de Catalunya creat amb el Decret 1/1980, de 8 de maig, estructurant el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya amb ...

                                               

Departament dAcció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència

El Departament dAcció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya és un departament que va ser creat al 14 de gener de 2016 en el marc del govern de Catalunya 2016-2017. El càrrec de Conseller dAfers Exterior ...

                                               

Departament de la Vicepresidència i dEconomia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya

El Departament de la Vicepresidència i dEconomia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya de la Generalitat de Catalunya és un departament que va ser creat al 14 de gener de 2016 en el marc del nou govern de Catalunya 2016-2017. El principal resp ...

                                               

Departament dEconomia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya

El conseller dEconomia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya és el màxim representant del departament dEconomia i Hisenda. El penúltim conseller dEconomia i Hisenda va ser Oriol Junqueras i Vies, des del 14 de gener de 2016 fins al 27 doctubre ...

                                               

Departament dEmpresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya

El conseller dEmpresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya és el màxim representant del departament dEmpresa i Coneixement. Lactual conseller dEmpresa i Coneixement és Ramon Tremosa i Balcells, des del 3 de setembre de 2020.

                                               

Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública

El departament de Politiques Digitals i Administració Pública és un dels departaments de la Generalitat de Catalunya, creat pel Govern de Catalunya 2018- i successor del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge. El seu con ...

                                               

Departament dIndústria i Energia de la Generalitat de Catalunya

El conseller dIndústria i Energia de la Generalitat de Catalunya era el màxim representant del departament dIndústria i Energia. Creat el 1980, va desaparèixer durant la VI Legislatura al fusionar-se amb el Departament de Treball. La legislatura ...

                                               

Departament dInnovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya

El Departament dInnovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya fou un efímer òrgan del Govern de Catalunya 2006-2010 durant la VII Legislatura sota el mandat de José Montilla. Constituïda legalment el 29 de novembre de 2006, ass ...

                                               

Departament dInterior de la Generalitat de Catalunya

El Departament dInterior de la Generalitat de Catalunya és un dels departaments en què sorganitza lactual administració de la Generalitat, i és lencarregat dexercir les atribucions en els següents àmbits: El trànsit Les funcions relacionades amb ...

                                               

Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya

El conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya és el màxim representant del Departament de la Presidència. En algunes legislatures, les funcions de presidència van ser assumides pel President de la Generalitat o el Conseller Primer.

                                               

Conseller Primer

El conseller primer del Govern és un membre del Govern de Catalunya amb competències pròpies, nomenat i separat del càrrec pel President de la Generalitat de Catalunya, donant-ne compte al Parlament. És considerat lanàleg propi català del càrrec ...

                                               

Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

El conseller de Territori i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya és el màxim representant del Departament de Territori i Sostenibilitat. Lactual Conseller de Territori i Sostenibilitat és Damià Calvet i Valera, des del 29 de maig de 2018.

                                               

Departament dUniversitats, Recerca i Societat de la Informació

El Departament dUniversitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya va ser creat el 3 dabril de 2000, en un procés de fusió dels comissionats dUniversitats i de la Societat de la Informació. Va néixer lany 2000 amb el ...

                                               

Consorci de Promoció Comercial de Catalunya

El Consorci de Promoció Comercial de Catalunya és una entitat pública creada el 1987 per la Generalitat de Catalunya per afavorir les exportacions a través de la formació, informació, assessorament i promoció. Va estar en actiu fins a lany 2010, ...

                                               

Gestió dInfraestructures

Gestió dInfraestructures, S.A.U. fou una empresa pública catalana dedicada a projectar, construir, conservar, explotar i promoure infraestructures i edificacions per encàrrec de la Generalitat de Catalunya. GISA fou creada el 1990 amb la finalita ...

                                               

Institut Català del Voluntariat

L Institut Català del Voluntariat va ser un organisme autònom de la Generalitat de Catalunya que va promoure el voluntariat i lassociacionisme entre els anys 1991 i 2004. Fou un organisme innovador i de referència tant dins el país com a fora, ta ...

                                               

Junta Permanent de Català

La Junta Permanent de Català de la Generalitat de Catalunya es va constituir el 17 de juliol de 1981 donant continuïtat a lanomenat Tribunal Permanent de Català que, presidit per Pompeu Fabra, havia creat lany 1934 la Conselleria de Cultura de la ...

                                               

Consell Interacadèmic de Catalunya

Consell Interacadèmic de Catalunya és un òrgan creat el 2001 per la Generalitat de Catalunya, i depenent del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, que té com a objectiu coordinar les acadèmies de Catalunya i facilitar-ne la col ...

                                               

Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

La Direcció General de Política Lingüística és lòrgan danàlisi, direcció, planificació, coordinació i execució de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya. El secretari/secretària de Política Lingüística de la Generalitat de Catalun ...

                                               

Cens dentitats de foment de la llengua catalana

El Cens dentitats de foment de la llengua catalana és una llista de fundacions i associacions que duen a terme activitats per fomentar la llengua catalana, dins del seu àmbit dactuació. Sentén per foment de la llengua catalana la realització dact ...

                                               

Mesa del Parlament de Catalunya

La mesa del Parlament és lòrgan rector col legiat del Parlament de Catalunya que representa de manera col legiada la cambra a més de gestionar i governar de manera correcta la institució. Està composta per una presidència, dues vicepresidències i ...

                                               

Rosa Segura i Pujol

Rosa Segura i Pujol, també coneguda com la Rosa de ca lOriol, va ser una de les olesanes més involucrades amb els drets humans en especial pels col lectius amb capacitats diverses. Va fundar lany 1982 lAssociació Prodiscapacitats Santa Oliva, ant ...