ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 224




                                               

Urraca de Castella i Pamplona

Urraca de Castella i Pamplona o també coneguda com a Urraca Fernández, infanta de Castella i en dues ocasions reina consort de Lleó i reina consort de Navarra.

                                               

Violant de Castella

Violant de Castella fou senyora de Biscaia, filla dAlfons X de Castella i de Violant dAragó. El seu germà Sanç IV la casà amb Diego López V dHaro, senyor de Biscaia.

                                               

Maria de Nàpols

Filla del rei Carles II de Nàpols i la seva esposa Maria dHongria. Era néta per línia paterna del duc Carles I dAnjou i la comtessa Beatriu I de Provença, i per línia materna dEsteve V dHongria i Elisabet Cuman. Fou germana dels reis Carles I dHo ...

                                               

Guillemó

Guillemó fou comte de Rasès i de Conflent. També sel coneix amb el nom de Guillemundus. El seu nom li va ser donat en honor del seu avi Guillem I el Sant, comte de Tolosa, però amb la terminació "mundus", probablement per influència de Khunegunda ...

                                               

Miró Eutili

Miró Eutili o Eutilius va ser comte de Rasès, de Conflent i de Carcassona. Va succeir al seu pare, el comte Berà II, en una data desconeguda, segurament el 849 o abans. Cap al 850 va perdre el comtat per haver participat en una conspiració contra ...

                                               

Àrgila de Rasès

Àrgila va ser comte de Rasès i de Conflent. Era fill del comte Berà I de Barcelona. El 844, Argila va recuperar el comtat de Rasès que anava unit al de Conflent, que el seu germà Guillemó havia perdut després dencapçalar, junt amb Aissó, una rebe ...

                                               

Ava de Cerdanya

Ava de Cerdanya fou comtessa de Cerdanya i de Besalú pel seu matrimoni amb Miró II de Cerdanya i Besalú, amb qui tingué quatre fills, tots ells comtes, i quatre filles.

                                               

Galceran de Requesens i Joan de Soler

Galceran de Requesens i Joan Dessoler. Primer comte de Palamós, també ho fou de Trivento, Avellino i baró de Calonge. Fill del governador de Catalunya Galceran de Requesens i de Santacoloma i germà del també governador Lluís. Estigué al servei de ...

                                               

Lluís de Requesens i Joan de Soler

Fill del governador Galceran de Requesens i de Santacoloma, de qui va heretar la baronia de Molins de Rei, fou fidel a Joan II durant la guerra civil catalana i declarat "enemic de la terra" per la Generalitat de Catalunya 1462. El 1468 es conver ...

                                               

Guisla de Lluçà

Guisla de Lluçà, anomenada també Guilla o Wisla fou comtessa consort de Barcelona i comtessa dOsona. Era una dama de la casa comtal de Barcelona com a filla de Sunifred II, senyor de Lluçà i dErmessenda de Balsareny.

                                               

Borrell I de Pallars

Fill del comte Llop I de Pallars i la seva esposa Gotruda de Cerdanya. Era nét per línia materna dels comtes Miró II de Cerdanya i Delà dEmpúries. la mort del seu pare, el 948, i per la renúncia del seu oncle Isarn I de Pallars, ascendí juntament ...

                                               

Goltregoda de Cerdanya

El nom de Goltregoda apareix per primera vegada en la documentació lany 925, quan el seu pare, Miró II el Jove, comte de Cerdanya i Besalú, la cita en el seu testament. El comte demanava als seus almoiners que lliuressin la seva filla, nascuda de ...

                                               

Arnau Mir de Pallars Jussà

Arnau Mir de Pallars Jussà fou comte de Pallars Jussà entre el 1124 i el 1174. En aquest temps reviscolaren velles pugnes amb els comtats veïns, sobretot amb el de Pallars Sobirà i el dUrgell, cosa que comportà en més duna ocasió la intervenció r ...

                                               

Òria dEntença

El llinatge Entença és de procedència relativament humil. El cavaller Mir Gombau va rebre de mans del seu conqueridor, Arnau Mir de Tost, la senyoria de la quadra dEntença Ribagorça, actual municipi de Benavarri, lany 1063. La família va tenir un ...

                                               

Caterina Albert de Pallars

Caterina era filla del cavaller rossellonès Felip Albert, i de Violant de Cardona i estava casada amb el darrer comte de Pallars, Hug Roger III de Pallars Sobirà. Aquest encapçalà el bàndol de la Generalitat de Catalunya, enfrontat a Joan II. Va ...

                                               

Sança Eiximenis dArenós i de Bellpuig

Sança Eiximenis dArenós i de Bellpuig fou una comtessa catalana. Sança Ximenis dArenós fou filla de Gonçal Ximenis dArenós i de Timbor de Bellpuig. Vers lany 1360 la seva àvia –Ramona de Riu-sec– i la seva mare feren donació a Sança, en concepte ...

                                               

Gausfred II de Rosselló

Accedí al govern del comtat molt jove encara i de seguida va haver de fer front la invasió del seu oncle, el comte Hug I dEmpúries, que aprofità la mort del seu germà Guislabert per intentar reconstruir la unitat dels comtats dEmpúries i Rosselló ...

                                               

Gausfred III de Rosselló

Gausfred III de Rosselló fou comte de Rosselló. Fill de Girard i hereu del comtat de Rosselló la mort daquest. Va mantenir disputes amb els seus veïns, els Trencavell, vescomtes de Besiers. Per una altra banda seguí la coordialitat amb el comtat ...

                                               

Guislabert I de Rosselló

Guislabert I de Rosselló fou comte de Rosselló. Fill de Gausfred I, comte dEmpúries i de Rosselló. la mort daquest, els seus dos fills hertaren per separat els dos comtats, naixent així una dinastia privativa per a cada un dells. Mentre Guislaber ...

                                               

Guislabert II de Rosselló

Guislabert II de Rosselló fou comte de Rosselló. Fill i hereu del comtat de Rosselló, la seva mort, del comte Gausfred II. Juntament amb el seu pare inicià el 1020 el saqueig i pillatge del comtat dEmpúries, sota poder de Ponç I dEmpúries. Aquest ...

                                               

Sunyer I dEmpúries-Rosselló

Sunyer I dEmpúries-Rosselló fou comte dEmpúries i de Rosselló, pare dels comtes Delà i Sunyer II. El seu origen és incert, dAbadal va considerar-lo fill de Bel ló de Carcassona i, per tant, germà dOliba I de Carcassona i Sunifred I dUrgell. Altre ...

                                               

Sunyer II dEmpúries-Rosselló

Sunyer II dEmpúries-Rosselló fou comte dEmpúries i comte de Rosselló. Probable fill de Sunyer I. Va esdevenir comte dEmpúries-Peralada el 862, amb el seu germà gran Delà, ambdós exerciren un govern conjunt. Es creu que arran de la revolta i desti ...

                                               

Guillem de Septimània

Guillem de Septimània fou Comte de Tolosa i Comte de Barcelona i Empúries. Va usurpar els honors del seu pare a Gòtia i a Septimània des del 848 fins la seva mort el 850.

                                               

Berta de Roergue

Berta de Roergue nascuda el 1030, morta vers el 1064 fou comtessa de Roergue i senyora feudal del comtat de Gavaldà part del Carcí, i dAlbi, i de Nimes i altres llocs de Septimània o Gòtia

                                               

Ermengol de Roergue

Fill dOdó I, comte de Tolosa i de Garsenda dAlbí. Va heretar la mort del seu pare lany 919 el Comtat de Roergue i el Comtat de Carcí i certs drets a Albi, a Nimes i la marca de Gòtia o Septimània.

                                               

Guillem III de Tolosa

Guillem III de Tolosa del Llenguadoc, dit Tallaferro, fou comte de Tolosa, dAlbi, i de Nimes, amb drets feudals a Septimània i al Carci de 978 a 1037. Era fill de Ramon, comte de Tolosa de Llenguadoc, i dAdelaida dAnjou. Els seus drets com a comt ...

                                               

Guillem IV de Tolosa

Guillem IV de Tolosa va ser comte de Tolosa de 1060 a 1094. Fill gran de Ponç, comte de Tolosa, i de Almodis de la Marca. Va succeir al seu pare en 1060 i va heretar la major part dels seus béns, el seu germà Ramon només va heretar els comtats de ...

                                               

Hug I de Roergue

Hug I de Roergue nascut el 986, mort el 1053 fou comte de Roergue. Tenia drets feudals indivisos als dcomtats dAlbi, Carcí, Nimes i Septimània incloent els drets feudals a larquebisbat de Narbona i als vescomtats dUzès, Besiers i Agde. Va succeir ...

                                               

Ponç II dAlbi

Ponç II dAlbi fou comte dAlbi vers 975 a una data desconeguda posterior al 987. Com que Ramon V de Tolosa apareix com a comte dAlbi fins vers el 975, es suposa que fou fill seu, i que li va cedir el comtat llavors o la seva mort el 978. El seu pa ...

                                               

Ramon (V) de Tolosa

Ramon de Tolosa, va ser comte de Tolosa, Albi, Carcí, i Nimes. El comtat de Carcí que havia caigut en mans dels vescomtes torna a aparèixer en mans de la casa de Tolosa des de vers 964 en indivisió amb la branca de Roergue. No està ben establert ...

                                               

Ramon II de Roergue

Ramon II fou comte de Roergue, amb drets indivisos sobre els comtats dAlbi i Nimes i a Septimània, i drets feudals nominals al Carcí. També ostentava drets feudals a Aquitània i Septimània i portava el títol de marchio de Septimània.

                                               

Ramon III de Roergue

Ramon III de Roergue fou comte de Roergue, sobirà feudal en indivís de Gòtia o Septimània, i dels comtats dAlbi, Carcí i Nimes. Era fill de Ramon II de Roergue i de Berta dArle, i va succeir al seu pare la seva mort vers 961. Va morir entre 1008 ...

                                               

Ulfari de lAlbigès

Ulfari fou comte de lAlbigès. Es creu que fou successor del comte Aimó i hauria estat nomenat per LLuís el Pietós. Com que no tenia parents difícilment podria ser ancestre dels comtes Renau i/o dErmengol Benet dAniana que estava prop dAquisgrà co ...

                                               

Arnald de Bellême

Arnald, Arnold o Arnulf I de Belleme fou senyor de Belleme i comte dAlençon. Arnald, enfrontat amb el seu pare Guillem II Talvas, el va enderrocar el 1048 i el va forçar a fugir i portar una vida dexiliat. Arnald es va apoderar de totes les seves ...

                                               

Guillem I de Ponthieu

Guillem I de Ponthieu, anomenat també Guillem III Talvas va ser comte de Ponthieu de 1110 a 1126, senyor dAlençon i de Sées de 1119 a 1171. Era fill de Robert II de Bellême, senyor de Bellême, dAlençon, vescomte dHiémois, i comte de Shrewsbury, i ...

                                               

Guillem IV dAlençon

Guillem IV dAlençon fou fill de Joan I dAlençon i suposat successor com a comte dAlençon del seu germà Joan II dAlençon. La seva menció com a comte seria un error, ja que el 1171 les cases dAlençon i de Ponthieu es van dividir la mort de Guillem ...

                                               

Joan I dAlençon

Joan I dAlençon, de la casa de montgommery-Bellême, va ser comte dAlençon de 1171 a 1191. Era fill de Guillem III Talvas, senyor dAlençon i comte de Ponthieu, i dElena de Borgonya.

                                               

Joan II dAlençon

Joan II dAlençon, de la casa de montgommery-Bellême, va ser comte dAlençon del 24 de febrer al 6 de maig de 1191. Era fill de Joan I dAlençon i de Beatriu del Maine. Va succeir al seu pare la mort daquest el 1191, però no li va sobreviure més que ...

                                               

Robert II de Bellême

Robert II de Bellême, va ser comte consort de Ponthieu, vescomte dHiémois al ducat de Normandia, senyor de Bellême, Sées, i Alençon, i tercer comte de Shrewsbury a Anglaterra. Va ser un dels principals protagonistes de lanarquia que va succeir la ...

                                               

Robert III dAlençon

Robert III dAlençon, de la casa de Montgommery-Bellême, va ser comte dAlençon de 1191 a 1217. Era el segon fill de Joan I dAlençon, i de Beatriu del Maine.

                                               

Adelaida de Vermandois

Adelaida de Vermandois i de Valois, filla de Herbert IV, comte de Vermandois et dAdelaida de Valois. El seu pare havent desheretat el seu germà Eudes, anomenat lInsensat, perquè era feble desperit, la va declarar hereva de les seves possessions. ...

                                               

Beatriu de Saint Pol

Beatriu de Saint Pol fou comtessa dAmiens, filla dHug II de Campdavaine, comte de Saint Pol i probablement de la seva segona esposa Margarida de Clermont. la mort de Margarida el 1146 va heretar el comtat dAmiens i altres drets que va aportar la ...

                                               

Eudes de Vermandois

Eudes de Vermandois, nascut cap a 915, mort després 946, va ser comte de viena de 928 a 931 i comte dAmiens de 941 a 944. Era fill de Herbert II, comte de Vermandois, i dAdela de França. Hug dArle comte titular de Viena 895-921 o 923 i rei dItàli ...

                                               

Gautier I de Vexin

Gautier I de Vexin, nascut cap a 920 o 925, mort després de 992, va ser comte de Vexin, dAmiens i de Valois. La seva filiació no és coneguda amb certesa: durant molt de temps es va considerar que era fill de Raül II de Gouy, comte de Vexin, dAmie ...

                                               

Gautier II de Vexin

Gautier II de Vexin, anomenat el Blanc, mort entre 1017 i 1024, va ser comte de Vexin, de Mantes, dAmiens i de Valois. Era fill de Gautier I de Vexin, comte de Vexin, dAmiens i de Valois, i dAdela, probablement dAnjou.

                                               

Gautier III de Vexin

Gautier III de Vexin, mort el 1063, va ser comte de Vexin i dAmiens de 1035 a 1063 i comte del Maine de 1062 a 1063. Era fill de Dreux de Vexin, comte de Vexin i dAmiens, i de la princesa anglesa Godjifu. Apareix el 1030 com a testimoni duna dona ...

                                               

Heribert IV de Vermandois

Herbert o Heribert IV de Vermandois, nascut vers el 1032, mort vers el 1080, va ser comte de Vermandois de 1045 a 1080 i comte de Valois de 1077 a 1080. Era fill dOtó de Vermandois, comte de Vermandois, i de Pavia. Va succeir al seu pare el 1045, ...

                                               

Herluí de Montreuil

Herluí de Montreuil, fou comte de Montreuil i abat laic de Saint-Riquier de 926 a 945. Era fill dHelgald, comte de Mntreuil i advocat de Saint-Riquier. El 929, es va trobar en conflicte amb Herbert II, comte de Vermandois i Hug el Gran, duc dels ...

                                               

Hug II de Campdavaine

Hug II de Campdavaine, va ser comte de Saint Pol de 1083 a vers 1130, després dhaver succeït al seu germà Guiu mort sense fills o descendents. Era el fill dHug i de Clemència. El papa Gregori VII, el 25 de novembre de 1078, va qualificar els tres ...

                                               

Margarida de Clermont

Margarida de Clermont fou comtessa dAmiens, filla dAdelaida de Vermandois i Renald II de Clermont que havien estat reconeguts comtes pel rei de França el 1118. Adelaida de Vermandois va morir poc després. El seu marit Renald II de Clermont va por ...