ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 222




                                               

Gunilda de Dinamarca

Gunilda de Dinamarca va ser la primera esposa dEnric III del Sacre Imperi Romanogermànic. Filla de Canut el Gran i Emma de Normandia, i néta de Ricard I de Normandia. El seu pare, rei de Dinamarca, Noruega i Anglaterra i conegut com "lemperador d ...

                                               

Ermessenda de Bigorra

Ermessenda de Bigorra, també coneguda com a Gerberga o Gisberga fou reina dAragó. Era filla del comte Bernat I de Foix i la seva segona esposa, la comtessa Garsenda de Bigorra. El 22 dagost de 1036 va casar-se amb Ramir I dAragó. Al contraure mat ...

                                               

Felícia de Roucy

Felícia de Roucy va ser una reina dAragó. Filla dHilduí IV de Ramerupt i dAdelaida de Roucy, va casar cap a 1070 amb Sanç Ramires, rei dAragó, amb qui va col laborar en les tasques de govern. Felícia va ser la segona esposa de Sanç Ramires, amb q ...

                                               

Alberta (reina consort de Castella)

Alberta va ser reina consort de Castella i Lleó pel seu matrimoni amb Sanç II. És una reina dorigen desconegut, sen desconeix la filiació o el país dorígen, atès que les cròniques no en parlen i només es té testimoni de la seva existència en dos ...

                                               

Berta de Lleó

Berta va ser reina consort de Lleó pel seu matrimoni amb Alfons VI amb qui apareix per primera vegada als diplomes reials el 28 dabril de lany 1095. Segons Pelai dOviedo, bisbe dOviedo seguint la Crònica de Sampir, Berta era "natural de la Toscan ...

                                               

Constança de Borgonya

Nasqué el 1046 sent la filla petita del duc Robert I de Borgonya i la seva primera esposa, Hèlia de Semur. Era néta per línia paterna del rei Robert II de França i Constança dArles.

                                               

Sança Gómez

Sança Gómez va ser reina consort de Lleó. Muller de Ramir III 966-985, amb qui es va casar el 980. La filiació més probable és que fos una Banu Gómez i que els seus pares van ser els comtes Gómez Díaz de Saldaña i Muniadomna Fernández de Castella ...

                                               

Estefania de Foix

Estefania de Foix fou reina consort de Pamplona. Era filla del compte Bernat I de Foix i la seva segona esposa, la comtessa Garsenda de Bigorra. El 1038 va casar-se amb Garcia Sanxes III de Pamplona. Daquest matrimoni tingueren: Ramir de Pamplona ...

                                               

Cynethryth

Cynethryth fou una reina de Mèrcia, muller del rei Offa de Mèrcia i mare del rei Ecgfrith. Fou lúnica reina consort anglosaxona amb monedes encunyades al seu nom.

                                               

Alexandre de Feres

Alexandre de Feres fou tirà de la ciutat de Feres a Tessàlia. Diodor de Sicília diu que va usurpar el poder després de lassassinat de Jàson lany 370 aC quan va accedir al poder Polidor, germà de Jàson, al que va enverinar al cap dun any. Segons X ...

                                               

Jàson de Feres

Jàson fou tirà de Feres i tagos de Tessàlia probablement fill de Licofró I de Feres, que va establir la seva tirania substituint a laristocràcia vers el final de la guerra del Peloponès, i aspirava a dominar tota Tessàlia. Licofró vivia encara el ...

                                               

Licofró I de Feres

Licofró I de Feres fou tirà de Feres. Va enderrocar al govern de la noblesa i va establir la seva tirania. Per estendre el seu poder a tot Tessàlia va combatre contra Larissa i els seus aliats segurament els partidaris dels aleuades i els va derr ...

                                               

Licofró II de Feres

Licofró II de Feres fou tirà de Feres, fill probablement de Jasó de Feres. Era germà de Tebe, una de les dones dAlexandre de Feres. Licofró va prendre part en la mort dAlexandre, junt amb la seva germana i els altres dos germans, Tisífon i Pitola ...

                                               

Polidor de Feres

Polidor de Feres fou tirà de Feres, i tagos de Tessàlia al segle IV aC. Era germà de Jàson de Feres, al que va succeir la seva mort el 370 aC juntament amb el seu germà Polifró. Durant un viatge dels dos germans a Larissa, Polidor va morir sobtad ...

                                               

Tisífon

Tisífon era el germà gran de Teba, lesposa dAlexandre de Feres. Ell, la seva germana, i dos germans més, Licofró i Pitolau van prendre part en lassassinat dAlexandre. la mort dAlexandre, segons diu lescriptor Conó, Teba era la que en realitat gov ...

                                               

Clearc dHeraclea

Clearc dHeraclea fou un ciutadà notable i després governant dHeraclea al Pont Euxí. Fou enviat a lexili però cridat més tard per fer front a les peticions del poble. Justí diu que mentre era a lexili va fer un acord amb Mitridates I del Pont per ...

                                               

Èumenes dAmastris

Èumenes fou tirà de la ciutat dAmastris la costa de lEuxí contemporani dAntíoc I Sòter. Heraclea del Pont volia adquirir la sobirania sobre Amastris, que antigament els hi pertanyé, però Èumenes es va negar a cedir els seus drets, encara que fina ...

                                               

Carilau de Samos

Carilau de Samos fou un polític de Samos, germà del tirà Meandri de Samos. Quan els perses van envair lilla a linici del regnat de Darios I el gran, amb el propòsit destablir al govern a Silosó, el germà de Polícrates, Meandri shi va sotmetre i v ...

                                               

Meandri de Samos

Meandri fou un lloctinent de Polícrates, tirà de Samos, i després ell mateix tirà. Polícrates el va enviar a Sardes, per confirmar certes promeses del sàtrapa Oretos. El sàtrapa va mostrar a Meandri unes cases on havia col locat pedres recobertes ...

                                               

Enric de Borgonya i de Semur

Nasqué el 1046 sent el fill petit del duc Robert I de Borgonya i la seva primera esposa, Hèlia de Semur. Era nét per línia paterna del rei Robert II de França i Constança dArles. Fou germà de Constança de Borgonya, per la qual cosa fou cunyat del ...

                                               

Burcard III de Suàbia

Burcard III comte de Turgòvia i de Zuric i pot ser de Rècia, que fou duc de Suàbia del954 la seva mort el 973. Era el fill de Burcard II de Suàbia i de Regelinda. Al moment de la mort del seu pare el 926, Burcard II era encara jove i va ser per t ...

                                               

Ernest I de Suàbia

Ernest I fou duc de Suàbia de 1012 a 1015. Era el més jove dels fills de Léopold I de Babenberg, el marcgravi dÀustria. El 1012 Enric II, rei dels Romans li va donar el ducat de Suàbia en resposta la defunció sense hereu dHerman II de Suàbia. Amb ...

                                               

Herman I de Suàbia

Herman I fou el primer duc de Suàbia de la branca dels conradians el 926. Era el fill de Gebhard de Lotaríngia i cosí del rei Conrad I dAlemanya. Quan el duc Burcard II de Suàbia va morir a Novara, estava fent campanya a Itàlia. El rei Enric I dA ...

                                               

Herman III de Suàbia

Hermann III és un conradià duc de Suàbia de 1003 fins la seva mort el 1012. Era el fill dHerman II. El regnat dHerman en tant que duc fou en realitat controlat pel rei dels Romans, Enric II. En el moment de la seva ascensió, Herman era un adolesc ...

                                               

Herman IV de Suàbia

Herman IV fou duc de Suàbia de 1030 a 1038. Era el segon fill dErnest I de Suàbia i de Gisela. Era igualment un membre de la família dels Babenberg. Herman va esdevenir duc el 1030 de resultes de la mort del seu germà gran Ernest II de Suàbia. En ...

                                               

Agó de Friül

Agó fou duc de Friül vers el 651 i fins vers 663. Fou el suposat successor de Grasulf II. Segons Pau el Diaca fou el fundador duna de les famílies de Cividale, coneguda com a casa dAgó. Va morir el 663 i el va succeir Llop de Friül.

                                               

Ansfrid de Friül

Ansfrid o Ausfrid fou duc de Friül breument en 694. Originalment va ser senyor del castell de Ragogna. En 694, va aprofitar una absència del duc Rodoald de Friül per apoderar-se del tron, i va obligar a fugir al duc deposat la cort del rei longob ...

                                               

Còrvul de Friül

Còrvul fou duc de Friül durant un breu període al segle VIII. Va reemplaçar a Ferdulf, mort en combat contra els eslaus. Còrvul hauria ofès al rei Aripert II i va ser arrestat i els seus ulls arrencats. Segons Pau el Diaca va patir després daixò ...

                                               

Pere del Friül

Pere va ser un duc llombard, duc del Friül des 750 o 751 a 756. Hi ha molt poca informació sobre ell. Pau el Diaca, en la seva Historia Langobardorum, es refereix únicament al fet que es va convertir en un duc quan parla de la valentia del seu pa ...

                                               

Guiu I de Spoleto

Guiu I de Spoleto - Vito di Spoleto - fou duc de Spoleto des del 843 fins al 860. Era fill de Lambert I de Nantes i va anar a Itàlia junt amb el seu pare, dins el grup de nobles més propers a Lotari I. Va rebre labadia de Mettlach al Regne de Lot ...

                                               

Guiu II de Spoleto

Guiu II fou el fill i successor del duc Lambert I de Spoleto. Fou partidari de Carles el Calb, que el 876 va retornar el ducat de Spoleto al seu pare Lambert, i va nomenar marcgravi de Camerino al germà de Lambert I, Guiu de Camerino. Guiu va suc ...

                                               

Hubert de Toscana

Hubert o Humbert era fill bastard del rei Hug dItalia amb la seva amistançada Wandelmoda. Vers el 936 el seu pare li va donar el marquesat o marcgraviat de Toscana en lloc del seu deposat oncle Bosó. El 941 el va nomenar comte palatí i el 943 duc ...

                                               

Goteló II el Gandul

Goteló II el Gandul fou un fill de Goteló I de Baixa Lotaríngia, possible successor del seu pare en el ducat el 1044. Segons certes interpretacions de les fonts hauria succeït al seu pare a Baixa Lotaríngia, però no es pot dir amb certesa que aqu ...

                                               

Ricard III de Normandia

Ricard III de Normandia va ser el fill gran i successor de Ricard II al capdavant del ducat de Nornmandia la mort daquest el 1027. Va néixer el 997, fill del duc Ricard II de Normandia i la seva esposa Judit. Vers lany 1020, el seu pare li va ent ...

                                               

Bertold de Baviera

Bertold, de la dinastia dels Luitpoldings, fou el fill més jove del marcgravi Luitpold de Baviera i de Cunegunda, germana del duc de Suàbia Erchanger. Va rebre drets ducals a Caríntia el 927, a petició del seu germà Arnulf el Dolent, i el 938 va ...

                                               

Eberard de Baviera

Eberard fou el fill gran i successor dArnulf el Dolent, de Baviera. El seu govern va ser breu, perquè va ser desterrat pel rei Otó el Gran el 938, un any després de pujar al tron. El 933 o 934, se li va oferir la corona de ferro de Llombardia per ...

                                               

Esteve III de Wittelsbach

Esteve III de Wittelsbach fou un duc de Baviera des 1375. Era el fill gran dEsteve II de Wittelsbach i dElisabet II de Sicília.

                                               

Garibald II de Baviera

Dacord amb Pau el Diaca, en la seva Historia Langobardorum, va succeir al seu pare Tassiló I, assassinat pels eslaus que havien envaït Baviera i va devastar el país, però Garibald II va aconseguir organitzar un contraatac i expulsar als eslaus. L ...

                                               

Grimoald de Baviera

Grimoald de Baviera, anomenat també Grimuald, Grimald, Grimwald, va ser duc de Baviera de la dinastia dels agilolfings des del 715 fins la seva mort, en un principi amb menors atribucions que el seu pare Teodó II de Baviera, cap suprem del ducat ...

                                               

Hugobert de Baviera

Hugobert, Hugbert, Hucbert o Hukbert fou un duc de Baviera de la dinastia dels agilolfings. Era fill del duc Teodebert de Baviera i de Regintruda dAustràsia, que probablement era la filla del senescal Hugobert i dIrmina dOeren. la mort de Grimoal ...

                                               

Odiló de Baviera

Odiló de Baviera fou duc de Baviera vers 737 fins la seva mort el 748; era membre de la família dels agilolfings. Es va casar amb Hiltruda, filla de Carles Martell i germana de Pipí el Breu i de Carloman. Era fill del duc Hugobert de Baviera el q ...

                                               

Tassiló I

Tassilo I fou el segon duc de Baviera, de la família dels agilolfings, probablement fill de Garibald I, duc de Baviera, i de Waldrada.

                                               

Tassiló II

Tassiló II fou duc de Baviera, fill de Teodó II de Baviera. Era el fill, potser el tercer, de Teodó i de Folcaida. En la divisió del ducat abans del 715 li hauria tocat Passau, una de les quatre diòcesis del país, o bé va governar conjuntament am ...

                                               

Tassiló III

Tassiló III fou duc de Baviera o més exactament dels bavarii i el darrer representant de la dinastia Agilolfinga. Tenia set anys quan va morir el seu pare Odiló i el seu parent Gripó va usurpar el poder però Pipí el Breu el va expulsar immediatam ...

                                               

Tedoald de Baviera

Tedoald I de Baviera, anomenat també Teudebald, Teodald, Teobald, Teodolt o Teodoalt, va ser duc de Baviera de la dinastia dels agilolfings des del 711 fins la seva mort, amb menors atribucions que el seu pare Teodó II de Baviera però probablemen ...

                                               

Teodó I de Baviera

Teodó I de Baviera fou un suposat duc de Baviera, fill i successor de Garibald II de Baviera. Tradicionalment, seguint a Pau el Diaca, sel suposa casat amb Gleisnoda de Friül i pare de Lantpert, que hauria premort per poc al pare, i de Ita o Uta ...

                                               

Teodó II de Baviera

Teodó II de Baviera fou duc de Baviera, fill dAgilof de Baviera i nét de Garibald II de Baviera. la mort daquest darrer vers el 640 el va succeir el seu fill gran Teodó I però lúnic fill mascle daquest el va premorir i llavors el seu germà Agilof ...

                                               

Felip de Caríntia

Felip de Caríntia, fou príncep-arquebisbe de Salzburg des 1247-1256 i patriarca dAquileia, de 1269 a 1273. Va reclamar el ducat de Caríntia i la marca de Carniola del 1269 al 1279. Quan el duc Ulric III va morir sense hereus un germà de nom Berna ...

                                               

Herman I de Caríntia

Herman I de Caríntia II de Sponheim fou duc de Caríntia des de 1161 fins la seva mort vint anys després. Era membre de la casa de Sponheim i segon fill del duc Ulric I de Caríntia i la seva esposa Judit, filla de Herman II, marcgravi de Baden. Va ...

                                               

Ulric I de Caríntia

Ulric I de la casa de Sponheim, fou duc de Caríntia i marcgravi de Verona Era el fill gran del duc Engelbert i dUta de Passau. Va rebre el seu nom pel seu poderós avi Engelbert I dÍstria † 1096. El 1135 es trobava la dieta de Bamberg amb lemperad ...