ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 219




                                               

Renald I de Borgonya

Fill del primer comte Otó Guillem de Borgonya i dAdelaida Ermentruda de Reims i de Roucy, filla del duc Ricard II de Normandia i de Judit de Bretanya. Adelaida de Reims era lhereva del comtat de Mâcon pel seu primer matrimoni amb Aubri II de Mâco ...

                                               

Renald III de Borgonya

Renald III de Borgonya fou comte de Borgonya i comte de Mâcon i comte de Viena Va néixer el 1093 i era fill del comte Esteve I de Borgonya i de Beatriu de Lorena i Guillem lAlemany va recuperar el control; Renald III que tenia 9 anys el va succei ...

                                               

Adalolf de Boulogne

Adalolf de Boulogne va ser comte de Boulogne de 918 a 933. És de vegades designat, equivocadament com Adolf, però el verdader nom seria més aviat Æthelwulf, portat pel rei Etelwulf de Wessex, el seu besavi matern. Era fill de Balduí el Calb, comt ...

                                               

Arnold II de Boulogne

Arnold II de Boulogne, mort el 971, va ser comte de Boulogne de 965 a 971. Era fill dAdalolf de Boulogne, comte de Boulogne. la mort del seu pare, ell i el seu germà, probablement menors, van ser desposseïts de les terres paternes pel seu oncle A ...

                                               

Arnold III de Boulogne

Arnold III de Boulogne, mort el 990, va ser comte de Boulogne de 971 a 990. Era fill dArnold II de Boulogne, comte de Boulogne. Va succeir al seu pare el 971. No se sap gaire cosa sobre el seu regnat, fins al punt que ha estat de vegades confós a ...

                                               

Balduí II de Boulogne

Balduí II de Boulogne, mort el 1033, va ser comte de Boulogne de 990 a 1033. Era fill del comte Arnold III de Boulogne i el va succeir en aquest comtat, mentre un germà rebia el sud del Ternois i un altre rebia terres al nord del Ternois, la cast ...

                                               

Bertran VI de la Tour

Bertran VI de la Tour, comte dAlvèrnia com Bertran II, comte titular i efímerament efectiu de Boulogne també com a Bertran II, i senyor de La Tour i Montgascon; era el fill de Bertran V de la Tour i de Jaumeta del Peschin. Abans de ser comte va r ...

                                               

Eustaqui II de Boulogne

Eustaqui II de Boulogne va ser comte de Boulogne des de 1049 fins la seva mort. És conegut pel seu paper la Batalla de Hastings, on lluità a favor dels normands, i per ser el pare dels croats Jofré de Bouillon i Balduí I de Jerusalem.

                                               

Guillem XII dAlvèrnia

Guillem XI dAlvèrnia, mort el 1280, va ser comte dAlvèrnia i de Boulogne de 1277 a 1280, succeint en els dos feus al seu pare. Era fill de Robert V, comte dAlvèrnia i comte de Boulogne, i dEleonor de Baffie. El 1277 apareix donant una carta de dr ...

                                               

Joan II dAlvèrnia

Joan II dAlvèrnia, fou comte dAlvèrnia i de Boulogne. Era fill de Joan I, comte dAlvèrnia i de Boulogne, i de Joana de Clermont, senyora de Saint-Just.

                                               

Joana II dAlvèrnia

Joana II dAlvèrnia, dita Joana de Boulogne, fou comtessa dAlvèrnia i de Boulogne, fila de Joan II dAlvèrnia –dit el Mal Administrador–, i dEleonor de Comenge. Per matrimoni, fou després duquessa dAlvèrnia i de Berry, i més tard comtessa de Guînes

                                               

Maria dAlvèrnia

Maria I dAlvèrnia II de Boulogne, filla de Godofreu dAlvèrnia, senyor de Montgascon, i de Joana de Ventadour, néta de Robert VII dAlvèrnia el Gran i de Maria de Flandes, esposa del senyor de La Tour Bertran IV. Fou comtessa dAlvèrnia i comtessa d ...

                                               

Robert V dAlvèrnia

Robert V dAlvèrnia, nascut vers 1225, mort el 1277 fou comte dAlvèrnia de 1247 a 1277), succeint en aquest feu al seu pare Guillem XI, que fou comte dAlvèrnia de 1222 a 1247. Fou també comte de Boulogne el 1260 per herència de la seva mare Adelai ...

                                               

Robert VII dAlvèrnia

Robert VII dAlvèrnia el Gran, fou comte dAlvèrnia i de Boulogne, fill de Robert VI dAlvèrnia, i de Beatriu de Montgascon, i successor del pare en els dos feus. El 1308, encara hereu, va combatre al Nivernais en la lluita entre Erard de Saint-Véra ...

                                               

Adelaida de Melguèlh

Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue, comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.

                                               

Arnau I de Comenge

Es casà amb la comtessa Arsenda de Carcassona, filla dAcfred I dAquitània i néta dAcfred I de Carcassona. Daquesta unió nasqueren: Ameli Simplici de Comenge?-997, comte de Comenge Odó I de Rasès, comte de Rasès Roger I de Carcassona?-1011, comte ...

                                               

Bel·ló de Carcassona

Bel ló I de Carcassona fou comte de Carcassona. Bel ló probablement era un magnat del Conflent lleial als carolingis i és el primer comte de Carcassona conegut. Es considera que Bel ló de Carcassona és lancestre de la casa comtal de Barcelona, ja ...

                                               

Guillem I de Carcassona

El seu pare morí prematurament, per la qual cosa Guillem fou nomenat hereu del comtat de Carcassona la mort del seu avi. Durant tot el seu regnat tingué el seu germà Pere II de Carcassona com a comte associat al comtat.

                                               

Oliba I de Carcassona

Segon fill del comte Bel ló de Carcassona, fou germà del comte Guisclafred de Carcassona i pare dels comtes Oliba II i Acfred I de Carcassona. És discutit que fos germà dels comtes Sunifred I dUrgell-Cerdanya i Barcelona, i Sunyer I dEmpúries.

                                               

Roger I de Carcassona

la mort del seu pare, el 957, ell i el seu germà es repartiren els seus dominis, així Roger rebé el Comtat de Carcassona, el seu germà Odó, el Comtat de Rasès; Ramon i Ameli Simplici el Comtat de Comenge; i Garcia, la regió dAura.

                                               

Erlebold de Castres

Erlebold fou comte de Charpeigne i de Castres. Posseïa territoris al pagus Lommensis prop de Namur, al pagus Castricensis prop de Mézières, al comtat de Charpeigne, i probablement també al Saulnois prop de Metz. Junt amb la seva esposa Alpàida, v ...

                                               

Guerí I dAlvèrnia

És el suposat fill o nét dAdalard, comte de Chalon † vers 763; aquest hauria mort defensant Chalon contra Waifré, duc dAquitània. Es va casar amb Albana el 778. Era comte de Chalon per herència i va esdevenir comte dAlvèrnia el 818, per donació d ...

                                               

Berald I

Berald I fou delfí dAlvèrnia i comte de Clarmont, successor del seu pare Joan I, delfí dAlvèrnia el 1351. Fou també senyor de Mercoeur. Ja abans de succeir al seu pare era un dels nobles més rics de França. El 12 de juny de 1339 per un arbitratge ...

                                               

Berald II

Berald II dit el Gran o el Comte Camus fou delfí dAlvèrnia comte de Clarmont i senyor de Mercoeur, fill i successor de Berald I, delfí dAlvèrnia, comte de Clarmont i senyor de Mercoeur i de Maria de Villemur. El 1356, tres setmanes després de la ...

                                               

Guillem IX (delfí dAlvèrnia)

Guillem IX fou delfí dAlvèrnia fill i successor el 1234 de Robert IV. A causa de la longevitat del seu pare Robert IV vers 1150-1234, va esperar molt de temps la successió com a comte de Clarmont i delfí dAlvèrnia. El 1226 va fer homenatge al rei ...

                                               

Guillem VIII dAlvèrnia

Guillem VIII el Jove, comte legítim dAlvèrnia la mort del seu pare Robert III dAlvèrnia que es va produir a Palestina vers el 1147 o poc després; no obstant va ser desposseït de part dels seus béns pel seu oncle, conegut sota el nom de Guillem IX ...

                                               

Joan I, delfí dAlvèrnia

Joan I dit el Delfinet fou delfí dAlvèrnia i comte de Clarmont, successor del seu pare Robert VII, delfí dAlvèrnia vers 1324. Es va casar el 1312 amb Anna de Poitiers filla dAdemar IV de Valença ; en segones noces es va casar amb Alix de Mercoeur ...

                                               

Robert V, delfí dAlvèrnia

Robert V fou delfí dAlvèrnia i comte de Clarmont i senyor de Chamalières, successor del seu pare Guillem IX, delfí dAlvèrnia vers 1240. Al seu segell apareix com "comes Montis Ferrandi". Es va casar amb Alix de Ventadour o Alix de Borgonya, filla ...

                                               

Robert VI, delfí dAlvèrnia

Robert VI, comte de Clarmont i delfí dAlvèrnia, fou fill i successor de Robert V, delfí dAlvèrnia. El 1262 quan va pujar al govern, va fer homenatge pels alguns dels feus a Alfons de Poitiers, en concret el més important era el castell de Vodable ...

                                               

Robert VII, delfí dAlvèrnia

Robert VII fou delfí dAlvèrnia i comte de Clarmont, successor del seu pare Robert VI, delfí dAlvèrnia el 1282. El 1308 va participar en la guerra entre Erard de Saint-Veran i Udard de Montaigu i es va posar al costat del segon, lluitant personalm ...

                                               

Lluïsa de Montpensier

Lluïsa de Montpensier o Lluïsa de Borbó-Montpensier fou comtessa pretendent i després duquessa de Montpensier de 1522 a 1539 i de 1539 a 1561. Fou també senyora de Beaujeu, de Dombes, comtessa de Forès, duquessa de Châtellerault, i altres senyori ...

                                               

Alberic Tallaferro

Alberic Tallaferro de Tolosa fou per naixement un membre de la nissaga dels comtes de Tolosa i, després per matrimoni delfí del Vienès i comte dAlbon i altres llocs de 1164 a 1183. Era fill de Ramon V, comte de Tolosa, de Sant Geli, duc de Narbon ...

                                               

Guigó II dAlbon

Guigó II dAlbon, anomenat el Gras o Pinguis, nascut cap a 1025, mort el 1079, va ser comte al Grésivaudan i al Briançonnais de 1070 a 1079. Era fill de Guigó I. Se lanomenava Pinguis a conseqüència de la seva grassor; aquest comte es va preocupar ...

                                               

Guigó III dAlbon

Guigó III dAlbon, anomenat el Jove o Comes, nascut entre 1050 i 1060, mort el 1133, va ser comte dAlbon de 1079 a 1133. Fou el primer membre de la família que es va fer-se dir comte dAlbon, des del seu adveniment el 1079. El seu regnat va estar m ...

                                               

Guigó VI del Vienès

Andreu de Borgonya, nascut el 1184, mort el 14 de març 1237, Delfí de vienès, comte dAlbon, de Grenoble, dOisans i de Briançon de 1228 a 1237, conegut sota el nom de Guigó VI, fill dHug III, duc de Borgonya, i de Beatriu dAlbon, delfina del Vienè ...

                                               

Guigó VII del Vienès

Guigó VII de Borgonya, nascut el 1225, mort el 1269, delfí del Vienès, comte dAlbon, de Grenoble, dOisans, de Briançon, dEmbrun i de Gap de 1237 a 1269, fils dAndreu Guigó VI, delfí del Vienès i de Beatriu de Montferrat.

                                               

Robert II de Dreux

Robert II de Dreux, nascut cap a 1154, mort e 28 de desembre de 1218, comte de Dreux, de Brie i de Braine, fill de Robert I, comte de Dreux, i dAgnès de Baudement, senyora de Braine. Va participar en la tercera croada i sassenyala la batalla dArs ...

                                               

Bertran I de Forcalquier

Bertran I dUrgell i de Forcalquier va ser comte de Forcalquier de 1129 a 1144. Era fill de Guillem III dUrgell i de Forcalquier i de Garsenda dAlbon. Segons la Foundation for Medieval Genealogy, va succeir al seu germà Guigó dUrgell i Forcalquier ...

                                               

Bertran II de Forcalquier

Bertran II dUrgell i Forcalquier va ser comte de Forcalquier des de la mort del seu pare, sobrevinguda entre 1144 i 1151 la seva pròpia mort. Era fill de Bertran I dUrgell i Forcalquier, comte de Forcalquier, i de Josserande de Flota. Va succeir ...

                                               

Guigó de Forcalquier

Guigó I dUrgell i de Forcalquier, mort el 1149, va ser comte de Forcalquier de 1129 a 1149. Era fill de Guillem III dUrgell i de Forcalquier i de Garsenda dAlbon. No tenia més de cinc anys la mort del seu pare, el qual al seu torn havia succeït l ...

                                               

Guillem IV de Forcalquier

Guillem IV dUrgell i Forcalquier va ser comte de Forcalquier des de la mort del seu pare, sobrevinguda vers 1144 o entre 1149 i 1151, fins la seva pròpia mort. Era fill de Bertran I dUrgell i Forcalquier, comte de Forcalquier, i de Josseranda de ...

                                               

Balduí III dHainaut

Balduí III, nascut el 1088, mort el 1120, va ser comte dHainaut de 1098 a 1120. Era fill de Balduí II, comte dHainaut, i dIda de Lovaina. El seu matrimoni li va aportar lesperança duna ajuda per conquerir el Comtat de Flandes, comtat del qual el ...

                                               

Balduí IV dHainaut

Balduí IV dHainaut, dit "el Constructor" fou comte dHainaut de 1120 a 1171, fill de Balduí III comte dHainaut, i de Yolanda de Wassemberg. Menor dedat la mort del seu pare, la regència va ser assumida per la seva mare, qui va governar el país amb ...

                                               

Renyer V dHainaut

Renyer V va ser comte dHainaut i de Mons de 1013 a 1039. Era fill de Renyer IV de Mons, comte dHainaut i de Mons, i dHedwiga de França. Es va casar cap a 1015 amb Matilde de Verdun, filla dHerman, comte de Verdun i de lEname. Van tenir a Herman, ...

                                               

Atalana de Mâcon

Atalana de Mâcon fou vescomtessa de Mâcon, nascuda cap al 870 filla del vescomte Raculf i de Ramona. Mort el pare sense fills mascles va recollir la successió cap al 915. Es va casar als primers anys del segle X amb Alberic I de Narbona, fill del ...

                                               

Guillem II dAquitània

Guillem II dAquitània dit "el jove", fou Duc dAquitània, comte dAlvèrnia, de Berry, de Lió, i de Mâcon, del 918 la seva mort el 12 de desembre del 926. Era fill dAcfred I de Carcassona i Rasès i dAdelinda dAlvèrnia germana de Guillem el Pietós al ...

                                               

Hug I del Maine

Era fill de Ragenold de Nèustria i Rotilde, filla de Carles el Calb. Va succeir el seu pare al comtat del Maine lany 900. Per un matrimoni de la seva germana, de nom desconegut, amb Hug el Gran en algun moment abans del 917, Hug va convertir-se e ...

                                               

Hug II del Maine

Va ser comte del Maine quan va morir el seu pare, entre el 939 i el 955, i fou, com el seu pare, un dels primers vassalls del seu oncle Hug el Gran. Aquest últim va morir el 956, deixant un fill petit, el futur Hug I de França, i Hug II va aprofi ...

                                               

Hug III del Maine

Era fill dHug II del Maine i va succeir el seu pare al comtat. Va fer construir la fortalesa de Sablé, però el 1015 va acabar essent sostingut pels vescomtes del Maine. Fou defensor de Ricard II de Normandia. Aliat amb Eudes de Blois, va combatre ...

                                               

Hug IV del Maine

Hug era el fill dHerbert I del Maine, un dels hugònides. Era petit quan va morir el seu pare, el 1036, així que va haver de néixer entre el 1018 i el 1022. Herbert Bacus, el seu oncle-avi i defensor dels angevins, va fer de regent. El bisbe de Le ...